| |
|
T'imagines no poder sortir de casa sense companyia, no poder estudiar, ni treballar, ni participar en política, ni assistir a la consulta mèdica per decisió pròpia, o no poder quedar-te a soles amb el personal sanitari... que et considerin en la teva vida privada i pública fins i tot menys que un menor d’edat... viure sense llibertat, sense esperança, amb por...
No cal que t’ho imaginis, és el risc real que corren les dones i nenes a l’Afganistan, de ser negades en la seva dignitat, sotmeses, esclavitzades i, fins i tot, assassinades.
El que estem pressenciant a l’Afganistan és una tragèdia que s’hauria d’haver previst i evitat. Si no hi ha una acció ràpida i decisiva de la comunitat internacional, es complicarà molt més.
El nostre equip d’investigació al terreny ja ha constatat que combatents talibans van matar nou homes de l’ètnia hazara després de prendre el control de la provincia afgana de Ghazni el mes passat. Sis dels homes van morir per trets i tres per tortures; a un d’ells el van estrangular amb el seu mocador i prèviament li havien tallat els muscles del braç.
És probable que aquests assassinats brutals representin una fracció mínima del total de morts infringides fins a la data pels talibans, que han tallat el servei de telefonia mòbil en moltes de les zones que han capturat recentment i controlen les fotografies i vídeos que es divulguen des d’aquestes regions.
Milers de persones afganes estan en greu perill de patir represàlies a mans dels talibans, des de personal acadèmic fins a periodistes, activistes de la societat civil i defensores dels drets humans.
Per això fem les peticions següents: als governs estrangers, que garanteixin una sortida segura de l’Afganistan a totes les persones que estiguin al punt de mira dels talibans, i que s’obrin les fronteres dels països veïns per protegir i assistir les persones refugiades. I al Consell de Seguretat de l’ONU, exigir als talibans que respectin el dret internacional dels drets humans, garanteixin la seguretat de la població civil i posin fi als atacs de represalia contra dones, defensors i defensores, i minories ètniques i religioses.
| |
|
Esteban Beltrán
Director d´Amnistia Internacional - Secció Espanyola
Informació enviada per Amnistia Internacional a Las afueras.
|
|
|
|
|
|
|
|
Qui són els Talibans, segons El Salto.
Durant més de 40 anys, l'Afganistan ha estat un tauler d'escacs de les grans potències internacionals. Un dels moments clau en aquesta partida geoestratègica va ser 1979, quan es va produir l'entrada de la Unió Soviètica a Kabul, sota el mandat de Leonid Brézhnev.
Així començava la rematada de la Guerra Freda i una nova escalada de tensió entre l'URSS i els Estats Units. El que va començar com una operació destinada a mantenir el control i la influència soviètica al país es convertiria llavors en un conflicte que duraria deu anys i que va suposar un vesper per a l'URSS: la retirada de les tropes soviètiques ha estat històricament comparada amb la manera en la qual els americans van abandonar Vietnam.
D'altra banda, si a mitjan anys 70 havia començat a la regió una tendència de voler recuperar la puresa de l'islam basant-se en aspectes fonamentalistes, en els anys 80 el que va unir als diferents països va ser la cerca de l'expulsió dels soviètics. En aquest context naixia al Pakistan, concretament a l'agost de 1988, al Qaeda (en àrab, La Base), un nom que fa referència a un camp d'entrenament de joves mujahidins creat per a lluitar contra l'URSS, entre ells un jove líder de 31 anys anomenat Osama bin Laden.
Els mujahidins, o guerrillers islàmics, també van comptar amb un important suport econòmic dels Estats Units i de l'Aràbia Saudita, que no anaven a permetre que un país amb la importància estratègica de l'Afganistan quedés en mans de soviètiques. Així, la milícia sense fronteres dels mujahidins, secundada pels serveis secrets del Pakistan, la CIA i de la intel·ligència saudita, va aconseguir en 1989 la retirada soviètica.
La marxa dels soviètics va deixar a uns combatents islàmics orgullosos que havien lluitat no per cap dels països que els donaven suport, sinó per Déu, al qual van atribuir la seva victòria. Va ser just en aquest moment quan l'embrió talibà començava a prendre forma.
El buit de poder
Una vegada que els soviètics van abandonar l'Afganistan, el país va sofrir una guerra civil en la qual diferents grups polítics van lluitar pel poder central. Al mateix temps, diversos senyors de la guerra aprofitaven la situació i s'enriquien a costa de les lluites entre ètnies i tribus. Enmig d'un escenari fortament marcat pel buit de poder, els veterans mujahidins que ja havien lluitat contra els soviètics van anar organitzant-se seguint una doctrina islamista modernista, que rebutjava tant l'anarquia d'aquells anys com la influència occidental.
En 1994, a la província meridional afganesa de Kandahar, aquest moviment integrista adquiria el nom oficial que continua utilitzant-se avui dia: talibà. Components crucials: l'ètnia pastún, el vessant sunnita i el nacionalisme.
El nom ve de talib (estudiant en àrab i pastún), ja que molts dels integrants són pastunes, una ètnia sunnita i predominant a l'Afganistan, que havien estat estudiants en marasses del Pakistan.
El projecte nacionalista pastún dels talibans buscava instaurar un emirat a l'Afganistan. Per a això va comptar amb el suport del Pakistan, país en el qual viuen entre 25 i 30 milions de pastunes, i també de Arabía Saudita, la monarquia sunnita per excel·lència.
Els talibans van prendre el poder a Kabul en 1996, i cal assenyalar que al principi van ser secundats pel poble afganès, fart de disputes entre els senyors de la guerra. No obstant això, el seu conservadorisme radical reflectit en execucions públiques, la destrucció dels budes gegants de Bamiyán o la vulneració sistemàtica dels drets de la dona va propiciar la seva impopularitat local, regional i internacional.
www.elsaltodiario.com
|
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.