Veneçuela:

Maduro executa un frau i es proclama novament president.

________________________________________________________

Després d'haver passat més sis hores del tancament de les meses de votació, i sense que hi hagués abans una sola dada de com anava l'escrutini, el president del Consell Nacional Electoral veneçolà, Elvis Amoroso, va declarar al president Nicolás Maduro com a vencedor de les eleccions amb 5.150.092 vots, un 51,20%, davant de l'opositor Edmundo González Urrutia qui va obtenir un 44,2% (4.445.978 vots), amb 80% de les meses escrutades.

Gairebé ningú, excepte els afins al govern de Maduro, creu en aquests resultats ni confia en la neteja del recompte dels vots de les urnes. Menys encara, els milions de persones que van anar massivament a votar amb l'esperança equivocada que es respectaria la seva voluntat, i acabar així amb el règim dictatorial i afamador de Maduro.

El frau es venia venir, encara que l'oposició patronal encapçalada per María Corina Machado insistia que es podia derrotar el govern només votant, descartant la imprescindible mobilització popular. Tot i que no és la primera vegada que hi ha un frau a Veneçuela.

Aquest any el govern de Maduro ha anat aprofundint les restriccions a les llibertats democràtiques i utilitzant abusivament a favor seu els recursos estatals. Va inhabilitar dirigents polítics, va impugnar candidats, va reprimir obertament detenint en plena campanya electoral més de 70 activistes i dirigents dels partits de l'oposició patronal, i a més va limitar la possibilitat que milions d'emigrants veneçolans a diferents països poguessin exercir el dret al vot.

El govern de Maduro va tancar tota possibilitat que l'esquerra independent i opositora al seu govern de fals socialisme, presentés una candidatura que reflectís els interessos del poble treballador.

Des del Partit Socialisme i Llibertat (PSL), membre de la Unitat de Treballadores i Treballadors-Quarta Internacional (UIT-QI), hem defensat les llibertats democràtiques, i reivindiquem els drets polítics i electorals del poble treballador. El PSL, juntament amb el PPT/APR, Marea Socialista i la LTS, ha arribat a un acord de denúncia del govern i el frau i la defensa de la independència política de la classe treballadora, amb la consigna: “La classe treballadora no té candidat”. Sobre la base d'aquesta consigna vam definir fer una crida a votar nul, ja que cap dels candidats, particularment Maduro i González Urrutia, reflectien els interessos dels treballadors, les treballadores, les dones i joves dels sectors populars.

En aquest marc, des del PSL i la UIT-QI hem anat denunciant el frau que s’ha anat orquestrant, i hem defensat el dret que es respectés el vot de milions que votarien contra el govern, més enllà que no donem suport ni tenim cap coincidència amb l’aliança electoral opositora patronal i de dreta que encapçalen Edmundo González Urrutia i María Corina Machado.

La majoria del poble veneçolà està farta d'aquest govern que aplica un ajust capitalista dur, amb salaris menors a 4 dòlars i amb els serveis públics, la salut i l'educació destruïts. Davant l’absència d’una altra opció, el vot de càstig l’ha canalitzat la candidatura de la dreta liberal de González Urrutia. Aquesta aliança patronal reuneix les restes de la vella política patronal, oligàrquica i pro yanky de Veneçuela que sempre va governar contra les i els treballadors. Els mateixos que van donar lloc a la històrica insurrecció popular coneguda com el Caracazo l'any 1989, contra el paquet d'ajust del llavors president Carlos Andrés Pérez.

La crisi social dels anys 90 i el descrèdit del poble amb aquests vells dirigents proimperialistes i entreguistes del petroli i altres riqueses del país, va facilitar el sorgiment del nou fenomen polític d'Hugo Chávez, que va arribar al govern el 1998 amb un discurs popular, antiimperialista i que fins i tot va arribar a proclamar (2005) que s'estava construint un “Socialisme del segle XXI”. Això va obrir enormes expectatives i suports a Veneçuela i a tot Llatinoamèrica. Però això va ser un engany. El nostre corrent d'esquerra trotskista, encapçalat a Veneçuela pels dirigents obrers Orlando Chirino i José Bodas, va denunciar des del primer moment que en realitat el govern de Chávez i després Maduro, no estaven construint cap socialisme, que en realitat el seu projecte amb un suposat discurs antiimperialista tenia com a objectiu pactar amb les transnacionals petrolieres a través d'empreses mixtes amb l'estatal PDVSA.

Això també ho va fer amb grans empresaris com Cisneros i altres, mentre fomentava el sorgiment d'empreses que feien negocis amb l'Estat o lligats a les Forces Armades, generant un nou sector que es va conèixer com a “boliburgesia”, tot en el marc d'una política antiobrera de salaris baixos i d'atacs a les organitzacions obreres i d'esquerra independent. Tot molt allunyat d'un autèntic socialisme i de la veritable esquerra.

Maduro va assumir el poder després de la mort de Chávez el 2013 i no va fer una altra cosa que donar-li continuïtat i aprofundir aquesta política. En la mesura que va anar perdent suport popular a causa de la creixent misèria i del dur ajustament que aplica, va anar aguditzant la repressió.

En aquest sentit, és important recalcar que a Veneçuela no va fracassar el socialisme, com pregona la dreta; va fracassar el chavisme. És un altre fracàs dels governs de conciliació de classes i mentiders, del “doble discurs”, que diuen una cosa als sectors populars mentre pacten amb les patronals i les transnacionals, governs que ja van fracassar com el peronisme a Argentina, Lula-PT al Brasil o Syriza a Grècia. Des del PSL i la UIT-QI lluitem per aconseguir governs de les i els treballadors que iniciïn el camí del veritable socialisme amb democràcia obrera i popular.

El govern de Maduro parla d'antiimperialisme, té postures d'esquerrà i fa discursos contra el feixista de Milei, però no deixa de ser una dictadura burgesa que mata de fam i reprimeix el poble treballador. Els pobles del món no s'han de confondre: l'escandalós frau electoral és part d'aquesta política.

Considerem que només amb la mobilització es podrà derrotar el govern de Maduro i el frau. L'oposició patronal de González Urrutia-María Corina Machado en les primeres declaracions no han convocat a mobilitzar-se contra el frau, reiterant la seva política vacil·lant i centrada en negociacions. A Caracas i altres ciutats han començat a produir-se alguns «cacerolazos» espontanis.

Fem una crida a què el poble surti als carrers per derrotar el frau i el govern de Maduro. Pel camí dels canvis de fons que necessita el poble treballador de Veneçuela.

Unitat Internacional de Treballadores i Treballadors-Quarta Internacional (UIT-QI)

29 de juliol 2024

 Opinió enviada per Lluita Internacionalista a Maxi Martos, del blog de lasafueras.info (Asociación Cultural Las Afueras).