"Un esclau condemnat a galeres li comenta al seu company de rem: "Escolta nen, que m'han dit que ens faran fixos discontínuos."
Aquest acudit és del Jueves. Acompanyava aquest text, o un molt semblant, sento no recordar-me de l'autor d'aquest, a un dibuix de tots dos interlocutors remant en una Galera d'esclaus, i encerta de ple en el sector de l'hostaleria, en el regne d'Espanya.
Els esclaus del turisme no volen treballar enguany. Fan falta cambrers, repeteixen els empresaris. Qui permet que la seva mitja jornada laboral sigui de 12 hores diàries, el seu salari sigui una misèria, i es declari a la Seguretat Social només un 30%?
"El salari mig mensual -explica Juan Carlos Mondedero- a jornada completa va ser de 1376 euros durant l'any 2020 i de 555 euros mes a jornada parcial. Sabent que la línia que separa la jornada completa de la jornada parcial és molt "difusa," perquè, segons els treballadors del ram, mitja jornada equival a 12 hores de treball.
Desgraciadament, amb aquestes condicions hi ha professionals de l'hosteleria que després d'estar tot el dia treballant no tenen ni tan sols un lloc on descansar, perquè algú que cobra 1.100 euros al mes no pot pagar el lloguer d'un habitatge en zona turística i en plena temporada, la resposta és ben clara proliferen els lloguers de balcons i terrasses a 300 euros al mes, en les zones turístiques.
Fan falta cambrers. És normal que una bona part dels empresaris diguin que si es paguen impostos o es pugen els sous el negoci no és rendible? Fa l'efecte que a Espanya només són rendibles les empreses que esclavitzen, que no paguen les hores extres o les que no tenen cap responsabilitat fiscal ni mediambiental."
On està la reforma fiscal que grava les grans fortunes?
On es troba el control dels grans capitals patriòtics que fugen del Regne d'Espanya cap a territoris més càlids?
La redacció d'aquest blog subscrivim al manifest del 1er. de Maig de la CGT.
Desertem en massa d'un capitalisme depredador i extractivista, explotador i assassí, que ens mata en els nostres llocs de treball (705 persones van morir treballant en 2021); que es lucra amb les nostres malalties, el nostre sofriment i la nostra precarietat; que ens fa xantatge amb el preu de l'habitatge i dels béns essencials, que nega la llum i la calor a barris sencers, com la Canyada Real; que ens manté interessadament “il·legals” per a aprofitar-se millor de la nostra vulnerabilitat, que fins i tot nega a algunes els drets més bàsics: l'accés a la sanitat, la igualtat de condicions laborals, el dret a registrar la seva identitat.
Desertem d'una societat que desvalora els treballs essencials i imprescindibles per a mantenir la vida, que ens considera peces reemplaçables d'unes màquines que no poden parar mai, que ens patologitza, ens anestesia per a benefici de la indústria farmacèutica; que no ens deixa cuidar ni cuidar-nos, que no ens deixa viure.
Exigim amb tota la nostra ràbia la ratificació i l'aplicació immediata del conveni 189 de la OIT, que garanteixi a les més de 600.000 treballadores de la llar i dels cuidats condicions laborals iguals a les de la resta de la població assalariada.
Exigim una solució immediata per a les persones autònomes, atrapades entre la falta de drets, l'explotació i la desídia de les institucions i exigim la fi de l'explotació de la joventut amb beques o contractes en pràctiques. Exigim pensions dignes i amb capital públic. Exigim el cessament de l'explotació de les persones psiquiatrizades en els Centres Especials d'Ocupació i en el treball “normalitzat”.
Exigim el cessament de l'explotació de les persones empresonades en els centres penitenciaris a beneficis d'empreses i ONGs. Exigim el reconeixement del treball sexual com a treball i que tingui els mateixos drets laborals que la resta de les professions. Exigim condicions dignes per a les jornaleres i els jornalers, la majoria migrants, que treballen en el camp en situacions de semiesclavitut (i recordem aquí a Mohamed Alam, assassinat en l'incendi provocat de la seva barraca el 22 d'abril, a Lepe, Huelva).
Desertem d'un govern que serveix al sistema i que continua legislant a favor de l'oligarquia, que ofereix una reforma laboral que no solament no deroga les anteriors, sinó que legitima els acomiadaments individuals o col·lectius, la diferència salarial pel mateix treball i les externalitzacions; que legisla la privatització de les pensions, precaritzant a milers de pensionistes i buidant els fons públics; que es nega repetidament a limitar els lloguers i permet l'escalada de l'especulació immobiliària.
Exigim una llei d'habitatge que garanteixi un accés just a un habitatge digne per a totes les persones. Exigim la fi real dels desnonaments. Exigim una educació i una sanitat públiques, universals, accessibles i de qualitat.
Desertem de l'anomenat “pacte de rendes”, que carregarà el cost de l'energia, de les matèries primeres, de la crisi sanitària i de la guerra sobre les espatlles dels qui treballem mentre que deixarà intactes els guanys cada vegada majors de les empreses energètiques i les fàbriques d'armes.
Desertem del militarisme, de l'augment de la despesa bèl·lica, dels dictats de l'OTAN, de les lògiques geopolítiques, dels blocs, dels imperis, del negoci de la guerra i marxem amb les poblacions de tot el món que defensen les seves vides i les seves terres.
Exigim la derogació de la Llei d'Estrangeria racista. Exigim la regularització immediata i sense condicions de les 500.000 persones en situació irregular en el Regne d'Espanya. Demanem que les persones amb DNI espanyol col·laborin signant la ILP Regularització Ja, necessitem 500.000 signatures per a portar-la al Congrés.
Exigim l'acolliment de tota la població refugiada, sense importar la seva procedència o el seu color de pell. Exigim una Llei contra el Racisme que combati eficaçment el racisme estructural i institucional. Exigim la derogació de la Llei Mordassa, que criminalitza la protesta, i denunciem els efectes nefastos que té per a les treballadores sexuals.
Exigim que la llei de salut mental no augmenti les plantilles psiquiàtriques, sinó que abordi l'origen dels traumes. Exigim l'aprovació ja d'una Llei Trans que garanteixi el dret a l'autodeterminació de sexe per a totes, incloent menors d'edat, migrants i persones no binàries.
Exigim que la futura Llei de llibertats sexuals no inclogui mesures, com la prohibició de la terceria locativa, que perjudiquen les treballadores sexuals i que prioritzi les mesures educatives i de reparació sobre les solucions punitivistes i carceràries que ens revictimitzen.
Desertem de la suposada ètica del treball, del sacrifici i de l'esforç. Reneguem de l'exigència de productivitat i consumeixo capitalistes. No volem viure per a treballar, volem treballar per a viure; treballar menys per a viure millor i treballar menys per a treballar totes, posant en el centre la vida digna i el seu gaudi i no l'enriquiment desmesurat d'una minoria.
Sabotegem els mecanismes que espolien els recursos del planeta, que provoquen la diàspora i el genocidi de les poblacions i la devastació de les terres per a alimentar un sistema insaciable i cec. Desertem del cisheteropatriarcat racista i colonial, que jerarquitza uns cossos, unes vides i unes experiències sobre unes altres, que considera que unes vides no mereixen viure i unes altres només mereixen ser explotades.
Trenquem les files que ens divideixen, que ens classifiquen, que ens enfronten; desertem del binarisme que ens tanca en identitats que no reconeixem, esborrem les fronteres amb les nostres desercions. Reivindiquem el plaer, l'emoció, l'alegria d'ajuntar els nostres cossos diversos, dissidents, diferents, desitjants, desertors.
CONSUMIR MENYS. REPARTIR TOT. VIURE AMB DIGNITAT.
La redacció de Las afueras.