Nazanin Armanian.

Estem davant el tancament d'un cercle mortal en el xoc entre dos Estats d'Orient Pròxim que en 1979 van començar com a aliats, en la seva lluita comuna contra la Unió Soviètica i l'Iraq, per a convertir-se en enemics acèrrims quan aquests dos van sofrir canvis apocalíptics en 1991.

_________________________________________________________________

La guinda la va posar un militant de l'Organització de Muyahedines del Poble Alireza Jafarzadeh en revelar en 2010 els llocs nuclears secrets de la Teocràcia Xiïta (TCHI), en Natanz i Arak. Els conflictes superposats dificulten desxifrar la complexa realitat que en aquesta zona del món a més s'embulla.

Els EUA i Israel en la seva guerra contra un gegant com l'Iran, amb immenses reserves de gas i petroli, i situat en una regió estratègica, han utilitzat en els últims 45 anys dues eines principals:

a) Instal·lar un capitalisme dirigit per una teocràcia totalitària profundament antisocialista per a avortar la Revolució del 78, en plena Guerra Freda, i

b) Aplicar àrduament la Doctrina de Dual containment (Doble contenció), elaborada per Henry Kissinger, l'objectiu de la qual era impedir el desenvolupament econòmic, polític, social i militar de l'Iran i l'Iraq, a benefici d'Israel. Van provocar una brutal guerra entre tots dos països entre 1980 i 1988 (la més llarga del segle XX entre dos països veïns), per a després seguir amb la destrucció de l'Iraq en 1991 i rematar-lo en 2003: una vegada instal·lant a Bagdad una teocràcia xiïta (per a la desesperació dels règims sunnitas de la zona), els EUA va construir la base més gran del món per al Pentàgon i la CIA en aquest cor d'Orient Pròxim, mentre continuava contenint a l'Iran. Les sancions econòmiques i financeres contra la nació iraniana, que no contra l'elit clerical i els seus Guardians de la Revolució Islàmica (GRI), els únics beneficiaris dels embargaments, van ser acompanyades per la "pedagogia del terror", envoltant l'Iran de bases militars, a més d'atacs (cibernètica i sabotatge) contra les seves centrals nuclears.

L'única cosa nova en aquest escenari ha estat l'atac directe de la TCHI a l'Estat Jueu d'Israel (EJI).

1) El 7 d'octubre: Hamas assalta Israel

"Set dècades de sofrir tota classe de crims per part del EJI, els més de dos milions de palestins tancats per a tota la vida a Gaza, la presó més gran del món, desconeixien el pla del Moviment de Resistència Islàmica, Hamàs, del 7 d'octubre (encara que sí que Israel, els EUA, Egipte, i altres ho coneixien). Ningú els havia preguntat si volien sortir d'aquella presó per a entrar en el camp d'extermini que és Gaza des de llavors. El EJI (sobretot el seu primer ministre Benjamín Netanyahu), i la TCHI han estat els dos principals beneficiaris de l'operació Tempesta d'Al Aqsa i la següent invasió de l'Exèrcit israelià en la Franja. La guerra d'Israel contra Gaza des del seu inici va ser una guerra entre Israel i l'Iran.!

Dies després, EJI va posar en marxa una nova fase del projecte de genocidi palestí que portava endavant des de fa dècades, intensificant els bombardejos sobre els "representants" de la TCHI, com Hezbollah libanès, Kateb iraquià, i Fatemiyun a Síria. Els GRI van criticar obertament a les autoritats per trair a Hamàs i no estar al seu costat per a lluitar contra el EJI. Considerin vostès l'atac a la base militar dels EUA a Jordània, en el qual van morir tres soldats, el 28 de gener, un intent d'aquests falcons de la teocràcia per a forçar al cabdill Ali Jamenei a declarar la guerra ja no a Israel sinó als EUA.

2) L'1 d'abril: Israel ataca el consolat de l'Iran

Els avions F-35 israelians bombardegen el consolat de l'Iran a Damasc, matant a 16 persones, entre elles diversos alts militars, amb dos objectius: tendir un parany als aiatol·làs perquè entrin en la guerra directa, per a "tallar-li el cap" en l'aplicació de la Doctrina de Polp israelià, que advoca per estavellar el crani de l'animal, en un cruel símil, en comptes d'anar tallant els seus tentacles, en referència als grups armats utilitzats per Teheran a la regió; i desviar els focus del "possible" genocidi comès pel Govern israelià contra els palestins, segons el dictamen de la Cort Internacional de Justícia el mes de gener.

La TCHI l'acusa d'haver travessat una "línia vermella", ja que la seu diplomàtica és considerada, pel dret internacional, el sòl d'un país. No obstant això, a) Israel ja havia atacat a l'Iran des de dins i diverses vegades, sabotejant centrals nuclears, o matant als seus científics a plena llum del dia, i la b) Els GRI també havien agredit les ambaixades d'altres països, en Teheran: dels EUA (1979), l'Aràbia Saudita (2016), el Regne Unit (2021) i la de la República de l'Azerbaidjan (2023).

 

No obstant això, els militars islamistes utilitzaran aquest fet per a fer-se amb el control total del poder a l'Iran, apartant al clergue i els civils que, al contrari dels militars, no solen veure la vida en termes de "matar o morir". Convocar a l'ambaixadora de Suïssa (que, davant l'absència d'una ambaixada dels EUA, fa d'intermediari entre Teheran i Washington), pels GRI, que no el Ministeri d'Afers exteriors, per a enviar un missatge a Joe Biden, ha estat l'escenificació d'un canvi qualitatiu.

 

La negativa dels EUA, França i Anglaterra de votar en favor a una resolució del Consell de Seguretat, redactada per Rússia i la Xina per a condemnar l'atac israelià, tira més gasolina al foc: si l'haguessin votat, l'Iran s'hauria abstingut d'aplicar l'"Ull per ull", diran les autoritats del país després del tercer pas, mentre es pregunten per què Rússia i la Xina no utilitzen el seu poder per a convocar una conferència de pau, o reactivar la seva diplomàcia a Orient Pròxim per a detenir l'escalada, quan tenen "enviats especials" per a l'Afganistan, però no per a Orient Pròxim. En els sis mesos de guerra, Antony Blinken ha viatjat diverses vegades a la regió mentre Serguei Lavrov o Wang YI han estat pràcticament desapareguts. Moscou i Bejín resen perquè els EUA i els seus aliats de l'OTAN s'allunyin d'Ucraïna i Àsia – Pacífic, per a tornar a quedar-se atrapats en el pantà d'Orient Pròxim: quan veus al teu enemic amb soga a la mà per a penjar-se, no li distreguis.

Aquest atac va demostrar un greu error dels aiatol·làs: en comptes d'enfortir la defensa iraniana, fins i tot per a protegir la seva pròpia teocràcia que no al país, han invertit milers de milions de dòlars en els grups armats d'extrema dreta composts per joves desocupats estrangers (iraquians, afganesos, libanesos, etc.), que no tenen per què matar o morir pels seus patrocinadors; és més, els "proxy" van augmentar la inseguretat de la TCHI, en provocar la ira dels governs on operen al servei dels GRI.


3) El 13 d'abril: l'Iran ataca Israel

Netanyahu aconsegueix tots dos objectius i una mica més de convertir-se del botxí del poble palestí a la víctima dels aiatol·làs: la majoria dels 350 artefactes disparats no es dirigeixen als aeroports o les ciutats sinó a les bases militars en els Alts de Golán i en el desert de Negev, protegides pels artefactes militars més avançats del món. Són neutralitzats amb l'ajuda dels aliats del EJI (inclosos Jordània i l'Aràbia Saudita, país que, malgrat la Xina, mai podia pensar en l'Iran o en els aiatol·làs en termes de "no enemic" ) coordinada pel Comando Central dels Estats Units, CENTCOM, abans de travessar la seva fronteres, revelant no sols el brutal desequilibri militar amb Israel, sinó la solitud absoluta de la TCHI, que va cometre el mateix error que Sadam Husein: entre el 7 de gener i el 28 de febrer de 1991 i durant els bombardejos de la coalició liderada pels EUA sobre la nació iraquiana, un Sadam enganyat i acorralat va atacar amb 39 míssils a Gush Donen, zona metropolitana de Tel Aviv, amb l'objectiu d'atreure el suport dels països "anti-israelians", sobretot a la TCHI (que anys després es va saber que cedia l'espai aeri de l'Iran als avions dels EUA): va haver-hi diverses víctimes a Israel i prop de dos milions de morts a l'Iraq des de 1991 fins a 2003 per les bombes i l'embargament més criminal de la història contra un poble.

4) El 19 d'abril: Israel ataca l'Iran

A més de Tabriz, ciutat de Isfahán, la més bella entre les belles urbs iranianes, és agredida pel EJI, alhora que Síria, l'Iraq i el Líban, un dia més. En Isfahán ("Sipayos", l'elit de cavalleria de l'imperi persa, significa el seu nom) que alberga el complex nuclear de Natanz (amb reactors de recerca de la Xina i una planta de producció de combustible), tres avions de combat F-35 (que no "uns insignificants ovnis", com els van descriure els comandaments militars islàmics), afirma el canal de televisió ABC News, van disparar tres míssils destrossant el sistema de radar de defensa aèria de la instal·lació, i no com a represàlia, sinó un pas més cap a la seva estratègia de destruir les plantes nuclears de l'Iran, posades en marxa des de 2010, data de l'enviament del virus Stuxnet a aquesta mateixa central per a inhabilitar unes mil centrifugadores. Natanz va tornar a ser objecte d'una altra ciberguerra a l'abril del 2021 que va provocar una apagada de diversos dies en el complex. El Mossad, "sucursal Iran", ha assassinat a diversos científics nuclears, i en la seva última acció el 14 de febrer passat va sabotejar la principal xarxa de gasoductes que connecta el sud amb el nord, amb diverses explosions.

Biden, l'encarnació dels 14 motius de suport incondicional dels EUA a Israel, li va donar la llum verda al genocidi de Gaza amb la frase de "els EUA no participarà en l'atac", però avanci. L'ex assessor de seguretat nacional John Bolton va revelar el que pensa l'establishment estatunidenc: és una oportunitat perquè Israel "destrueixi el programa d'armes nuclears de l'Iran", va dir.

La planta de Natanz està protegida per la base militar BABAEI, que espera rebre els 24 caces Sukhoi El seu-35 russos comprats per l'Iran, que en 2023 haurien d'haver estat lliurats. Dos dies d'aquesta agressió, el general de brigada Hamid Vahedi, comandant de la Força Aèria de l'Iran, va advertir a Israel que en cas d'un atac, s'enfrontaria a una gran resposta amb els avions "Sukhoi-24".

Una dada més: el 18 d'abril, el Canal 12 israelià va reportar la reunió del gabinet de Netanyahu per a una "discussió d'emergència", pel fet que la Cort Penal Internacional podria emetre ordres d'arrest contra el primer ministre i altres alts funcionaris per crims de guerra a Gaza. El ministre de Seguretat Nacional, el feixista Itamar Ben Gvir, va qualificar l'atac de "feble": vol sang, molta sang; no li sadollen la de 34.000 gazatíes assassinats i els per assassinar.

I un altre: com a part de les "mentides de guerra" ha estat la notícia llançada per la premsa estatunidenca que Netanyahu havia acceptat la proposta de Biden d'arrasar Rafah, que un milió i mig de palestins desplaçats, en comptes de l'Iran, com a pacte entre dos cavallers terroristes.

l'Iran minimitza l'amenaça israeliana i Israel exagera el perill de l'Iran: tots dos creuen que la seva audiència és ximple.

El 7 de juny de 1981, Israel va bombardejar el reactor nuclear iraquià inacabat en Osirak als afores de Bagdad, donant a conèixer la Doctrina Begin, que afirma que Israel, país amb desenes d'armes nuclears il·legals, no toleraria que els seus enemics tinguessin aquesta arma de destrucció massiva. El 6 de setembre de 2007, va tornar a aplicar la doctrina, destruint un reactor nuclear sirià.

La guerra continuarà amb diferent intensitat fins a enderrocar a Netanyahu i Jamenei, dirigents "mascles" de dues teocràcies semíticas d'extrema dreta despietades que han enfortit els 23 nexes entre la religió i el terror. Recordin que existeixen una cosa anomenada mini bombes nuclears, i que tots dos règims són capaços d'utilitzar-les, aprofitant ara que reben els aplaudiments de diferents bàndols perquè aniquilin a l'altre, sacrificant milions de vides en l'altar dels seus infames interessos.

Saben quina és la principal diferència entre la guerra Rússia-Ucraïna i la d'Israel-Iran? Que la primera és gestionada per unes poques i racionals persones, i la segona per massa actors que es neutralitzen, i alguns a més s'han escapat de l'Edat mitjana, i tenen massa "fe" i zero "raó".

La guerra és una altra eina en mans del capitalisme per a conquistar noves rutes comercials, els recursos aliens, eliminar als rivals, exportar la crisi interna, etc. i només se li pot parar amb un poderós moviment social antimilitarista, i uns mitjans de comunicació democràtics que no manipulin als més ingenus amb suposades causes de Déu, pàtria i seguretat.