Assad en 2024

La caiguda d'Al-Assad és una victòria per al poble sirià i els oprimits del món!

______________________________________________________________________

Declaració conjunta d'organitzacions socialistes (vegeu nota al final del text)

2 de gener de 2025

1. La Revolució Síria, que va començar amb l'aixecament popular el març de 2011, amb avenços i retrocessos en aquests tretze anys, ha derivat el 8 de desembre de 2024 en la caiguda d'una dictadura de 54 anys. Es tracta d'un esdeveniment històric, tant pel mateix país, el poble sirià, com per l'Orient Mitjà i el món. Ha alliberat les masses populars del jou de la tirania d'Assad i ha enderrocat una de les dictadures més duradores i brutals del món. Ha destruït un pilar de l'ordre imperialista a l'Orient Mitjà que era un titella de l'imperialisme rus—Putin va ser un dels seus suports més important, així com del règim burgès-repressiu iranià i que assegurava que Israel no hagués de preocupar-se per la seva frontera nord-oriental. Inspira les masses de la regió i fa tremolar els dictadors que temen un ressorgiment de la Revolució Àrab. La caiguda revolucionària d'Al-Assad—independentment del seu caràcter democràtic inconclús—és una victòria per a les i els treballadors i oprimits a tot el món!

Al Golani

2. Si bé hem donat suport, des de 2011, a la lluita d'alliberament contra el règim d'Assad, mai ens hem fet il·lusions ni hem donat suport polític a les direccions del moviment per la seva caiguda. Ara compartim l'alegria de les masses per la caiguda de la dictadura, però no tenim confiança ni donem suport polític al nou govern que encapçala Al Golani. Reconeixem que l'HTS d'Al-Golani i altres faccions són forces nacionalistes i islamistes pro-burgeses. L'enderrocament ha obert un procés revolucionari al país on les masses intenten espontàniament organitzar-se i castigar els assassins i torturadors de l'antic règim. Tot i això, els nous governants de Damasc s'oposen a un aprofundiment d'aquest procés revolucionari i volen construir un règim burgès que sigui acceptat a la taula de les potències imperialistes i regionals. Per això, Al-Golani intenta pacificar el procés revolucionari i desarmar i desmobilitzar les masses.

3. Denunciem els partits “socialistes”, “comunistes” i bolivarians que van donar suport a la dictadura d'Assad com una suposada “força antiimperialista” i que ara lamenten la seva caiguda. Van difondre calúmnies contra la caiguda d'Al-Assad, afirmant ridículament que hauria estat una conspiració dels Estats Units i Israel. Aquests amics de l'imperialisme rus i els seus aliats “obliden” que el règim d'Assad mai no va disparar cap tret contra l'Estat sionista d'Israel durant més de mig segle. I si Israel hagués orquestrat la caiguda del règim, per què el ministre d'Afers Estrangers d'Israel denuncia els nous governants de Damasc com una “banda terrorista”? I si els sionistes donen la benvinguda al nou govern, per què la seva força aèria llença centenars d'atacs contra objectius civils i militars a Síria per desarmar les forces revolucionàries? De fet, l'Estat israelià d'apartheid clarament ha afavorit l'existència continuada del règim d'Assad. No és cap secret que mantenia estrets vincles amb l'aparell d'intel·ligència d'Assad, tal i com havien informat recentment diversos mitjans de comunicació com Middle East Eye i fins i tot el reaccionari sionista Israel Hayom. Sempre serà una vergonya per a l'estalinisme que els dos partits “comunistes” sirians formessin part del règim d'Assad fins a l'amarg final i recolzessin la seva guerra contrarevolucionària contra el poble sirià des de 2011.

4. No estem d'acord amb aquelles organitzacions socialistes que, oposant-se a la dictadura d'Assad, es neguen a donar suport a la Revolució Síria perquè denuncien la lluita entre els rebels i el règim com un conflicte entre “forces reaccionàries” en què els socialistes no poden prendre partit, com si la revolució fos un mer cop d'estat i es pogués separar la profunda lluita popular i democràtica de les masses que va començar el 2011 del seu resultat: la guerra civil i l'ofensiva final dels rebels del 27 de novembre al 8 de desembre del 2024 que va ser recolzada i victorejada per milions de persones als carrers. Neguen erròniament el fet que la victòria popular contra Assad és una revolució democràtica inacabada que els socialistes necessiten impulsar en el procés de revolució permanent. És deure dels revolucionaris donar suport als processos revolucionaris, encara que tinguin un caràcter inacabat i limitat, diferenciant-se de les seves direccions.

5. La tasca clau per a les masses ara és defensar, aprofundir i expandir el procés revolucionari sirià. S'ha de defensar contra els atacs contrarevolucionaris de les restes del règim d'Assad. Tots els intents reaccionaris d'avivar el sectarisme i discriminar les minories ètniques i religioses han de ser rebutjats amb la mobilització popular. Així mateix, les llibertats democràtiques acabades d'aconseguir s'han de defensar contra les mesures autoritàries del nou règim. Per resistir els intents del nou govern d'Al-Golani de segrestar la revolució, les masses han de construir les seves organitzacions independents, reprenent l'experiència dels comitès de coordinació dels començaments de la revolució de 2011, als llocs de treball, als barris i als pobles, milícies armades subordinades a aquests consells, juntament amb els sindicats, associacions estudiantils, organitzacions de dones, etc. Com a socialistes revolucionaris, advoquem per la formació d'un govern de la classe treballadora i els sectors populars que nacionalitzi els sectors clau de l'economia sota el control de les i els treballadors i obri el camí d'una Síria socialista.

6. En aquest camí cal donar suport a la lluita del poble sirià per mesures d'emergència impulsades per la mobilització popular. Entre aquestes mesures hi ha el reclam de judici i càstig als torturadors, la creació de condicions pel retorn de milions de refugiats, ple dret a la protesta i a organitzar-se políticament i socialment, que hi hagi eleccions lliures i democràtiques, garantir la plena igualtat de les dones en tots els àmbits de la societat, reconèixer els drets de les minories ètniques i nacionals—com el poble kurd—a tenir autonomia o fins i tot un Estat separat, si així ho reclamessin, i que es respectin els drets de totes les comunitats religioses del país. Entre les mesures urgents cal incloure la nacionalització sense indemnització de tots els béns de l'oligarquia Al-Assad, la cancel·lació dels deutes amb l'Iran i Rússia—els principals responsables de la devastació del país, l'expropiació sense compensació d'empreses relacionades amb aquests països, i la suspensió del pagament del deute públic per utilitzar aquests recursos per satisfer les necessitats immediates del poble sirià.

7. Una Síria veritablement lliure ha de ser independent i expulsar totes les potències estrangeres. Això vol dir que ha de tancar totes les bases militars imperialistes, tant les de Rússia com les dels Estats Units. De la mateixa manera, ha d'expulsar l'exèrcit turc, que només serveix als objectius d'Erdogan d'oprimir el poble kurd i subjugar Síria. És de particular importància alliberar tots els territoris ocupats del Golan i expulsar les forces israelianes.

8. El destí del procés revolucionari sirià està estretament vinculat a les lluites d'alliberament a tot l'Orient Mitjà i que sorgeixi una alternativa política revolucionària a Síria. Per tant, és indispensable que la Revolució siriana es vinculi amb la lluita d'alliberament palestí i declari el suport inequívoc a l'heroica resistència contra l'ocupació sionista. Així mateix, necessita arribar a les masses oprimides a Egipte, Jordània, Iran, Turquia i tota la regió i donar suport al desig de llibertat, justícia i dignitat. A baix tots els faraons, reis i sultans! Aixafem l'Estat sionista, el portaavions de l'imperialisme a la regió! Per una Palestina lliure, laica i democràtica des del riu fins al mar.

9. La tasca de les forces més avançades de les i els treballadors i oprimits sirians és la formació d'una nova alternativa política socialista revolucionària, que apunti a impulsar la lluita per defensar, aprofundir i expandir el procés revolucionari i doni suport a l'organització independent de les masses. Aquesta nova direcció política s'ha de construir en oposició al nou règim i lluitar pel poder de les i els treballadors en una Síria socialista com a part d'una federació socialista de l'Orient Mitjà.

10. Nosaltres, les organitzacions sotasignades, fem una crida a una campanya de solidaritat internacional amb la Revolució siriana en la seva defensa contra els seus enemics tant interns com externs. Aquesta campanya hauria d'estar lligada a activitats de solidaritat amb la lluita d'alliberament palestí. Exigim l'aixecament immediat de totes les sancions contra Síria. Així mateix, les organitzacions obreres i populars d'Europa, Turquia i altres països s'han d'oposar a qualsevol intent dels governs reaccionaris d'expulsar els refugiats sirians. A més, també cridem el poble treballador sirià a autoorganitzar-se, amb total independència del govern dirigit per l'HTS, per lluitar per les reivindicacions més crítiques pel poble treballador, així com pel poder obrer!

Signants:

Lliga Internacional de Treballadors (Secretariat Internacional) – Quarta Internacional (LIT-QI, www.litci.org)

Unitat Internacional de Treballadors i Treballadors-Quarta Internacional (UIT-QI, www.uit-ci.org)

Corrent Comunista Revolucionari Internacional (CCRI, www.thecommunists.net)

P.D. Convidem les organitzacions que estiguin d'acord amb això a sumar-se a aquesta declaració i campanya.