Porta mesos Rússia advertint sobre els perillosos jocs de guerra de l'OTAN en les proximitats de les seves fronteres, sense que, en aquest Occident cada vegada més idiotitzat, es vulguin donar per assabentats. Els mitjans de comunicació, en la seva permanent croada antirussa, divulguen, una vegada i una altra, falses notícies sobre la potència eslava, com els suposats plans del Kremlin d'envair Ucraïna al gener de 2022 i, revoltant-se en la seva pròpia estupidesa, alguns fins van treure els plans de la invasió, que, clar, el govern rus havia distribuït alegrement. Notícia falsa que, no obstant això, va ser divulgada urbi et orbi, perquè el propòsit d'aquestes campanyes no és informar, sinó demonitzar a Rússia, dins d'una estratègia més concreta, que és convèncer als europeus del just, moral i imprescindible ingrés d'Ucraïna en l'OTAN, com a única manera de salvar als pobres ucraïnesos de les pèrfides intencions de Rússia de menjar-se'ls crus.

Les falses notícies podran enganyar a part de la població europea i estatunidenca –que tot això és Made in USA, no cal enganyar-se-, però no als governants russos, que li estan veient els ullals al llop. Encara que, a Europa, al ciutadà del carrer només li arriben notícies falses, els mateixos que les divulguen tiren una gruixuda carpa de circ per a no informar sobre el que, en veritat, està passant i que aquí tocarem.

Per a començar, des de fa anys, l'OTAN no ha cessat d'incrementar el número i volum de tropes, armes i maniobres militars al voltant de Rússia, del Bàltic a la Mar Negra, passant per Ucraïna, de forma cada vegada més reptadora. Els vaixells de l'OTAN fan constants provocacions prop de Crimea i, en la mar Negra, hi ha tants vaixells de l'OTAN que ja sembla el Mediterrani. Fins a bombarders estratègics dels EUA van simular un atac nuclear contra Rússia en les vores mateixes de l'espai aeri rus. Una actitud prepotent i ofensiva que Rússia ha decidit no continuar aguantant, pel risc que, en un moment donat, hi hagi un greu incident militar entre les Forces Armades russes i les de l'OTAN.

La situació ha arribat a tal punt que, en un discurs a l'abril d'enguany, el president Vladimir Putin va al·ludir, per primera vegada, a unes línies vermelles que no havien de creuar-se. En aquest discurs, Putin va afirmar que les provocacions a Rússia s'estaven prenent "com si fos un esport" i que moltes d'elles eren "autèntiques grolleries", és a dir, ganes d'agraviar i escarnir a Rússia. També va advertir que si algú confonia la paciència de Rússia amb feblesa, Rússia respondria "de manera asimètrica, ràpida i severa".

Des de llavors, els advertiments sobre les línies vermelles s'han convertit en una constant del govern rus. Va tan de debò el tema, que, el 17 de desembre passat, Rússia va presentar sengles tractats de seguretat mútua als EUA i l'OTAN, amb l'advertiment que, si són rebutjats, Rússia respondrà amb mesures militars mai abans vistes. "S'acosta el moment de la veritat", va afirmar l'encarregat de relacions amb l'OTAN, Alexander. Grushko.

Tema central és Ucraïna. Tenim anys avisant que Ucraïna és casus belli. Rússia no permetrà que aquest país ingressi en l'OTAN, per múltiples motius, des dels històrics fins als essencials de seguretat. Rússia anirà a la guerra si l'OTAN s'obstina a expandir-se a Ucraïna. Envairà Geòrgia, per la mateixa raó. Porta, Rússia, anys preparant-se per a aquests escenaris, com demostra l'espectacular procés de modernització de les seves forces armades i de creació d'armes apocalíptiques (que, a Occident, al principi, es van prendre a broma i ara saben que funcionen molt bé).

Fa escassos dies, el ministre de Defensa, Serguei Shoigú, va declarar que Rússia és líder mundial en armaments moderns. "L'Exèrcit i la Marina estan equipats amb armes modernes en un 71,2%. En termes de modernitat, les nostres Forces Armades són avui líders en el món, mentre que en termes de despesa en defensa estem en el novè lloc", va dir Shoigú. "Més de 71% de les tropes russes disposen ja d'armament avançat, mentre que les forces nuclears van ser modernitzades al 89%". En altres paraules, l'exèrcit rus està ben armat, llest i en primera línia de desenvolupament militar.

D'altra banda, quan la premsa occidental es refereix a Ucraïna, transmet la idea que és un país homogeni, unit en la seva croada contra la perversa Rússia. Res més lluny de la realitat. Ucraïna està dividida en dues regions, l'occidental i l'oriental, com si anessin dos països. La Ucraïna Oriental, formada per Donetsk, Dnepropetrovsk, Járkov, Lugansk i Zaporizhie, és (o era) la regió més rica, industrialitzada, desenvolupada i urbanitzada del país. La regió oriental concentra les principals indústries de carbó, aeronàutica, automotriu, militar i energètica. Aquesta zona està habitada, en una àmplia majoria, per població rus-parlant, que, en algunes províncies, representa més del 80% dels seus habitants.

La Ucraïna Occidental, on està la població de llengua ucraïnesa -Lvov, Ivano-Frankovsk, Ternópol, Volyn i Rovnensk- és la part menys desenvolupada del país, en tenir un escàs desenvolupament industrial, raó per la qual bona part dels seus ingressos provenen de subsidis federals.

Ucraïna està en fallida i tan sumida en la corrupció, que fins als EUA li condiciona els fons. Com els seus ‘aliats’ no li donen diners, ens trobem amb el ploro patològic del govern ucraïnès, que es declara enemic de Rússia, però pica de peus i crida pels 2.500 milions que paga Rússia pel trànsit del seu gas per territori ucraïnès. És a dir, vol que Rússia financi amb diners russos la guerra contra Rússia. Tal disbarat donaria per a riure's de no ser tan tràgic.

Ucraïna és un país més semblant a Bèlgica que a França. Bèlgica està dividida, de punta a punta, entre valons i flamencs. En una hipòtesi impossible que Països Baixos entrés en conflicte amb Bèlgica, els flamencs s'anirien en massa al costat dels seus germans holandesos i els valons no dubtarien a tirar-se en braços de França. Si hi ha invasió d'Ucraïna, en l'orient del país i Odessa sortiran a victorejar als tancs russos.

Rússia porta dues dècades reorganitzant la seva economia, indústria i sector agropecuari. Qui arrossegui la idea d'una Rússia endarrerida, li recomanem que s'actualitzi. La suma d'inversions milionàries, mà d'obra qualificada i desenvolupament científic i tècnic fa de Rússia la primera potència espacial, primera potència agroexportadora i, molt aviat, una important competidora en el mercat de l'aviació civil (ho és des de fa anys en la militar), per indicar els principals sectors en expansió. El prudent maneig de l'economia l'ha portat a disposar de les majors reserves internacionals de la seva història (623.200 milions de dòlars), amb un endeutament que no arriba al 18% del seu PIB (el d'Espanya és del 122%). Des de 2015, les reserves de Rússia van créixer en 235.000 milions de dòlars.

Un altre aspecte és el canvi radical en la mena de reserves. El Banc de Rússia no ha cessat d'augmentar la participació de l'or en aquestes reserves. Si entre 2016-2018 eren del 15-17%, en el present superen el 23% (133.700 milions de dòlars). Diferent ha estat el paper del dòlar. Al març de 2018, el Banc de Rússia tenia entre el 43% i el 48% dels seus actius en dòlars; a partir de llavors va començar a diversificar la seva canastra, adquirint euros i iuans. En 2018, Rússia posseïa bons dels EUA per 100.000 milions de dòlars; en el present queden a penes 6.000 milions, i en extinció. Finalment, el 15 de desembre passat, Putin i Xi Jinping van acordar crear un sistema financer alternatiu al dels EUA. Estarà llest en uns anys i la tirania financera occidental haurà passat a la història.

Queda el tema del gas i del petroli. Europa porta setmanes sumida en una crisi d'escàndol, amb preus desorbitats que han arribat per a quedar-se una bona estona. Rússia proporciona una mitjana del 40% del gas que consumeix Europa, sense alternatives millors (pitjors n'hi ha sempre). Alguns països depenen fins a un 100% del gas rus. No obstant això aquesta realitat, la UE viu en guerra amb Rússia.

Té parat el gasoducte Nord Stream 2, que ja està ple i llest per a resoldre gran part del desproveïment de gas. A més, boicoteja les seves vacunes, a pesar que la Sputnik V és la millor del món; expulsa als seus diplomàtics, castiga als seus esportistes i, en la seva versió Mr. Hyde, que és l'OTAN, la provoca diàriament. Vol suïcidar-se la UE? Cert, hi ha dependència de Rússia de les seves vendes a la UE; però això també té els dies comptats. El gasoducte Força de Sibèria 1, inaugurat en 2019, funciona a tota marxa (mai més ben dit) i Putin i Xi van aprovar un nou: el Força de Sibèria 2. També va signar un acord amb l'Índia, per a subministrament de gas des de Yamal, a Sibèria. Quan aquests projectes entrin a funcionar, Rússia necessitarà menys de la UE, però la UE continuarà depenent de Rússia.

Una OTAN instal·lada a Ucraïna tindria les seves tropes apuntant al cor de la Rússia europea, la qual cosa tampoc és admissible. Estan, a Rússia, recordant la Crisi dels Míssils, de 1962, quan l'URSS va voler instal·lar ogives a Cuba

Putin ha dit i repetit que míssils instal·lats a Ucraïna arribarien a Moscou en cinc o sis minuts i que això és una amenaça mortal per a Rússia. Una OTAN instal·lada a Ucraïna tindria les seves tropes apuntant al cor de la Rússia europea, la qual cosa tampoc és admissible.Estan, a Rússia, recordant la Crisi dels Míssils, de 1962, quan l'URSS va voler instal·lar ogives a Cuba. Rússia està dient que fins aquí arribem. O l'OTAN renuncia a l'ingrés d'Ucraïna o hi haurà guerra. De fet, Rússia i la Xina porten anys preparant-se per a un conflicte amb els EUA i l'OTAN. L'OTAN té la paraula.

O l'OTAN renuncia a l'ingrés d'Ucraïna o hi haurà guerra. De fet, Rússia i la Xina porten anys preparant-se per a un conflicte amb els EUA i l'OTAN. L'OTAN té la paraula.

En aquest escenari, no seria prudent ni intel·ligent dubtar de Rússia. Està preparada, tant per a signar un acord de seguretat mútua, com per a actuar si no se signa. No és aquesta notícia un bon regal de nadal, però, vagi, almenys anar-nos a un altre món informats.