Visqui la lluita heroica dels estudiants de Bangladesh!

____________________________________________________

Les extraordinàries protestes estudiantils contra restriccions per accedir a llocs de treball governamentals a Bangladesh han estat violentament reprimides amb més de 150 morts i milers de ferits i detinguts els últims dies.

El govern de la primera ministra Sheikh Hasina va imposar el toc de queda a tot el país, va desplegar les forces armades, perquè que la policia havia estat desbordada. S’ha tallat internet, impedint les comunicacions entre els joves en lluita i la informació de premsa.

«La gent no retrocedeix ni tan sols quan els disparen», va afirmar un corresponsal de DW a Daca, la capital de Bangladesh.

Aquesta rebel·lió dels estudiants i joves, que va incloure universitaris i secundaris de gairebé totes les ciutats del país, va ser una reacció d'indignació davant una llei del govern que reserva la major part dels llocs de treball públics suposadament a descendents dels que el 1971 van lluitar a la guerra d'independència contra el Pakistan. De fet, gent que ha aconseguit algun favoritisme de llocs de treball de l'Estat. Això en un país on el 40% dels joves de 15 a 24 anys no tenen feina ni accés a estudis.

També altres sectors es van unir al reclam estudiantil com el sindicat de metges i la Central Sindical de Treballadors de la Confecció de Bangladesh (GWTUC per les sigles en anglès), un sector dels tèxtils.

Davant d'aquesta rebel·lió El Tribunal Suprem de Justícia va declarar invàlida la llei que impedeix a la gran majoria de la població aspirar a tenir algun treball a l’administració. Tot i que no se sap si el govern acatarà aquesta resolució.

Tot i aquest anunci del Suprem, el moviment estudiantil que lidera les protestes va assegurar que continuarà amb les manifestacions fins que el Parlament aprovi un projecte de llei que reflecteixi les seves demandes, també en referència a «una investigació judicial dels assassinats d'estudiants i altres persones, la llibertat dels presos per les protestes i la fi de la repressió digital», segons va afirmar el portaveu de l’agrupació per referir-se també al tall de les comunicacions d’internet i mitjans del país.

Rebel·lió contra misèria, atur i explotació laboral

El tema de fons de la rebel·lió estudiantil és que, a Bangladesh, com passa avui a gran part del món, no hi ha llocs de treball regulars per als joves, ni tan sols per a joves graduats en carreres universitàries professionals. I la major part de la seva població viu a la misèria. I és per això que és la gran rebel·lió juvenil i a finals de l'any passat hi va haver una gran vaga obrera de diversos mesos.

Bangladesh, país de 170 milions d'habitants, geogràficament ubicat l'est de l'Índia, va ser part de la colonització britànica de l'Índia fins a la dècada el 47. Posteriorment, va aconseguir la seva independència com a part del Pakistan i el 71 es va independitzar del Pakistan.

I avui, com molts països asiàtics, és una semicolònia sotmesa a multinacionals imperialistes que exploten la mà d'obra barata.

Mentre gran part de la població viu de la producció agrària, arròs, blat, blat de moro, llegums, hortalisses i fruites, carn, peix, productes del mar i lactis, del que s'obté aliments, la principal exportació és de tèxtils, roba que es consumeix principalment a Europa, per 45.000 milions de dòlars anuals.

Aquestes empreses que produeixen roba donen feina a 4 milions de treballadores i treballadors (la gran majoria dones) que després de 4 mesos de vaga l'any passat, van aconseguir augmentar els seus salaris a 90 dòlars al mes el mínim, encara que l'ingrés mínim per portar una vida decent a Bangladesh és de 250-280 dòlars. Les empreses tèxtils són nacionals, però associades a transnacionals —com Zara, Gap, Levi's, Adidas, H&M, Benetton, Inditex, Wal-Mart o Marks & Spencer— que se l'emporten la roba a Europa i als Estats Units. Bangladesh és el segon exportador mundial de roba, després de la Xina.

Moltes empreses multinacionals se'n van anar de la Xina a altres països asiàtics amb mà d'obra molt més barata que la Xina, on els seus treballadors després de grans lluites van aconseguir salaris una mica més alts de 300 dòlars mensuals.

A Bangladesh, com passa a gran part dels països de l'orient asiàtic, aquesta explotació del poble treballador està sostinguda per governs semidictatorials, ultrarepressius. La primera ministra de Bangladesh és Sheikh Hasina, de la Lliga Awami, des del 2009 reelecta quatre vegades en eleccions fraudulentes i el seu partit està subordinat a l'imperialisme amb aquesta economia semicolonial.

Aquesta lluita parteix de la rebel·lió creixent a molts països del món dels joves contra el capitalisme que avui els nega el futur, els condemna a precarietat i misèria. Com ho diuen joves als carrers, aquesta lluita no és només per algunes feines estatals per a algunes, si no a més és per un canvi de fons, que se'n vagin els actuals governants i un canvi del sistema polític i econòmic, amb feines per a tothom, que acabi amb els salaris de fam i el domini explotador dels capitalistes i l’imperialisme.

Des de la UIT-QI considerem que només amb la unitat dels joves, treballadors urbans i camperols, amb la gran força que han demostrat, es podrà acabar amb l'actual govern autoritari capitalista i aconseguir una veritable sortida amb un govern del poble treballador.

Saludem aquesta heroica i gran rebel·lió juvenil com un gran pas endavant i fem una crida a la solidaritat internacional de la joventut i treballadors del món.

Unitat Internacional de Treballadores i Treballadors – Quarta Internacional (UIT-QI)

23 de juliol de 2024

Informació enviada per Lluita Internacionalista a Maxi Martos, del blog de lasafueras.info. Asociación Cultural Las Afueras.