Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Divendres, 27 Desembre 2024

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info

Medio centenar de militares franquistas retirados piden al Ejército que destituya al presidente del Gobierno. (titular del diari El País)

El escrito golpista ha sido promovido por los mandos jubilados que querían “fusilar a 26 millones de españoles”

Vosaltres feixistes sou els terroristes

Us agraden les democràtiques eleccions

sempre que les guanyeu,

sinó al cop d'estat passeu.

Heu passat de l'odi al jueu, a l'odi al palestí,

però encara  l'odi a l'homosexual,

al comunista, al gitano, o al nouvingut, conserveu.

Per al gos de la Píaz, que es pasa el dia bordant

us recomano un bozal,

perquè tinc a la memòria les serps i saps que treu

quan perd pel camí les seves depossicions.

Vosaltres feixistes sou els terroristes.

Autor: Maxi Martos

vosaltres feixistes sou els terroristes castanyes pilongas IMG 20231201 124855

Un grapap de castanyes pilonges.

 

No aptes ni per a interposar un recurs d'inconstitucionalitat, ni per a res polític. El seu és vendre al diable el que és del poble: la sanitat pública, els habitatges públics, les pensions públiques, l'ensenyament públic, les residències públiques, etc....

Pot ser que poca gent recordi que tot va partir d'un llumeneres denominat M. Rajoy?, que va interposar recurs davant el tribunal Constitucional de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya que havia estat aprovat per les Corts Generals, havia estat aprovat també pel Parlament de Catalunya i refrendat pel poble de Catalunya. Però, estic segur que pocs recorden que en el recurs d'incostitucionalidad M.Rajoy va incloure 30 articles que el propi PP havia aprovat per a la Comunitat d'Andalusia.

L'Advocacia de l'Estat va haver de presentar un escrit enfront del Tribunal Constitucional en el qual va demostrar amb documentació oficial com el PP havia impugnat aquests 30 articles de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i els mateixos articles havien estat aprovats pel propi PP per a l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Andalusa.

Existeix una màxima que diu "ningú pot anar en contra dels seus propis actes", és a dir, que aquell que defensa una determinada postura enfront d'un Tribunal ha de ser coherent amb aquesta: "un precepte jurídic no pot ser constitucional i inconstitucional al mateix temps."

És a dir, que ni s'havien llegit un ni un altre Estatut al complet. Volien fer mal i de pas guanyar-se uns vots. En aquell moment no els va servir més que per a provocar que el poble de Catalunya se sentís decebut, atès que un Estatut aprovat pel poble de Catalunya, del qual emanen tots els poders. Que també havia estat aprovat per les Corts Generals (amb les seves respectives retallades), els representants de les quals havien estat triats pel poble democràticament i que per si no fos prou havia estat aprovat pel Parlament de Catalunya, també triat democràticament, no havia d'haver estat impugnat.

Impugnar diversos actes polítics sobre la mateixa matèria és el que va provocar la ira del poble de Catalunya, que amb tota la raó del món a les seves mans es va manifestar, va votar i finalment va recórrer a la DUI, encara que es desdigués al moment.

Un poble oprimit té dret a defensar-se ("....Considerant essencial que els drets humans siguin protegits per un règim de Dret, a fi que l'home no es vegi compel·lit al suprem recurs de la rebel·lió contra la tirania i l'opressió," segons es troba escrit en la Declaració Universal dels Drets humans).

Rescabalar, mitjançant l'Amnistia, a tots aquells que van actuar fora de la llei, encegats per la impotència de veure's atropellats per un Partit Polític és el just, encara que el mal material i emocional que van provocar en una part de la població catalana trigarà a reparar-se. És l'inici de la volta a l'anormal normalitat.

La Sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya de 2006 va ser feta pública el 28/06/2010, quatre anys després de la presentació del recurs d'incostitucionalidad interposat pel PP, el 31/07/2006 sobre 114 articles, dels 223 articles de l'Estatut d'Autonomia de 2006, confirmat pel poble català, el 18/06/2006.

El 30 de setembre de 2005 el Parlament de Catalunya va aprovar la reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979. Al novembre del mateix any es va presentar al Congrés dels Diputats per a la seva aprovació. L'Estatut va ser objecte de nombrosos canvis. El nou Estatut va ser sotmès a referèndum el 18/06/2006 i va ser aprovat pel 74% dels votants de Catalunya, amb una participació del 49%.

Un mes i mig després, el 31/07/2006, el PP va presentar recurs d'inconstitucionalitat enfront del Tribunal Constitucional en el qual impugnava 114 dels 223 articles de l'Estatut. A aquest recurs van seguir sis recursos presentats pel Defensor del Poble i per cinc Comunitats Autònomes (Aragó, Balears, Comunitat Valenciana, Murcia i la Rioja), totes elles governades pel PP, a excepció d'Aragó, on governava una coalició entre el Partit Socialista d'Aragó i el Partit Aragonès.

Van ser 14 articles els que el Tribunal Constitucional va anul·lar de l'Estatut d'Autonomia de 2006, segons la sentència dictada el 28/06/2010. Era això motiu suficient per a declarar la DUI?. No.

No pretendré que tant les castanyes pilongas (militars retirats i no, al costat de membres de partits d'extrema dreta), com la resta d'espanyols llestos, intel·ligents i amb estudis ( practicamente el 99% dels espanyols) entenguin què significa el menystinc que va sofrir bona part del poble de Catalunya quan va sortir publicada la sentència del Tribunal Constitucional. Jo sóc republicà, federalista i anticapitalista, encara que tampoc això tingui molt a veure amb el sentiment que albergava el 10/07/2010 quan, al costat de centenars de milers de persones, vaig sortir al carrer a manifestar el meu rebuig a la sentència sota el lema "Som una Nació. Nosaltres decidim."

En un moment donat de la manifestació em vaig trobar envoltat de persones que cridaven: "Independència" i no em vaig sumar a la cridòria enorme, eixordador, gairebé unànime dels concentrats. Per un grapat de vots el PP havia aconseguit que milions de persones ens poséssim d'acord a manifestar el nostre rebuig a la sentència del Tribunal Constitucional, malgrat les nostres diferències.

Les castanyes pilonges, haurien de llegir i rellegir la Constitució Espanyola alguna vegada:

Artículo 1

1. España se constituye en un Estado social y democrático de Derecho, que propugna como valores superiores de su ordenamiento jurídico la libertad, la justicia, la igualdad y el pluralismo político.( què entenen les castanyes pilonges per pluralisme polític? El pluralisme per a ells va del PP a VOX, segur.

Què entenen ells per justícia, la dels membres del CGPJ que es troben okupant il·legalment aquest organisme fa 5 anys?

Què entenen ells sobre Igualtat, que tots hem de ser pobres i esclaus, menys les oligarquies que governen el país? . Potser es refereixin a que tots els pobres paguem l'IVA, els Impostos Especials sobre la gasolina, l'alcohol i el tabac, la Renda, les cotitzacions a la Seguretat Social, mentre els quatre rics no paguen res o molt menys que qualsevol que tingui un treball remunerat? i a sobre no tenir dret a la Sanitat Pública, a les Pensions Públiques, perquè s'estan privatitzant.

Què entenen ells per llibertat, que no et treguin la cervesa de la taula del Bar, les olives, i els calamars, en èpoques de pandèmia?

2. La soberanía nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del Estado. Si resideix en el poble, perquè van impugnar davant el Constitucional una llei que havia estat aprovada pel poble i pels Paralaments espanyol i català?

3. La forma política del Estado español es la Monarquía parlamentaria. Sobre aquest aspecte no puc dir res més que m'agradaria que la forma política de l'Estat espanyol fos una República. Intentarem que es faci un referèndum.

Artículo 129

1. La ley establecerá las formas de participación de los interesados en la Seguridad Social y en la actividad de los organismos públicos cuya función afecte directamente a la calidad de la vida o al bienestar general.

2. Los poderes públicos promoverán eficazmente las diversas formas de participación en la empresa y fomentarán, mediante una legislación adecuada, las sociedades cooperativas. También establecerán los medios que faciliten el acceso de los trabajadores a la propiedad de los medios de producción.