El proper 26 i 27 d’octubre, ens públics com el Consorci de la Zona Franca o l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona organitzen, conjuntament amb fundacions privades i l’Organització Mundial del Turisme, una cimera internacional que, més enllà del seu nom, amaga una nítida voluntat de tornar a un model nefast i caduc. En aquesta cimera, que compta amb finançament públic, no s’ha convidat cap veu dels moviments veïnals, socials, ecologistes ni sindicals, no s’hi ha previst cap debat sobre la reconversió o reestructuració del sector. No s’ha aprés res dels darrers anys, és propaganda pura i dura, màrqueting turístic. L’objectiu últim de la cimera és una Declaració de Barcelona com a “capital mundial del turisme post-covid”. Davant de tot això, convoquem la contracimera Propostes per al canvi de model de territoris turistitzats.

La pandèmia ha deixat encara més en evidència una realitat ja denunciada des de fa dècades pels moviments socials, i cada cop més visible per al conjunt de la ciutat i de la societat. Poc ha durat entre el cercles de poder el suposat debat sobre la necessitat d’un canvi de model: tan aviat com ha estat possible, hem vist proliferar els esforços del sector privat i de les administracions públiques per tornar a les mateixes lògiques extractives de sempre. Tampoc és casual que la cimera internacional dedicada a la recuperació del turisme massiu global es faci a Barcelona.

Fa només dues setmanes una mobilització multitudinària va deixar clar el rebuig social generalitzat a l’ampliació d’aeroports, aconseguint que la del Prat quedi aturada, com a mínim pel moment. Però aquell dia no es va rebutjar només aquesta ampliació, tota ampliació, sinó un model econòmic que persegueix el benefici privat d’uns pocs al caríssim preu de greus impactes ambientals, socials, laborals i climàtics. El mateix model econòmic que la cimera The future of tourism pretén recuperar, i al qual aquella manifestació i aquesta contracimera veïnal proposa l’alternativa d’una reflexió col·lectiva per a una economia per la vida, pel planeta i pel bé col·lectiu.

L’actual model econòmic és el que ve batent rècords d’afluència turística any rere any des d’en fa 30 i, en paral·lel, rècords d’expulsió, precarietat i contaminació. És el model dels fons voltor, de “ES COMPRA EDIFICIS”, el que ens ha portat a un rècord de desnonaments per motius econòmics i sense alternativa habitacional. El que concentra la riquesa en unes poques mans i augmenta les desigualtats mentre socialitza els perjudicis i escanya els pressupostos públics dedicant-los a la promoció turística internacional, als extres en neteja, seguretat, manteniment, etc.

El model que especialitza el mercat laboral en els sectors més precaris i mal pagats: restauració, allotjaments, comerç, activitat turística en general, serveis. Externalitzacions, treball sense contracte o amb més hores treballades que declarades, falsos autònoms, riders, kellys, etc. Un model amb duríssims impactes ambientals i climàtics, basat en la hipermobilitat, en l’especulació immobiliària global, en la fe cega en un creixement continu que ho és únicament en termes macroeconòmics, mentre l’economia quotidiana de la majoria de la població és cada dia més precària. Una economia basada en els beneficis obtinguts per la inversió privada, a l’extrem oposat de l’economia que volem i necessitem, una economia per la vida de les persones i per la vida col·lectiva.

Fa anys que es rep al turisme de masses amb una catifa vermella teixida amb pressupostos públics. Més avions, més creuers, més turistes, com si fos una competició en què no importa l’indret on té lloc. Durant uns mesos alguns tenien l’esperança que la situació sobrevinguda degut a la COVID faria replantejar el futur turístic que les ciutats i els seus territoris propers i que els seus habitants necessitem. No ens ha sorprès que no hagi estat així.

Les noticies d’ajuts al sector turístic i les ànsies de tornar on erem abans son titulars de premsa mentre els seus treballadors i treballadores, molts sense dret a cap ajuda, han de recórrer als bancs d’aliments per subsistir. Les organitzacions socials denunciem aquesta cimera, negacionista i grotesca, i volem donar espai a totes les veus que no combreguen amb les seves propostes economicistes, traslladar a la gent una reflexió necessària sobre l’actual model i les seves pràctiques depredadores, sobre la necessitat de diversificar l’economia i reduir el pes que hi té l’activitat turística.

En aquest espai, obert, plural i veïnal volem reflexionar, però sobre tot posar sobre la taula la necessitat urgent e imperiosa d’un canvi de model econòmic a la ciutat de Barcelona. És necessari prendre el camí del decreixement turístic i la generació de sectors econòmics alternatius i justos, cal abordar un model econòmic per la vida, amb futur i sense precarització. Hi parlarem de justícia social, ambiental i climàtica. de reconversió laboral, de desturistització de territoris, i específicament de com tot això, es pot i s’ha d’aplicar a la ciutat de Barcelona i al seu entorn.

Signa el manifest