Eleccions a França. Contundent derrota de la ultradreta de Marine Le Pen

__________________________________________________________________

A la segona volta de les legislatives del 7 de juliol, ha saltat la gran sorpresa: la ultradreta de Marine Le Pen, que esperava guanyar les eleccions i pretenia aconseguir la majoria absoluta per arribar al govern, ha patit una inesperada i contundent derrota electoral. El cop rebut ha estat molt dur. A la boxa es diria “va caure a la lona”. Ha passat d'un primer lloc a la primera volta, a quedar en tercer lloc a la segona.

El primer lloc l'ha obtingut l'esquerra del Nou Front Popular (NFP), que, segons els resultats oficials definitius fins ara, ha aconseguit 182 diputats a la nova Assemblea Nacional, on en tenia 153. En segona posició va quedar l'oficialista Ensemble (Junts) d'Emmanuel Macron amb 168, molts menys que els 250 que tenien. I tercer, el Reagrupament Nacional (RN) de Le Pen, que ja es creien guanyadors, amb 143 diputats.

D'aquesta manera se'ls va ennuegar la festa a la ultradreta francesa i mundial. Se li va ennuegar no només a Marine Le Pen i el seu candidat Jordan Bardella, qui ja es veia com a primer ministre, sinó també a la Meloni d'Itàlia, als Bolsonaro, a Milei, els feixistes de Vox de l'Estat Espanyol, als de Chega de Portugal i al mateix feixista, racista i misogin de Trump.

L'alegria es va traslladar als milers i milers de treballadores i treballadors i joves que celebraven als carrers de França, especialment a la Plaça Stalingrad de París, que recorda la gran batalla de la Segona Guerra Mundial on va començar a ser derrotat Hitler i el Tercer Reich. Allà hi havia la joventut amb les banderes palestines i cartells de repudi al genocidi de l'estat sionista d'Israel. Allà estaven milers de les i els que havien protagonitzat les vagues i marxes massives, el 2023, contra la reaccionària reforma de les pensions de Macron.

Justament va ser la seva decisió massiva per votar, la que impedir el possible triomf electoral de la ultradreta. La segona volta va tenir una participació rècord de 67,1%.

A les eleccions per al Parlament de la Unió Europea (UE) del 9 de juny, s'havia expressat un vot de càstig als governs capitalistes, tant de centredreta (Macron) com de centreesquerra (la socialdemocràcia de l'estat espanyol o Alemanya). Es va expressar amb una gran abstenció i un alt vot equivocat a sectors de dreta liberal (Alemanya) i de la ultradreta (França i Itàlia). A França ja es donava com un fet que la ultradreta consolidaria aquesta tendència amb el que es vaticinava com a “triomf històric” de Marine Le Pen. El seu fracàs ha fet fracassar aquest pronòstic i va mostrar que la classe obrera francesa i la seva joventut combativa i propalestina no estan derrotades.

També va frenar o relativitzar la tendència electoral cap a la ultradreta, l'elecció del Regne Unit del 4 de juliol. Allí el Partit Laborista (PL), el centreesquerra anglès, va acabar amb 14 anys de govern dels conservadors, hereus de Margaret Thatcher. Va ser la derrota electoral més dura del Partit Conservador en la seva llarga història de governs imperialistes. Sabem que el Partit Laborista forma part d'un centreesquerra que ja ha governat al servei de la burgesia imperialista britànica, amb Tony Blair, entre d'altres. Però l'important és que milions de treballadores i treballadors anglesos van castigar la dreta conservadora amb un vot càstig, en aquest cas al PL, no una variant d'ultradreta, reflectint en forma distorsionada les grans vagues que van anar protagonitzant entre el 2022 i el 2023. A gener del 2024, per exemple, es va produir una històrica vaga de metges.

A França, l'altre gran perdedor, a més de la ultradreta de Le Pen, és Macron i el seu govern de centredreta, per més que va aconseguir acabar en segon lloc. A les europees i a la primera volta, no va passar del 20 %. Pagant així la política antiobrera, antipopular i repressiva del seu govern com la reforma de les pensions, violència policial, persecució als migrants i suport al genocidi d'Israel al poble palestí.

Des de la Unitat Internacional de Treballadores i Treballadors-Quarta Internacional (UIT-QI) també sabem que moltes i molts votants a l'NFP ho van fer amb el nas tapat, per aturar Le Pen i la ultradreta. Aquesta coalició de centreesquerra, d'esquerra reformista, no és part de la solució sinó del problema, alguns dels membres que avui figuren a les seves llistes han estat al govern o fins i tot han estat presidents com François Hollande, del Partit Socialista (PS) va governar per a les multinacionals i els grans empresaris contra la classe treballadora. Tal com ho fan altres suposats governs d'esquerra com a l'estat espanyol el de Pedro Sánchez (PSOE) o l'alemany d'Olaf Scholz (PS). D'altra banda, els altres integrants de l'NFP, juntament amb el PS, com la França Insubmisa (LFI) de Jean-Luc Mélenchon, el Partit Comunista (PC) i les direccions de les centrals obreres, no van arribar fins al final el 2023 en la lluita per derrotar Macron i la seva reforma de pensions. Es van negar, per exemple, a convocar una vaga general,

Ara volen utilitzar el triomf electoral per pactar amb Macron i anar a un govern compartit, reclamant tenir el primer ministre. És a dir, integrar-se a un govern capitalista (“cohabitar”). La història ja ha demostrat, a la mateixa França (amb François Mitterrand-PS, president de la República Francesa des del 1981 fins al 1995), que els governs de conciliació de classes acaben aplicant els mateixos plans de retallada i ajustaments contra el poble treballador.

Des de la UIT-QI, com a corrent internacional d'esquerra trotskista, creiem que l'única sortida per a les i els treballadors de França és preparar-se per continuar la lluita i les seves mobilitzacions. Tant per derrotar definitivament el perill de la ultradreta com per enfrontar el govern de Macron i els seus futurs aliats, que continuaran intentant aplicar nous atacs al nivell de vida de les masses i la joventut.

Les eleccions no tancaran la greu crisi política burgesa que hi ha a França. Serà imprescindible tornar a les mobilitzacions en defensa de salaris i pensions, contra les lleis de migració, en defensa dels sectors públics com la salut i l'educació i en defensa del poble palestí.

Des de la UIT-QI vàrem fer una crida, a la segona volta, a votar als candidats de l'NFP per aturar la ultradreta. I a les circumscripcions en què l'elecció era entre Macron i Le Pen vam proposar el vot nul o l'abstenció. Vam estar braç a braç amb aquests companys i companyes que han sortit a les mobilitzacions i al vot contra Le Pen i la ultradreta. Ara cal avançar cap a la conformació d'un reagrupament de forces, especialment les que es reclamen del trotskisme, per construir una alternativa política anticapitalista i socialista, tenint present l'experiència del Front d'Esquerra i els Treballadors (FIT-U) d'Argentina. Una nova alternativa unitària, d'independència política de classe, al servei de les lluites, que aixequi un pla econòmic obrer i popular d'urgència davant de la crisi i que lluiti en la perspectiva d'un govern dels i les treballadores.

8 de juliol de 2024

Miguel Sorans

Membre de la direcció d'Esquerra Socialista, d'Argentina i de la UIT-QI