Article escrit per Juan José Millás i publicat a les pàgines del diari El País, el 18 de gener de l'any 2013.
El dia que va acabar la crisi.
Un bon dia de l'any 2014 ens despertarem i ens anunciaran que la crisi ha acabat. Correran rius de tinta escrits amb els nostres dolors, celebraran la fi del malson, ens faran creure que ha passat el perill encara que ens advertiran que encara hi ha símptomes de feblesa i que cal ser molt prudents per a evitar recaigudes.
Aconseguiran que respirem alleujats, que celebrem l'esdeveniment, que deposem l'actitud crítica contra els poders i ens prometran que, a poc a poc, tornarà la tranquil·litat a les nostres vides.
Un bon dia de l'any 2014, la crisi haurà acabat oficialment i se'ns quedarà cara de babaus agraïts, ens retrauran la nostra desconfiança, donaran per bones les polítiques d'ajust i tornaran a donar corda al carrusel de l'economia. Per descomptat, la crisi ecològica, la crisi del repartiment desigual, la crisi de la impossibilitat de creixement infinit romandrà intacta però aquesta amenaça mai ha estat publicada ni difosa i els que de debò dominen el món hauran posat punt final a aquesta crisi estafa —meitat realitat, meitat ficció—, l'origen de la qual és difícil de desxifrar però els objectius de la qual han estat clars i contundents: fer-nos retrocedir 30 anys en drets i en salaris.
Un bon dia de l'any 2014, quan els salaris s'hagin abaratit fins a límits tercermundistes; quan el treball sigui tan barat que deixi de ser el factor determinant del producte; quan hagin agenollat a totes les professions perquè els seus sabers càpiguen en una nòmina escanyolida; quan hagin ensinistrat a la joventut en l'art de treballar gairebé gratis; quan disposin d'una reserva de milions de persones parades disposades a ser polivalents, desplaçables i amoldables amb la condició de fugir de l'infern de la desesperació, llavors la crisi haurà acabat.
Un bon dia de l'any 2014, quan els alumnes s'amunteguin a les aules i s'hagi aconseguit expulsar del sistema educatiu a un 30% dels estudiants sense deixar rastre visible de la gesta; quan la salut es compri i no s'ofereixi; quan el nostre estat de salut se sembli al del nostre compte bancari; quan ens cobrin per cada servei, per cada dret, per cada prestació; quan les pensions siguin tardanes i garrepes, quan ens convencin que necessitem assegurances privades per a garantir les nostres vides, llavors s'haurà acabat la crisi.
Un bon dia de l'any 2014, quan hagin aconseguit un anivellament a la baixa de tota l'estructura social i tots —excepte la cúpula posada acuradament fora de perill en cada sector—, trepitgem els tolls de l'escassetat o sentim l'alè de la por a la nostra esquena; quan ens hàgim cansat de confrontar-nos els uns amb els altres i s'hagin trencat tots els ponts de la solidaritat, llavors ens anunciaran que la crisi ha acabat.
Mai en tan poc temps s'haurà aconseguit tant. Tan sols cinc anys li han bastat per a reduir a cendres drets que van trigar segles a conquistar-se i estendre's. Una devastació tan brutal del paisatge social només s'havia aconseguit a Europa a través de la guerra. Encara que, ben pensat, també en aquest cas ha estat l'enemic el que ha dictat les normes, la durada dels combats, l'estratègia a seguir i les condicions de l'armistici.
Per això, no sols em preocupa quan sortirem de la crisi, sinó com sortirem d'ella. El seu gran triomf serà no només fer-nos més pobres i desiguals, sinó també més covards i resignats ja que sense aquests últims ingredients el terreny que tan fàcilment han guanyat entraria novament en disputa.
De moment han fet marxa enrere al rellotge de la història i li han guanyat 30 anys als seus interessos.
Ara queden els últims retocs al nou marc social: una mica més de privatitzacions per aquí, una mica menys de despesa pública per allà i voilà: la seva obra estarà conclosa. Quan el calendari marqui qualsevol dia de l'any 2014, però les nostres vides hagin retrocedit fins a finals dels anys setanta, decretaran la fi de la crisi i escoltarem per la ràdio les últimes condicions de la nostra rendició.
Article publicat al diari El País el 18 de gener de 2013. Autor: Juan José Millás.
L'autor:
Juan José Millás (València, 1946) és un escriptor i periodista espanyol. En la seva obra, traduïda a més de vint llengües i guanyadora d'alguns dels principals premis, destaquen les novel·les Cèrber són les ombres (1975, Premi Sèsam), Visió de l'ofegat (1977), El jardí buit (1981), Paper mullat (1983), Lletra morta (1984), Ximple, mort, bastard i invisible (1995), El desordre del teu nom (1987), La solitud era això (1990, Premi Nadal), Tornar a casa (1990), L'ordre alfabètic (1998), No miris sota el llit (1999), Dues dones a Praga (2002, Premi Primavera), La ciutat (2005), Laura i Juliol (2006), El món (2007, Premi Planeta i Premi Nacional de Narrativa), La qual cosa sé dels homenets (2010), La dona boja (2014), Des de l'ombra (2016), La meva veritable història (2017), Que ningú dormi (2018) i La vida contada per un sapiens a un neandertal (2020), en col·laboració amb Juan Luis Arsuaga, a més de llibres de relats i recopilacions d'articles. És col·laborador habitual del diari El País, on les seves columnes i articles destaquen per la subtilesa, la ironia i l'originalitat per a tractar els temes d'actualitat, així com pel seu compromís social. També col·labora habitualment en el programa A viure de la Cadena SER. A més dels esmentats, ha estat guardonat amb els premis Mariano de Cavia, Miguel Delibes, Francisco Cerecedo, Vázquez Montalbán i El Quixot, tots ells per la seva labor com a periodista.
El Reial Decret Llei 10/2010 o l'anomenada Reforma Laboral de 16 de juny de 2010, va facilitar a les empreses l'acomiadament individual i col·lectiu per raons econòmiques, tècniques, organizatives i productives; el va fer més fàcil, més ràpid i més barat.
En els últims dos anys, 2008 i 2009, s'havien perdut en el nostre país més de 2 milions de llocs de feina i l'atur havia crescut en dos milions i mig de persones, el que va duplicar la taxa d'atur fins apropar-se al 20%. Un atur d'aquesta magnitud constituia el primer problema per als ciutadans i les seves famílies i supossava un pes inassumible pel desenvolupament econòmic i per a la vertebració social del regne d'Espanya.
El Reial Decret-Llei 10/2010 es va convalidar pel Congrés definitivament el 9 de setembre de l'any 2010 i va modificar els acords signats l'any 2006 entre el govern i els agents socials. La reforma va tenir el seu orígen en un Reial Decret-Llei del Govern, en juny del mateix any, durant el segon mandat de José Luis Rodríguez Zapatero com a President, i que va entrar en vigor el 18 de juny, després de la seva publicació al BOE.
El Decret Llei va ser convalidat pel Congrés dels Diputats amb 168 vots a favor (Grup Socialista), 8 vots en contra (Esquerra Republicana de Catalunya-Izquierda Unida-ICV, Bloque Nacionalista Galego y Nafarroa Bai) i 173 abstencions (Grup Popular, Convergència i Unió, Partit Nacionalista Basc, Coalició Canària, Unió del Poble Navarrés i UPiD).
El Reial Decret Llei 10/2010 va disminuir l'indemnització que han de pagar les empreses, sigui quin sigui el contracte del treballador, per l'extinció contractual mitjançant expedients de regulació (EREs) dins i fora del Concurs i pels acomiadaments objectius.
FOGASA (el Fons de Garantia Salarial) va financiar una part de les indemnitzacions, a partir de l'aprovació d'aquesta reforma laboral, sense que s'incrementessin les aportacions empresarials. D'aquesta manera es sufragen acomiadaments inprocedents amb diners públics.
L'apartat 1 de l'article 51 de l'Estatut dels Treballadors va quedar redactat de la següent manera:
1. "A efectos de lo dispuesto en la presente Ley se entenderá por despido colectivo la extinción de contratos de trabajo fundada en causas económicas, técnicas, organizativas o de producción cuando, en un período de noventa días, la extinción afecte al menos a:
a) Diez trabajadores, en las empresas que ocupen menos de cien trabajadores.
b) El 10 por ciento del número de trabajadores de la empresa en aquéllas que ocupen entre cien y trescientos trabajadores.
c) Treinta trabajadores en las empresas que ocupen trescientos o más trabajadores.
Se entiende que concurren causas económicas cuando de los resultados de la empresa se desprenda una situación económica negativa. A estos efectos, la empresa tendrá que acreditar los resultados alegados y justificar que de los mismos se deduce mínimamente la razonabilidad de la decisión extintiva.
Se entiende que concurren causas técnicas cuando se produzcan cambios, entre otros, en el ámbito de los medios o instrumentos de producción; causas organizativas cuando se produzcan cambios, entre otros, en el ámbito de los sistemas y métodos de trabajo del personal y causas productivas cuando se produzcan cambios, entre otros, en la demanda de los productos o servicios que la empresa pretende colocar en el mercado."
També es van incloure modificacions en l'àmbit laboral i de protecció social amb la finalitat de fomentar l'adopció per part de l'empresari, de mesures de reducció del temps de treball, mitjançant la suspensió del contracte de treball, o mitjançant la reducció de la jornada en sentit estricte, amb la finalitat de facilitat l'ajustament de les empreses a les necessitats cambiants del mercat.
Reforma laboral del PP, de l'any 2012: Reial Decret -Llei 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma laboral.
La reforma laboral del PP, al igual que la del PSOE, no van servir per paliar el terrible problema de l'atur en el nostre país. El Regne d'Espanya va destruir més ocupació, i més ràpidament, que les principals economies europees entre els anys 2008 i 2011. Les dades de la EPA (Enquesta de Població Activa) corresponent a l'any 2011 descriuen bé aquesta situació: la xifra d'atur es va situar en 5.273.600 persones, amb un increment de 295.300 en el quart trimestre de l'any 2011 i de 577.000 respecte al quart trimestre de l'any 2010.
La taxa d'atur va pujar en 1,33 punts respecte al tercer trimestre de l'any 2011 i es va situar en el 22,85%. La destrucció d'ocupació va ser més intensa en determinats col·lectius, especialment els joves. La incertesa a la hora d'entrar en el mercat de treball, els salaris inicials tan reduits i la situació econòmica general van provocar que molts joves ben formats abandonessin el mercat de treball espanyol i busquessin oportunitats a l'estranger.
Mitjançant la reforma de l'article 16.3 de l'Estatut dels Treballadors i del article 1 de la Ley 14/1994, les empreses de treball temporal (ETT) "podrán operar como agencias de colocación" presentant una declaració responsable on manifestin que compleixen amb els requisits establerts en la Llei 56/2003 (Llei d'ocupació) i la seva corresponent normativa de desenvolupament.
Pel que fa als incentius a la contractació, la nova norma estableix que les empreses que "celebren contratos para la formación y el aprendizaje con trabajadores desempleados inscritos en la oficina de empleo tendrán derecho, durante toda la vigencia del contrato, incluida la prórroga, a una reducción de las cuotas empresariales a la Seguridad Social", del 100% si el contracte es realitza per empreses amb una plantilla inferior a 250 treballadors, o del 75% si l'empresa contractant té una plantilla igual o superior a aquesta xifra.
A més a més, les empreses tindran dret a una deducció fiscal de 3.000 euros si contracten a un treballador menor de 30 anys.
Segons la reforma, l'acomiadament sempre serà procedent, com a norma general, i demostrar que no ho és correspon al treballador, que haurà d'arribar fins al jutje. L'acomiadament procedent té una indemnització de 20 dies per any per a tothom amb un tope de dotze mensualitatas. I l'improcedent, de 33 dies i un màxim de 24 mensualitats.
La nova reforma laboral elimina l'autorització laboral dels acomiadaments col·lectius. És a dir, que l'ERE no necessita l'aprobació de la conselleria d'ocupació de la comunitat autònoma o del Ministeri d'Ocupació, ara només serà necessari l'autorització judicial i a posteriori.
La reforma facilita per primer cop l'acomiadament col·lectiu en totes les Administracions Públiques i en totes les empreses, organismes i entitats que formen el sector públic. Només els funcionaris de carrera estan exents, però no el personal laboral. La causa, com en el sector privat: nou mesos d'insuficiència pressupostrària sobrevinguda i persistent.
L'empresari tindrà una gran flexibilitat en la distribució de les hores de feina, atès que pot distribuir a la seva elecció les hores extraordinàries i les complementàries, aquestes últimes només en els contractes indefinits.
La reforma dona més facilitats a l'empresari a l'hora d'organitzar el treball: pot cambiar jornades, torns, funcions i fins i tot rebaixar salaris. Per fer tot això tan sols necessita invocar motius econòmics, com pèrdua de competitivitat o de productivitat.
Prop de 500.000 joves espanyols van abandonar les seves llars entre els anys 2008 i el 2015. Les persones que van sortir del Regne d'Espanya van ser més que aquelles que van entrar al país, durant la crisi.
Els joves que van sortir del Regne d'Espanya durant l'any 2008 van ser 33.505. Durant l'any 2009 van abandonar el país 35.990 joves. L'any 2010 van ser 40.157 els joves que van emigrar. L'any 2011 van ser 55.472 persones els que van abandonar les seves llars. L'any 2012, 57.267 van marxar a l'estranger. Durant l'any 2013 els joves que van abandonar el seu país per trobar feina a l'estranger van ser 73.329. L'any 2014 van arribar a 80.441 i durant l'any 2015 van ser 98.934 els joves que van buscar-se la vida fora de les nostres fronteres, un increment del 23% respecte a l'any anterior.
Les estadístiques assenyalen que el 52,1% de les persones que van marxar a l'estranger eren homes i el 47,9% eren dones. L'edat dels emigrants espanyols estava entre els 25 i els 44 anys. Europa va ser el destí preferit pels joves emigrants espanyols: al Regne Unit van marxar 7.756 joves, a França 5.264, a Alemanya van ser 4408, als EEUU 5041, al Marroc 1557, a la Xina 987, a l'Equador 4182, a Veneçuela 3033 i a l'Argentina 2931 joves.
Les estadístiques també assenyalaven que a 1 de gener de 2016 la població espanyola havia descendit per quart any consecutiu. Durant l'any 2015 el nombre de residents al país es va reduir en 11.142 habitants. Les raons van ser, segons l'INE, que durant aquest any van morir més espanyols dels que van néixer i va haver-hi un saldo migratori negatiu.
La reforma laboral de l'any 2012 no va servir per crear ocupació, segons el sindicat UGT.
La reforma del PP no va sevir per crear ocupació, segons l'estudi del sindicat UGT, "Los daños de la reforma laboral del 2012. Datos de su impacto negativo sobre el empleo y los salarios". Al contrari va promoure la seva destrucció en la fase de crisi al baixar els costos de l'acomiadament.
La creació d'ocupació des de l'any 2014 no és gràcies a la reforma, sinó a la millora econòmica. Ara hi han més ocupats, però es treballa menys hores.
La reforma laboral de l'any 2012 ha sigut una de les grans responsables de l'augment de la precarietat laboral en el regne d'Espanya, en tots els àmbits. Avui l'ocupació és de pitjor qualitat: més inestable, menys segura i pitjor pagada.
Reial Decret-lley 20/2012, de 13 de juliol, de mesures pe a garantir l'estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat.
Una dona a la concentració de la plaça Universitat, convocada per Marea Pensionista, que manifesta la seva oposició al Reial Decret-Llei 20/2012 de 13 de juliol, del PP.
El Govern pretén una reducció gradual de les cotitzacions a la Seguretat Social a partir de 2013 amb aquest Reial Decret.
El PP vol situar el dèficit excesiu per sota del 3% del PIB.
"La modificación de la senda fiscal prevista por España en el Programa de Estabilidad y Crecimiento 2012-2015 ha venido dada por la reunión del ECOFIN del pasado 10 de julio. En ella, los ministros de Economía de la UE decidieron conceder a España una prórroga de un año para corregir su déficit excesivo y situarlo por debajo del 3% del PIB. Esta decisión, por tanto, conduce a la modificación la Recomendación de Déficit Excesivo emitida por el Consejo Europeo de 30 de noviembre de 2009, que fijaba 2013 como fecha límite de consecución de un déficit de las Administraciones Públicas de un 3% del PIB."
Les mesures estructurals que acompanyen a aquest paquet fiscal tenen la finalitat d'obrir nous mercats al sector privat.
El Govern adopta mesures de contenció de les despeses de personal de l'Administració Pública. Les mesures recollides en aquest Reial Decret-Llei suposen un sacrifici d'especial intensitat per tots aquells que perceben retribucions amb càrrec a recursos públics.
"En el año 2012, las retribuciones del personal al servicio del sector público no podrán experimentar ningún incremento respecto a las vigentes a 31 de diciembre de 2011.
"Por otro lado, a lo largo del ejercicio 2012 no se procederá a la incorporación de nuevo personal".
"Se suprime durante el año 2012 la paga extraordinaria del mes de diciembre y la paga adicional de complemento específico o pagas adicionales equivalentes del mes de diciembre."
"Se reducen los días de libre disposición. Además, se suprimen los días adicionales por antigüedad tanto en el caso de las vacaciones como en el de los días por asuntos particulares y se suspenden los pactos y acuerdos que contradigan estas disposiciones."
Clica aquí si vols llegir el Reial Decret-Llei 20/2012 de 13 de juliol