El triomf de Trump expressió de la crisi social i política de l'imperialisme yanky
Les enquestes preveien un empat tècnic i que podia trigar-se dies a conèixer-se el
resultat, però la victòria de Donald Trump ha acabat sent més ràpida i contundent. Va
guanyar a Carolina del Nord i va capgirar les enquestes a Geòrgia, Pensilvània i
Wisconsin, estats en els quals havia perdut davant Biden en 2020. Ha guanyat amb el vot
popular i s'emportaria la majoria del Senat i la Cambra de Representants.
Ha tornat a guanyar la presidència dels EUA Trump. És un ultradretà, racista fanàtic,
xenòfob, misogin condemnat per abús sexual, amb idees obertament feixistoides. Aquest
triomf l'estan festejant els i les ultradretanes de món com Meloni, Le Pen, Bolsonaro o
Milei.
La pregunta de milions de persones és: com ha pogut tornar a guanyar semblant
personatge ultradretà feixistoide? Per la mateixa raó que van guanyar en altres latituds
Meloni, Bolsonaro o Milei. I per causes semblants per les quals havia guanyat en el 2016.
Pel cansament de milions de persones del poble treballador i de la joventut que
equivocadament donen un vot castigo els governs capitalistes dels seus països que
baixen el nivell de vida de les masses per a beneficiar a les grans multinacionals i
oligarques del món.
En el cas dels EUA expressa l'odi de milions al govern capitalista-imperialista de Biden-
Harris, que han perdut 15 milions de vots en comparació amb les eleccions del 2020. Més
que guanyar Trump ha perdut Kamala Harris i el Partit Demòcrata governant. Harris no ha
pogut superar la crisi del Partit Demòcrata que va haver de reemplaçar amb dificultats la
candidatura de Biden per Harris. Harris no ha pogut mai dissimular o amagar que el seu
govern ha continuat baixant el nivell de vida de la classe treballadora i dels sectors
populars. No ha pogut amagar que ella mateixa ha perseguit els migrants. No ha pogut
amagar que ella i Biden encapçalen un govern que dona suport al genocidi a Gaza i que
secunden financerament i militarment a Israel i la seva massacre criminal sobre el poble
palestí i del Líban.
Per això milers de simpatitzants de la causa palestina anaven als seus actes a repudiar-la.
Per tot això no va tenir el suport d'amplis sectors progressistes ni de la joventut per la
seva repugnant posició en favor del genocidi a Gaza. Ni la comunitat negra, ni els llatins
han donat suport a massivament el seu lideratge. Fins a Roger Waters i la lluitadora
ambientalista Greta Thunberg van rebutjar el suport tant a Harris com a Trump.
Trump va tenir el vot tradicional ultraconservador, racista i de dreta estatunidenca, de les
comunitats evangèliques, de les i els anti dret a l'avortament i a les dones i dissidències.
També va tenir el vot de càstig equivocat de membres de la classe treballadora,
fonamentalment blanca, afectats per la crisi social com va quedar demostrat en
l'abandonat “cinturó de l'òxid” enclavat a Michigan, Pensilvània i Wisconsin. Però també
va aconseguir sumar una franja de vots de la comunitat negra, musulmana i llatina per
l'odi al govern de Biden-Harris, i per les mentides de Trump de “que ho canviarem tot” o
“acabarem amb les guerres”. Malgrat que és un agent de les multinacionals i també fa
costat a Israel i al genocidi a Gaza, Palestina i a Orient Mitjà i en el seu primer mandat va
traslladar l'ambaixada nord-americana a Jerusalem.
El retorn de Trump a la presidència és una nova expressió de la crisi i de la decadència
social i política que viu des de fa temps el sistema capitalista— imperialista i que té la
seva pròpia expressió als EUA El vell “somni americà” va esclatar fa temps i es va
aprofundir des de la crisi econòmica del 2008. “A juliol del 2023, més de 37 milions de
persones, l'11,5% de la població, viuen en la pobresa i 6,6 milions (el 4%) viuen sense
ocupació. (…). La desigualtat creix i el 10% dels quals més guanyen acapara gairebé la
meitat de tots els ingressos i el 50 % inferior obté només el 13 %.El somni americà de
l'abundància i prosperitat, com a sustentació ideològica de l'imperialisme ianqui, només és
record d'un passat incert, donant lloc a una creixent apatia i descontentament amb els dos
partits burgesos tradicionals, el Demòcrata i el Republicà, dels Estats Units. El 48% dels
estatunidencs qualifiquen de dolenta a la situació econòmica que viuen i set de cada deu
estatunidencs (69%) creuen que l'economia està “empitjorant” i el 77% està insatisfet,
frustrat o enfadat” (nota “Estats Units: entre la crisi política i les urnes”, Ezequiel Peressini,
revista Correspondencia Internacional N° 53, agost 2024).
La perspectiva del nou govern de l'ultradretà Donald Trump no portarà millores per al
poble treballador i la joventut estatunidenca ni les immigrants. Menys que menys tindrà
res a favor dels pobles palestí i de Mitjà Orient, ucraïnès o els pobles explotats del món.
Trump seguirà la política d'explotació i de gendarme mundial i genocida de l'imperialisme
yanky. Lògicament agreujades per les seves facetes fascistizants i repressives, que no
podem minimitzar i hem d'enfrontar.
Des de la UIT-QI continuarem cridant a la classe treballadora, a la joventut, a les dones, a
les dissidències i als sectors populars dels EUA a continuar lluitant per les seves
reivindicacions, com va succeir amb les vagues triomfants dels portuaris i de la Boeing, i a
enfrontar des del 20 de gener de 2025, quan assumeixi, al govern de l'ultradretà de
Trump.
La crisi social i política continuarà oberta als EUA. Des de Socialist Core, organització
simpatitzant de la UIT-QI als EUA vàrem fer una crida al vot crític a les candidatures
alternatives, com el cas de Jill Stein, Cornel West i altres candidats independents com
Claudia De la Creu, del Partit Socialisme i Alliberament. Assenyalant que “aquest vot crític
pot ajudar a enfortir el pol de les i els lluitadors, els qui es van expressar en les creixents
vagues, en el suport a Palestina i la lluita de la comunitat negra contra el racisme i la
violència policial, de cara als desafiaments que enfrontarem després de les eleccions.
Guanyi qui guanyi, la greu crisi socioambiental i l'enorme desigualtat, així com el mateix
desenvolupament de les lluites populars, plantegen el desafiament de la construcció d'un
partit d'esquerra i de la classe treballadora on conflueixi la nova avantguarda sindical,
juvenil, antiracista i antifeixista, ambientalista i feminista” (vegeu Declaració “Estados
Unidos: Por un voto de protesta contra los genocidas del partido republicano
y el partido demócrata”).
Des de la UIT-QI ratifiquem i secundem tots els passos que es puguin donar en aquest
camí de construcció d'una alternativa política unitària de l'esquerra i les i els lluitadors dels
EUA independent del partit demòcrata que no és més que un vehicle per a les derrotes
dels treballadors i els pobles.
6 de novembre de 2024
Miguel Sorans
Membre de la direcció d'Esquerra Socialista (Argentina) i de la Unitat Internacional de
Treballadores i Treballadors (UIT-QI).