Estats Units d'Amèrica

 

 

L'historial de drets humans del govern de Trump, en general deplorable dins i fora del país, va continuar deteriorant-se en 2020. Es van registrar manifestacions massives en tot el país, amb la pandèmia de COVID-19, les disputades eleccions generals i una reacció racista generalitzada contra el moviment Black Lives Matter com a teló de fons.

 

En resposta als milers de manifestacions públiques contra el racisme institucional i la violència policial, les autoritats encarregades del compliment de la llei van emprar de manera habitual força excessiva contra manifestants i defensors i defensores dels drets humans, i no van contenir les contramanifestacions violentes que van tenir lloc contra reunions bàsicament pacífiques.

 

L'executiu també va tractar de menyscabar els mecanismes internacionals de protecció dels drets humans de les dones, les persones lesbianes, gais, bisexuals, transgènere i intersexuals (LGBTI) i les víctimes de crims de guerra, entre altres grups.

 

També va aprofitar la pandèmia de COVID-19 per a continuar sotmetent a les persones migrants i sol·licitants d'asil a abusos contra els drets humans.

 

Joe Biden va ser declarat vencedor de les eleccions presidencials que es van celebrar al novembre.

 

 

Malgrat la confirmació per part del Col·legi Electoral que Joe Biden havia guanyat les eleccions presidencials que es van celebrar al novembre, el president Trump va continuar posant en dubte el resultat, realitzant reiteradament denúncies infundades d'irregularitats electorals. Aquestes contínues acusacions van provocar diverses protestes en favor de Trump i van fer témer que el traspàs de poders de gener de 2021 no es produís de manera pacífica.

 

 

La pandèmia de COVID-19 va aguditzar les desigualtats que des de feia molt existien als Estats Units. Les desiguals i inadequades respostes del govern a la pandèmia van tenir conseqüències discriminatòries i desproporcionades per a moltes persones per motius de raça, situació socioeconòmica i altres particularitats. Les disparitats sistèmiques van determinar qui treballava en primera línia i qui tenia seguretat econòmica i laboral, així com accés a habitatge i assistència mèdica.

 

Les persones empresonades corrien especial perill a causa de les condicions d'insalubritat de les presons i els centres de detenció, on no podien guardar la suficient distància física i no tenien accés adequat a articles d'higiene, per la qual cosa els centres i presons es van convertir en punts crítics de contagi. A més, el discurs polític i la violència relacionats amb la discriminació racial van incrementar la xifra de crims d'odi.

 

 

Els treballadors del sistema sanitari, dels cossos encarregats de fer complir la llei i del transport, entre altres activitats “essencials”, van afrontar enormes dificultats perquè el govern estatunidenc no els va protegir adequadament durant la pandèmia. L'escassetat d'equips de protecció individual (EPI) va fer que el personal sanitari i altres treballadors i treballadores essencials sovint duguessin a terme la seva labor sense protecció suficient i en entorns perillosos.

 

A l'abril, la Unió Nacional d'Infermeria va organitzar una manifestació, guardant la distància física, davant de la Casa Blanca contra la falta de EPI per al personal sanitari. Entre març i desembre, en plena pandèmia de COVID-19, van morir més de 2.900 professionals del sistema de salut. Els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC, per les seves sigles en anglès) van reconèixer que era probable que les xifres disponibles fossin inferiors a les reals. Alguns treballadors sanitaris i essencials dels sectors tant públic com privat també es van exposar a represàlies, com a actes de fustigació, procediments disciplinaris i acomiadaments injustificats, per parlar sobre les insuficients mesures de protecció.

 

 

Segons informes, almenys 1.000 persones van morir per trets efectuats per la policia. L'escassa informació pública disponible suggeria que les persones negres sofrien de manera desproporcionada l'ús de mitjans letals per part de la policia. El programa del govern estatunidenc per a registrar quantes morts d'aquest tipus tenien lloc cada any no s'havia aplicat plenament. Cap de les lleis estatals que regia l'ús de mitjans letals per part de la policia —on n'hi havia— s'ajustava al dret i les normes internacionals sobre l'ús d'aquests mitjans per part dels agents encarregats de fer complir la llei.

 

 

Les actuacions per a fer complir la llei en tot el país van provocar nombroses i flagrants violacions de drets humans contra els qui protestaven pels homicidis il·legítims de persones negres i demanaven una reforma sistèmica de la policia. Amnistia Internacional va documentar 125 incidents diferents de violència policial il·legítima contra manifestants ocorreguts en 40 estats i Washington D. C. només entre el 26 de maig i el 5 de juny.

 

Durant la resta de l'any van tenir lloc milers de protestes més. Els agents encarregats de fer complir la llei tant a nivell municipal com de comtat, estatal i federal, inclosos efectius de la Guàrdia Nacional que el govern federal va desplegar en algunes ciutats, van cometre violacions de drets humans. Els actes de violència incloïen pallisses amb garrots o altres dispositius, ocupació indeguda de gas lacrimogen i polvoritzadors de pebre, així com trets injustificats i indiscriminats amb projectils “de letalidad reduïda”.

 

En nombrosos incidents, els defensors i defensores dels drets humans — incloses persones que organitzaven protestes, representaven a mitjans de comunicació, duien a terme labors d'observació de drets humans i prestaven primers auxilis— van ser específicament atacats amb substàncies químiques irritants i projectils d'impacte cinètic, i van ser detinguts i reclosos, aparentment pel seu treball de documentació i reparació dels abusos contra els drets humans comesos pels organismes encarregats de fer complir la llei.

 

 

El fet que el govern seguís sense protegir a les persones enfront d'una situació persistent de violència armada continuava vulnerant els drets humans de la població, entre altres el dret a la vida, a la seguretat de la persona i a no sofrir discriminació. L'accés sense restriccions a armes de foc, l'absència de legislació integral sobre seguretat i armes (inclosa la regulació efectiva de l'adquisició, possessió i ús d'armes de foc) i la falta d'inversió en programes adequats de prevenció i intervenció en matèria de violència amb armes de foc continuaven perpetuant aquest tipus de violència.

 

En 2018, l'any més recent del que hi havia dades disponibles, prop de 39.740 persones havien mort per ferides de bala, i s'estimava que desenes de milers més havien sobreviscut a aquesta mena de lesions. Enmig de la pandèmia de COVID-19, amb un augment de la venda d'armes de foc i dels tirotejos, els Estats Units va incomplir la seva obligació d'evitar les morts per violència amb arma de foc, la qual cosa podia haver fet a través de diverses mesures urgents, com suprimir les botigues d'armes de la llista d'establiments essencials.

 

En 2020, en 34 estats del país existien lleis àmplies relatives al principi de “mantenir-se ferm” i a la “doctrina del castell”, que permetien utilitzar la força letal en defensa pròpia contra un tercer que irrompés en el domicili o en cas de sensació d'amenaça. Aquestes lleis van semblar intensificar la violència amb arma de foc i el risc de morts o ferides greus evitables, la qual cosa va donar lloc a violacions del dret a la vida. Durant les protestes contra els homicidis de persones negres que van esclatar en ciutats de tot el país, en els estats en els quals es permetia portar armes de foc a la vista va haver-hi casos de civils armats que es van enfrontar a manifestants amb el resultat d'almenys quatre morts.

 

 

Malgrat el greu brot de COVID-19 en els centres civils de detenció d'immigrants, el Servei d'Immigració i Control de Duanes dels Estats Units (ICE, per les seves sigles en anglès) es va negar a deixar en llibertat a desenes de milers de migrants i sol·licitants d'asil, i més de 8.000 d'aquestes persones van contreure el virus mentre estaven detingudes.

 

Vulnerant les directrius dels CDC, l'ICE no va prendre mesures per a proporcionar el suficient subministrament de sabó i desinfectant de mans ni per a aplicar el distanciament físic, i va continuar traslladant innecessàriament a milers de persones entre els centres de detenció d'immigrants.4 Aquesta situació va afectar, entre altres persones, a aproximadament 100 famílies recloses en centres de detenció que una jutgessa federal va considerar que estaven “a vessar” de casos confirmats de COVID-19 i mancaven de suficients mesures de protecció.

 

En lloc de posar en llibertat a les famílies sense separar-les, l'ICE va preguntar als progenitors al maig si acceptarien que els seus fills i filles quedessin en llibertat mentre ells romanien detinguts.

 

Al mateix temps, el govern estatunidenc va aprofitar la crisi de la COVID-19 per a paralitzar tots els tràmits de sol·licitud d'asil a la frontera amb Mèxic i denegar l'accés als procediments d'asil als qui entressin als Estats Units de manera irregular. Les autoritats van detenir i van expulsar il·legítimament a més de 330.000 migrants i sol·licitants d'asil entre març i novembre —inclosos més de 13.000 nens i nenes migrants no acompanyats— sense tenir en compte les seves necessitats de protecció ni el perill de sofrir persecució, mort, tortura o altres maltractaments al qual s'enfrontaven en ser retornats als seus països d'origen.

 

En centenars de casos documentats, les persones retornades als seus països havien contret la COVID-19 estant sota la custòdia dels Estats Units a causa de la negligència de les autoritats, i van contribuir a l'esclat regional de la pandèmia a les Amèriques. El reassentament de persones refugiades als Estats Units va continuar desplomant-se. La xifra anual d'admissions per a l'any fiscal 2020 es va establir en 18.000, la més baixa de la història del programa, encara que només la meitat, aproximadament, van arribar a reassentar-se durant l'any.

 

 

 

Les autoritats no van adoptar mesures de rendició de comptes per a remeiar l'ús indegut que s'havia fet de la llei en 2018 i 2019 amb la finalitat d'assetjar als qui defensaven els drets humans. Al juny, en el que va constituir una reculada, la Cort Suprema dels Estats Units va revocar una sentència de 2018 d'un tribunal d'apel·lació federal que havia declarat inconstitucional una important llei parlamentària en matèria penal que el govern havia utilitzat per a sotmetre a vigilància il·legítima als qui defensaven els drets humans dels migrants, en lloc de retornar la decisió perquè s'examinés de nou en la instància d'apel·lació.

 

Les dones indígenes continuaven sent víctimes desproporcionades de violació i violència sexual, i mancaven d'accés a assistència bàsica posterior a la violació. En 2019, el president Trump havia emès una ordre executiva per la qual es constituïa el Grup de Treball sobre Persones Índies Americanes i Nadiues d'Alaska Desaparegudes o Assassinades. Al desembre de 2020, aquest grup de treball havia obert set oficines per a investigar causes sense resoldre, però seguia sense conèixer-se la xifra exacta de víctimes perquè el govern federal no recopilava dades ni es coordinava adequadament amb els governs de les tribus.

 

La pandèmia de COVID-19 i els consegüents confinaments van afectar considerablement la violència de gènere en l'àmbit familiar i de la parella en tot el país, i en alguns casos van augmentar els incidents denunciats o la gravetat de les lesions. L'increment exponencial de la compra d'armes de foc durant la pandèmia va augmentar el risc de sofrir violència amb arma de foc que corrien nens i nenes i persones supervivents de la violència de gènere intrafamiliar, perquè hi havia més armes carregades i accessibles en les llars en els quals les persones maltractades es veien obligades a posar-se en quarantena amb els qui les maltractaven.

 

 

 

Segons les dades oficials publicades en 2020, els casos de delictes d'odi basats en l'orientació sexual o la identitat de gènere es van mantenir en un nivell elevat en 2019 per cinquè any consecutiu. Les dones trans de color, especialment, eren víctimes de delictes d'odi violents i homicidis. A través de polítiques i dels tribunals, el govern va tractar de continuar desmantellant els mecanismes de protecció contra la discriminació basada en l'orientació sexual o la identitat de gènere en l'educació, l'exèrcit, l'ocupació i altres àrees del govern federal.

 

 

 

El govern federal i diversos governs estatals van intensificar els esforços per a restringir els drets sexuals i reproductius tractant de penalitzar l'avortament i limitar l'accés a serveis de salut reproductiva.7 L'executiu també va tractar de modificar la política exterior i la de desenvolupament dels Estats Units per a deixar de recolzar la protecció dels drets sexuals i reproductius en l'àmbit internacional.

 

 

Una dècada després que desenes de detinguts fossin reclosos en un programa de detenció secreta de la CIA —autoritzat des de 2001 fins a 2009— durant el qual es van cometre violacions sistemàtiques de drets humans, incloses desaparicions forçades, tortura i altres maltractaments, cap sospitós de ser penalment responsable havia comparegut davant la justícia per tals crims, i les escasses recerques realitzades s'havien tancat sense que s'haguessin presentat càrrecs contra ningú.

 

 

Al març, Colorado es va convertir en el vint-i-dosè estat dels Estats Units que abolia la pena de mort. Sis persones van ser exonerades del corredor de la mort, amb el que el nombre d'exoneracions d'aquest tipus realitzades des de 1977 ascendia a 173. Una d'elles va ser Curtis Flowers, que havia suportat 6 judicis i 23 anys en espera d'execució a Mississipí. L'Estat va retirar tots els càrrecs contra ell al setembre i el va excarcerar, després que la Cort Suprema dels Estats Units conclogués al juny de 2019 que el fiscal del districte havia violat els seus drets constitucionals en haver apartat deliberadament als candidats afroamericans al jurat del sisè judici, que havia tingut lloc en 2010.

 

El govern federal va posar fi a un parèntesi de 17 anys i va dur a terme 10 execucions entre juliol i desembre. L'implacable afany de dur a terme execucions va mostrar el menyspreu del govern de Trump per les salvaguardes i restriccions establertes pel dret i les normes internacionals que garantien la protecció dels drets dels qui s'enfronten a la pena de mort, inclosa la prohibició de dur a terme execucions quan existeixen recursos d'apel·lació pendents i d'executar a persones amb discapacitat intel·lectual (psicosocial).