Segons l'Europol, cada any es mouen pels bancs europeus més de 30.000 milions d'euros que procedeixen del crim.

Xavier Caño Tamayo 

L'evasió fiscal és causa directa de que els estats de la Unió Europea deixin d'ingressar uns 200.000 milions d'euros d'impostos a l'any

Xavier Caño Tamayo | Aquest escrit és sobre el rentat de diners bruts. Diner negre que procedeix de crims (com el narcotràfic o el tràfic de dones) i del frau fiscal perpetrat com a indústria, molt a l'engròs. Segons l'Europol, oficina europea de la Unió contra la delinqüència, cada any es mouen pels bancs europeus més de 30.000 milions d'euros que procedeixen del crim. El greu i preocupant d'aquesta situació és que no sembla haver mitjans suficients ni eficaços per fer-hi front ni s'han pogut establir els mecanismes per immobilitzar aquests diners d'origen criminal i impedir que sigui blanquejat. O potser el que no hi ha és suficient voluntat política d'acabar amb el blanqueig.

Els atemptats terroristes a Europa de fa un temps van fer reaccionar una mica a les autoritats polítiques i es van prendre algunes mesures per controlar el pas pels bancs de diners d'origen sospitós. Però segons l'Europol no s'ha aconseguit el control bancari de diners procedents del crim organitzat i de delictes fiscals o financers. Europa perd la batalla contra el sector offshore on els blanquejadors professionals de diners del narcotràfic, altres crims, tripijocs financers, evasió fiscal, corrupció i altres males arts l'introdueixen completament net en l'economia legal.

El blanqueig és una indústria florent a la qual fiscals i jutges han de dedicar necessàriament cada vegada més temps i energia. Per això no sorprèn llegir en els mitjans informatius que la respectable entitat financera Caixabank (La Caixa de sempre per als catalans) s'ha vist esquitxada per tan tèrbol negoci. El jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno va iniciar procediment contra Caixabank, com a persona jurídica investigada, per un possible delicte de blanqueig de capitals. Aquest treball brut (el blanqueig, paradoxalment) s'hauria perpetrat presumptament en deu sucursals de Caixabank de la regió de Madrid. Segons el magistrat, "van actuar de forma persistent sense cap control ni barrera al tràfec de remeses de diners en efectiu i transferències a l'exterior".

El jutge Moreno considera que les oficines investigades, directius i empleats presumptament van blanquejar diners mai declarat de ciutadans xinesos encara sospitant que aquests clients actuaven il·lícitament ingressant grans quantitats de diners en efectiu. Les sucursals implicades a més van permetre utilitzar testaferros i activitats econòmiques falses per ocultar ingressos i enviaments de diners sense informar a Hisenda. El tercer banc en importància del Regne d'Espanya, Caixabank, esquitxat pel presumpte blanqueig d'uns 170 milions d'euros.

No hi hauria blanqueig de diner negre sense la complicitat del sector financer.

La vella i contradictòria Europa contribueix per activa o passiva de la debilitat financera dels seus estats membre, ja que col·labora de fet amb el frau fiscal, fa possible l'evasió d'impostos i facilita el blanqueig

No només Caixabank, abundant en el blanqueig de diners il·lícits, la plataforma d'investigació periodística del Perú Ull Públic va denunciar a societats lligades al narcotràfic i altres negocis il·legals al Perú que van utilitzar una filial de el banc espanyol BBVA i del Banc de Crèdit del Perú per rentar diners del narcotràfic, corrupció de càrrecs públics i evasió d'impostos. El que també va denunciar la Unitat d'Intel·ligència Financera, dependent de l'Estat, que analitza i transmet informació per detectar rentat de diners il·lícit. La investigació d'Ull Públic va assenyalar al BBVA Continental, participat en un 46% per BBVA.

El blanqueig de diners il·lícit és un greu delicte que demostra la realitat incontestable que l'evasió d' impostos i el blanqueig corresponent són possibles perquè una part del sector financer es presta gustós a aquestes infraccions fiscals. Si ningú en el sector financer es prestés a col·laborar en qualsevol de les seves fases en el blanqueig de diners il·lícits, evadit, el rentat de diner negre seria difícil de perpetrar.

L'evasió fiscal és causa directa de que els estats de la Unió Europea deixin d'ingressar uns 200.000 milions d'euros d'impostos a l'any. Però en aquest punible escenari és tant o més inacceptable que cinc estats democràtics de països desenvolupats siguin còmplices de frau fiscal com a pas intermedi de gairebé la meitat (47%) del flux de capitals de multinacionals i grans fortunes evasoras d'impostos cap a centres financers offshore i paradisos fiscals. Uns diners que s'oculta a les hisendes de la Unió. Aquests estats són Suïssa, Holanda, Irlanda, Regne Unit i Singapur, segons Scientific Reports de la Universitat d'Amsterdam. Aquests cinc estats fan possible que els diners escapolits d'impostos es puguin blanquejar en paradisos fiscals.

Per cert, de la llista de 25 paradisos fiscals, assenyalada per moviments socials, organitzacions ciutadanes i entitats per la transparència fiscal, nou estan molt lligats a la Unió Europea i el Regne Unit. Són Illes Verges britàniques, Luxemburg, Gibraltar, Liechtenstein, Mònaco, Xipre, Jersey, Malta i Hong Kong. Dada aclaridor que a la UE no són tots els que estan ni estan tots els que són en la lluita contra el frau fiscal i el criminal blanqueig. Tenim a l'enemic a casa.

La vella i contradictòria Europa contribueix per activa o passiva de la debilitat financera dels seus estats membre, ja que col·labora de fet amb el frau fiscal, fa possible l'evasió d'impostos i facilita el blanqueig.

.

Xavier Caño Tamayo (Sant Adrià de Besòs, Barcelona) és periodista i escriptor. Va cursar estudis de Dret, Filosofia i Periodisme a la Universitat de Barcelona.

Va ser corresponsal de diaris i revistes de Barcelona i director de la revista setmanal Arreu. Ha estat guionista, reporter i sotsdirector o director de diversos programes a TVE.

Ha publicat, entre altres llibres, Els Nobel de Medicina, 1991; Personatges en Psiquiatria, 1992; MALTRACTADES, l'infern de la violència contra les dones, 1995; I a Un. Qui el cuida, metge?, 1996; Viatjant per Espanya, 1997; A l'volant, 1998.

Actualment escriu articles d'anàlisi distribuïts pel CCS (Centre de Col·laboracions Solidàries), servei de comunicació en defensa dels drets humans, polítics i socials per a tothom, dirigit a professionals dels mitjans de comunicació.

És membre d'Attac i col·laborador d'Intermón Oxfam i Metges sense Fronteres.

 

Informació extreta de Nueva Tribuna.