Anàlisi eleccions catalanes: la CUP a la irrellevància
La CUP no només no és capaç de recollir molts vots que marxen d’ERC, sinó que no reté ni els seus –només aconsegueix un 56% de fidelitat de vot, davant dels 90% de PSC o Junts-. Ha aconseguit 127.850 vots, és a dir 62.000 vots menys, un de cada tres, i més de la meitat dels escons (4 de 9) al passar de 6,68% a 4,09%. Se segueix el cicle d’enfonsament de les darreres eleccions, tant estatals com municipals. En ple debat de Garbí que havia de decidir el rumb, la direcció de la CUP ha precipitat un gir a la dreta que novament ha estat castigat pel seu l’electorat: tornant a proposar-se dins un bloc “independentista” amb ERC i JXC que només existeix en la ment de la direcció de CUP i sense donar cap pes substancial a la lluita per les condicions de vida de la classe obrera i els sectors populars ni a una política clarament anticapitalista, adaptant-se a uns Comuns en caiguda lliure.
Aquesta deriva ja havia provocat l’any passat el trencament sobretot de la joventut, cap el Moviment Socialista –avui Organització Juvenil Socialista, OJS- que davant les eleccions, que qualifica de “farsa electoral”, cridava a l’abstenció, tot afirmant “No hi ha cap força parlamentària que no estigui completament plegada a les consignes generals de la burgesia, o bé que no tingui cap pla efectiu de contingència per oposar-s’hi, res més enllà de la retòrica.” La CUP hauria cedit vots a Junts (22.000) i Comuns (18.000) i a l’abstenció.
Girona, la “joia de la corona” per la direcció de la CUP amb l’ajuntament de la mà de JxC i ERC, passa del 10,82% al 6%!! I de conjunt a la demarcació perd 1 diputat i 10.000 vots i passant del 9,04% al 4,94%!!. És la circumscripció on més punts percentuals es perden, i els vots van directament a Puigdemont. Com a Lleida, la CUP queda per darrera d’AC.
A Barcelona passen de 5 diputats a 3, perdent 40.000 vots: n’han obtingut 93.256, el 3,98% davant el 6,3% de 2021. A Tarragona, havent situat el centre de la campanya en el No al Hard Rock, perden el diputat que tenien –com els Comuns, amb enfortiment del PSC...- i 6.000 vots (del 6,79% al 4,05%). En aquesta demarcació destaca només el Priorat amb 9,77%. El mateix passa a Lleida amb una caiguda de 4.000 vots, que els deixa amb un 4,24% del 7,4% que tenien, i aquí també, com hem dit, superats per AC. A la demarcació destaquen, encara que siguin menys poblades, amb percentatges superiors les comarques pirinenques, com el Pallars Sobirà amb un 9,83%, que segurament tenen a veure amb la campanya contra els Jocs d’Hivern.
També en feus tradicionals de la CUP, com Berga, es passa del 12,2% al 7,91 El mateix passa a barris de Barcelona, com Gràcia, Ciutat Vella o Sants-Montjuic: en els tres es perden entre 2 i 3 punts percentuals, encara que els tres estan per sobre de la mitjana (quasi 8 el primer i al voltant del 6 en els altres dos). No es pot oblidar l’efecte de la crida al vot d’OJS assenyalat, especialment a Ciutat Vella.
Als cinturons industrials, com era d’esperar després d’haver-los girat l’esquena tota la legislatura i ara oblidant-los absolutament en els 10 punts centrals de programa, els resultats ja havien sigut minsos, però ara, la pèrdua d’una mitjana del 2% en cadascuna de les comarques, arriba a punts tant baixos com al 2,73% del Baix Llobregat o el 3,37% del Tarragonès.
Els resultats que reflecteixen la irrellevància política de la CUP, ajudaran als i a les militants de la CUP en el procés Garbí a donar un gir a l’esquerra allunyant-se dels Comuns, i trencant amb ERC i JXC per proposar-se com una alternativa de classe a l’autonomisme de tots dos?
Mª Esther del Alcázar Fabregat
Lluita Internacionalista