Enhorabona als partits que han aconseguit els seus objectius en les eleccions al Parlament de Catalunya, el passat 14 de febrer. També, mereixen les nostres felicitacions aquelles formacions, que a dreta llei, no han arribat a aconseguir els seus propòsits de formar part d'aquest. Tots ells, els uns i els altres han participat en l'important dret del poble a triar als seus representants, que durant quatre anys o menys, segons es donin les circumstàncies, elaboraran i executaran les lleis que regiran durant aquest període de temps.
Segons el defensor del pacient: "Des de fa més de trenta anys, independentment de qui hagi governat, les llistes d'espera sanitàries no han parat de créixer, fins a arribar a la situació actual, amb gairebé 700.000 persones esperant una intervenció quirúrgica, o 2 milions una consulta per a l'especialista, en el regne d'Espanya."
Els que hagin d'acudir al traumatòleg esperaran 168 dies. El temps mitjà d'espera a les cirurgies de neoplàsies malignes (càncers) ha augmentat un 41,7% entre desembre i maig. El que més ha crescut és el temps d'espera per operar-se d'un càncer de pàncrees: si al desembre era de 18 dies, al maig era de 52 (un 189% més). Després el dels òrgans genitals: ha passat de 19 a 52 dies (un 173,7% més). I a continuació el de pell: va pujar de 22 a 45 dies (un 104,5% més).
Amb les retallades a Catalunya el pressupost del Departament de Salut va passar de 9.700 milions al 2010 a tocar fons en 2014 amb 8.200 milions. En canvi el grup privat IDC va passar de rebre de la Generalitat 71 milions en 2010 a rebre 127 milions en 2012. Les retallades de l’any 2011 quan CIU (actual PDCAT, Junts per Catalunya, etc..) amb Artur Mas de president, va posar com a conseller de Salut al Director de la patronal hospitalària de Catalunya, Boi Ruiz, van debilitar enormement el sistema públic i encara no s’ha recuperat.
El Sindicat Metges de Catalunya ha estat reivindicant al llarg de tots aquests anys referint-se només a l'Atenció Primària: “Davant el maltractament continuat i descarat al qual estan sotmesos els facultatius i les facultatives d’atenció primària, no tenim cap altra via que l’enfrontament directe amb l’ICS per poder asseure’ns a negociar i aconseguir el reconeixement i el respecte que es mereix la nostra professió”, afirma el sindicat. “No volem ser còmplices de la devastació del primer nivell d'accés a l'assistència sanitària, ni tampoc de la defunció d’una manera de fer i oferir una atenció efectiva global.
Volem recuperar el personal facultatiu perdut –800 professionals de la medicina– durant la darrera dècada, com a conseqüència de les retallades sanitàries, i incrementar la plantilla per poder donar resposta a les necessitats generades per la pandèmia de la COVID-19.
El sindicat Metges de Catalunya (MC) va acordar reprendre les mobilitzacions que ja va dur a terme a finals de 2018, perquè, malgrat els esforços i els requeriments constants que ha fet a l’ICS per resoldre la “situació límit” de l’atenció primària, “el procés de destrucció massiva de l’assistència i de les condicions laborals de la plantilla no s’ha aturat, sinó que ha anat a més”.
També continuarem denunciant la privatització de la Sanitat Pública en Catalunya, la més gran del regne d'Espanya. El 25% del pressupost per a la sanitat a Catalunya, va destinat als centres privats que pul·lulen per tot el territori català. És a dir, que els pacients que deriva qualsevol Centre d'Atenció Primària (CAP) a la sanitat privada, o a una fundació, la seva atenció mèdica costa set vegades més que si fossin derivats a un hospital públic. Aquest sobrecost no hi ha pressupost que l'aguanti.
Els resultats de l'informe elaborat per la Federació d’Associacions per a la defensa de la Sanitat Pública, amb dades dels anys 2016 i 2017 i només algunes del 2018, són alarmants per a Catalunya, perquè situen a aquesta Comunitat en els llocs de pitjors serveis sanitaris, juntament amb Canàries i València.
EAP Vallcarca-Sant Gervasi, situada a l'Avinguda Vallcarca, 169-205, de Barcelona.
També continuarem denunaciant la privatització dels CAP (Centres d'Atenció Primària) en la ciutat de Barcelona, a la província de Tarragona i a la província de Girona:
A Barcelona hi han 5 Entitats d'Atenció Primària amb ànim de lucre, sufragades amb diners públics.
Són societats mercantils que reben diners públics i els seus socis poden vendre les seves accions, quan es jubilen, o repartir dividens, o invertir en fons d'inversió, etc..
EAP dreta de l'eixample, situada al carrer Roger de Flor, de Barcelona.
En l'última dècada s'han produït una quinzena d'operacions econòmiques per valor d' 1.5 milions d'euros al vendre aquestes adjudicacions sanitàries. ("Medicos públicos ganan 1.5 millones al vender adjudicaciones sanitarias", publicat pel diari El País, en data 17 de maig del 2016). Alguns socis s'han portat la seva part dels beneficis al vendre les accions quan abandonen les Entitats o es jubilen.
EAP Poble Sec, situat al carrer Nou de la Rambla, 169, de Barcelona.
EAP Sardenya, situada al carrer Sardenya, 466, de Barcelona.
A Barcelona hi han 5 Entitats d'Atenció Primària amb ànim de lucre, sufragades amb diners públics.
La primera contractació d’Entitat de Base Associativa per part del CatSalut va ser a Vic l’any 1996. Al cap d’un any s’aprovà el Decret 209/1997, de 9 de desembre segons el qual s’establien els requisits de les Entitats de Base Associativa per a la gestió de centres, serveis i establiments de protecció de la salut i atenció sanitària i sociosanitària. L’Associació Catalana d’Entitats de Base Associativa (ACEBA) és « el paraigües de les EBA. Actualment formen part d’ACEBA 13 EBA, de les quals 11 són Equips d’Atenció Primària, una és una cooperativa de serveis de Pediatria i una altra presta serveis de Salut Mental i Addicions. Territorialment estan distribuïdes per tot Catalunya: 9 a la província de Barcelona, 2 a Tarragona, 1 a Girona i 1 a Lleida.»
Les EBAs es regulen per la llei 2/2007 de 15 de març de Societats Professionals, i de manera supletòria per les normes jurídiques que regulin les formes jurídiques en les quals es poden constituir (SL, SLP o SCCLP).
A l’EAP (Equips d’Atenció Primària) Poble Sec, SLP, situat al carrer Nou de la Rambla, 169, 177, el Servei Català de la Salut li va assignar, segons el contracte del 2017, la quantitat de 3.461.045,02 d’euros, per donar «atenció especialitzada familiar i comunitària i de salut pública en l’àmbit de l’atenció primària i serveis, dispositius i programes específics de reconeguda necessitat», a un total de 23.095 persones. La data del contracte és de l’1 de febrer de 2015, renovable deu anys més, segons la memòria de la societat que s’adjunta. El Nom i Codi de la Unitat Proveïdora és EAP Barcelona 3A, 00468. El sistema de pagament es va efectuar en pagaments fixes mensuals.
A més, existeix una contraprestació econòmica per resultats. Els objectius del pagament per resultats han d’estar relacionats amb els eixos estratègics del Pla de salut de Catalunya, fonamentalment l’atenció a la cronicitat, segons consta en el contracte, a la clàusula addicional catorzena. En aquest cas estem parlant de la quantitat de 173.525,14 euros. Tot plegat i sempre segons la memòria de l’any 2017, l’EAP Poble Sec, SLP ha rebut la quantitat de 3.461.045,02 euros, a 31 de desembre de 2017.
També, segons la memòria que consta en el Registre Mercantil de Barcelona, sembla que els socis han invertit 600.000 euros en fons d’inversió.
El capital social de L’EAP Poble Sec, SLP, és de 3.100 euros, representat per 500 participacions de 6,20 euros de valor nominal cada una. Es va constituir a l’any 2001, segons la còpia simple del Registre Mercantil que s’adjunta. Es a dir, que aquesta quantitat és la que van haver de desemborsar els socis per constituir la societat. No han de pagar lloguer de l’edifici (un canon simbòlic de 17.000 euros anuals), perquè és el mateix edifici on es trobava el CAP, com es pot veure a les fotos.
El número de persones que componen la plantilla es de 47 persones, entre metges, personal administratiu, odontòlegs, auxiliars de clínica, assistents socials i diplomats universitaris en infermeria.
Clica aquí si vols veure el contracte de l’EAP Poble Sec, SLP amb el Servei Català de la Salut, i si vols llegir la memòria de la empresa i la nota simple del Registre Mercantil.
A l’EAP Sarrià, Vallvidriera Les Planes, SLP, (EBA formada per dos societats professionals, EAP Sarrià SLP i Vallplasa Atenció Primària SLP), el Servei Català de la Salut li va assignar, segons les clàusules del contracte de l’any 2017, la quantitat de 2.615.912,64 euros per «l’activitat assistencial d’atenció primària (atenció especialitzada familiar i comunitària i de salut pública en l’àmbit de l’atenció primària i serveis, dispositius i programes específics de reconeguda necessitat), per una població assignada de 27.912 persones.
Aquesta EAP Sarrià i Vallplasa Atenció Primària SLP realitza la gestió dels serveis assistencials objecte d’aquest contracte al nou edifici aportat pel CatSalut, anomenat CAP EAP Sarrià, ubicat a la Via Augusta, 366-372, de Barcelona, des de l’any 2013. Abans es trobava al Carrer Bonaplata, 54-58. Va iniciar les seves operacions el 26/3/2002, per un període d’un any. El Nom i Codi de la Unitat proveïdora és EAP Barcelona 5C, 00479.
També, aquest CAP EAP Sarrià té una contraprestació econòmica per resultats de 147.922,32 euros, relacionada amb els eixos estratègics del Pla de Salut de Catalunya, fonamentalment l’atenció a la cronicitat, entre d’altres objectius.
Un soci d’aquesta societat, que causà baixa per jubilació durant el mes de juliol de l’exercici 2011, va rebre la quantitat de 171.560,20 euros en concepte de les seves participacions, per sentencia del Tribunal Arbitral de Barcelona.
Vallplasa Atenció Primària, SLP atén a un total de 16.858 persones, amb un pressupost de 1.925.015,92 euros. Està situat al mateix edifici, és a dir, a la Via Augusta, 366-372. El seu Nom i Codi Unitat Proveïdora és EAP Barcelona 5D, 00480.
A més, aquesta EAP té una contraprestació econòmica per resultats de 85.574,99 euros.
Aquesta societat durant l’any 2015 va realitzar un acord amb la societat Concepto i Metodologia en Atención Primaria, SL (CYMAP, SL) per adquirir el 2 per cent de les participacions amb import total de 24.000 euros. També, existeix un fons d’inversió de 105.197,91 euros signat amb el BBVA.
Clica aquí si vols tenir accés al contracte entre el Servei Català de la Salut i l’EAP Sarrià, SLP i la memòria de la societat.
L’EBA Vallcarca, SLP 6D va rebre del Servei Català de la Salut la quantitat de 2.609.039,19 euros, per donar atenció primària a una població de 20.941 persones. L’inici de la seva activitat, segons el Registre Mercantil de Barcelona, és el 4/12/2002. Aquesta EBA està situada a l’avinguda Vallcarca, 169-205. El seu Nom i Codi d’Unitat Proveïdora és EAP Barcelona 6D, 0485.
A més, rep la quantitat de 136.186,59 euros, com a contraprestació econòmica per resultats. Els objectius del pagament per resultats han d’estar relacionats amb els eixos estratègics del Pla de salut de Catalunya, fonamentalment l’atenció a la cronicitat.
Aquesta societat durant l’any 2015 va realitzar un acord amb la societat Concepto y Metodología en Atención Primaria, SL (CYMAP,SL) per adquirir el 5 per cent de les participacions per import total de 60.000 euros.
Clica aquí si vols llegir les clàusules del contracte de l’EBA Vallcarca, SLP 6D amb el Servei Català de la Salut, la memòria de la societat i els seus comptes.
L’EBA Vallcarca, SLP 5E, va rebre del Servei Català de la Salut la quantitat de 3.516.971,52 euros per l’atenció primària (atenció especialitzada familiar i comunitària i de salut pública en l’àmbit de l’atenció primària i serveis, dispositius i programes específics de reconeguda necessitat), per atendre a 30.264 persones.
Aquesta entitat rep una contraprestació per resultats que ascendeix a la quantitat de 185.046 euros per assolir els objectius: d’atenció a la cronicitat i a l’accessibilitat i la capacitat de resolució del sistema. D’acord amb el que preveu el Decret 118/2014, de 5 d’agost, sobre la contractació i prestació de serveis sanitaris amb càrrec al Servei Català de la Salut, el valor de la contraprestació dels resultats s’ha de determinar d’acord amb les directrius del Pla de salut de Catalunya al territori en cada moment.
El Nom i Codi d’Unitat Proveïdora és EAP Barcelona 5E, 00481. L’inici d’operacions de la entitat es situa en el 4/12/2002, a l’Avinguda Vallcarca, 169 (edifici Pedraforca).
Aquesta societat paga en concepte de lloguer al Pere Virgili, per l’ús de les seves instal·lacions un canon en funció del contracte amb el CatSalut (Servei Català de la Salut), que ascendeix a 257.714 euros anuals. El Parc Sanitari Pere Virgili, on es situa la societat, és una empresa pública adscrita al Servei Català de la Salut, amb personalitat jurídica pròpia i gestió privada.
Segons les comptes anuals i la memòria d’aquesta societat, la principal activitat es basa en un contracte amb el CatSalut que reporta la totalitat de 6.334.283,82 euros, que correspon a la suma dels contractes de la Unitat Proveïdora EAP Barcelona 5E i a la Unitat Proveïdora EAP Barcelona 6D.
Clica aquí si vols llegir les clàusules del contracte de la EBA Vallcarca, SLP 5E amb el Servei Català de la Salut i la memòria i comptes de la empresa.
l’EAP Dreta de l’Eixample, SLP i el Servei Català de la Salut van signar un contracte amb el codi: 7858219092G, pel qual aquesta SLP (Societat Limitada Professional) realitzaria l’activitat assistencial d’atenció primària (atenció especialitzada familiar i comunitària i de salut pública en l’àmbit de l’atenció primària i serveis, dispositius i programes específics de reconeguda necessitat, amb el nom i codi d’unitat proveïdora: EAP Barcelona 2G, 00464. La quantitat assignada per portar a terme aquesta activitat va ser de 2.643.011,33 euros, per atendre a una població de 22.909 persones, segons les clàusules del contracte corresponent al període de l’1 de gener al 31 de desembre de 2017. L’inici de la seva activitat al carrer Roger de Flor, 194-196 P.BJ, de Barcelona, va ser el 14 de novembre de l’any 2002.
En la clàusula addicional quaranta-novena del contracte, l’EAP Dreta de l’Eixample, SLP rebria a més una contraprestació per resultats d’un màxim de 138.275,58 euros, pel període de vigència de la clàusula, és a dir, durant tot l’any 2017. Els objectius del pagament per resultats estan relacionats amb els eixos estratègics del Pla de salut de Catalunya, fonamentalment l’atenció a la cronicitat.
L’EAP Dreta de l’Eixample, SLP amb codi d’unitat provïdora EAP 2J, 00466, va rebre la quantitat de 2.743.781,18 euros per realitzar l’activitat assistencial d’atenció primària a una població de 24.374 persones.
A més, en la clàusula addicional quaranta-quatrena s’estableix una contraprestació econòmica per resultats de 142.352.29 euros, pel període d’aquesta clàusula, de l’1 de gener al 31 de desembre de 2017.
Com a la resta de EAPs que s’han exposat, per l’any 2017, el Servei Català de la Salut va assignar un pressupost de referència per a la prestació farmacèutica en recepta mèdica, en concepte de Despesa Màxima Assumible (DMA). Si la despesa en la prestació farmacèutica és inferior a la quantitat assignada en concepte de DMA per aquesta anualitat 2017, es percebrà un 10 per cent del diferencial entre la despesa i la DMA assignada per al mateix exercici.
A l’EAP Sardenya, SLP, el Servei Català de la Salut li va assignar la quantitat de 2.986.861,38 euros, segons la memòria de la societat de l’any 2016, atès que aquesta no ha presentat les comptes de l’any 2017 en el Registre Mercantil de Barcelona, per donar atenció sanitària a una població de 19.459 persones. La seva activitat és «l’atenció especialitzada familiar i comunitària i de salut pública en l’àmbit de l’atenció primària». La data del seu inici d’operacions és la del 7/06/2000 i desenvolupa la seva tasca al carrer Sardenya, 466 de Barcelona. El nom i codi d’unitat proveïdora és : EAP Barcelona 7B, 01933.
Clica aquí si vols llegir les clàusules del contracte entre el Servei Català de la Salut i l’EAP Barcelona-Sardenya, SLP i la memòria de l’any 2016.
També denunciarem la proliferació de residències privades de gent gran, sufragades amb diners públics, i escampades pel nostre territori. Unes residències que s'han mostrat totalment inoperants davant els reptes de la COVID-19. Residències en mans de fons d'inversió francesos i anglesos, que anteposen, com ha de ser, segons els paràmetres en els quals es mouen els polítics neoliberals, els interessos econòmics dels seus socis a la salut dels ancians.
La Coordinadora de Residències 5+1 va plantejar, en el document presentat davant el Parlament de Catalunya, el passat 16 de desembre de l'any 2019, els greus problemes que tenen la gent gran en les residències.
"Les Residències Públiques gestionades per filials d'empreses de la construcció i companyies controlades per fons d'inversió, així com les pèsimes condicions laborals i els sous de misèria són, segons la Coordinadora de Residències 5+1, les causes del deteriorament de les condicions de vida de la gent gran. És imprenscindible modificar la Cartera de Serveis de 2010, respecte a l'atenció directa- explicaven en el document presentat al Parlament de Catalunya, el passat 16 de desembre- i especialment en la ratio de gerocultores, per poder establir una ratio mínima d'1 gerocultor per a cada 8 ancians. Atès la enorme llista d'espera per accedir a les prestacions de la Llei de la Dependència, l'estat dels ancians està molt deteriorat quan finalment aconsegueien una plaça en un centre de dia o residència, per la qual cosa necessiten ajuda per executar les més elementals activitats quotidianes, com menjar, vestir-se, anar al w.c., etc. i amb els actuals ratios és impossible oferir-les una atenció digna."
Entre les principals reivindicacions de La Coordinadora de Residències 5+1 figurava la necessitat de que aquests serveis fossin de gestió pública, atès que és l'única manera d'evitar l'especulació amb els drets dels nostres ancians.
"No obstant això, en tant no es produeixi aquest canvi de model de gestió -puntualitzava la Coordinadora- l'oferta econòmica en l'adjudicació de la gestió no pot ser determinant. En els plecs de contractació, aquest aspecte no podrà superar el 40% de la puntuació total."
"D'altra banda- continuava exposant el document- s'han d'establir penalitzacions i sancions adeqüades als danys que es causen als ancians per una dolenta execució del contracte. Les sancions per faltes greus haurien de penalitzar a la empresa gestora amb la seva exclusió per a futurs concursos de gestió. En la resta de sancions, haurien de restar punts del total obtingut per la empresa en qualsevol concurs al que puguessin concorre. El maltractament no pot sortir gratis."
"Les administracions públiques han de reforçar les inspeccions als centres, incloent-hi entrevistes amb els treballadors sense la direcció davant. Les inspeccions, tant rutinàries com les fetes a rel de denúncies, haurien de ser SENSE PREAVIS, per garantir el control de la gestió i la protecció dels ancians."
La Coordinadora de residències 5+1 opinava que " les administracions públiques han de garantir una inversió suficient en el manteniment de les infraestructures. Els usuàris han de tenir uns serveis adequats a les seves necessitats. Així mateix, les administracions han de realitzar controls necessaris per a garantir uns nivells adequats de neteja, material, qualitat alimentària, atenció mèdica i substitució del personal en cas de vacances, absències,etc."
També demanava la Coordinadora suprimir els EAR (Equips d'Atenció Residencial), que són de gestió privada a càrrec de MUTUAM, de tal manera que els ancians ingressats en residències tornin a ser atesos directament per la sanitat pública en els Centres d'Atenció Primària que els corresponguin.
D'altra banda, la Coordinadora de residències 5+1, parlava de la necessitat de que en el torn de nit hi hagi una infermera, atès l'estat dels ancians. Per tant, s'hauria d'ampliar la plantilla actual.
Malgrat els esforços realitzats per la Coordinadora de Residències 5+1 per tal de donar a conèixer al Parlament de Catalunya, la situació en la que es troba la gent gran en les residències, la política del govern no va variar en cap moment. Ha sigut la tragedia del coronavirus, que s'ha manifestat en centenars de morts a les residències catalanes, la que ha posat el punt sobre les i, demostrant que els grans fons d'inversió només busquen la rendabilitat dels seus diners en detriment de la gent.
A Catalunya hi ha un total de 984 residències assistides de gent gran , 63 de les quals són de titularitat de la Generalitat (16 gestionades directament i 47 amb gestió delegada).
Segons el diari de la Sanitat, "tres grans grups empresarials competeixen amb força en el món de les residències per a la gent gran a Catalunya i a Espanya. Eulen Servicios Sociosanitarios, SAR Aquavitae i Sanitas Mayores. Aquests conglomerats, junt amb un conjunt de companyies de grandària mitjana i altres que procedents de la diversificació de societats vinculades amb la construcció, han entrat amb força en aquest àmbit els últims anys.
Eulen Sociosanitarios dóna servei actualment a 169.000 persones a l’Estat Espanyol. Té una facturació que supera els 155 milions d’euros i dóna feina a 8.895 professionals, que s’ocupen no només de les residències sinó d’altres serveis, com centres de dia o assistència domiciliària.
Domus Vi, és una altra marca que aposta pel mercat de l’atenció a la vellesa. Es tracta d’un altre gegant que té gairebé 22.000 places en residències a tot l’Estat espanyol. Té també més de 19.000 treballadors que donen servei no només a l’assistència residencial sinó també a altres àmbits com l’atenció domiciliària. L’any 2016 va facturar uns 460 milions d’euros, segons la mateixa companyia.
Sanitas Mayores és la filial creada per al món de la geriatria per aquest grup de sanitat privada. Té 43 residències, de les quals 11 a Catalunya. A més, la marca té al principat tres centres de dia. Això suposa en conjunt uns 3.000 treballadors per atendre 6.000 places. El 2016 va facturar per valor de 98 milions, amb un increment del 3,18%, segons l’empresa."
Si s'haguéssin tingut en compte aquestes reivindicacions no hauria passat el que per desgràcia ha passat, si més no, no haurien hagut tantes morts entre la gent gran de les residències.
