Gaza y el tribunal de la ONU: Israel sigue siendo mucho pero ya no tanto Decenas de estados han condenado publicamente el genocidio en Palestina lo que está poniendo en duda la inmunidad de Israel.

_________________________________________________________________________

La decisió emesa el passat 26 de gener de 2024, per la Cort Internacional de Justícia (CIJ) entorn de la intervenció militar israeliana en la Franja de Gaza ha despertat innombrables reaccions en l'àmbit polític i diplomàtic internacional. Uns consideren que sustenta les tesis principals dels demandants sud-africans i el poble de Gaza en general; uns altres, que permet a Israel sortir viva de la malifeta; i la resta tendeix a veure en ella aspectes perjudicials o positius, segons es miri, per a tots dos bàndols.

Article publicat a la revista digital El Salto.

Autor:Ignacio Gutiérrez de Terán Gómez-Benita Arabista en la Universidad Autónoma de Madrid.

La conclusió objectiva, atenint-nos a criteris jurídics, és que la Cort es considera apta per a instruir el cas, considerant que hi ha indicis més que evidents que, en efecte, s'han violat diversos articles de la Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi. En aquest sentit, no fa cas a la requisitòria de la part demandada, la israeliana, que es rebutgi la sol·licitud sud-africana d'adoptar mesures cautelars (contra la intervenció israeliana a Gaza), donant-se per desestimada la demanda en el seu conjunt (XII. (1), p. 7).

Per tant, es procedeix a instruir la causa, que pot prolongar-se durant anys, amb el consegüent debat sobre si el règim de Tel Aviv comet crims de lesa humanitat. Just el que els dirigents del sionisme mundial no desitjaven, si bé eren conscients que la Cort molt difícilment hauria accedit a inhibir-se de la causa a la vista de les innombrables proves que permeten pensar que, diguin el que diguin, l'exèrcit d'israelià ha comès actes de genocidi.

D'antuvi, una (la sisena) de les mesures cautelars aprovades pel Tribunal imposa a la part israeliana la presentació d'un informe amb les mesures que hagi pogut adoptar per a complir la resta de mesures acordades. Això és, durant setmanes hi haurà un debat ja no sols polític o militar sobre què estan fent les tropes d'ocupació en la desgraciada Franja.

La invocació al fet que Israel ha de garantir la pervivència de proves que donin testimoni de qualsevol possible genocidi pot resultar un contrasentit —com imaginem que el criminal conservarà proves que l'imputin—; no obstant això, servirà de base per a denunciar excessos del règim israelià en aquest sentit. El fet que desenes d'estats hagin expressat la seva condemna pública, juntament amb nombrosos individus i organitzacions internacionals, suposa un avanç notori

No obstant això, per a un bon nombre de persones i associacions involucrades en la defensa dels drets humans la resolució de la CIJ és decebedora perquè no sol·licita un alt al foc en la Franja. I tenen raó, sens dubte; ara bé, convé que prenguem en consideració una sèrie d'elements destacables que, potser, ens ajuden a analitzar la qüestió en la seva justa mesura i permetin arribar a una sèrie de conclusions, personals, per descomptat.

La Cort ha analitzat la demanda sud-africana en funció del contingut de la Convenció sobre la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi, de desembre de 1948, que va ser promulgada després dels crims de lesa humanitat comesos pel règim nazi a Alemanya i altres països europeus contra grups ètnics determinats, en primer lloc el jueu. És una paradoxa —i té un valor simbòlic excepcional—, sens dubte, que la segona major causa internacional que s'instrueix amb repercussions globals després de les carnisseries comeses en la II G.M. sigui una en la qual està involucrat l'estat d'Israel, creat, segons els promotors del sionisme, per a evitar que es reprodueixin aquest tipus de successos.

La referida Convenció incideix en la seva denominació en dos conceptes clau: la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi.

La decisió emesa el divendres 26 de gener respon al primer precepte, perquè decreta sis mesures cautelars, la qual cosa dóna a entendre de manera implícita —diríem que explícita en funció dels considerants i alegandos inscrits entre les pàgines 14 i 22— que Israel bé podria incórrer en aquesta mena de delicte.

No obstant això, no accedeix a la principal demanda de Sud-àfrica —presentada el 29 de desembre de 2023—, a saber, un alto-el-foc immediat. Hauria estat una commoció jurídica i penal internacional el que la Cort hagués dictaminat una cosa així en tan sols 27 dies: per a això hauria d'haver realitzat una recerca exhaustiva, reunint una quantitat ingent de documents, testimoniatges i material de tota mena, empresa impossible de realitzar tenint en compte la persistència de les operacions militars en la Franja i la impossibilitat que observadors internacionals neutrals duguin a terme una recerca fiable en tot just quatre setmanes.

En conseqüència, la CIJ anuncia la seva intenció de continuar investigant —hi ha litigi— i recopilar les proves concloents que permetin determinar si, en efecte, s'està produint —o s'ha produït per a quan s'emeti la sentència— un acte de genocidi a Gaza. El que a molts ens sembli que, indubtablement, el règim de Tel Aviv està duent a terme una campanya d'expulsió forçosa de centenars de milers de palestins i la destrucció sistemàtica dels seus habitatges, escoles i hospitals no implica que jurídica i penalment sigui també així. Fa falta demostrar-ho i argumentar-ho i, en aquest sentit, la Cort ha de seguir un procés.

Ens agradarà més o menys, però la Justícia internacional, en la qual poques vegades hem tingut motius per a confiar en tot cas, té els seus temps. De fet, en les sis mesures cautelars acordades per la Cort (pàg. 24-26) s'inclouen les requerides pels demandants sud-africans en el seu memoràndum, especialment, la comissió d'actes que violin l'article II de la Convenció, assassinar a membres d'un grup o comunitat (ètnica o religiosa diferent) o imposar mesures que impedeixin el naixements dins d'aquest grup.

També es commina a Israel a evitar i sancionar les cridades a cometre actes de genocidi contra els palestins, com les proferides en els últims mesos per un nodrit grup de —vàndals— ministres i portaveus militars i polítics del règim israelià. Això significa que s'estableix una base legal perquè a individus com Smotrich, Ben-Gvir, Gallant i uns altres se'ls pugui encausar si incideixen en aquesta mena de declaracions.

Un detall fonamental, en la nostra opinió: Israel, va al·legar que l'acceptació de les mesures provisionals proposades per Sud-àfrica li impedirien complir les seves obligacions amb la “defensa dels seus ciutadans“. La decisió de la Cort no recull en les “Conclusions i Mesures a adoptar” (paràgraf VI, pàg. 22-24) el tan gastat per Tel Aviv dret a l'autodefensa, que justifica qualsevol cosa en la seva opinió, fins la destrucció d'un territori de 360 quilòmetres quadrats. Es priva així al règim israelià d'un dels seus “mantres” pseudo jurídics recurrents.

S'ha de recordar, a més, que la demanda sud-africana reconeixia i condemnava els atacs d'Hamàs el 7 d'octubre i en cap moment negava la seva incidència en l'acció armada israeliana. La decisió de la Cort no recull el tan gastat per Tel Aviv dret a l'autodefensa, que justifica qualsevol cosa en la seva opinió, fins a la destrucció  d'un territori de 360 #km² Però, de manera intel·ligent i molt ben argumentat jurídicament, explicitava que els suposats actes de genocidi comesos per aquell excedien amb molt els efectes i significat de l'operació d'Hamàs.

Tel Aviv, com fa des de fa mesos, desitjava que el món sencer, inclosa la Cort, se centrés en la “maldat” de les faccions armades palestines a Gaza. El contingut de la decisió de la CIJ deixa bé a les clares que la cosa no va, per molt que malgrat els mitjans de comunicació prosionistes mundials, que són legió, del que va fer Hamàs en el seu moment sinó del que està fent Israel avui. En conclusió, la decisió de la CIJ recull en essència el sol·licitat per Sud-àfrica, en funció, recordem, dels articles de la Convenció sobre la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi, i permet concloure que hi ha indicis que Israel podria estar cometent o arribar a cometre actes de genocidi.

En aquest sentit, constitueix un element positiu per als qui donen suport a la causa palestina i pensen que el sionisme representa un moviment racista i exclusivista, sent l'estat d'Israel la seva màxima expressió. Així ho han expressat, alguns amb excessiu entusiasme, grups i representants palestins. I, cosa que és més important, buida el camí a una instrucció en la qual els crims comesos per l'exèrcit d'ocupació puguin ser observats i vigilats amb certa eficàcia per instàncies internacionals.

Dit l'anterior, ha d'afegir-se que Israel ja s'està passant pel folro dels pantalons les “ordres”, no vinculants perquè no hi ha manera que ningú obligui a complir-les, que ha de “prendre totes les mesures” possibles per a “prevenir” un genocidi a Gaza. Els bombardejos i atacs indiscriminats contra la població civil van persistir el mateix divendres 26 i es van accentuar l'endemà; diverses instàncies internacionals, com l'Organització Mundial de la Salut o Metges sense Fronteres confirmaven aquests dies, per si no ho havia fet ja, que el sistema mèdic de Gaza havia col·lapsat i la situació humanitària de la població continuava sent igual d'insostenible.

És coneguda, d'altra banda, la capacitat dels estaments i lògies sionistes mundials per a “retorçar” les (poques) decisions emeses per fòrums internacionals de tota mena en els quals pugui aparèixer un indici de condemna contra Israel. Per això, ja li estan donant innombrables voltes al text de la CIJ, tractant de donar-li una significació peculiar a determinats paràgrafs.

Per exemple, la mesura cautelar que crida a permetre l'entrada d'aigua i aliments a la població civil ha servit als juristes israelians per a destacar que la Cort no actua de bona fe. En un nou exercici de funambulisme dialèctic al·leguen que són els egipcis els qui impedeixen l'enviament de productes bàsics, ja que aquests controlen el pas de Rafah, l'únic pel qual han vingut introduint-se, molt escassament, en els últims mesos. Tothom sap que les ajudes humanitàries no han fluït a causa de les prohibicions i amenaces israelianes amb bombardejos a la frontera i que el govern egipci no s'atreveix a plantar cara a Tel Aviv en aquest assumpte; però tot argument, encara que sigui capciós, val per a les seves finalitats.

Alguns representants israelians destaquen que l'omissió d'una crida inequívoca a un alto-el-foc immediat suposa un triomf per a Israel; però no poden ocultar la seva irritació davant l'al·lusions a possibles actes punibles incloses en el text i el fet que les seves pressions, i les dels Estats Units, sobre els 17 jutges de la Cort no han assortit l'efecte que desitjaven —excepte en el cas de dos, un el designat per Israel i una altra, ugandesa, el comportament de la qual ha estat criticat pel seu propi govern—.

Israel continua sent molt: domina la propaganda occidental, compta amb el suport de l'Administració estatunidenca i rep ajudes financeres i remeses d'armes, no sols des d'occident. També gaudeix de l'aprovació tàcita de nombrosos estats àrabs, que ni tan sols, excepte en el cas de Jordània, s'han personat com a demandants juntament amb Sud-àfrica en la CIJ.

El contraatac d'Israel i els seus aliats occidentals s'ha concretat ja en diversos fronts. Un d'ells, la campanya orquestrada contra la UNRWA, a la qual els EUA, el Canadà i Austràlia han retirat temporalment el seu finançament per suposats vincles de treballadors de l'Agència en els atacs d'Hamàs (un nou intent que tornem a parlar gairebé en exclusiva sobre el 7 d'octubre). Una cosa especialment molesta per a tots ells és que la decisió de la CIJ avala els informes de la UNRWA ( Agència de les Naciones Unides per a la Població Refugiada Palestina en Orient Pròxim), àmpliament utilitzats en l'elucidació dels fets denunciats. D'aquí la malvolença, la mateixa que professen els representants del règim de Tel Aviv cap a qualsevol organisme que s'atreu, ja sigui la Creu Roja, Amnistia Internacional o Metges sense Fronteres, a denunciar la gravíssima situació humanitària a Gaza.

Adanía Shibli ADANÍA SHIBLI “Entre Israel i Palestina no hi ha un conflicte, hi ha colonització i ocupació” LLUNA FLORES , ÁLEX SN 1

La Corte Internacional de Justicia es el principal órgano judicial de la Organización de las Naciones Unidas. Tiene su sede en el Palacio de la Paz en la Haya (Países Bajos) y está encargada de decidir las controversias jurídicas entre Estados. También emite opiniones consultivas sobre cuestiones que pueden someterle órganos o instituciones especializadas de la ONU.

Sus quince magistrados, elegidos por la Asamblea General y el Consejo de Seguridad, cumplen mandatos de nueve años.

Los idiomas oficiales son el inglés y el francés.

De los seis órganos principales de las Naciones Unidas (Asamblea General, Consejo de Seguridad, Consejo Económico y Social, Consejo de Administración Fiduciaria y Corte Internacional de Justicia) es el único que no se sitúa en Nueva York (Estados Unidos).

Su Estatuto forma parte integral de la Carta de las Naciones Unidas.