Photograph Source: Martin Abegglen from Bern, Switzerland-CC BY-SA 2.0
Des de fa 29 anys, Nacions Unides aprova per una majoria cada vegada més aclaparadora el rebuig a l'embargament estatunidenc a Cuba i l'exigència del seu aixecament total.
Però aquestes resolucions, igual que succeeix amb les tantes aprovades des de 1948 per l'Assemblea General o pel Consell de Seguretat de l'ONU contra l'ocupació israeliana dels territoris palestins no tenen caràcter vinculant.
Tot està lligat i ben lligat de manera tal que aquestes resolucions, no resolen res, i el bloqueig ja porta 60 anys.
La resolució 47/19 va ser la primera que es va votar a l'Assemblea General de l'ONU, el 24 de novembre de 1992.
Clica aquí si vols llegir la curta però taxativa Resolució de l'ONU 47/19
L'Assemblea General de l'ONU va dictar aquesta primera resolució per la necessitat de posar fi al bloqueig econòmic, comercial i financer imposat pels EEUU d'Amèrica contra Cuba.
L'Assemblea General decidida a fomentar l'estricte respecte dels propòsits i principis consagrats en la Carta de l'ONU,
Reafirmant entre d'altres principis, la igualtat soberana dels Estats, la no intervenció i no ingerència en els seus assumptes interns, i la llibertat de comerç i navegació internacionals, consagrats en nombrosos instruments jurídics internacionals,
Preocupada per la promulgació i aplicació per part d'Estats membres de lleis i regulacions, els efectes extraterritorials dels quals afecten a la Soberania d'altres Estats i als interessos legítims d'entitats o persones sota la seva juridicció, així com a la llibertat de comerç i navegació,
Tenint coneixement de la recent promulgació de mesures d'aquest tipus adreçades a reforçar el bloqueig comercial, econòmic i financer contra Cuba,
1. Exhorta a tots els Estats al fet que s'abstinguin de promulgar i aplicar lleis i mesures del tipus referit en el preàmbul de la present resolució, en cumpliment de les seves obligacions de conformitat amb la Carta de l'ONU i el dret internacional i dels compromisos que lliurament han contret al subscriure instruments jurídics internacionals que, entre d'altres, consagren la llibertat de comerç i navegació;
2. Insta als Estats on existeixi aquests tipus de lleis o mesures a que, en el plaç més breu possible i d'acord amb el seu ordenament juridic, prenguin les mesures necessàries per eliminar-les o anul·lar el seu efecte;
3. Demana al Secretari General que elabori un informe sobre el compliment de la present resolució i el presenti a la consideració de l'Assemblea General en el seu quarantè vuitè periode de sessions;
4. Decideix incloure el tema en el programa provisional del seu quarantè vuitè periode de sessions.
70 sessió plenària del 24 de novembre de 1992
El 23 de juny passat la 75a Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar per aclaparadora majoria una resolució titulada "Necessitat de posar fi al bloqueig econòmic, comercial i financer impost pels Estats Units d'Amèrica contra Cuba."
L'Assemblea General rebutja una vegada més de manera aclaparadora l'embargament a Cuba
L'Assemblea General de les Nacions es va pronunciar una vegada més aquest dimecres de manera aclaparadora contra el bloqueig econòmic dels Estats Units a Cuba i va exigir que es posi fi a aquestes mesures coercitives unilaterals.
La resolució de rebuig a l'embargament a Cuba va obtenir aquesta vegada 184 vots a favor, dos en contra (els Estats Units i Israel) i tres abstencions (Colòmbia, el Brasil i Ucraïna).
Amb el seu vot d'avui, Colòmbia i el Brasil van fracturar per segona vegada la posició unànime de suport a Cuba dels països d'Amèrica Llatina i el Carib. La primera va ser quan Colòmbia es va abstenir i el Brasil va votar en contra durant la sessió passada sobre el tema, al novembre de 2019.
La resolució A/75/L.97 se suma a les 28 que s'han adoptat anualment des de 1992, quan l'Assemblea General va començar a votar anualment sobre la qüestió, amb l'única excepció de 2020 a causa de la pandèmia de COVID-19.
“Acte de genocidi”
El ministre de Relacions Exteriors de Cuba, Bruno Rodríguez Parrilla, present a la sala, va afirmar en el debat que va precedir la votació que el bloqueig és una violació massiva, flagrant i sistemàtica dels drets humans del poble cubà i va agregar que segons la Convenció de Ginebra de 1948, “constitueix un acte de genocidi”.
Es tracta, va dir, “d'una guerra econòmica d'abast extraterritorial contra un país petit país ja afectat en el període recent per la recessió i la crisi econòmica global provocades per la pandèmia, que ens ha privat d'ingressos indispensables com els derivats del turisme”.
El canceller cubà va preguntar què els ocorreria a altres economies, fins i tot de països rics, si se'ls sotmetés a condicions similars.
Va precisar que d'abril de 2019 a desembre de 2020, el bloqueig va produir danys per 9157 milions de dòlars a preus corrents i que en l'últim lustre les pèrdues van superar els 17.000 milions de dòlars. Els danys acumulats en les sis dècades ascendeixen a 147.853 milions de dòlars.
La redacció de Las afueras.