L'any 2030 en el món moriria de càncer una persona cada 1,5 segons i a Espanya ho faria cada 3,8 minuts si es parés la investigació en càncer.
El finançament del Ministeri en conjunt amb l'Agència Estatal d'Investigació i de l'Institut de Salut Carlos III, en el seu conjunt, va arribar a reduir-se un 5% entre els períodes 2008-2012 i 2013-2017.
Els nous casos de càncer han seguit un augment progressiu durant els últims anys. En 2019, concretament, van aparèixer 275.562 casos nous segons xifres de l'Associació Espanyola contra el Càncer. Van suposar un 2,15 més respecte a 2017.
Segons l'informe d'Impacte econòmic i social del Càncer a Espanya, realitzat per la consultora Oliver Wyman per l'AECC, amb dades de 2018, dels 19.300 milions d'euros que costa el càncer a Espanya, el 45 per cent ho assumeixen les famílies , situant-se el 40 per cent de la incidència en la població en edat laboral. A més, s'estima que en tot el procés oncològic una família es gasta al voltant dels 90.000 euros.
La Sanitat Pública es sufraga amb els impostos que paguem de l'IVA, la Renda, dels Impostos Especials, etc.. Si no es recaptessin els impostos que nodreixen a la Sanitat Pública, el 90 per cent de la població no podria pagar un tractament de càncer, sigui de mama, com el de la meva dona, sigui de colon-rectal, de pulmó, de pròstata, etc...
El càncer de mama metastàsic.
En aquests moments la meva dona està prenent Ibrance (principi actiu Palbociclib) cada 21 dies i una setmana de descans, des de novembre del 2018, perquè té càncer de mama metastàsic. Aquest medicament al mercat té un preu que oscil·la entre els 6000 i els 8000 dòlars (segons internet), és a dir que a dia d'avui ens hauriem gastat prop de 84.000 dòlars (una mica menys en euros).
També pren Denosumab (el cost d'1 injectable és de 9.000 dòlars, al mercat). El Denosumab el pren en injectables, un cada 2 o 3 mesos. En 14 mesos que porta de tractament s'hauria gastat 63.000 dòlars.
Pren Loxifan ( 30 pastilles surten per 80 euros, aproximadament), en 14 mesos de tractament ens hauria sortit per 1.120 euros.
No cal calcular el preu total perquè ja és veu que és una bojeria. Aproximadament uns 150.000 euros en 14 mesos de tractament.
Però, la meva dona està malalta de càncer de mama des del 2005. Aquell any va ser operada per un cirurgià, que ha hagut d'estudiar més d'onze anys per arribar a ser dels millors (el cost de la seva carrera ha estat pagada amb diners públics: és incalculable). Va fer servir les instalacions de l'Hospital del Mar (Hospital Públic). En el laboratori de l'Hospital del Mar un patòleg (el cost de la seva carrera pagada amb diners públics) va analitzar els 23 ganglis extrets. Abans li van fer radiografies, i tota mena de proves per poder operar-la. Un metge anastesista (més d'onze anys d'estudis públics) va asegurar-se de que no sentiria dolor durant l'operació i que un cop finalitzada aquesta tornaria a veure la llum. Les infermeres i infermers, les auxiliars, etc...tot el personal que treballa a l'Hospital té un cost material i humà incalculable.
Passat un temps prudencial la meva dona va rebre un munt de sessions de quimio i altres de radio. Després va seguir el tractament amb Femara (semblant al Loxifan, inhibidor de l'aromatasa) durant cinc anys. Les visites a l'oncòleg (metge especialista amb més d'onze anys d'estudis i molts anys d'experiència), els controls dels radiòlegs, les mamografies, etc. Fins arribar al novembre del 2018 on se li van detectar a diferents vèrtebres del cos i al maluc la metàstasi.
De tot el que ha rebut durant els quinze anys de tractament, la meva dona destaca l'atenció dispensada pels metges, metgesses, infermeres, auxiliars, etc. Però si no fos per la Sanitat Pública nosaltres no hauriem pogut pagar tot el tractament que ha rebut.
Ara multipliquem per 33.307 malaltes de càncer de mama a Espanya l'any 2019, per el cost mitjà dels seus tractaments (90.000 euros). I li sumen els tractament:
- dels 37.937 malalts de càncer colorectal,
- dels 32.461 de càncer de pròstata,
- dels 27.939 malalts de càncer de pulmó, etc..
..fins arribar als 250.OOO malalts de càncer en un any.
Com algú es capaç de dir que pagar impostos a Espanya és una tonteria? Com alguns poden dir que privatitzar la Sanitat Pública és el més convenient per a la població espanyola quan sabem que al país de les privatitzacions, els EEUU, prop de 50 milions de persones no tenen cobertura sanitària (més del 16 per cent dels ciutadans censats), el que provoca que cada any morin entre 45.000 i 100.000 persones, i on fins a 300.000 persones són rebutjades en els serveis hospitalaris d'urgència al no disposar de diners per pagar.? (1)
D'altra banda, als EEUU 62 milions de persones, aproximadament, tenen una cobertura sanitària insuficient i sense els serveis mèdics idonis. En cas de malaltia poden arribar a pagar fins una dècima part dels seus ingressos anuals en metges, hospitals i assegurançes mèdiques. A cada minut que passa dos ciutadans nord-americans cauen en la pobresa degut a un problema de salut al que no poden fer front. (2)
(1) (Hilmmeslstein D. Healthcare for All: The campaign for Singles-Payer Health Insurance in Massachusetts and the United States, 2000. http//www.thefreelibrary.com/Healhcare+for+All%3A+The+Campaign+for+single-Payer+Health+Insurance+in...-a068744744)
(2) (National Coalition on Health Care. Health insurance cost. Washington, DC, National Coalition on Health insurance cost. Washington, DC, National Coalitaion on Health Care, 2008. http:www.nch.org/facts/cost.shtml).
És la solidaritat, són els impostos que paguem entre tots els que permeten que persones amb malalties iguals o semblants al càncer puguin sobreviure més anys amb una qualitat de vida millor. I si algú és tan ruc de no veure això, pot anar-se'n a fregir ous més enllà de les illes Filipines, si vol.
M.Martos.