Després de la tempesta no sempre ve la calma, sino un huracà.
Sempre és una mala notícia que un país es retiri del Consell de Drets Humans de l'ONU, però en aquest cas es tracta dels EEUU, un país que acostuma a no respectar les resolucions que dicta aquest organisme.
La retirada ha estat anunciada aquesta nit per l'ambaixadora americana a les Nacions Unides, Nikki Haley i pel cap de la diplomàcia Mike Pompeo. Retreuen a la institució de fer el joc dels països autoritaris com Cuba, Veneçuela o la República del Congo, membres d'aquest consell el qual reuneix 47 estats membres. "Prenem aquesta mesura perquè el nostre compromís no ens permet formar part d'una organització hipòcrita i egoista la qual es burla dels drets de l'home" ha declarat Nikki Haley.
Però Washington retreu sobretot al consell el seu biaix suposat contra Israel.
El Consell de Drets Humans de les Nacions Unides és un organisme de les Nacions Unides creat el 15 de març de 2006 en votació de l'Assemblea General amb els vots en contra dels Estats Units, Israel, Palau i les Illes Marshall, i les abstencions de Bielorússia, Iran i Veneçuela.
L'organisme substitueix a la Comissió de Drets Humans, ja que aquest molt sovint va ser criticat per incloure membres que ni tan sols podien defensar els seus propis pobles contra violacions dels drets humans dels seus propis governs.
Els membres de l'ONU estaven d'acord de donar prioritat als candidats per al Consell a països que promouen el respecte per als Drets Humans. També ha estat l'ambició de la Unió Europea.
En 2010 el Consell va decidir que assassinats motivats pel motiu que la víctima era homosexual, no seran compresos dins de la responsabilitat del Consell.
Està format per 47 estats, escollits per majoria absoluta a l'Assemblea General. Els seients es distribueixen entre els següents grups regionals de les Nacions Unides: 13 per Àfrica, 13 per Àsia, vuit per a Amèrica Llatina i el Carib i set per Europa Occidental i altres grups, i sis per Europa oriental. Durarien en les seves funcions per tres anys, podent ser reelegits per fins a dos períodes consecutius. Podran ser suspesos un cop elegits si cometen abusos sistemàtics als drets humans. El Consell es reunirà periòdicament durant tot l'any.
Israel és l'únic país que ha estat condemnat pel Consell. Fins al 24 de gener de 2008, el Consell va condemnar Israel 15 vegades. El 30 de juny de 2006 el Consell va votar per tenir una discussió sobre crims al·legats contra la humanitat, suposadament comesos per Israel com un esdeveniment únic cada sessió del Consell. És l'única discussió permanent ara obligatòria per a totes les trobades del Consell. El Relator Especial del Consell sobre aquest assumpte és l'únic que té el Consell, sense límit temporal.
La sortida de les tropes imperials d'Afganistan portarà a una nova invasió d'alguna illa o Estat?
Situada al sud d'un rosari d'illes, entre Sant Vicent-Grenadines al nord i Trinidad-Tobago al sud, pròxima a les costes de Veneçuela, la petita illa de Grenada va ser testimoni durant la matinada del 25 d'octubre de 1983, de l'entrada en el seu territori de tropes estatunidenques i una força militar simbòlica de veïns paisos del Carib, membres alguns, igual que Granada, de l'O.E.C.O( Organització d'Estats del Carib Oriental, a la cual pertanyen: Antiga, Dominica, Granada, Monserrat. Sant Cristóbal-Nieves, Santa Lucia i Sant Vicent-Grenadines).
Acabar amb el caos per a restaurar l'ordre, la pau i la democràcia a l'illa, van ser els termes polítics emprats per l'Administració Reagan. Existia realment una situació de caos i anarquia a Granada, el 25 d'octubre de 1983?.
Des de fa 29 anys, Nacions Unides aprova per una majoria cada vegada més aclaparadora el rebuig a l'embargament estatunidenc a Cuba i l'exigència del seu aixecament total.
Però aquestes resolucions, igual que succeeix amb les tantes aprovades des de 1948 per l'Assemblea General o pel Consell de Seguretat de l'ONU contra l'ocupació israeliana dels territoris palestins no tenen caràcter vinculant.
EEUU no ha respectat les resolucions de l'ONU a favor de Cuba, contra les sancions i l'embargament de l'illa. No ha respectat les resolucions contra els asentaments de colons israelians a Palestina, etc..
Tot està lligat i ben lligat de manera tal que aquestes resolucions, no resolen res, i el bloqueig ja porta 60 anys.
La resolució 47/19 va ser la primera que es va votar a l'Assemblea General de l'ONU, el 24 de novembre de 1992.
Clica aquí si vols llegir la curta però taxativa Resolució de l'ONU 47/19
L'Assemblea General de l'ONU va dictar aquesta primera resolució per la necessitat de posar fi al bloqueig econòmic, comercial i financer imposat pels EEUU d'Amèrica contra Cuba.
L'Assemblea General decidida a fomentar l'estricte respecte dels propòsits i principis consagrats en la Carta de l'ONU,
Reafirmant entre d'altres principis, la igualtat soberana dels Estats, la no intervenció i no ingerència en els seus assumptes interns, i la llibertat de comerç i navegació internacionals, consagrats en nombrosos instruments jurídics internacionals,
Preocupada per la promulgació i aplicació per part d'Estats membres de lleis i regulacions, els efectes extraterritorials dels quals afecten a la Soberania d'altres Estats i als interessos legítims d'entitats o persones sota la seva juridicció, així com a la llibertat de comerç i navegació,
Tenint coneixement de la recent promulgació de mesures d'aquest tipus adreçades a reforçar el bloqueig comercial, econòmic i financer contra Cuba,
1. Exhorta a tots els Estats al fet que s'abstinguin de promulgar i aplicar lleis i mesures del tipus referit en el preàmbul de la present resolució, en cumpliment de les seves obligacions de conformitat amb la Carta de l'ONU i el dret internacional i dels compromisos que lliurament han contret al subscriure instruments jurídics internacionals que, entre d'altres, consagren la llibertat de comerç i navegació;
2. Insta als Estats on existeixi aquests tipus de lleis o mesures a que, en el plaç més breu possible i d'acord amb el seu ordenament juridic, prenguin les mesures necessàries per eliminar-les o anul·lar el seu efecte;
3. Demana al Secretari General que elabori un informe sobre el compliment de la present resolució i el presenti a la consideració de l'Assemblea General en el seu quarantè vuitè periode de sessions;
4. Decideix incloure el tema en el programa provisional del seu quarantè vuitè periode de sessions.
70 sessió plenària del 24 de novembre de 1992
Què diu l'ONU a això?: 26 resolucions que ha incomplit Israel.
A la manca de voluntat i respecte d'aquestes resolucions, se sumen les de la Comissió de Drets Humans de l'ONU. Israel és l'únic país que fins avui mai va presentar els límits de les seves fronteres, tal com l'exigeix Nacions Unides per a incorporar a un país membre segons la resolució 242.
A continuació les resolucions incomplides per Israel:
Resolució 181/11, 29 de novembre de 1947: Concretava la partició de Palestina en dos Estats: un àrab palestí amb el 45 per cent i un altre jueu amb el 55 per cent; internacionalitzant-se Jerusalem i quedant situada dins de l'Estat Palestí annex 5. Resolució 194, 11 de desembre de 1948: Resolia el retorn dels refugiats palestins a les seves llars i terres, i a aquells que triessin no tornar haurien de ser indemnitzats.
Resolució 303, 9 de desembre de 1949: La ciutat de Jerusalem s'establiria com un cos separat sota el règim internacional especial i seria administrada per Nacions Unides. El Consell es designaria per a partionar les responsabilitats de l'autoritat actual.
Resolució 114 C.S., 20 de desembre de 1949: Preocupat amb la transferència cap a Jerusalem d'alguns ministeris i departaments públics del Govern d'Israel, considerava que l'actitud del Govern d'Israel generaria dificultats per a la implementació de l'estatus de Jerusalem.
Resolució 2253 ÉS-V, 4 de juliol de 1967: Rebutjava l'expansió militar israeliana durant la guerra del 5 de juny de 1967 i exigia el retir dels territoris àrabs ocupats, incloent de Jerusalem ocupada. Exhortava a Israel revocar totes les mesures adoptades i desistia de realitzar qualsevol actitud que alterés l'estatus de Jerusalem.
Resolució 2254, 14 de juliol de 1967: Observava amb profund pesar i preocupació el no compliment per part d'Israel de la resolució 2253 ÉS~V... Reiterava la seva comanda a Israel a rescindir totes les mesures adoptades i desistir immediatament de realitzar qualsevol actitud que alterés l'estatus de Jerusalem.
Resolució 242 C.S., 22 de novembre de 1967: Exigia a Israel el retir militar dels territoris àrabs ocupats a Palestina incloent Jerusalem Aquest, les altures del Golán de Síria i el Sinaí d'Egipte. Exigia a Israel fixar les seves fronteres internacionals.
Resolució 2628, 4 de novembre de 1970: Reconeixia que el dret dels palestins era un element indispensable per a l'establiment d'una pau justa i duradora. Resolució 2649, 30 de novembre de 1970: Condemnava als Governs que neguessin la lliure determinació dels pobles als quals se'ls reconeixia aquest dret, especialment als pobles d'Àfrica Meridional i Palestina.
Resolució 2851. 20 de desembre de 1971: Demanava enèrgicament a Israel rescindir immediatament totes les mesures i desistir de totes les decisions i pràctiques com ara annexió de qualsevol dels territoris àrabs ocupats... establiments d'assentaments israelians... demolició de viles, barris cases, expropiació de propietats... transferències, deportació i expulsions dels territoris ocupats... negativa als drets de refugiats... maltractaments i tortures als presoners... càstig col·lectiu.
Resolució 338, 23 d'octubre de 1973: Exhortava a Israel el compliment de la resolució 242 i reiterava l'exigència al seu retir militar dels territoris àrabs ocupats, incloent Jerusalem Aquest. Resolució 3070, 30 de novembre de 1973: Reafirmava igualment la legitimitat de la lluita dels pobles per alliberar-se de la dominació colonial estrangera i de la subjugació forana per tots els mitjans possibles inclosa la lluita armada.
Resolució 3236, 2 de novembre de 1974: Reafirmava el dret inalienable del poble palestí, el dret a la seva independència i a la seva sobirania, i el dret del retorn; i establia prendre contactes amb l'Organització per a l'alliberament de Palestina, per als assumptes concernents a la Qüestió Palestina. Resolució 3237. 22 de novembre de 1974: Es reconeixia a l'Organització per a l'Alliberament de Palestina com l'única i legítima representant del poble palestí i se'l convidava a formar part de les sessions i de l'Assemblea General, com a observador permanent.
Resolució 3379, 10 de novembre de 1975: Es condemnava al Sionisme com a forma de racisme i discriminació racial (es va derogar al gener de 1991, sense fonaments i per exigències dels Estats Units). Resolució 32/40-B, 2 de desembre de 1977: S'instituïa el 29 de novembre, dia de la partició de Palestina, com a "dia Internacional de Solidaritat amb el Poble Palestí".
Resolució 36/15, 28 d'octubre de 1981: Demanava a Israel suspendre immediatament totes les excavacions i transformacions dels llocs històrics, culturals i religiosos de Jerusalem; en particular als voltants del Santuari Sagrat musulmà d'Al Haram Al Sharif, l'estructura del qual estava en perill d'ensulsiada.
Resolució 38/180 D, 19 de desembre de 1983: Reafirmava els drets sobirans i recursos nacionals dels territoris palestins ocupats i els territoris àrabs ocupats (a Síria i al Líban). Declarava una vegada més que la pau al mig Orient era indivisible... sota els auspicis de Nacions Unides, que garantís el retir complet i incondicional d'Israel dels territoris palestins ocupats i altres territoris àrabs ocupats inclusivament Jerusalem Aquest ocupat.
Resolució 43/177,15 de desembre de 1988: Prenia nota la Declaració de Proclamació de l'Estat de Palestina, emanada del Consell Nacional Palestí el 15 de novembre de 1988. Decidia substituir el nom d'Organització per a l'Alliberament de Palestina, pel de Palestina en el sistema de l'ONU.
Resolució 904 C.S., 18 de març de 1994: Condemnava enèrgicament la massacre de civils palestins a Hebron (en referència a la massacre de 63 civils palestins mentre oraven en la Mesquita d'Ibrahim).
Resolució 50/22, 4 de desembre de 1995: Determinava que la decisió d'Israel d'imposar les seves lleis, jurisdicció, i administració de la Ciutat Santa de Jerusalem, era il·legal, per tant nul·la i buida... Deplorava la decisió d'alguns estats de transferir les seves missions diplomàtiques a Jerusalem violant la resolució 478 del Consell de Seguretat.
Resolució 51/223, 14 de març de 1997: Exhortava a Israel a detenir els assentaments en els territoris palestins, especialment a Jerusalem Aquest ocupat.
Resolució ÉS-10/2, 5 de maig de 1997: Exigia a Israel posar fi als assentaments a Jerusalem Aquest ocupat i l'aplicabilitat del Quart Conveni de Ginebra relatiu a la protecció de civils en temps de guerra. Reafirmava que tots els assentaments israelians en els territoris ocupats per Israel en 1967 (Palestina i Síria) són legals i com un obstacle per a la pau.
Resolució ÉS-10/3, 30 de juliol de 1997: Havent tingut en compte coneixement que el Govern d'Israel no havia desistit de construir el nou assentament de Jabal Abu Ghenein... la construcció de carretera confiscant terres (palestines) adjacents... Condemnava el fet que el Govern d'Israel no hagi atès la resolució ÉS- 10/2... Exigia a Israel, Potència Ocupant, cessés immediatament i anul·lés totes les activitats.
Resolució E/CN.4/CAP DE BESTIAR/2001/2 C.D.H: 5 d'Abril de 2001: Reafirmant el dret del poble palestí a la lliure determinació, de conformitat amb la Carta de les Nacions Unides i les disposicions dels pactes i instruments internacionals relatius al dret a la lliure determinació com a principi internacional i com a dret a tots els pobles del món, que és norma imperativa (ius cogens) de Dret Internacional, i condició fonamental per a aconseguir una pau justa duradora i completa a la regió d'Orient Mitjà.
Resolució E/*CN.4/2001/L.31C.D.H :: 11 d'Abril de 2001: Conscient que Israel és part del conveni de Ginebra relatiu a la protecció de persones civils en temps de guerra, 12 d'Agost de 1949, que és aplicable al territori palestí i tots els territoris àrabs ocupats per Israel des de 1967, inclosa Jerusalem oriental.
Prensa web YVKE
Amnistia internacional: Informe sobre els drets humans als EEUU.
La redacció de Las afueras.