El primer cas que es va conèixer de mort per la pandèmia de la grip espanyola fou la d'un soldat estatunidenc destinat a Camp Funston, Kansas, el 8 de març de 1918. En les mateixes dates es van observar brots a Detroit, a Carolina del Sud i a la presó de Sant Quintín, a California. Per aquest motiu, alguns autors accepten aquests fets com a proves d'un origen americà de la pandèmia. Aquest virus va causar la mort d'entre 50 i 100 milions de persones a tot el món durant els anys 1918 i 1919.
"Els pecats i la ingratitud" van ser la veritable causa de la grip espanyola, segons el bisbe de Zamora, Antonio Álvaro Ballano. Així que aquest representant de l'esglesia va oposar-se a la quarentena que va decretar el govern al 1918, i va organitzar una missa multitudinària i una novena. La mortalitat hi va ser cinc vegades superior a la mitjana de la resta de la península. Aquesta actitud, fruit de la ignorància, de la superbia i de la desobediència si que hauria d'haver-se portat als tribunals en el seu dia i no el muntatge de mentides que han presentat davant la justícia fa unes setmanes.
Mulet, J.M. «El obispo de Zamora que desafió a la gripe en nombre de la fe» (en castellà). El País, 24-11-2019.
Población, Félix. «El obispo que se enfrentó a la gripe de 1918 con misas y procesiones masivas» (en castellà). El Salto, 27-03-2020. [Consulta: 26 abril 2020].
Informació extreta de Viquipèdia.