Antecedents de la notícia:

La notícia ja la saben, però per si de cas la hi recordem:

L'entorn de Villarejo ha filtrat uns àudios, als quals ha tingut accés Crònica Libre, d'un menjar de maig de 2016 amb Maurici Casals i el director de la Sexta, Antonio García Ferreras, els qui van fer dos encàrrecs als comissaris Olivera i Villarejo davant de l'empresari De la Joia: un sobre el llavors president del Grup Pressa, Juan Luis Cebrián, i un altre sobre l'exministre d'Indústria, José Manuel Soria. Casals li adverteix a Villarejo que no mogui molt el tema de les subvencions, per si surt això de Panamà.

Segons aquests àudios, Antonio García Ferreras es va fer eco, a gratcient, en Al Rojo Vivo de la Sexta de la notícia que al maig de 2016 va publicar Ok Diari sobre un compte bancari fals de Pablo Iglesias a les illes Granadillas en la qual hauria rebut més de 270.000 euros del Govern veneçolà.

Tot va resultar ser una grollera faula. Ferreras ja ho sabia. En aquell menjar que va tenir amb Villarejo ja li va admetre que li havia advertit a Eduardo Inda que era la informació "massa basta" però que la donaria. I a més, Pablo Iglesias també li va confirmar que aquesta notícia era falsa. No existia cap compte. Era igual, la maquinària estava en marxa.

En el llibre "El lawfare. Golpes de Estado en nombre de la ley", de la doctora en Relaciones Internacionales por la Universidad Autònoma de Barcelona y doctora en Estudios Latinoamericanos por la Universidad Nacional Autónoma de México, Arantxa Tirado Sánchez, es tracta amb tot detall com posar la maquinària "legal" a treballar per a derrocar governs, partits, o líders polítics, en un entorn de pau, usant els mitjans de comunicació, la ciberinformació i al sistema jurídic i judicial. La seva autora,  ens mostra com el lawfare se centra en la regió que més ha sofert aquest tipus de guerra, Amèrica Llatina i el Carib, i ens mostra qui està darrere de la seva planificació i execució: els Estats Units amb el seu tremend aparell d'ingerència judicial i mediàtica.

Tirado ens explica "que el lawfare s'emmarca en el que s'ha vingut a dir la guerra híbrida: l'ús combinat de forces bèl·liques regulars juntament amb altres irregulars. És a dir, l'ús afegit d'activitats informatives, ciberinformàtiques, diplomàtiques i financeres que complementen les accions d'una guerra tradicional. D'aquesta manera, el lawfare es camufla com a legalitat quan és només una arma de guerra més, segons escriu el periodista i assagista espanyol​ conegut per ser molt crític amb els mitjans de comunicació com a grans grups empresarials, Pascual Serrano en la presentació d'aquest llibre.

El lawfare és una forma d'agressió política. La intenció és danyar a qui prèviament s'ha identificat com a oponent o líder polític perjudicial per als interessos de l'entramat corporatiu que, de facto, governa les institucions estatunidenques i que des d'aquesta posició determina la política i decisions econòmiques de la potència mundial imperial i els seus aliats."

Enrique Santiago Romero escriu en el pròleg del llibre, "...des del seu naixement, primer Podem i ara Unides Podem han tingut d'emprar-se a fons a defensar-se del lawfare posat en marxa. Malgrat que la guerra jurídica ha estat utilitzada intensament contra aquesta formació política, fins ara totes les recerques judicials, almenys 15, han quedat en res.

Des de l'any 2015 fins avui, successius procediments judicials, tant contra el partit com contra els seus principals dirigents, per presumptes delictes de desobediència, contra els drets dels treballadors, organització criminal, apropiació indeguda, administració deslleial, tràfic d'influències, suborn, corrupció entre particulars, delicte contra la Hisenda pública, blanqueig de capitals, delicte electoral o falsejament de comptabilitat han estat arxivats per diferents jutjats i tribunals competents inclòs el Tribunal Suprem.

No han faltat acusacions sobre suposat finançament il·legal amb diners procedents de Governs progressistes d'Amèrica Llatina, utilitzant-se obertament a unitats de policia judicial per a construir falses proves difoses fins al paroxisme per diferents mitjans de comunicació, com va ser el cas del denominat informe PISA.

Malgrat no haver-se pronunciat cap sentència de culpabilitat, conforme a l'estratègia de desprestigi polític propi del lawfare, totes aquestes acusacions han provocat que en l'imaginari social es comenci a identificar a aquesta força política emergent amb supòsits de corrupció.

Cinc anys després, les denúncies no han fet efecte penal, però han obligat a dedicar temps i esforços a la defensa jurídica que han estat llevats del treball polític i social. Molt probablement, aquesta permanent estratègia de desprestigi polític ha tingut un impacte important en el descens del suport electoral d'Unides Podem en els últims processos electorals, perquè no oblidem que aquest és un dels objectius prioritaris del lawfare, l'afebliment polític i electoral de la formació política contra la qual es combat.

El guió del lawfare es ve repetint mil·limètricament a Espanya després d'haver estat utilitzat de forma generalitzada a Amèrica Llatina. Probablement s'incrementarà en la mesura en què el Govern de coalició adopti mesures perjudicials per als interessos de les oligarquies que ens governen de llarga data. L'argumentari sobre les suposades il·legalitats comeses per Unides Podem i la falta d'ètica dels seus dirigents es repetirà incessantment per a intentar acabar amb el Govern o almenys expulsar d'aquesta per força política alternativa.

Clica aquí si vols escoltar els audios de Villarejo, en el podcast "La Base" de Pablo Iglesias: https://youtu.be/Ht7x8H8rJ4w?t=3

"Per anar a l'arrel de les maneres com s'informa (d'allò que es diu i d'allò que s'oculta) cal veure qui hi ha darrere, qui té interès per informar de segons què o per no informar d'altres aspectes."

Només un apunt final. Tots sabem que al costat de les fonts de notícies més alternatives, els grans grups de comunicació continuen capitalitzant la informació. Fa uns anys va sortir a la llum un estudi, segons ens revela Arcadi Oliveras en el seu llibre "Un altre món", publicat per una universitat de Santiago de Xile en el qual es detallava el nom, cognom i càrrec que, en paral·lel, ostentaven els principals responsables dels 10 o 12 mitjans de comunicació més influents dels Estats Units, com el New York Times. De tots els responsables dels consells d'administració d'aquests mitjans, que en global eren uns 180, n'hi havia 160 que es repartien càrrecs com els de directrius de la indústria del petroli, directius de bancs i empreses faramcéutiques, antics alts càrrecs de l'administració dels Estats Units o...exmilitars o empresaris d'indústries d'armament!. Si aquest és el perfil del personal que detenta la informació ja podem pensar que de llibertat en la manera en que se'ns transmeten les notícies oficials, n'hi ha ben poca!.

"A França, per exemple, un dels diaris més llegits, juntament amb Le Monde, és Le Figaro. Fins fa alguns anys, aquest diari tenia un propietari, una mena de compte de Godó, que es deia Robert Hersan, i que en morir va deixar el diari en herència als seus vuit fills, que finalmente es van quedar el 20% de les accions del diari i se'n van vendre l'altre 80%.

El primer 40% el va comprar un industrial francès, Serg Dasssalut, un magnat que deté la quarta fortuna més important de França, i que a més es dedica a fabricar avions de combat. L'altre 40 % el va comprar una empresa de finances, una financera nord-americana anomenada Carlile i que té com a segon inversor més important el senyor Bush (pare). Què podien saber els francesos de la invansió de l'Irak si el diari més llegit té el 40% d'accions a mans d'un fabricant d'avions i l'altre a mans de Bush pare?, escriu Arcadi Oliveras en el seu llibre "Un altre món".

Apliquem aquest estudi al regne d'Espanya i trobarem les respostes al perquè de tanta merda i tantes rates informant-nos, com deixa clar la portada del jueves, la revista que surt els dimecres.

La redacció de Las afueras.

Al Regne d'Espanya sempre ha existit un afany per aconseguir enderrocar el que honestament ha pujat als més alts llocs de la societat amb el seu esforç diari, o amb els vots dels ciutadans, o realitzant estudis que altres no han fet. Immersos en el fang de la corrupció, la mentida, el garbull, la calúmnia i l'engany certes persones i mitjans de comunicació de masses intenten diàriament acabar amb la bona feina d'aquells que opinen diferent, que actuen diferent o que pensen diferent, sense importar-los el dany directe i col·lateral que poden ocasionar.

El regne d'Espanya té amplis antecedents de corrupció política. Baltasar Garzón en la presentació del seu llibre "El Fango" adoptà una frase del B20 Anti-corruption working group report to the B20 Office and Taskfore Chairs. July 2014", B20, Australia, "Si la corrupció fos un sector empresarial, seria el tercer més gran del món, amb un valor de 3 bilions de dòlars i el 5 per cent del PIB global."

Hi ha més de mil polítics amb causes obertes per corrupció en aquest període de crisi, entre el 2008 i el 2013, en el Regne d'Espanya. Segons les estadístiques, a la base de dades hi ha un total de 588 casos de corrupció y 8201 persones implicades.

Els partits polítics més corruptes durant aquest espai de temps de retallades a la clase treballadora han sigut els següents:

- El PP amb 262 casos de corrupció, és a dir, el 49% dels casos de corrupció.

- El PSOE amb 134 casos de corrupció, és a dir, el 25% dels casos de corrupció.

El 26 per cent restant correspon a partits com el PNB, UM, CDC, CIU, etc.

Si algú volgués insultar, assetjar, vilipendiar, mofar-se dels polítics a manera d'una revista satírica com el Jueves, la revista que surt els dimecres, hi ha bons exemplars polítics com hem vist, 8201 persones implicades !. Però a ningú se li ocorreria fer llenya de l'arbre caigut. Suposem que seran jutjats pels seus actes i uns sortiran absolts i altres no, perquè la justícia hagi pogut demostrar la seva innocència o culpabilitat respectivament.

Hi ha hagut polítics que han donat suport amb la seva presència i una mica més a una guerra contra l'Iraq, on els danys col·laterals han estat els 139 morts de periodistes, entre ells el Sr. Couso (la seva família està intentant que paguin els culpables, sense aconseguir res de moment) i els periodistes de Reuters, a mans de les forces invasores (els americans), entre altres perjudicis (un territori devastat, milers de morts, més de 600.000, etc). Sense conseqüències per als assassins, encara que existeix un vídeo que demostra que  un grup de civils va ser metrallats, un cop identificats com a civils, entre ells diversos nens.

He intentat buscar entre els 8201 implicats en temes de corrupció en el Regne d'Espanya i no he trobat a Pablo Iglesias, ni a Irene Montero, ni .... Em perdonaran el lapsus, però és que des que va néixer aquesta formació no han parat uns i altres de acusar-los de tots els mals que ens afligeixen als ciutadans espanyols i la justícia sempre ha donat la raó a Podemos. He de recordar que en aquesta revista intentem qualificar els polítics pels seus fets, és a dir, per les lleis que aproven. Durant el breu temps que han estat en el poder, després de les eleccions del diumenge 10 de novembre de 2019, nou mesos i mig, aproximadament, la formació de Podemos ha participat en l'elaboració de lleis que han afavorit, des del meu punt de vista, a la classe treballadora, als necessitats, a les dones maltractades per la violència de gènere, contra la desigualtat, etc ..,

En cap moment cap membre de la formació de Podem ha manifestat al Parlament cap opinió en contra dels aturats, com va fer el Sr. Fabra, del PP ¡Que se jodan los parados¡. Ni han fet pagar la crisi a ningú en concret. Només han demanat més impostos a les persones més riques, per poder enfortir la Sanitat Pública,  les pensions públiques...Han derogat l'acomiadament objectiu per faltes d'assistència a la feina, han creat la paga del mínim vital, etc...

Pels seus fets els podreu conéixer:

Totes les lleis en les que ha col·laborat Podem en aquests nou mesos i mig no poden haver generat tant odi com per assetjar a la família de Pablo Iglesias i Irene Montero en les seves vacances. Raonem, si us plau, no ens deixem portar per algun periodista malintencionat, que acaba sempre per pagar les multes que li imposa la justícia, per les seves falsedats contra aquesta formació, recordem una de les sentències: Sentència:00099/2017 del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 3 de Zamora.Clica aquí si vols llegir la sentència.

Siguem crítics i construïm entre tots una societat tolerant amb les idees, prenent com a base la nostra Constitució i la Declaració dels Drets Humans.

Busquem les rates a les clavegueres, que segur que trobarem moltes y ben conegudes de tots, però respectem el que digui la justícia d'elles.

Persones imputadas del PP, del PSOE, de CIU i altres: https://www.lasafueras.info/opinio/578-rates-ii

 M.Martos.