Recordeu que l'era republicana, el període del "Big Business," entre els anys 1919 a 1929, va portar als Estats Units a la major crisi econòmica mai coneguda.

_________________________________________________________________________________

Els presidents republicans Warren Harding, Calvin Coolidge i Herbert C. Hoover, van dur a terme una política caracteritzada per la falta de control econòmic i la corrupció administrativa.

El Ministre d'Hisenda entre els anys 1921-1923, el multimilionari Andrew W. Mellon, va afavorir als grans capitalistes, gràcies a l'escassa intervenció de l'Estat i a la incontrolada expansió del crèdit bancari, el rígid proteccionisme i la saturació d'un mercat al qual només tenien accés les classes altes nord-americanes, van provocar el Divendres Negre, la fallida de la borsa de Nova York, el 24 d'octubre de 1929.

 

En 1920, Coolidge va obtenir 15.725.016 vots, amb els quals va aconseguir fer-se amb el poder als Estats Units quatre anys més.

 

I en 1928, Herbert Hoover va arrasar amb 21 milions de vots.

Warren Harding va establir tot tipus de trabes per a l'entrada al país d'orientals i els europeus del sud (italians, grecs, serbis, turcs i jueus), aconseguint reduir el cabdal. Així mateix, va reduir al mínim la interferència de l'Estat Federal en els assumptes econòmics, baixos impostos per a les grans empreses privades, desreglamentació de tota agència federal acusada de restringir el lliure mercat, restriccions a l'ús del poder executiu en els assumptes socials, etc...

Durant els últims anys del seu mandat van aflorar nombrosos casos de corrupció en la majoria dels quals estaven implicats amics i socis seus (coneguts com "la colla d'Ohio"), per ser oriünds d'aquest Estat, com el mateix president. El Ku-Klux-Klan va desencadenar una campanya de violència en els estats del Sud i del Centre-Oest contra negres, catòlics, jueus, intel·lectuals i adversaris del proteccionisme.

Jacob Crosse informava a World Socialist Web Site que l'operació de deportació de Trump podria afectar més de 13 milions de persones, incloses milions de famílies d' “estatus mixt”

L'administració entrant de Trump i la camarilla de feixistes i fanàtics feroçment antiimmigrants que Trump ha seleccionat per als llocs més importants del gabinet i altres llocs governamentals estan planejant el que el “tsar de la frontera” de Trump, Tom Homan, ha anomenat “una operació de deportació massiva”.

 

Ferrovial, Michelin, Auchan, Valeo... quantes ajudes públiques van rebre aquestes empreses abans d'acomiadar els seus treballadors?

La majoria d'empreses franceses que duen a terme plans “socials” han estat generosament inundades d'ajuts públics. Volen continuar mamant dels impostos que han pagat els francesos. Semblant al que va fer Ferrovial a Catalunya, . I ara que els republicans guanyadors als EUA volen legislar com durant els anys 1919 al 2029 moltes empreses alemanyes, ingleses, franceses, espanyoles, que han mamat el que han pogut dels seus governs, de tot lo públic faran el mateix als EUA.

Segons publica l'Humanité, Michelin es burla del món. L'empresa, reconeixent haver rebut “només” de l'Estat 42 milions d'euros en concepte de crèdit fiscal de recerca el 2023, intenta fer oblidar els 65 milions d'euros que s'han rebut des del 2013 en concepte de crèdit fiscal per a la competitivitat i l'ocupació (Cice), els 12 milions per a la desocupació parcial i els diners que també ha cobrat del fons de 200 milions d'euros assignats al pla de suport a l'automoció 2020.

Però, quan les grans empreses del motor dels EUA i d'Europa (França i Alemanyia) es troben que un altre competidor ven més cotxes que ells, i que resulta que aquests països tampoc tenen accés als materials que es necessiten per fabricar els vehicles elèctrics, i que quan tenien a Ucraïna al seu abast surt Russsia, un altre competidor, i no permet que aquest país caigui en mans dels païos dolents occidentals (multinacionals, fons d'inversió i bancs de tota mena), tot s'envà a fer punyetes i envien els seus ciutadans a la guerra, però abans dibuixen el panorama següent:

- Acomiadament de treballadors.

- Retallades dels serveis socials.

- Control d'immigració.

- Arancels alts als productes que els interessa...

Etc....

LES RATES ABANDONEN EL VAIXELL A LA RECERCA DE PARAÏSOS DE LA DESREGULARITZACIÓ, D'ENERGIES BARATES I  ESCLAUS AMB CONEIXEMENTS, ÉS A DIR, EUA O LA XINA

Segons El  Viejo Topo, a mesura que les empreses alemanyes traslladen la seva producció a l'estranger, principalment als Estats Units i la Xina, a la recerca d'energia assequible i entorns reguladors favorables, les perspectives de recuperació econòmica semblen cada vegada més ombrívoles.

L'erosió de la base manufacturera d'Alemanya indica un canvi a llarg termini que tal vegada no és fàcilment reversible. A més, la població activa alemanya està envellint. L'edat mitjana de la població alemanya és de 44,6 anys, segons l'Oficina Federal d'Estadística d'Alemanya (Destatis), malgrat l'afluència de joves immigrants i sol·licitants d'asil que van arribar a Alemanya durant la crisi de 2014-2015 (gairebé dos milions) i en menor número en anys següents.

Encara que els nouvinguts són joves, la majoria d'ells manquen de l'educació i les habilitats necessàries per a integrar-se immediatament en les indústries alemanyes. Encara que s'han introduït noves mesures per a atreure treballadors altament qualificats, el país lluita per presentar-se com un destí atractiu per a aquests talents. I els resultats d'aquests esforços han estat molt per sota de les expectatives.

En última instància, si Alemanya no reavalua el seu enfocament tant de l'ajuda exterior com de les polítiques internes, les possibilitats de recuperació disminuiran encara més. L'entrellaçament dels compromisos financers d'Alemanya amb Ucraïna, els sacrificis interns resultants i la inestabilitat política resultant pinten el quadre d'una nació en perill.

La negativa a donar prioritat a les necessitats dels ciutadans i les seves indústries, que lluiten per la competitivitat, en favor d'una política exterior expansiva podria, en última instància, marcar el destí d'Alemanya, que s'enfronta a les conseqüències de les seves decisions tant internament com en l'exterior. Aquesta situació requereix sobretot un lideratge fort i capacitat de prioritzar l'essencial per al país. En cas contrari, Alemanya corre el risc de convertir-se en un museu a l'aire lliure, que depengui principalment dels serveis i el turisme.

Font: Giubbe Rosse

I llavors:

Els països d'Europa preparen als seus ciutadans per a la guerra amb Rússia. Suècia i Finlàndia editen kits de supervivència destinats als ciutadans en cas de conflictes militars. Alemanya, per la seva banda, recorda els seus búnquers. No seria millor activar els canals diplomàtics?

_______________________________________________________________________________

Preparar els esperits a la guerra és un treball de llarga durada. Des de fa diversos mesos, els Caps d'Estat Major i de Política conviden a les societats europees a qüestionar la seva capacitat de sacrificar-se. Així, el cap de l'exèrcit de terra britànic, Patrick Sanders, exhortava a un canvi de « mentalitat » dels ciutadans.

 

Món de 4 minuts Publicat el 29 de novembre de 2024 a l'Humanité.

 

Lina Sankari StocksAlimentaris, compra d'una ràdio a dinamo, llocs on amagar-se en cas de raids mentre que els antics refugis antiatòmics s'han convertit en apartaments o sales d'esport, actitud a adoptar en cas d'evacuació...

Laurent COUSIN/HAYTHAM/REA

 

Preparar els esperits a la guerra és un treball de llarga durada. Des de fa diversos mesos, els Caps d'Estat Major i de Política conviden a les societats europees a qüestionar la seva capacitat de sacrificar-se. Així, el cap de l'exèrcit de terra britànic, Patrick Sanders, exhortava a un canvi de « mentalitat » dels ciutadans.

Tots ells estan disposats a pensar en "soldats disposats a anar a la guerra". La mateixa demanda de mobilització a França. El ministre d'Exèrcits Sébastien Lecornu s'extasiava així davant el que anomena «la lliçó d'Ucraïna» és a dir «un poble resilient. El do que fan és el dels seus fills. Ja no es tracta només d'un debat sobre el retorn de la conscripció i la constitució d'exèrcits de reserva com a Alemanya.
El concepte de “defensa total” reactivat L'agència sueca de contingències civils va reeditar, aquest 18 de novembre, un manual titulat “En cas de crisi o de guerra”, forma de kit de supervivència en cas d'atac a Rússia, per descomptat. Emmagatzematges alimentaris, compra d'una ràdio a dynamo, llocs on amagar-se en cas d'atacs mentre que els antics refugis antiatòmics s'han convertit en apartaments o sales d'esport, actitud que s'ha d'adoptar en cas d'evacuació...

"Mantingui aigua en ampolles de plàstic i posi'ls en el seu congelador. Les ampolles es poden utilitzar com a blocs de gel en cas de tall d'electricitat. Quan el gelat s'ha fos, es pot beure l'aigua", anuncia la guia. A la coberta, un soldat que sosté una metralladora i un avió de caça.

Després d'haver defensat una política de no alineació, Suècia es va convertir oficialment en membre de l'OTAN el març passat. El to del llibret no deixa cap dubte sobre la retòrica pròpiament atlantista sobre la pretesa defensa de la democràcia: «Si Suècia és atacada, cadascú ha de fer la seva part per defensar la seva independència i la seva democràcia. Construïm la resiliència cada dia, amb els nostres familiars, col·legues, amics i veïns”.

I convidar als ciutadans a preguntar-se no què pot fer l'Estat per ells, sinó què poden fer ells pel seu país. Aquest concepte de “defensa total” s'utilitza al país des del 2015, un any després de l'annexió de Crimea per Rússia abans de reintroduir, dos anys més tard, una subscripció limitada.

Sobre el mateix tema Guerra d'Ucraïna: com els caps d'Estat europeus preparen les ments per a una guerra amb Rússia El Ministeri de l'Interior finlandès també ha publicat consells en cas d'avaries d'electricitat de llarga durada, escassetat d'aigua, pertorbacions de les comunicacions i com fer front a conflictes militars.

Alemanya va fer un cens dels 579 búnquers i refugis de la Segona Guerra Mundial i la Guerra Freda. Problema, aquests refugis només poden albergar 480.000 persones d'una població de més de 83 milions d'habitants. Berlín vol fins i tot augmentar el seu nombre incitant els ciutadans a condicionar cellers i garatges "perquè la gent pugui trobar-los ràpidament amb el seu telèfon mòbil", va dir un portaveu del Ministeri de l'Interior alemany. No seria millor activar els canals diplomàtics?