Nicolas Sartorius escrivia en el diario.es que "les eleccions del 14F han estat les eleccions en les quals la pugna de classes s'ha manifestat amb major evidència. El nacionalisme "indepe" representa als sectors més rics de la societat catalana que, com sempre ocorre en aquests casos, arrosseguen a capes populars amb cimbells variats ( en els districtes rics de Barcelona, on ha guanyat amb escreix la candidatura de la dreta nacionalista (Junts x Cat), la participació ha estat fins a 20 punts més alta que en els barris pobres, en els quals el PSC i l'esquerra no independentista ha triomfat amb escreix).

Els "indepes" han perdut més de 600.000 votants respecte a anteriors consultes, que en termes de cens a penes aconsegueixen el 27%, i que de les 20 ciutats més poblades de Catalunya, incloent la capital, el PSC, l'esquerra i els no independentistes han guanyat en 15, en 3 JuntsxCat i en 2 ERC. Sense oblidar que a Barcelona viu el 29% de la població i a la província homònima el 74% del total de Catalunya, i en ambdues ha triomfat l'esquerra i els no independentistes.

Com és que els partits "indepes" treuen més diputats?, es pregunta Nicolas Sartorius.

La direcció del ‘moviment nacional’ sempre està en mans de les burgesies grans, mitjanes i petites, més els afegits de sectors agraris de tradició carlista. No hi ha més que analitzar els barris de Barcelona, els pobles de l'interior i les grans ciutats, on s'ha votat al nacionalisme. Però llavors, com és que els partits "indepes" treuen més diputats? Per la senzilla raó que la llei electoral que regeix a Catalunya és l'espanyola, que preval a les províncies menys poblades i castiga a Barcelona, la més poblada i la menys nacionalista. En cas contrari, difícilment guanyarien una sola elecció."

Nicolás Sartorius Álvarez de las Asturias (Sant Sebastià, 4 de maig de 1938) és un advocat polític i periodista espanyol, fill del comte de San Luis.

Actiu militant antifranquista, durant els anys 50 fou fundador de les Juventudes Monárquicas Españolas, de les que en fou el principal dirigent amb José Luis Leal Maldonado i Juan Tomás de Salas. En els anys seixanta, però, va formar part del Frente de Liberación Popular, va ser cofundador del sindicat Comissions Obreres i membre del Partit Comunista d'Espanya.

Va ser detingut i condemnat en diverses ocasions per la seva militància política durant la dictadura franquista, sent un dels detinguts per suport als acusats en el conegut com Procés de Burgos. En total va passar sis anys a la presó. Va participar activament des de Comissions en les negociacions polítiques durant la Transició Espanyola i fou Diputat al Congrés en la II legislatura pel Partit Comunista d'Espanya, en substitució de Marcelino Camacho Abad.^[1] Fou escollit novament diputat en la III^[2] i IV legislatura per Izquierda Unida,^[3] arribant a ser-ne Portaveu, així com representant (1987-1989) i president (1989-1993) de la Junta de Portaveus del Congrés dels Diputats. Degut a les seves diferències amb Julio Anguita^[4] va abandonar la direcció d'IU en 1994 i es va unir al corrent Nueva Izquierda,^[5] que va acabar per constituir-se en partit polític com a Partido Democrático de la Nueva Izquierda, integrant-se la major part dels seus afiliats al PSOE.

Des de l'abandó d'Izquierda Unida s'ha dedicat a escriure articles i llibres sobre història contemporània d'Espanya, la majoria en relació amb el període de la transició política. Es va incorporar a la Fundació Alternatives, de la qual és Vicepresident. En la seva labor com a periodista col·labora habitualment en el diari El País i en el programa Ahora por ahora de la Cadena SER.

Catalunya no té llei electoral pròpia i adopta la llei electoral espanyola perquè és la que més li convé als partits neoliberals de dretes.

En primer lloc cal destacar que Catalunya compta amb quatre circumscripcions (Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida) i el Parlament autonòmic més gran d'Espanya amb un total de 135 membres. D'aquesta forma, el repartiment d'escons té a veure amb les circumscripcions i la població de cadascuna d'elles. En l'àmbit electoral, el territori es divideix en circumscripcions, que solen coincidir amb les províncies, perquè els ciutadans puguin triar als seus representants. És per això que la província amb més diputats és Barcelona (85), seguida de Tarragona (18), Girona (17) i Lleida (15).

Segons la Constitució Espanyola, el nostre país s'organitza territorialment en "municipis, en províncies i en les Comunitats Autònomes que es constitueixin". La Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases del Règim Local (LRBRL), estableix que el municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial de l'Estat.

A Catalunya hi ha 947 municipis, per a més de 5,6 milions d'electors.

- Barcelona: 311 municipis

- Lleida: 231 municipis

- Girona: 221 municipis

- Tarragona: 184 municipis

Pot ocórrer que el partit més votat no sigui el que acabi guanyant les eleccions.

És a dir, segons la Llei D'Hondt, el vot no val el mateix en unes províncies que en unes altres. En aquest cas, Barcelona compta amb menys diputats dels que els correspondria segons el percentatge de població i la resta de províncies compten amb més dels que haurien de tenir.

Per tant, el vot d'una persona a Barcelona costa més de la meitat del que val el vot de l'electorat a Lleida. D'aquesta forma es vol donar importància als territoris menys poblats perquè també puguin adquirir la seva representació en el Parlament. Fins i tot pot ocórrer que el partit més votat no sigui el que acabi guanyant les eleccions.

Quants escons es necessiten per a guanyar les eleccions catalanes?

La majoria absoluta de la Cambra se situa en un total de 68 escons. Com és habitual en les eleccions catalanes i segons hem pogut veure en les últimes enquestes, els pactes entre partits seran més que necessaris per a poder aconseguir aquesta suma i fer-se amb el control del Parlament.

• Información general del censo de consulta, según el INE.

• Número de municipios, distritos, secciones, mesas y locales electorales por provincias
• Número de electores residentes en Cataluña y en el extranjero por provincias y municipios
• Número de electores residentes en el extranjero por países. Comunidad autónoma y provincias
• Número de electores residentes en Cataluña por edad y sexo por comunidad autónoma y provincias
• Nuevos electores residentes en Cataluña por haber cumplido 18 años desde procesos anteriores. (Elecciones al Parlamento de Cataluña de 21-12-2017, Elecciones municipales y al Parlamento Europeo de 26 de mayo de 2019 y Elecciones a Cortes Generales del 10 de noviembre de 2019)

• Información general del censo de listas de votación

• Número de municipios, distritos, secciones, mesas y locales electorales por provincias
• Número de electores residentes en Cataluña y en el extranjero por provincias y municipios
• Número de electores residentes en el extranjero por países. Comunidad Autónoma y Provincias
• Número de electores residentes en Cataluña por edad y sexo por comunidad autónoma y provincias
• Nuevos electores residentes en Cataluña por haber cumplido 18 años desde procesos anteriores. (Elecciones al Parlamento de Cataluña de 21 de diciembre de 2017, Elecciones municipales y al Parlamento Europeo de 26 de mayo de 2019 y Elecciones a Cortes Generales del 10 de noviembre de 2019)
  • Número definitivo de electores
  • Número definitivo de electores residentes en Cataluña y en el extranjero por provincias y por municipios
  • Reclamaciones
  • Reclamaciones de electores residentes en Cataluña por resolución y tipo de movimiento
  • Reclamaciones de electores residentes-ausentes que viven en el extranjero, por resolución y tipo de movimiento
  • Voto por Correspondencia
  • Voto por correo de electores residentes en Cataluña
  • Voto por correo de electores residentes en el Cataluña, temporalmente en el extranjero por provincias
  • Voto por correo de electores residentes-ausentes que viven en el extranjero. Por provincias y por países

La redacción de la revista Las afueras.