Mites i llegendes sobre el gas i el preu de l'energia
Ens han comptat fins a la sacietat que la guerra d'Ucraïna i el preu del gas són els responsables del preu de l'energia al nostre país, un preu -especialment el de l'electricitat- que ha disparat la inflació i que està dificultant greument la recuperació de la crisi econòmica del COVID.
L'argument que ens compten semblés raonable: si el principal subministrador de gas a Europa està en guerra, sembla lògic pensar que els preus escalin, sobretot tenint en compte el conegut sistema marginalista que fa que paguem a preu de l'1% de pernil serrà una compra amb un 99% de xòped (xòped pork).
La solució estaria per arribar i seria senzilla: treure el gas del sistema marginalista. És el que els governs d'Espanya i Portugal han aconseguit aquestes setmanes a Europa.
No obstant això alguna cosa no quadra en aquest aparentment senzill raonament. La pregunta és simple: Per què els dies en què no consumim energia de cicles combinats (gas) el preu segueix pels núvols?
Efectivament, a la nostra assolellada terra li ha arribat l'estiu i, com és sabut, durant bona part del dia l'energia solar fotovoltaica passa a ser la principal font energètica al nostre país. En moltes hores del dia aquesta energia neta supera els 8000 MWh, gairebé un terç dels 30.000MGWh que consumim en les hores centrals del dia, la qual cosa molts dies ens permet evitar l'entrada dels cicles combinats en acció.
Paradoxalment -o no- els preus de l'energia, malgrat aquesta poderosíssima injecció energètica i que el gas no entre en joc en la subhasta, no baixen. Els poso alguns exemples extrets de la web de la OMIE, l'operador de mercat elèctric designat, o cosa que és el mateix, l'entitat que s'encarrega de regular el mercat diari de l'electricitat.
Poden fer l'exercici vostès mateixos des de casa. Per exemple, el divendres 6 de maig, a partir de les 10am i fins al final del dia, amb l'entrada de l'energia solar, es va reportar consum zero de cicle combinat (gas). El preu de l'energia no obstant això va oscil·lar en aquest horari entre 200€/MWh i 231,47€/MWh.
El dissabte 7 va ocórrer exactament el mateix entre les 9am i les 23.59h. A les 21h, amb el cicle combinat a zero, el preu de l'energia era de 220€/MWh. Un podria preguntar-se si això es deu a l'alt cost de l'energia solar, però qualsevol pot comprovar que un dia qualsevol entre setmana del mes de maig de 2021 el cost de l'energia no va superar en cap moment els 80€/MWh.
A què es deu aquesta diferència de 140€/MWh?
Però esperin, que aquest no és l'únic fenomen anormal del nostre pool elèctric. El dimecres 4 de maig, per posar un sol exemple, els cicles combinats de gas sí que van entrar en acció. Durant aquell dia, poden veure'l en la imatge adjunta, paradoxalment els cicles combinats van aportar, gairebé de manera contínua durant tot el dia, 770MWh, aproximadament un 2% de l'energia consumida. El curiós és que oh casualitat! aquest consum de 770MWh es mantenia tant quan la demanda estava entorn als 30.000MWh a les 14h com quan aquesta se situava en els 25.000MWh a les 4am.
Semblés -no em diguin que soc mal pensat- com si algú volgués que la demanda s'ajustés exactament de tal manera que el cicle combinat hagués d'entrar a jugar, sí o sí, en la subhasta energètica. Seguint la metàfora anteriorment utilitzada és com si "casualment", quan compraré 100gr de xòpe a les 4am, els proveïdors només tenen 98gr i em toca pagar els 100gr a preu dels 2gr de pernil serrà amb els quals completo la cistella. Però és que quan vaig a les 14h i necessito 150gr de chope... una altra vegada resulta que el proveïdor casualment només té 148gr. El mateix succeeix si demano 300gr, que, mala sort la meva, tenen 298. Quan vaig per 50gr, endevinin quants tenen... 48gr.
Això és exactament el que succeeix en el nostre pool energètic molts dels dies que qualsevol de vostès poden observar.
I ara deixin-me que els doni un parell de dades. El 20% de la capacitat instal·lada de producció energètica d'Iberdrola -segons les seves pròpies xifres- són cicles combinats. Endesa manté una capacitat instal·lada entre Espanya i Portugal de 3.824 MW, un 17% de la seva capacitat instal·lada. Les xifres de Naturgy són 7.400 megavats de gas; 1.764 d'eòlica; 600 de nuclear.
Les tres companyies disposen de fonts energètiques diversificades i són perfectament capaces de graduar la seva producció manipulant el mercat per a maximitzar el seu benefici en el càlcul del preu de l'electricitat. No estic especulant, ho han fet.
És coneguda la denúncia a la CNMV pel buidatge dels pantans en ple estiu que va realitzar Iberdrola durant l'estiu passat. Aquest mateix estiu, durant 20 dies d'agost, de les 480 subhastes, l'energia hidràulica va marcar el preu -exorbitant per a llavors- en 324 ocasions. En dos de cada tres hores l'aigua va fixar el preu i va ser aquell 20 d'agost de 2021 quan es va aconseguir el llavors preu rècord de 117,14€/MWh, era el segon més alt de la història i avui vendríem el nostre ànima al diable per tenir-lo.
Mentrestant és sabut que el preu de la producció hidroelèctrica és fix i se situa entorn dels 40€/MWh. Una cosa similar succeeix amb la producció d'energia nuclear.
Es tracta, és clar, de pura especulació i manipulació de mercat.
Iberdrola va obtenir un benefici net rècord de 3.885 milions d'euros en 2021, Endesa de 1.435 milions d'euros i Naturgy de 1.214 milions d'euros.
Mentrestant l'economia espanyola descarrila per la inflació. I ho fan senzillament perquè poden. Poden perquè el Govern ha abdicat de recuperar la producció pública d'un bé més bàsic que l'educació o la sanitat: l'energia. Poden perquè institucions com la CNMC no fan el seu treball i quan multen per males pràctiques a les grans corporacions les multes els resulten irrisòries. Mentrestant és realment difícil trobar aquest debat en els mitjans de comunicació, censurats -amb honroses excepcions- per l'immens poder inversor en publicitat d'aquestes companyies.
Així que no, Sr. Sánchez Galán, els milions de consumidors que seguim en la tarifa regulada no som ximples; si vol ingenus, perquè ho fem senzillament confiats que algun dia el nostre Govern decideixi regular un mercat desbocat, salvatge, avariciós i especulatiu que, avui dia, és el principal enemic de l'economia espanyola.
