Milers de persones i centenars d'entitats agrupades a Zeroport i a la Xarxa per la Justícia Climàtica es mobilitzen contra l'ampliació de l'aeroport del Prat.
Avui, 19 de setembre, a les dotze del migdia, el carrer Tarragona de la ciutat de Barcelona s'ha omplert de joves, nens i nenes, pares i mares que reclamen que s'aturi l'ampliació de l'aeroport del Prat i la destrucció del nostre territori, convocats per Zeroport i Justícia Climàtica.
Han vingut a la manifestació el Grup de Defensa del Ter, activistes de Mollet, de Girona, Vilanova del Camí, del Prat, de Sant Quirze del Vallés, de Santa Cristina d'Aro, del barri del Poblenou de Barcelona, de tot arreu, perquè creuen que s'ha de dir prou a la especulació, a la emissió de CO2 a l'atmòsfera, al soroll i a posar en risc la biodiversitat en el Delta.
El representant del Grup de Defensa del Ter, Xavier Croses, va manifestar que "avui hi som aquí perquè el tema de l'ampliació de l'aeroport del Prat és un tema de país, que ens afecta a tots, a tot el territori, no només al Prat. Projectes com aquests del Prat són coses del passat, amb l'emergència del canvi climàtic, la transició energètica i la contaminació que estem patint tots els habitants de Catalunya. Sabem que els polítics parlen de l'augment del PIB, però aquest indicador ja està desfasat, està basat en un model de creixement continu i el planeta és finit."
El Grup de Defensa del Ter porta més de 30 anys defensant que els aqüífers es recuperin perquè estan contaminats per les actuacions ramaderes. Aquest grup fa 19 anys que analitza els nitrats de les fonts de la comarca d’Osona i el Lluçanès, i aquest any s’ha batut el rècord històric de nitrats en una d’aquestes fonts. El mostreig ha sigut possible gràcies a 53 persones voluntàries del Grup de Defensa del Ter han visitat 164 fonts, 13 de les quals no rajaven. La mitjana de nitrats ha estat de 72 mg/l, quan l’OMS (Organització Mundial de la Salut) fixa el límit de potabilitat per nitrats en 50 mg/l. El valor mitjà d’enguany és lleugerament inferior al de l’any 2019, que va ser de 76 mg/l, tot i que la diferència no és prou significativa per a suposar que hi ha hagut un descens real en la contaminació. Seguim amb gairebé la meitat de les fonts contaminades, concretament el 45 %.
El Grup de Defensa del Ter va explicar en un article publicat el 6 de maig de l'any 2020 que "Compartim la comarca amb 1.000.000 de porcs, mentre que, d’acord amb les terres de cultiu disponibles, n’hi podria haver la meitat. Unes terres de cultiu que es consideren necessàries per a les granges, però no per a cultivar-hi el menjar, sinó per a abocar-hi el purí. Es tracta d’abocadors de residus: el menjar dels porcs ve de fora, la carn marxa i es queden els purins. I encara ens diuen que és un recurs. Vivim en l’abundància, doncs? En l’abundància de l’externalització d’un sector. Se’ns pixen a sobre i diuen que plou.
Creiem que amb l’actual situació de pandèmia és un bon moment per a reflexionar en com canviar de direcció, però per fer-ho comencem pel principi. D’on neixen les pandèmies com la Covid19? Ens podríem fixar en algunes dades molt inquietants, com el fet que actualment el 60 % dels mamífers de la terra són animals de granja (majoritàriament macrogranges), el 36 % som humans i només el 4 % restant són animals salvatges. Aquests números ens indiquen que estem destruint i envaint massivament els ecosistemes que sustenten la vida salvatge i que, per tant, estem afeblint la biosfera de la Terra, de la qual formem part. Aquests dies s’han publicat diversos articles, alguns dels quals situen l’origen del virus en la intrusió dels humans a la vida salvatge i d’altres, en la ramaderia industrial."
La plataforma Girona pel Clima va lliurar una carta al Govern de Girona per emplaçar-lo a concretar polítiques destinades a fer front a l’Emergència Climàtica.
El passat mes de novembre el Ple de l’Ajuntament de Girona va declarar institucionalment l’Estat d’Emergència Climàtica arrel de la petició que més d’una quinzena d’entitats i col·lectius ecosocials de la ciutat havíem fet setmanes abans, entre elles la plataforma Girona Pel Clima.
Segons les plataformes Girona Pel Clima i SOS CostaBrava, presents avui en aquesta concentració de Barcelona, els diferents anuncis realitzats pels governs, tant català com espanyol, malgrat mostrar un cert desacord per l’ampliació de l’aeroport del Prat, i haver-se paralitzat la inversió de 1.700 milions d’euros, no poden considerar-se una victòria ja que el projecte no s’ha descartat i la decisió està pendent de prendre’s el dia 30 de setembre en el Consell de Ministres.
Al·leguen que cap dels dos governs s’ha mostrat contrari a l’ampliació, simplificant i centrant el debat entorn la conservació de la Ricarda, contemplant altres opcions com la connexió amb Alta Velocitat de Girona i Reus. Remarquen que no hi ha un qüestionament, per part dels governs, d’un model de creixement aeroportuari i turístic que gentrifica les poblacions, encareix la vida, debora recursos i territori, dificulta l’accés a l’habitatge i precaritza la vida. A la vegada que contribueix a agreujar l’escalfament global.
SOS Costa Brava és una federació sense ànim de lucre de més de 20 entitats que actuen contra el tsunami urbanístic a la Costa Brava. SOS Costa Brava defensa la Costa Brava de l’especulació urbanística. Aturen impactes ambientals i paisatgístics als tribunals. Impulsen legislació i polítiques de protecció del litoral. I mobilitzen entitats i persones davant el tsunami urbanístic i d’infraestructures a la Costa Brava.
També s'ha sumat a aquesta concentració l'organització Marea Blanca, la CGT, la Coordinadora Obrim fronteres, SOS Bosc Volpelleres, i d'altres que creuen que el creixement infinit que propugna el capitalisme condueix a la desaparició de la Terra tal i com la coneixem ara i, per tant, demanen que els 1700 milions d'euros serveixin per millorar rodalies, la sanitat pública, el corridor del Mediterrani, les escoles públiques i la ciència.
Segons l'organització Zeroport, el 2019 l'aeroport de Barcelona - El Prat va arribar a la xifra rècord de 52 milions de passatgers i va generar 8,4 milions de tones de CO₂, més del doble de totes les emissions derivades del consum d'energia de la ciutat de Barcelona.
Tenint en compte l'ampliació de capacitat prevista –de 55 a 70 milions de passatgers/any–, les emissions de CO2 podrien arribar a augmentar, com a mínim, un 33%, segons un informe recent de l'Agència de Desenvolupament Urbà de Barcelona. L'ampliació de l'aeroport és contrària als compromisos climàtics.
La cantant Silvia Comas damunt l'escenari ens ha fet participar a tots els presents cantant la cançó que parla de que "som natura i som la terra, som natura i som el mar, som natura i compromesa, som natura a respectar."
Marina Garcés, filòsofa i professora d'Universitat, ha intervingut per manifestar que una societat amb futur és aquella que pot cultivar el seu present, la seva terra i la seva gent.
Marina Garcés ha explicat a totes les milers de persones que es troben concentrades en aquest dia festiu que diem prou a la destrucció de la vida, diem prou a més trens per a pobres, més fronteres, més business, més pandèmies, a més turisme massiu, a més feines en precari...
"Diuen les veus del poder que diem NO a l'ampliació de l'aeroport del Prat en nom de 4 ànecs, però nosaltres diem NO en nom de l'interés comú. Diem prou perquè dir prou és entendre en quin món vivim, dir prou és no caure a la trampa del capitalisme vestit de verd", ha continuat manifestant Marina Garcés.
Marina Garcés ha finalitzat la seva al·locució amb les següents paraules: "En lluita pel clima, la salut i la vida, avui des de tota la geogafia diem no a l'ampliació de l'aeroport del Prat, perquè diem NO a la destrucció de la vida."
Joana Bregolat, membre de la xarxa per la Justícia Climàtica, convocant d'aquesta manifestació, juntament amb Zeroport.
"No es veu el final del carrer, avui hem desbordat Barcelona". Són les paraules de Joana Bregolat incloses en el seu discurs contra l'ampliació dels aeroports de Barajas, de Palma, de Gavà, ni de cap altre lloc. "Això va de defensar la terra i no pensem aturar-nos, per això han vingut companyes de Les Terres de l'Ebre, del Montseny, del Garraf, de Girona, d'Osona i de tot el territori."
Jaume Osete ha fet referència, en el seu discurs, a que els governs i els mitjans de comunicació han amagat la realitat de les consequències de l'ampliació de l'aeroport del Prat. Ha dit que aquest projecte d'ampliació suposaria un increment espectacular de tones de CO2. Recordem que els avions que van aterrar a l'aeroport del Prat durant tot l'any 2019 van produir 8.4 milions de tones i que l'objectiu d'Aena és incrementar els 52 milions de passatgers de l'any 2019 fins als 70 milions i passar del 8% de vols intercontinentals actuals fins al 15%.
Jaume Osete ha dit que en la situació d'emergència climàtica en la que ens trobem s'estan prenent mesures i projectes que van en direcció absolutament contrària per mitigar-la. És un negacionisme climàtic el que practiquen els governs i els fons d'inversió, que formen part d'AENA, segons aquest activista de Rebel·lió o Extinció Barcelona i portaveu de la plataforma Zeroport.
Podeu escoltar els discursos dels representants de les organitzacions que han convocat la manifestació.
Impacte sobre el Delta del Llobregat, una zona d'especial importància ambiental, agrícola i hídrica.
El projecte d'Aena pretén ampliar la tercera pista de l'aeroport, que corre paral·lela al mar i es troba entre els estanys del Remolar i la Ricarda. Va ser construïda fa quinze anys i mesura 2.660 metres de longitud i 60 d'ample. La proposta de l'operador és ampliar-la 740 metres, en lloc dels 500 metres que s'havien dit d'entrada, i arribar fins als 3.400 metres que permeten operar a les grans aeronaus.
Més enllà de l'ampliació estricta de la pista, que impactaria a La Ricarda, "s'haurien de fer carreteres de circumval·lació, infraestructures de ràdio control, d'il·luminació de control d'ocells (mitjançant llums, sons de dispersió, falcons caçadors..) o controls d'alçada de massa forestal (que impliquen tallar arbres del voltant)", segons alerta José García de Depana (Defensa del Patrimoni Nacional). Com a exemple, denuncia que "amb total impunitat, 20.000 pins van ser talats el 2004 en la construcció de la tercera pista."
L'operació també va lligada a plans immobiliaris, com la construcció de zones de serveis i seguretat o la creació d'una ciutat aeroportuària. En aquest cas, la superfície a urbanitzar és una anella de 195 hectàrees entre la façana nord de la terminal B i la terminal corporativa i el nucli urbà del Prat de Llobregat. S'hi volen fer sis noves estacions de metro, un parc logístic, hotels, restaurants, aparcaments, centres comercials, centres de negoci i oficines business-farm per aerolínes.
Aquesta ampliació suposaria un nou atemptat contra el Delta, un ecosistema clau per a la sobirania alimentària i la conservació de la biodiversitat; i posa en risc el sistema d'aqüífers, que garanteix el consum d'aigua potable de l'àrea metropolitana.
El 60% del territori del Delta ja s'ha perdut, i la Comissió Europea ha obert un procediment d'infracció a l’Estat espanyol per l'incompliment de les directives d'aigua, hàbitats i aus de l’anterior ampliació de l'aeroport.
AENA planteja ¨compensar¨ els impactes amb terreny agrari, com si la crisi climàtica i la destrucció del Delta fossin una qüestió d'intercanvi d'hectàrees, ignorant la importància de la producció d’aliments de proximitat i quan fa més de 20 anys que s'incompleixen els acords de compensació que es van definir amb l'ampliació de la T1 del Prat.
El transport aeri i l’activitat aeroportuària són una important font d’emissions contaminants de l’aire (partícules en suspensió, òxids de nitrogen, sutge) i de soroll sobre els municipis de l’entorn.
La població està exposada ja a nivells que afecten la seva salut, que són superiors als que marca la normativa i que s’incrementarien amb l'ampliació del nombre de vols intercontinentals i del trànsit aeroportuari que el projecte pretén.
"La Ricarda és un ecosistema únic, perquè és una antiga sortida del riu", segons Narcís Prat, ecòleg de la UB.
LAURA MASÓ @aix_lau
"La Ricarda és un ecosistema únic des del punt de vista natural, perquè és una antiga sortida del riu. Aquest fet permet que tingui una sèrie de microrelleus i una vegetació terrestre molt heterogènia, des de pinedes a aiguamolls o espartina", explica Narcís Prat , ecòleg de la Universitat de Barcelona. Prat destaca la connexió de la zona amb el mar. "Abans podia entrar i sortir aigua cap al mar i viceversa. El canvi de dolç a salat i de més i menys nutrients , feia que fos una llacuna rica en peixos de mar o anguiles", detalla.
Part d'aquests canvis en el litoral venen provocats pel desviament artificial del riu Llobregat efectuat l'any 2001 i per la construcció de la Zona d'Activitat Logística del Port de Barcelona, l'any 2006. Unes actuacions contemplades en el Pla delta de 1994, on les diferents administracions van acordar el desenvolupament simultani de projectes d'infraestructures al voltant del port i l'aeroport. La resta d'alteracions al delta del Llobregat, sobretot les que fan referència a la Llacuna de la Ricarda, han estat conseqüència de l'aeroport, segons explica Prat. "Amb l'ampliació de l'any 2006 es van tallar els recs que baixaven cap a la Ricarda i se'ls va integrar cap a l'aeroport. Ara, quan plou, l'aigua que abans anava al reg va cap a una pista perimetral, després a una estació de bombament i, al final, al mar".
AENA, acumula un deute net de 7.355,2 milions d’euros.
Projectes especulatius en contra de l’interès general.
L’anterior ampliació de l’aeroport va significar el desembarcament dels grans capitals immobiliaris i del turisme massiu –el 82% dels turistes de Barcelona arriben en avió–, que s’han apoderat de la ciutat. Els costos socials i econòmics sobre la població són dramàtics: augment de la desigualtat, expulsió residencial, destrucció del comerç de proximitat dels barris i precarització i explotació laboral.
La nova ampliació pretén intensificar aquest model en contra de l’interès general i a favor dels fons voltor, de constructores i bancs, així com de l'accionariat privat d'AENA (49%), on participen alguns dels majors fons d'inversió especulatius en l’àmbit mundial, com BlackRock.
D’altra banda, amb les perspectives incertes de recuperació del trànsit aeri a escala global i de caiguda de la producció mundial del petroli –del qual l’aviació continuarà sent dependent en el mitjà i llarg termini–, presentar inversions de creixement d’infraestructures aeroportuàries només pot entendre’s com una maniobra per a ocultar la crisi financera d’AENA, que acumula un deute net de 7.355,2 milions d’euros.
Més turistes, més diners.
Aena (Aeropuertos Españoles y Navegación Aèrea) és una empresa publicoprivada que gestiona 45 aeroports de l'Estat espanyol i és la principal impulsora de l'ampliació de l'aeroport del Prat. La societat és propietat en un 51% de l'entitat pública ENAIRE i el 49% restant es troba en mans privades, sobretot d'entitats financeres i de grups d'inversió. A la pràctica, això implica que l'empresa ha de rendir compes davant dels seus accionistes.
I com ho fan? Com més viatgers hi ha a l'aeroport del Prat, més ingressos en tarifes aeroportuàries i més repartició de dividiens per l'accionarat. Aquestes tarifes són les congtraprestacions que Aena rep de les aerolíneies per cadascun dels serveis de la seva xarxa d'aeroports. L'import total que rep, per tant, va relacionat amb el volum del passatge previst. Es calcula que amb l'ampliació s'arribarà fins als 70 milions, segons les projeccions del Document de Regulació Aeroportuària 2022-2026.
A més d'aquestes tarifes, l'augment de beneficis també és vol aconseguir amb altres serveis turístics associats com la pernoctació, els àpats o els vehicles de lloguer. Aquesta partida d'ingressos comercials va suposar per Aena més de 250 milions d'euros en l'exercici del 2018.
"Cal satisfer l'accionariat privat d'Aena. L'activitat aeroportuària està en crisi i les expectatives són molt incertes per al sector de l'aviació. Per això aquesta ampliació; volen aturar el pànic del sector financer i vendre als inersos alguna cosa atractiva" assenyala Pere Bonet de Ni un pam de terra.
María García, de la plataforma Zeroport, denuncia que la gestora aeroportuària "fa una projecció de trànsit irreal per acontentar accionistes i perquè no marxin. És una forma de rescat encobert"
Alguns dels grans accionistes d'Aena són els fons d'nversió britànic The Children's Investment Fund Management (11%) o el fons voltor BlackRock Inc (3%)- fundat pels creadors del fons inmobiliari Blackstone. També hi trobem la tercera gestora de fons de pensions més important del món, Capital Research and Management Company, amb un 3,3% o el Deurtsche Bank, amb un 4,4%.
El poder de sempre.
La fotografia més completa dels favorables a l'ampliació és la que es va poder fer el passat mes de juny a l'auditori d'Esade, en una posada en escena que pretenia pressionar l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. En total, hi eren presents 1754 entitats, empreses, atronals i lobbies econòmics que representen el més selecte de l'empresariat català i que consideren "imprescindible", "urgent", i "inajornable" el projecte d'ampliació. Entre elles destaca la patronal d'empresaris catalans Foment del Treball i el seu president, Josep Sánchez Llibre, exdiputat d'Unió Democràtica.
A l'acte també hi havia representants del Mobile World Congress, d'Esade, el RACC, la Cambra de Comerç, el Cercle d'economia, Port Aventura, Vueling, Rakuten, Mercadona, l'ETT Randstad, el fabricant automobilístic SEAT o la suministradora Agbar. Hi havia empreses que cotitzen a l'Íbex-35, com Repsol o Naturgy i dos grups bancaris: Caixabank i el Banc de Sabadell. També dos gegants farmacèutics, Almirall i Grífols, la Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya. I per descomptat el Grup Godó, que s'ha encarregat que el diari La Vanguardia hagi publicat durant tot l'estiu reportatges i continguts pateocinats favorables a l'ampliació.
Reportatge i imatges de M.Martos. Informació extreta del suplement informatiu sobre el projecte d'ampliació de l'aeroport de Barcelona-El Prat, EMERGÈNCIA, del qual es van publicar 50.000 exemplars.