Carrer Consell de Cent un cop finalitzades les obres de peatonització.
La Barcelona per viure.
__________________________________________________________________
En 2011, Xavier Trias es converteix en alcalde i aplica un projecte de retallades i privatitzacions, en línia amb el que Artur Mas, el més merkelià dels merkelians, promou a nivell autonòmic.
"Barcelona en Comú ha vingut a impedir que els gestors del 3% i dels diners a Andorra continuïn manant com uns senyorets a la nostra ciutat. La volem massa com per a deixar-la a les seves mans. Hem vingut a impedir que es construeixin hotels que només persegueixen l'afany especulatiu com l'Hotel del Palau o l'Hotel del Deutsche Bank, a impedir que se saquegi la sanitat pública com està passant a l'Hospital de Sant Pau o a l'Hospital Clínic, a impedir sous d'escàndol i dietes injustificades." Amb aquestes paraules es presentava Ada Colau en el seu primer míting electoral al maig de 2015 en el barri de la Barceloneta.
En 2011, Xavier Trias es converteix en alcalde i aplica un projecte de retallades i privatitzacions, en línia amb el que Artur Mas, el més merkelià dels merkelians, promou a nivell autonòmic. Amb Trias augmenten exponencialment les crítiques a la gestió municipal, neixen o es reforcen desenes de plataformes ciutadanes que lluiten contra la gentrificació del centre històric o la venda del patrimoni públic a grans societats d'inversió estrangeres. (Del llibre Ada Colau, la ciudad en Común. Autors: Steven Forti i Giacomo Russo Spena)
Respecte a la remunicipalització del Servei d'Atenció Domiciliària (SAD), l'Ajuntament (Barcelona en Comú) va intentar realitzar una prova pilot:
La comissió de govern de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar, a mitjans del mes de maig de l'any 2019, iniciar una prova pilot durant dos anys per gestionar directament entre el 8 i el 10% del SAD, el segon contracte més important del consistori, amb 4.500 professionals, 24.000 usuaris i una despesa anual de 84 milions d'euros, (90 milions per l'any 2020).
Aquests van ser els acords de la Comissió de Govern:
ACORDS Comissió de Govern, sessió de 23 de maig de 2019.
"54. (20190120-IMSS) Promoure, en el marc de l’article 64 de la llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, una prova pilot prèvia a l’aprovació de la reglamentació del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD), amb l’objectiu d’analitzar la idoneïtat dels elements que haurien de constituir aquesta reglamentació i les condicions de prestació del servei. Aprovar inicialment la modificació parcial del sistema de gestió del SAD, establint que la forma de gestió de part d’aquest servei sigui de gestió directa a través d’encàrrec a mitjà propi en un àmbit determinat de la ciutat amb una zona estimada entre 2 i 4 àmbits territorials de Centres de Serveis Socials, que representen entre 257.000 i 514.000 hores anuals, per un període de 2 anys. Sotmetre a informació pública durant un termini de trenta dies el present acord mitjançant un anunci en el Butlletí Oficial de la província de Barcelona, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, la Gaseta Municipal i el tauler d’anuncis de l’Ajuntament de Barcelona, de conformitat amb l’article 160.1 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals."
Pocs dies després d'aprovar-se aquest acord de la Comissió de Govern de l'Ajuntament, la Confederació d'entitats del Tercer Sector Social va carregar contra l'Ajuntament de Barcelona per municipalitzar serveis socials "de forma unilateral i sense diàleg amb el sector", fent-ho "sense aprofundir en les conseqüències i l'impacte que tindrà en el tercer sector i en el conjunt de l'economia social de la ciutat".
Finalment, la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat va emetre un informe desfavorable a la internalització del SAD i els serveis jurídics municipals no han trobat cap escletxa per fer-la efectiva.
La Generalitat privatitza els serveis socials en plena pandèmia.
DECRET 69/2020, de 14 de juliol, d'acreditació, concert social i gestió delegada en la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública.
L'article 166 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya atribueix a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de serveis socials, que inclou, entre d'altres, la regulació i l'ordenació de l'activitat de serveis socials, i la regulació i l'ordenació de les entitats, els serveis i els establiments públics i privats que presten serveis socials a Catalunya.
En ús d'aquesta competència es va aprovar la Llei 12/2007, d'11 d'octubre, de serveis socials, que en l'article 2 configura un sistema públic de serveis socials, articulat a partir d'una cartera de serveis socials, integrat pels serveis socials de titularitat pública i els de titularitat privada acreditats i concertats per l'Administració. Tots aquests serveis configuren conjuntament la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública.
Aquest Decret té per objecte regular el règim jurídic de l'acreditació de les entitats de serveis socials privades per ser proveïdores de la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública. Així mateix, preveu el règim jurídic de la provisió dels serveis de la Xarxa esmentada mitjançant el concert social i la gestió delegada, a l'empara dels quals aquestes entitats poden prestar serveis socials a la població amb finançament, accés i control públics.
2.3 La gestió delegada és el sistema de provisió dels serveis socials mitjançant el qual els serveis socials de titularitat pública són gestionats per les entitats de serveis socials privades i passen a formar part de la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública.
Respecte a la remunicipalització de l'aigua.
La gestió pública de l’aigua permet tarifes més baixes per a l’usuari
De les capitals de província catalanes, Girona, l’única amb gestió pública, lidera les tarifes més assequibles, mentre que Barcelona ostenta les més altes de l’estat La remunicipalització de l’aigua, una necessitat urgent en temps de sequera i canvi climàtic L’Associació de Municipis per l’Aigua Pública (AMAP) defensa la gestió pública del servei de l’aigua també […]
Barcelona en Comú va intentar remunicipalitzar l'aigua a la ciutat de Barcelona i el que va aconseguir va ser una serie de denuncies, per part d'AGBAR, davant els Jutjats. Totes les denuncies falses presentadas per una associació fantasma al servei d'AGBAR, van ser rebutjades pels jutjats, però va quedar malmesa la figura d'Ada Colau i dels Comuns.
Colau haurà de declarar com a investigada per malversació i prevaricació, després d’haver estat denunciada per l’Associació per la Transparència i la Qualitat Democràtica (ATQD) en relació amb una sèrie de subvencions concedides a entitats com l’Observatori DESC o Enginyeria sense Fronteres. L’ATQD, qualificada d’”entitat fantasma” per part de l’alcaldessa de Barcelona, no ha revelat qui són els seus impulsors. A la pàgina web no es presenta cap càrrec ni membre de l’entitat, ni tampoc es dona cap detall sobre el finançament que rep. El món dels comuns ha acusat “els lobbies econòmics” com Agbar de ser al darrere d’aquestes denúncies. Tanmateix, hi ha un vincle del qual s’ha parlat menys: les relacions d’aquesta entitat amb el PSC i el PSOE, segons publica Critic.
«Una empresa que es va fer amb l'aigua de la nostra ciutat a través de concessions polèmiques i sense concurs. Una empresa que fa negoci amb l'aigua i ens cobra una tarifa fins a un 54% més alta que si l'aigua fora pública. Si Barcelona fos una pel·lícula, AGBAR seria el dolent. La diferència és que, a Barcelona, el públic votarà com acaba la història.»
Per la seva part, el diari digital Público.es va dedicar un article a aquest tema, que reproduïm a continuació:
És el torn contra l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; no hi ha dos sense tres. Després de setmanes en les quals gran part dels mitjans de comunicació, i de l'esfera digital i política a Espanya, han donat ales a sendes campanyes de desinformació contra Irene Montero i Alberto Garzón, fa uns dies li va tocar a la regidora catalana afrontar un procés judicial i mediàtic per un presumpte delicte que ja va ser arxivat en el 2021 per la mateixa causa, però diferent acusació.
Quin és el motiu de la denúncia a Ada Colau?
L'Associació fantasma per a "la transparència i la democràcia" va presentar una denúncia molt similar a la d'una altra associació anomenada Advocats Catalans per la Constitució, que ja havia estat arxivada fa pocs mesos. Una al·legació que fa referència als mateixos convenis i expedients. De fet, en ambdues s'acusa el Govern d'Ada Colau de concedir ajudes públiques a associacions afins, com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), que va rebre una subvenció a través de l' Observatori DESC.
No obstant això, es dóna la circumstància que, com es pot veure en el seu web, aquesta ajuda procedeix d'un conveni signat amb el Govern anterior de Xavier Trías, l'any 2014. Un conveni que continua vigent en l'actualitat.
L'associació demandant contra Colau va néixer a l'abril de 2017, mes en què va bombardejar a denúncies el procés per a aprovar el reglament de participació ciutadana del consistori de Barcelona -previ al procés de remunicipalització del servei d'aigua a la ciutat-.
Aquesta mateixa entitat va actuar d'igual forma contra l'Ajuntament de Valladolid per a oposar-se a la remunicipalització del servei d'aigua, que estava en mans d'Agbar. En aquest conflicte l'associació va fracassar en la seva obstinació, la qual cosa va derivar en un benefici de més de 13 milions anuals d'euros per a l'ajuntament val·lisoletà, segons el propi consistori.
Qui hi ha darrere de l'associació fantasma denunciant?
La web de l' Associació per a la transparència i qualitat democràtica no conté cap informació sobre els membres o les finances d'aquesta entitat. De fet, porta sense actualitzar-se des de fa tres anys i registra només cinc publicacions des del seu naixement. La primera, a l'abril de 2017 i, l'última, en 2018. Les seves xarxes socials estan inactives des de fa gairebé un any i en l'adreça postal que s'indica, en l'Avinguda Diagonal de Barcelona, no hi ha cap cartell distintiu. Tampoc hi ha ningú físicament en ella.
És difícil analitzar la xarxa de societats (més de 150 empreses) i fundacions entorn d'Agbar, un grup empresarial privat, filial de Suez Espanya, encarregat de la gestió integral del cicle de l'aigua, que opera des de 1975 i té el seu origen en Aigües de Barcelona.
Abans de la seva constitució com Agbar, va rebre durant el franquisme (1953) la concessió de la gestió de les aigües del riu Llobregat. Més recentment, va obtenir una participació majoritària en l'empresa mixta creada en 2012, sense concurs públic i amb aspiració de gestió fins a 2047.
Aquesta empresa mixta queda repartida en un 80% per al grup Agbar i el 20% per a l'Ajuntament de Barcelona. Una cosa més senzilla és rastrejar els seus multimilionaris contractes amb la Generalitat. Només durant el període del socialista José Montilla, l'empresa va rebre més de 180 milions d'euros des de la conselleria de Medi Ambient dirigida per Francesc Baltasar, assessor en algun moment d'Agbar, segons va informar El País en 2012.
A més, tal y com va acreditar la Cadena Ser, Agbar no va pagar el cànon de l'aigua durant més de 20 anys en algunes de les seves empreses filials, la qual cosa li va permetre un estalvi de més de 30 milions d'euros.
Público ha intentat, de manera reiterada i sense èxit, posar-se en contacte amb diferents membres de l'equip de comunicació de l'empresa d'aigües per a conèixer la seva versió i l'abast de la seva relació amb l'associació fantasma que ha presentat la demanda contra Ada Colau.
La difusió mediàtica
D'altra banda, la Fundació Acuorum d'Agbar té entre els seus membres a Eva Moll d'Alba, que en l'actualitat és directiva i membre del consell editor de Crònica Global i Globo Mitjana Group, on es troba la web que va publicar les notícies més virals contra Ada Colau en aquest recent atac mediàtic: Metròpoli Oberta.
Aquest mitjà va difondre diverses informacions contra Ada Colau i altres favorables a Agbar. Entre les primeres es troba la notícia falsa sobre l' inexistent allotjament de l'alcaldessa en un luxós hotel d'Andorra. Una faula que va desmuntar la pròpia alcaldessa, ja que ella mateixa colgó fotos en un parque de Barcelonava penjar fotos en un parc de Barcelona preses els dies del suposat viatge andorrà. La notícia va ser distribuïda per centenars de comptes, entre elles la del periodista Carles Enric i la independentista *On Vas Barcelona, que és la més tuitada pels bots independentistes anti Colau, al mateix temps que difon massivament les notícies contra Colau de Metròpoli Oberta.
Igual que va succeir amb l'atac coordinat contra Alberto Garzón pel lobby de les macrogranges, l'acció de lawfare i mediàtica impulsada segons tots els indicis des del lobby de la privatització de l'aigua va desencadenar que tota la dreta sortís a demanar la dimissió de Ada Colau.
En paral·lel, Agbar va finançar i va dirigir la formació als jutges a Espanya en temes relacionats amb l'aigua després d'arribar a un conveni amb l'anterior junta directiva del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), acord penjat en la seva web amb vídeo inclòs. Des del CGPJ han confirmat a Público que aquest conveni ja no està vigent i es reserven qualsevol declaració sobre iniciatives d'anteriors equips del Consell.
Igual que va succeir amb al'atac coordinat contra Alberto Garzón pel lobby de les macrogranges, l'acció de lawfare i mediàtica impulsada segons tots els indicis des del lobby de la privatització de l'aigua va desencadenar que tota la dreta sortís a demanar la dimissió de Ada Colau.
Només en Twitter va haver-hi uns 110.000 tuits esmentant a Colau per aquesta demanda en més de 40.000 comptes. Més del 50% pertanyia a la comunitat bulocràtica de dretes habitual, en la qual predominen trollstars anònims i addictes a la mentida com Toni Cantó.
Mentrestant, la comunitat independentista anti Colau va representar el 23% de la conversa, i aquí van destacar precisament Pilar Rahola, col·laboradora de Risto Mejide, i el principal compte difusor de Metròpoli.
Els comptes que van posar més tuits pertanyen a la comunitat independentista, i entre elles es troben missatges contra l'alcaldessa de Barcelona amb diversos milions de tuits i amb clars indicis d'estar automatitzades (com fer diversos tuits o retuits per segon). Tota la seva activitat és retuitar o tots els seus seguidors tenen un nombre similar de seguidors i seguits. Els mateixos indicadors trobem en els comptes que més tuits publiquen de la comunitat de dretes nacional.
És difícil analitzar la xarxa de societats (més de 150 empreses) i fundacions entorn d'Agbar, un grup empresarial privat, filial de Suez Espanya, encarregat de la gestió integral del cicle de l'aigua, que opera des de 1975 i té el seu origen en Aigües de Barcelona.
Segons va manifestar Ada Colau en una entrevista "L'oligopoli de l'aigua està especulant amb un bé de primera necessitat i posa preus abusius. La ciutat ha de garantir que no hi ha talls de subministrament a famílies vulnerables. Per això creem un operador municipal que autoproveeix a la ciutat i és també comercialitzadora, a més d'impulsar a l'energia solar i renovable."
La lluita de Élite Taxi contra UBER.
La filtración de 124.000 archivos internos de la compañía Uber pone luz sobre las prácticas de esta compañía “tecnológica”. Estos registros, los Uber Files, fueron obtenidos por el periódico The Guardian y compartidos con el Consorcio Internacional de Periodistas de Investigación (ICIJ) y su red de medios asociados, entre ellos Le Monde, y muestran cómo Uber obtuvo acceso directo a varios líderes mundiales, engañó a investigadores y explotó los ataques contra sus choferes en la batalla por el dominio global y la desregulación del sector del transporte público.
Uber ordenó espiar a taxistas, maniobró para usar en su favor las protestas de los trabajadores de este sector, explotó la rivalidad institucional entre Madrid y Barcelona… Los documentos ahora públicos, revelan la relación privilegiada de la multinacional con el actual presidente francés Emmanuel Macron cuando este ocupaba la cartera de Economía. En efecto, Macron, un defensor a ultranza de la “start-up nation”, maniobró en la sombra para favorecer a Uber ante la hostilidad del Gobierno francés de la época. En concreto, este se reunió en secreto con representantes de la multinacional estadounidense para apoyar su proyecto y pactó una flexibilización de las normativas francesas tras acordarlas por SMS con el consejero delegado de la compañía y se mostró casi como un colaborador. Todo ello mientras los trabajadores del sector del taxi, quienes veían peligrar sus empleos, se movilizaban en las calles y denunciaban el modelo de trabajo precarizado que representan plataformas del tipo Uber. Lo cierto es que el éxito de muchos de los gigantes de Silicon Valley ha venido acompañado de una ola de desregulaciones.
Evgeny Morozov se preguntaba en el número de septiembre de 2015: ¿Y si los dirigentes políticos volvieran a hacerse cargo de este asunto?
La sociedad Uber, al transformar a particulares que tienen un vehículo en “taxistas” ocasionales sin estatuto, no sólo ha provocado la ira de los taxistas profesionales: actualmente, su nombre simboliza el vínculo entre nuevas tecnologías y precarización. En efecto, el éxito de gigantes de Silicon Valley viene acompañado de una ola de desregulaciones. ¿Y si los dirigentes políticos volvieran a hacerse cargo de este asunto se preguntaba Evgeny Morozov, en Le Monde Diplomatique, en septiembre de 2015.El Tribunal de Justicia de la UE declara que un servicio de intermediación como el que ofrece Uber “que tiene por objeto poner en contacto, mediante una aplicación para teléfonos inteligentes, a cambio de una remuneración, a conductores no profesionales que utilizan su propio vehículo con personas” para realizar un desplazamiento urbano “está indisociablemente vinculado a un servicio de transporte”. Debe por tanto calificarse como tal y no dentro de la aplicación de servicios en general o relativos al comercio electrónico, sujeto a menos requisitos. “En el estado actual del Derecho de la Unión, incumbe a los Estados miembros regular las condiciones de prestación de estos servicios, siempre que se respeten las normas generales del Tratado de Funcionamiento de la Unión Europea”, afirma el Tribunal.
El servicio prestado por Uber, argumenta la sentencia, “no se limita a un servicio de intermediación”. Al mismo tiempo que se pone en contacto a personas se crea “una oferta de servicios de transporte urbano” accesible mediante herramientas informáticas en la que la empresa, lejos de ser un actor externo, “ejerce una influencia decisiva sobre las condiciones de las prestaciones efectuadas por estos conductores”. La app de Uber es “indispensable tanto para los conductores como para las personas que desean realizar un desplazamiento urbano” y forma “parte integrante de un servicio global cuyo elemento principal es un servicio de transporte” que no responde a la calificación de «servicio de la sociedad de la información», como defendía Uber para evitar estar sujeta al régimen de licencias profesionales clásico.
La sentencia europea que considera a Uber una empresa de transportes sujeta a licencia e impuestos ha caído en Barcelona como agua de mayo. La asociación profesional Élite Taxi fue la impulsora de este litigio en 2014 que ha llegado, recurso tras recurso, de un juzgado mercantil de la Ciutat de la Justícia hasta el Tribunal de Justicia de la UE en Luxemburgo. Y este mismo diciembre el consistorio barcelonés anunciaba la creación en 2018 de una autorización obligatoria para los conductores de empresas como Uber y Cabify, que compiten con el sector del taxi sin apenas regulación.
Una de las primeras reacciones ha sido la de la alcaldesa Ada Colau, que en un tuit ha felicitado a los taxistas: “Felicidades al sector del taxi por esta importante sentencia. A favor del servicio público que ofrecen cada día los y las taxistas, y a favor de que todo el mundo cumpla con las mismas reglas y pague impuestos”. Este noviembre los taxistas de Barcelona y Madrid lideraron una masiva huelga del sector en protesta por la falta de regulación de estas ‘app’ de transporte.
Rotura de lazos entre el Ayuntamiento de Barcelona y el Estado de Israel.
En 1995, bajo el espíritu de los acuerdos de paz de Oslo, la ciudad había firmado un hermanamiento con Tel Aviv y Gaza. Este espíritu de equidistancia se rompió el 8 de febrero de 2023, cuando Colau envió una carta al ultraderechista Benjamin Netanyahu en el que anunciaba que rompía sus lazos con el Estado de Israel, al que acusaba de ejercer apartheid sobre el pueblo palestino.
PER QUÈ DECLAREM
L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA
Estem davant d’un dels reptes més importants i complexos que ha
hagut d’afrontar mai la humanitat. Segons els últims estudis del Grup
Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, per les seves sigles
en anglès), si no es produeixen canvis dràstics i es redueixen les emissions de
gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), és “extremadament improbable” assolir
els objectius de no superar l’1,5 °C de temperatura mitjana global de la Terra
marcat a París.
Fotografia realitzada per Paco Martos durant la tempesta Gloria.
De fet, aquest augment de la temperatura ja és observable a Catalunya, on la
temperatura mitjana anual ha augmentat gairebé 1,2 °C en els últims 65 anys.
Si se segueix el ritme actual d’emissions, és probable que la temperatura mitjana
del planeta pugui arribar a augmentar més de 3 °C a finals de segle.
Els reptes són majúsculs tant en mitigació com en adaptació. Ens cal un
replantejament del nostre model de producció i consum, la nostra cultura i del
nostre estil de vida. De fet, les contribucions nacionals compromeses a l’Acord
de París (2015) són insuficients per assolir els objectius marcats. Cal augmentar
l’ambició i establir els mecanismes i instruments necessaris per descarbonitzar
l’economia i arribar, el 2050, a ser neutres en carboni.
Tenim 10 anys per reduir les emissions de GEH antropogèniques un 45%, cosa
que permetria assolir la neutralitat en carboni el 2050, si no volem sobrepassar
aquests augments de temperatura i que els seus efectes siguin irreversibles. És
poc marge de temps per actuar. Per això calen mesures urgents, contundents i
efectives. Hem d’actuar sense més dilacions i amb la implicació de la ciutadania.
Només 5 països emeten gairebé el 60% de les emissions de gasos amb
efecte d’hivernacle mundials. D’altra banda, només 20 empreses multinacio-
nals n’emeten el 35%. La justícia climàtica té a veure amb el fet que aquelles
persones que tenen més responsabilitat com a causants de la crisi climàtica
siguin les que més esforços facin per fer-hi front. En cap cas es poden des-
carregar les responsabilitats sobre els que en pateixen les pitjors conseqüèn-
cies i tenen menys opcions per adaptar-s’hi. Té a veure amb el repartiment
injust d’impactes negatius entre països i regions, entre generacions, entre
gèneres i entre espècies.
NO ESTEM EN EL CAMÍ QUE ENS DURÀ
A ASSOLIR ELS OBJECTIUS
ENCARA HI SOM A TEMPS
PER RESPONSABILITAT GLOBAL
PER REDUIR LES DESIGUALTATS I TENIR CURA
DE LES PERSONES QUE SÓN VULNERABLES
LES CIUTATS HI TENEN MOLT A DIR I A FER
CAL UNIR FORCES
ARA... O MAI
En definitiva, té a veure amb les desigualtats i amb allò que condiciona la nostra
capacitat de gestió i adaptació a la crisi climàtica.
CANVI DE MODEL URBÀ
La ciutat metropolitana de Barcelona és compacta, amb una
elevada densitat residencial, un parc d’habitatges envellit, amb
dèficit d’espais verds i una mobilitat excessivament dependent
del vehicle motoritzat. Tots ells són factors que afecten
negativament les seves condicions ambientals.
Barcelona, entre les 30 principals ciutats tecnològiquesviaempresa.cat1617 × 649 jpegHace 4 años
Per revertir aquests factors, millorar les condicions ambientals de la ciutat i
avançar cap a un nou model urbà és imprescindible que en tots els processos
de transformació i gestió de la forma urbana, ja sigui d’espai públic o de teixits
urbans, s’integri la variable climàtica.
Per al 2050 volem una metròpolis amb barris equilibrats que fomentin hàbits de
distàncies curtes i mobilitat saludable, amb un parc edificat molt més eficient
i sostenible. Volem una ciutat pacificada i confortable, amb molts més espais
verds que contribueixin a la bona salut i el benestar de les persones i de la
biodiversitat.
Reptes més rellevants
Carrer Consell de Cent un cop finalitzades les obres de peatonització.
Reptes més rellevants
• Incrementar el verd urbà i aconseguir que es distribueixi de manera equilibrada en
tot el territori.
• Transformar l’espai públic per millorar-ne les condicions ambientals i de salut,
recuperant l’espai destinat al vehicle privat per a l’ús social i l‘increment de verd urbà
i fomentant modes de mobilitat sostenibles i col•lectius.
• Dotar d’eines en clau climàtica els instruments urbanístics: normativa urbanística,
indicadors, rapidesa i mecanismes de finançament.
• Evitar la pèrdua de biodiversitat en l’actual context de canvi global.
Actuacions clau i actors Agents
implicats
Carrer Consell de Cent un cop finalitzades les obres de peatonització.
Actuacions clau i actors Agents
implicats
Transformació de l’espai públic
Fer un salt d’escala i acceleració del programa Superilles. Transformar 15 km
de carrers a eixos verds per al 2024.
AJ BCN
Protegir en clau ambiental i seguretat viària les escoles. Actuació en 200
escoles fins al 2024.
AJ BCN
Introduir el vector emergència climàtica en les transformacions estratègiques
metropolitanes com ara: parc de les Glòries, avinguda Meridiana, parc de la
Sagrera o front litoral.
AJ BCN
Intervenir en 10 espais assolellats (p. ex, passeig Marítim de la Barceloneta,
passeig de l’Exposició, Parc del Fòrum, etc.) per proveir ombra i confort tèrmic
a través de diferents solucions: vegetació, tèxtils, pèrgoles fotovoltaiques o
solucions mixtes.
AJ BCN
Incrementar 40 hectàrees de verd públic a Barcelona que proporcionin elevats
serveis socioambientals, prioritzant els llocs amb més dèficit (p. ex., avinguda
Meridiana, parc lineal de la Sagrera, la Marina, etc.) i aprovar un instrument que
permeti la protecció efectiva del verd privat.
AJ BCN
CANVI DE MODEL DE
MOBILITAT I
INFRAESTRUCTURES
La mobilitat és responsable d’un 40% de les emissions de
gasos amb efecte d’hivernacle que s’imputen a la ciutat. L’actual
model de mobilitat té encara una forta dependència dels
combustibles fòssils, especialment relacionada amb l’ús del
vehicle privat motoritzat, però també amb el transport marítim i
aeri.
El model de mobilitat actual no només contribueix activament
al canvi climàtic sinó que comporta una elevada emissió de contaminants a
escala local que afecten la salut de la ciutadania (NOX, i PM). És necessari un
canvi radical del model de mobilitat a escala local i regional, i alhora un ús més
racional de les grans infraestructures, com el port i l’aeroport.
Volem una ciutat amb un model de mobilitat més sostenible i amb una petjada
de carboni menor, i que aquest canvi comporti en paral•lel una transformació de
l’espai públic on les persones siguin les protagonistes.
Carrer Consell de Cent un cop finalitzades les obres de peatonització.
Reptes més rellevants
• Gestionar la trama urbana per afavorir un canvi de model de mobilitat que derivi
en més i millors espais per a persones vianants i la mobilitat activa, que no
contribueixen a les emissions de GEH.
• Reduir les emissions de GEH del transport motoritzat.
• Millorar les condicions de circulació per al transport públic en superfície. Impulsar
les infraestructures de transport públic metropolità.
Carrer de Consell de Cent peatonitzat.
Naturalitzar la ciutat
Desenvolupar 10 cobertes i façanes verdes en edificis municipals
per fer d’exemple i impulsar, mitjançant acords amb el sector privat, el
desenvolupament de 50 cobertes productives en edificis, que inclogui
cobertes verdes, energètiques, aljubs o reflectors a través de la convocatòria
d’ajuts.
AJ BCN
Crear 10 nodes de biodiversitat i reserves de natura com a part essencial de la
infraestructura verda urbana.
AJ BCN
Desenvolupar els programes necessaris per protegir les espècies més vulnera-
bles al canvi climàtic.
AJ BCN
Impulsar els corredors verds urbans amb una especial atenció al corredor
Ciutadella-Collserola amb la intervenció al carrer de Pi i Margall.
AJ BCN
Permeabilitzar (despavimentar) 3 ha. i recuperar-hi el sòl orgànic. AJ BCN
• Reduir l’ús del vehicle privat motoritzat a la ciutat fins a assolir els objectius
ambientals establerts de manera que no s’aprofundeixin les desigualtats.
• Assolir la implicació, en termes de compromisos, acords i inversions, de les
administracions públiques competents en matèria d’infraestructures de transport,
com el port i l’aeroport.
Actuacions clau i actors Agents
implicats
Millorar els espais per a les persones vianants i la mobilitat
activa
Millorar l’accessibilitat i el confort de les voreres, augmentar les zo-
nes de vianants, millorar la mobilitat vertical (escales mecàniques i
ascensors), incrementar els carrers pacificats, on la prioritat màxima
sigui per a les persones vianants.
AJ BCN
Calmar el trànsit a la ciutat en general, per incrementar la seguretat
viària i afavorir un entorn amable de menys consum energètic i
menys emissions. Jerarquització de la xarxa viària, per tal que a la
gran majoria dels carrers la velocitat de circulació sigui inferior a 30
km/h.
AJ BCN
Consolidar la infraestructura ciclista i millorar la qualitat, la con-
nectivitat i la seguretat de la xarxa existent, tot prioritzant els eixos
estructuradors de la xarxa. Ampliar l’oferta d’ancoratges i crear
aparcaments d’alta capacitat en punts estratègics i als principals
intercanviadors de transport públic.
AJ BCN,
AMB
Millorar i impulsar una oferta de transport públic col•lectiu
més gran
Millorar la fiabilitat, la competitivitat i la capacitat de la xarxa d’au-
tobusos de la ciutat. Incrementar la freqüència i reduir el temps de
recorregut de les línies de la xarxa bàsica i de proximitat.
AJ BCN,
AMB
Completar la xarxa de tramvies i millorar-ne la gestió. AJ BCN, AMB
Augmentar substancialment l’oferta de bus interurbà, amb infraes-
tructura dedicada de carrils bus interurbans a les principals vies
d’accés a la ciutat: B-23, C-31Nord i C-33.
AMB, Generalitat de Catalunya i Estatespanyol
Millorar les àrees d’intercanvi en superfície del transport públic, les
estacions intermodals i les terminals de bus regional i metropolità.
Generalitat de Catalun-
ya i Estat espanyol
Posar en servei aquelles actuacions de metro del Pla director
d’infraestructures que aportarien una rendibilitat més alta més
ràpidament: tram central de l’L9, connexió de l’L4 a la Sagrera i
connexió de l’L3 a la Trinitat Vella.
AJ BCN,
Reduir l’ús del vehicle motoritzat
Estendre l’estratègia d’aparcaments i d’estacionament regulat
a tota la ciutat. Revisar els criteris aplicats a tots els àmbits de
la ciutat, a tots els vehicles motoritzats, incloses les motos i les
mercaderies, i acordar amb els ajuntaments metropolitans i l’AMB
l’aplicació de polítiques coherents.
AJ BCN, AMB
Avançar en l’aplicació de fórmules de reducció de les necessitats
de mobilitat obligada, aplicant estratègies de mobilitat laboral que
tendeixin a disminuir la necessitat de desplaçaments a/per la feina
(teleconferències, teletreball...).
AJ BCN, AMB, Dipu-
tació BCN, Generalitat
de Catalunya
Impulsar espais dedicats a la distribució de mercaderies per incre-
mentar l’eficiència i reduir el seu impacte en les emissions de GEH.
Promoure l’ús de vehicles comercials de baixes emissions.
AJ BCN
Introduir mesures de fiscalitat verda per tal de gravar l’activitat de
distribució de mercaderies de les grans plataformes tecnològiques.
AJ BCN, ATM, AMB,
Generalitat de Cata-
lunya
Reduir l’impacte del port i l’aeroport als efectes del canvi
climàtic
Elaborar plans de reducció d’emissions de les infraestructures i in-
corporar-los en els nous plans directors de l’aeroport de Barcelona,
considerant el sector aeronàutic, i el port de Barcelona.
Aeroport de Barcelons,
Estat espanyol, Port de
Barcelona
Estudiar l’eliminació dels vols curts que tinguin alternativa en tren (a
menys de 7 hores) i que estiguin a distàncies menors als 1.000 km,
tot potenciant la xarxa ferroviària d’alta velocitat i de llarga distància
i la creació de trens nocturns, garantint preus accessibles.
Aeroport de Barcelona,
AENA
Continuar amb la progressiva electrificació de les flotes de terra o
unitats auxiliars per minimitzar el consum de combustibles fòssils
i, a la vegada, reduir l’impacte de la contaminació local. Procés
acompanyat de la contractació d’energia 100% renovable.
Aeroport de Barcelona
Potenciar la utilització dels modes ferroviaris a l’aeroport i una
reducció d’aparcaments. Impulsar una flota d’autobusos i taxis
elèctrics per donar el servei des de l’aeroport i al moll de creuers.
Aeroport de Barcelona,
Port de Barcelona
Implantar la infraestructura necessària per poder electrificar els
diferents molls del port de Barcelona, maquinària de terra i flotes
captives.
Port de
Barcelona
Treballar per una fiscalitat que tingui un marcat caràcter ambiental
sobre els vaixells del port de Barcelona i el sector aeronàutic.
Port de Barcelona, Es-
tat espanyol, Aeroport
de Barcelona
Accelerar la construcció dels accessos ferroviaris al port, inclosos
al corredor mediterrani, per duplicar el transport de mercaderies en
tren i reduir el trànsit de camions.
Estat espanyol,
Port de Barcelona
Endegar un procés d’electrificació del port de Barcelona (tant de
vaixells com d’empreses i activitat pròpia) acompanyat de la con-
tractació d’energia 100% renovable.
Port de Barcelona i
operadors
Implantar sistemes de generació de renovables al port de Barce-
lona (42 MWp el 2030) i a l’aeroport de Barcelona, a les cobertes
dels edificis i amb pèrgoles als aparcaments (40 MWp el 2030).
Port de Barcelona,
Aeroport de Barcelona
Accelerar la implementació en el control d’emissions al Mediterrani
(MedECA) i treballar per aconseguir que sigui declarat SECA i
NECA.
Estat Espanyol
Promoure que el Port de Barcelona sigui port base de les línies de
creuers.
Port de Barcelona
Eliminar les exempcions sobre el querosè a la UE tant en els vols
interns dels estats com en l’espai aeri comú.
Estat Espanyol
Carrer de Consell de Cent peatonitzat.
CANVI DE MODEL D’ENERGIA
El model de consum i generació d’energia que tenim
actualment, basat principalment en combustibles fòssils,
és un dels principals causants del canvi climàtic. Revertir
aquest model de consum i transitar cap a un ús racional
de l’energia, basat en l’estalvi, l’eficiència energètica i la
generació renovable i local, on es prioritzi l’autoconsum i l’autogeneració, és
bàsic per assolir els objectius i compromisos de la ciutat enfront de l’emergència
climàtica.
Cal fer una aposta decidida per la generació renovable a la ciutat, aprofitant
qualsevol oportunitat per generar energia a partir de l’aprofitament dels recursos
existents, tant renovables com residuals, i alhora millorar les condicions dels
edificis i les infraestructures i l’ús que es fa de l’energia, amb més consciència
de l’impacte ambiental que dels nostres hàbits de consum. La ciutadania ha de
tenir-hi un paper cabdal i prendre el lideratge.
Volem una ciutat on l’autogeneració i l’autoconsum estigui generalitzat, amb un
model energètic just, democràtic i renovable, que ens permeti ser renovables i
neutres en carboni el 2050.
Reptes més rellevants
• Assegurar els nivells de qualitat de vida i confort en els edificis sense incrementar la
demanda i el consum d’energia, impulsant la millora i rehabilitació del parc d’edificis
(públics i privats) amb criteris d’eficiència energètica i assegurant que els nous
edificis que es construeixen tinguin un consum quasi nul.
• Normalitzar la presència d’instal•lacions de generació a la ciutat i incrementar la
demanda d’instal•lacions d’autoconsum solar en els edificis, facilitant la inversió i
implantació de noves instal•lacions, tant en l’esfera pública com privada.
• Fer realitat l’autoconsum compartit a través del desenvolupament de comunitats
energètiques físiques i virtuals.
• Aprofitar grans espais de la ciutat i entorn per a la generació d’energia, establint-
ho com a criteri per incorporar en nous plantejaments i urbanitzacions, i incloure
elements de generació en l’espai públic existent: pèrgoles, paviment, etc.
• Donar protagonisme social al model de generació i de consum d’energia.
Carrer de Consell de Cent peatonitzat.
Actuacions clau i actors Agents
implicats
Generació renovable i local i impuls a l’electricitat verda
Omplir els terrats de la ciutat d’instal•lacions solars, oferint facilitats
per a la implantació (reinterpretació de normativa i alleugeriment
de tràmits) i potenciant els incentius econòmics com ara subven-
cions, bonificacions fiscals (IBI, ICIO, IAE) o altres mecanismes
de finançament, per incorporar l’any 2025 10 MWp d’energia
fotovoltaica i 7 MW de solar tèrmica en els edificis residencials i
terciaris privats.
AJ BCN,
Ciutadania i privats
Accelerar la implantació de generació renovable als edificis munici-
pals (escoles bressol, equipaments culturals, esportius...) i a l’espai
públic incorporant 6 MWp més de generació fotovoltaica al parc
municipal l’any 2025.
AJ BCN
Engegar un procés per fer que en els grans espais urbans
(cobertes industrials, grans terciaris i pèrgoles o estructures en
entorns industrials i logístics) s’implantin fins a 25 MWp d’energia
fotovoltaica l’any 2025.
AJ BCN,
CZF,
Polígon Bon Pastor,
Indústries i operadores
Accelerar la implantació de renovables al territori català per as-
segurar que l’any 2030 el 50% del consum elèctric de Catalunya
sigui d’origen renovable, tal com marca el Decret llei 16/2019, de
26 de novembre, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i
l’impuls a les energies renovables i la Llei 16/2017, d’1 d’agost, del
canvi climàtic.
Generalitat de
Catalunya
Rehabilitació
Posar en marxa mecanismes necessaris per incrementar el pes de
les ajudes públiques amb enfocament energètic i ambiental, dins
de la política pública de foment de la rehabilitació, per poder arribar
a 10.000 habitatges / any amb ajudes (subvencions o crèdits) en
rehabilitació energètica.
AJ BCN Entitats
financeres i propietaris
Crear figures d’acompanyament que facilitin i aconsellin sobre les
actuacions de rehabilitació que cal desenvolupar en funció de la
tipologia de l’actuació i característiques de l’edificació on s’actua
(rehabilitadors de capçalera).
AJ BCN
Eficiència energètica
Desenvolupar una ordenança energètica d’edificis que garanteixi
que els edificis nous o que es rehabiliten integralment a la ciutat
siguin de mínima demanda energètica i màxima generació.
AJ BCN
Desenvolupar un marc regulador per a l’ús de calefacció/climatit-
zació en el sector comercial i serveis, per evitar que es malbarati
energia i per consciència social, regulant, entre d’altres, l’ús
d’estufes a l’exterior i els tancaments o automatismes de les portes
exteriors.
AJ BCN
Garantir la gestió energètica eficient dels serveis municipals asso-
ciats al cicle de l’aigua i la recollida i gestió de residus, i optimitzar
la gestió energètica i els subministraments de l’enllumenat públic i
els edificis i les dependències municipals (incloent-hi les escoles
d’infantil i primària), per assolir un estalvi del 10% del consum
elèctric l’any 2024 en els edificis intervinguts.
AJ BCN
Desenvolupar i consolidar les xarxes de calor i fred existents a la
ciutat i definir i impulsar una nova xarxa a l’àmbit de la Sagrera.
AJ BCN,
gestors privats
Actuacions clau i actors Agents
implicats
Carrer de Consell de Cent peatonitzat.
Economia verda
Definir una estratègia d’economia verda, blava i circular / o
economia sostenible, potenciar clústers d’empreses sector
d’energies renovables i economia circular a la ciutat, com, per
exemple, a l’eix del Besòs.
AJ BCN
Definir una instrucció de contractació pública i amb criteris
d’economia social i solidària, compra amb criteris baixos en
carboni, aprofundir en la compra pública verda, social i amb certi-
ficació de sostenibilitat de l’Agenda 2030 de l’Ajuntament.
AJ BCN
Implantar el pressupost de carboni. AJ BCN
Potenciar els acords voluntaris de les grans empreses per a la
reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.
Generalitat de Catalunya
Carrer de Consell de Cent peatonitzat.
CANVI DE
MODEL ECONÒMIC
El model econòmic actual es basa en un creixement continu
i una cursa permanent cap a l’obtenció de beneficis, amb
un consum cada vegada més gran de recursos naturals.
El mateix sistema econòmic que posa en perill l’equilibri
ecològic del nostre planeta ha multiplicat les desigualtats.
Certament, la crisi ecològica global i, en especial, la climàtica
es deuen en bona mesura a un consum excessiu dels països
rics i, sobretot, dels grups socials més privilegiats.
L’emergència climàtica ens ha d’esperonar a fer canvis per assolir un model
de desenvolupament que respecti les límits ecològics del planeta i garanteixi
una vida digna per a tothom. La inacció comporta riscos molt més grans que la
gosadia de fer canvis que ens posin en el camí d’un sistema més sostenible i
més just.
Volem una ciutat amb una economia més justa, més social, més ambiental i que
no deixi enrere ningú.
Reptes més rellevants
• Impulsar un canvi de model econòmic, més just i sostenible, que redueixi les
desigualtats i generi més ocupació de qualitat.
• Avaluar la capacitat de càrrega turística de la ciutat i promoure el turisme sostenible.
• Compatibilitzar i complementar la fiscalitat social i la fiscalitat climàtica.
• Generar incentius econòmics cap a comportaments i activitats més sostenibles
mitjançant la fiscalitat climàtica, vetllant per reduir les desigualtats.
Estudiar la capacitat de càrrega turística de la ciutat de Barce-
lona en termes de sostenibilitat, climàtics i socials. Reduir les
emissions de l’activitat turística.
AJ BCN
Fiscalitat climàtica
Reclamar el desplegament de la Llei de canvi climàtic, incloent-hi
mesures fiscals (impost al CO2-e, Fons climàtic, etc.).
Generalitat de Catalunya
Demanar la finalització i el desplegament de la Llei catalana de
l’economia social i solidària, així com els recursos necessaris per
al seu desenvolupament.
Generalitat de Catalunya
Establir un recàrrec a l’impost sobre estades en allotjaments
turístics.
Generalitat de Catalunya
Reformar la normativa espanyola per possibilitar la creació de
nous tributs municipals en l’àmbit del turisme.
Estat Espanyol
Economia social i solidària
Fomentar l’ocupació verda, l’autoocupació i l’ecoemprenedoria
en sectors econòmics vinculats al canvi climàtic (com ara la
rehabilitació energètica, instal•lació i manteniment de plaques
solars, manteniment de SUDS, alimentació sostenible, mobilitat
elèctrica, entre d’altres).
AJ BCN, Generalitat,
Estat Espanyol
Afavorir un marc i instruments legals per augmentar la contracta-
ció pública social i sostenible en l’àmbit català i estatal.
Generalitat,
Estat Espanyol
Carrer de Consell de Cent peatonitzat.
CANVI DE MODEL DE
CONSUM I DE RESIDUS
El ritme actual de consum de recursos no para de créixer i
excedeix la velocitat en què el planeta els proveeix. A més,
bona part del que consumim a Barcelona procedeix de
cadenes de subministrament transnacionals molt llargues.
Allò que consumim, sobretot les mercaderies, molt sovint
arriba des de l’altra banda del món i és un element crucial
per a la justícia climàtica global.
El model de consum actual és ineficient i genera moltes externalitats climàtiques,
ambientals i socials. El model d’economia lineal, d’usar i llençar, no té en compte
els límits finits del planeta. Així, una persona de Barcelona genera un total de
483 kg de residus anuals (1,32 kg/hab./dia), mentre que la recollida selectiva es
troba estancada des de fa anys al voltant del 38%.
Els plàstics, sobretot els d’un
sol ús, són un clar exemple del model d’economia lineal, ja que tan sols un 10%
s’acaba reciclant, a més dels impactes que generen a l’entorn, en la salut i en
el benestar de la població i en la resta del món natural del planeta. Per això hem
d’assumir els objectius de la UE pel que fa a la recollida selectiva i el reciclatge.
Volem una ciutat que faci un consum crític i responsable i avanci cap a una
economia social i solidària, amb un model circular on els residus no hi tinguin
cabuda.
Carrer de Consell de Cent peatonitzat.
Reptes més rellevants
• Promoure un canvi de matriu productiva així com del model de consum.
• Visibilitzar i responsabilitzar-nos de totes les emissions relatives al nostre consum
amb una visió de justícia climàtica global.
• Transitar d’una economia lineal a una economia circular.
• Avançar d’una societat del consum a un consum de les necessitats.
• Canvi de model cap a l’objectiu de residu zero.
• Promoure una nova cultura del consum.
Actuacions clau Agents
implicats
Avançar en el consum responsable i la prevenció de
residus
Desplegar l’Estratègia de residu zero, a través de l’ambientalit-
zació de festes i esdeveniments, gots i vaixelles reutilitzables,
espais i tallers de reparació, espais d’intercanvi, biblioteca de
les coses, espais de reparació, fires i congressos baixos en
residus...
AJ BCN
Potenciar el consum responsable a través dels mercats d’inter-
canvi, amb productes de proximitat, amb botigues i entitats
que reutilitzin i distribueixin productes de segona mà, botigues
a granel, fires de consum responsable, etc. Afavorir la compra
d’energia verda.
AJ BCN
Analitzar la petjada de carboni dels diferents consums i produc-
cions de Barcelona considerant la implantació d’indicadors de
càrrega global d’emissions.
AJ BCN
Introduir criteris d’emergència climàtica en les condicions per a
la publicitat de béns i serveis en espais sota control públic.
AJ BCN
Individualitzar la recollida de residus municipals per
millorar la recollida selectiva
Desplegar la recollida de sistemes individualitzats de residus
domèstics i comercials al 100% de la ciutat, augmentant la
recollida selectiva fins al 65% per tal de reduir la necessitat
d’incineració.
AJ BCN,
AMB
Arribar a acords voluntaris amb el sector privat per establir bo-
nes pràctiques en la reducció d’envasos, malbaratament, plàstics
d’un sol ús, etc.
AJ BCN,
AMB
Implementar instruments de fiscalitat ambiental aplicada
als residus
Crear una taxa de recollida de residus domèstica que incentivi la
participació en la recollida selectiva de residus.
AJ BCN
Dur a terme canvis normatius
Eliminar els plàstics d’un sol ús. Generalitat de Catalunya,
Estat espanyol
Aplicar els canvis normatius que permetin implantar nous
sistemes col•lectius de responsabilitat ampliada del productor
(SCRAP) i impulsar la implantació de sistemes de dipòsit, devo-
lució i retorn (SDDR).
Generalitat de Catalunya,
Estat espanyol
Cartell enganxat al mur trobat en el Carrer de Cent.
CANVI DE MODEL
D’ALIMENTACIÓ
La producció d’aliments és responsable d’entre un quart i
un terç de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.
A més, Barcelona no n’és productora sinó consumidora: es
consumeixen 650 kg d’aliments per habitant a l’any, però
només entre el 10 i el 15% són produïts localment. D’altra
banda, els experts coincideixen a dir que una dieta sana (al
dia 500 g de fruites i verdures, 500 g d’hortalisses i verdures) ocupa un paper
fonamental en la reducció dels índexs d’obesitat i dels riscos de malalties greus
en l’edat adulta. No obstant això, a Barcelona, més del 10% dels infants de
3-4 anys tenen obesitat. Per aquesta raó és imprescindible tenir accés a una
alimentació sostenible, suficient i apropiada amb hàbits saludables.
Per disminuir la contribució del sistema alimentari a la ciutat i promoure dietes
més saludables i baixes en carboni, cal apostar per la producció agroecològica
local, augmentar l’oferta i l’accés als productes frescos ecològics i de proximitat,
reduir el consum de proteïna animal i aliments ultraprocessats i oferir eines a
tothom per facilitar la transició cap a una alimentació més saludable i sostenible.
Volem avançar cap a una ciutat més ben integrada en el territori i que potenciï
el valor agroecològic del seu entorn, amb menys dependència exterior dels
aliments i amb una població conscient de la importància del seu model
d’alimentació
Generalitat de Cata-
lunya
Desenvolupar les inversions en Rodalies i Regionals per millorar el
transport públic ferroviari regional, prioritzant les actuacions que
suposin una reducció d’emissions de GEH més destacada. Acce-
lerar l’acabament de l’estació de la Sagrera.
Segons Sky news, "l'exposició a la contaminació atmosfèrica s'ha registrat com a causa mèdica de mort d'Ella Kissi-Debrah."
Ella Kissi-Debrah va passar gairebé tota la seva curta vida a prop de vies altament contaminades, especialment pels gasos que surten dels tubs d'escapament dels automòbils. Aquesta contaminació va portar a Ella Kissi-Debrah a patir severes malalties respiratòries.
Una sentència d’investigació del 2014, que va concloure que va morir per insuficiència respiratòria aguda, va ser anul·lada per l’alt tribunal després de noves proves sobre els nivells perillosos de contaminació atmosfèrica a prop de casa seva.
L'exposició a la contaminació atmosfèrica s'ha registrat com a causa mèdica de mort d'Ella Kissi-Debrah.
L'alcalde de Londres, Sadiq Khan manifestava a l'octubre del 2017, que "No ho pots veure sempre, però és un assassí", referint-se a l'aire de Londres en unes declaracions al diari Evening Standard. "Em nego a quedar-me parat mentre els londinencs són assassinats per la pol·lució", remarcava, mentre denunciava la passivitat del Govern britànic, al qual acusava de "negligent" per no actuar contra la contaminació, va publicar el diari digital El Salto.
El peatge T-Charge, és va imposar durant l'any 2017. L'última mesura del govern local per aturar el greu problema de pol·lució que té la capital britànica. Aquest peatge implicava que qualsevol conductor que volgués entrar amb un cotxe dels considerats més contaminants - ja siguin dièsel o gasolina- hauria d'abonar un peatge diari de 10 lliures (11,2 euros).
A aquest nou impost mediambiental cal sumar-li l'anomenada taxa de congestió, vigent des de l'any 2003, i que implica el pagament de 11,5 lliures (12,9 euros) diàries per a tot vehicle que vulgui entrar a la zona central de l'urbs de dilluns a divendres en horari de 7 a 18 hores. Total: 21,5 lliures, 24,1 euros, al dia.
La contaminació és la causant de la mort de 9000 persones anualment a la ciutat de Londres.
Sadiq Khan, alcalde de Londres.
Al gener del 2019 va tornar a declarar Sadiq Khan que " l'aire brut i tòxic" de London s'ha convertit en una "emergència sanitària" que mata milers de persones prematurament cada any, l’aire contaminat nociu provoca fins i tot el subdesenvolupament dels pulmons dels nens, una situació que l’alcalde de la capital va qualificar de “vergonyosa”.
Khan va dir que "tirava endavant els plans més ambiciosos per combatre la contaminació atmosfèrica de qualsevol gran ciutat del món". Les proves són ara incontestables: la qualitat nociva de l’aire de Londres s’ha convertit en una emergència de salut pública. No hi ha cap altra manera d’emmarcar-lo. Milers de londinencs moren prematurament a la nostra ciutat cada any com a conseqüència directa del nostre aire brut i tòxic."
Va destacar la introducció d'una zona d'emissions ultra baixes al centre de Londres, que entraria en vigor a l'abril, d'aquell any, segons va publicar l'Evening Standard.
El blog de lasafueras.info va demanar a Greenpeace la seva opinió respecte a la sentència:
Resposta de Greepeace:
Gracias por haberte puesto en contacto con Greenpeace.
Lamentamos la demora en responder a la consulta que nos habías realizado con respecto a esta sentencia.
Tras revisar la misma con detenimiento, en nuestra opinión parece una sentencia muy importante, que sin duda, vamos a utilizar en litigios en materia de cambio climático y calidad de aire.
Aunque se trata de un precedente no vinculante para el estado Español, es del máximo interés para la comunidad jurídica del ámbito europeo.
Muchas gracias por tu envío e interés.
Recibe un saludo muy cordial
Auxiliadora Castuera
Área de socias y socios
Greenpeace es una una organización ecologista y pacifista internacional, económica y políticamente independiente, que no acepta donaciones ni presiones de gobiernos, partidos políticos o empresas. Por eso solo podemos existir gracias a nuestras socias y socios.
Tel: 900 535 025 / Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. / www.greenpeace.es
Dirección: Calle Valores, 1, 28007 Madrid
Síguenos en:
Antes de imprimir este email, piensa en el planeta
ASOCIACIÓN GREENPEACE ESPAÑA con domicilio en Calle Valores 1, Madrid 28007 es la entidad responsable del tratamiento de tus datos de carácter personal. Te informamos de que trataremos tus datos de contacto con el fin de promover la colaboración y el apoyo a nuestras campañas y el poder relacionarnos contigo, en tu caso con tu empresa, entidad u organización para la cual trabajas o colaboras, así como para el envío de información sobre nuestra actividad. También te informamos que podrás ejercer tus derechos de acceso, rectificación, supresión, limitación, portabilidad y oposición enviándonos una comunicación a través de correo postal a la dirección arriba indicada, o bien un correo electrónico a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. indicando en el asunto “Ref-privacidad”. Para saber más acerca del tratamiento de tus datos dirígete al siguiente link: https://es.greenpeace.org/es/politica-de-privacidad-y-cookies/
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va manifestar el passat 11 de desembre, en el Fòrum Zero Carboni, una cimera de ciutats promoguda per l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, cinc anys després de l’Acord de París pel Clima, que:
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en una foto d'arxiu.M.Martos.
"Les grans ciutats són les principals emissores dels gasos d'efecte hivernacle, estan provocant el canvi climàtic i han de ser part de la solució. Tenim un problema, el nivell d'emissions que hi ha en les ciutats i el nivell de contaminació provoca a la ciutat de Barcelona 1000 morts prematures a l'any, causats bàsicament per la contaminació que produeixen els cotxes. Estem parlant dels vehicles que fan servir un 60 % de l'espai públic i representen només un 20% dels desplaçaments."
Per aquest motiu s'ha aprovat el Pla de Mobilitat Urbana.
El PMU posa com a base de la mobilitat al vianant i fa èmfasi en mesures de transport públic, distribució urbana de mercaderies i en la regulació de l’aparcament en superfície. Entre les accions destaquen:
- En l’àmbit dels vianants: eliminar progressivament aparcaments de motos i carrils bici en voreres; augmentar amb 32 km els carrers per a vianants; millorar la vigilància i control de la disciplina a les voreres; instal·lar ascensors i escales mecàniques accessibles a l’espai públic; eliminar tots els obstacles en els espais destinats a vianants (pals, armaris, etc.); restringir i reduir la mobilitat rodada als entorns dels centres escolars, almenys en els horaris d’entrada i sortida.
- En l’àmbit del transport públic: millorar l’eficiència de la xarxa de bus, racionalitzant els recursos en base a la demanda de cada línia i revisant trajectes; analitzar la xarxa de cap de setmana per donar un millor servei al client en base als seus moviments; incrementar 67 nous km de carril bus; elaborar una proposta d’ordenació d’autobusos supramunicipals i de creació d’estacions d’autobusos; impulsar Park&Ride amb connexió al transport públic en origen; analitzar la transformació de les línies de bus de barri a bus a demanda; completar línies senceres amb busos zero-emissions; implantar el pla de millora de l’oferta de metro millorant la freqüència de pas; prioritzar i impulsar actuacions crítiques del pla de rodalies; desenvolupar una app pública del taxi; estudiar el sistema de microparades de forma generalitzada.
- En l’àmbit de la bicicleta i els vehicles de mobilitat personal: incrementar la xarxa actual de carrils bici en un 40%; incloure un carril <30 km/h als carrers de tres o més carrils de circulació, per fomentar la compatibilitat amb la bici; estudiar l’ampliació del nombre de bicicletes elèctriques del Bicing en funció de la demanda; desenvolupar el pla estratègic d’aparcament segur de bicicleta a la ciutat.
- En l’àmbit de la distribució urbana de mercaderies (DUM): estudiar la modulació del temps d’estacionament a l’ÀreaDum en funció del tipus d’activitat de distribució que es realitzi; impulsar la implantació de microplataformes logístiques de distribució d’última milla com a mínim una a cada districte de la ciutat; promoure la càrrega i descàrrega nocturna amb vehicles silenciosos; potenciar el sistema de consignes o Click&Collect (alternatives per reduir els lliuraments a domicili); estudiar i promoure mesures tarifàries i/o fiscals per reduir l’impacte ambiental de la DUM (“taxa d’última milla”, “taxa e-commerce”); analitzar la sinistralitat en l’àmbit DUM i promoure mesures per minimitzar-la.
- En l’àmbit del vehicle privat: intensificar les actuacions sobre les zones de concentració i punts de risc de sinistres; implantar la velocitat de 30 km/h a tota la ciutat, excepte a les vies de connectivitat, fomentar i prioritzar l’ús de vehicles més sostenibles i menys sorollosos, preferentment elèctrics i alternativament GLP o GNC; assolir un 80% de la flota municipal elèctrica el 2024; incrementar els punts de recàrrega per vehicles elèctrics (60 punts de recàrrega ràpida); desenvolupar i implementar l’Estratègia d’Aparcament de la ciutat; estendre la regulació de l’AREA a tota la ciutat fins assolir el 90% de les places regulades en calçada; potenciar una xarxa d’aparcaments amb serveis a la mobilitat més diversificats (bicicletes, motos, DUM, vehicle elèctric i vehicle compartit).
- En l’àmbit de les noves tecnologies: estendre els serveis de vehicles compartits a l’àmbit metropolità. (turismes, motos i bicicletes), amb la respectiva ampliació de llicències; implementar la incorporació de sistemes automàtics de control de la indisciplina viària (Ex: radar, radar pedagògic, radars de tram, foto-vermell, càmeres, etc.); introduir la vídeo-denúncia als busos per tal d’identificar i multar als vehicles que facin infraccions a les parades i als carrils bus.
Les superilles és el model que pretén pacificar gran part de l'espai públic, reduint la presència de vehicles a la ciutat de Barcelona.
Segons l'alcadessa, Ada Colau, la Superilla Barcelona, és el model de ciutat del segle XXI que volem. Un model que pretén pacificar gran part de l'espai públic, reduint la presència dels vehicles i guanyant un espai públic de qualitat que aconsegueixi que els veïns, els nens, la gent gran puguin passejar de forma segura i saludable, i a més a més, en un espai públic on es pugui jugar sense perill. En resum, una ciutat menys contaminada, més habitable, més saludable, menys sorollosa i que deixi de contribuir al canvi climàtic.
Anne Hidalgo, alcaldessa de París. Imatge de Wikipedia.
Imagina una ciutat en la qual tot el que imagines necessari quedés a uns 15 minuts amb bicicleta. On els supermercats, la feina, les escoles, estiguessin a tot just unes pedalades de casa teva. On les grans torres de negocis quedessin com ruïnes anteriors als temps pandèmics. No és una utopia ni l'última pel·lícula de Matrix: es tracta d'una iniciativa real per la qual alguns experts comencen a advocar, un cop instal·lat amb força el debat sobre la sostenibilitat de les ciutats, que han vist reduïts els seus nivells de contaminació amb el confinament primaveral. Són les 'ciutats de 15 minuts' i es regeixen per una triple regla: foment de la bicicleta, proximitat i fi de les torres de negocis, estenent el teletreball per no contaminar.
Recull d'informacions de diferents mitjans de comunicació. Imatges de l'alcaldessa de Barcelona i de les superilles pertanyen a l'arxiu de la revista Las afueras.
Informació i imatges de M. Martos.