Ahir es van fer públiques les dades oficials del mercat de lloguer a Catalunya del primer trimestre de 2021. Són dades molt positives que tornen a demostrar que la regulació dels lloguers aprovada al Parlament el passat mes de setembre funciona.

Concretament, podem comparar l’evolució de preus als municipis on hi ha regulació amb aquells que no en tenen. Ens agradaria destacar-ne alguns punts clau:

La regulació abaixa els preus

En primer lloc, constatem que la regulació fa caure els preus del lloguer. Si comparem dades, observem que el preu baixa un 4,8% interanual -en comparació amb el primer trimestre de 2020- als municipis amb regulació de preus, mentre que puja un 1,2% als municipis sense regulació. És a dir, es consolida la tendència que ja s’observava en les dades sobre l’últim trimestre de 2020, quan es va estrenar la regulació de preus. Aquestes diferències tan clares en l’evolució dels preus no es poden explicar per la pandèmia.

La regulació no disminueix l’oferta

En segon lloc, observem com es desmunta la teoria que la regulació fa baixar l’oferta de lloguer. El nombre de contractes augmenta en les zones regulades! Concretament, s’han signat 33.211 contractes en zones regulades, un 11% més de contractes que el quart trimestre de 2020. És un ritme de creixement gairebé al mateix nivell que el 12,7% de les zones no regulades. De fet, si ho mirem amb dades interanuals, observem que fins i tot el nombre de contractes augmenta més en els municipis amb regulació: un augment d’un 20,1% davant d’un augment del 18,7% a les zones no regulades. En qualsevol cas, contràriament al que va repetir una vegada i una altra la patronal immobiliària, l’oferta no ha baixat.

Una vegada més, queden en evidència tots els sectors empresarials, polítics i mediàtics que van intentar bloquejar la regulació de preus amb previsions apocalíptiques sobre els seus efectes. Avui ha tornat a quedar clar que la regulació dels lloguers és una mesura eficient que protegeix les llogateres a través d’evitar les pujades de preu i promoure baixades. En definitiva, és una mesura que fa front a la crisi habitacional i millora la vida de la gent.

No fa falta recordar que la regulació dels preus de lloguer no soluciona per si sola els problemes d’accés a l’habitatge. Però és una mesura imprescindible que ha d’anar acompanyada d’altres mesures. Els Sindicats de Llogateres de l’Estat hem impulsat altres polítiques d’habitatge: mobilització de l’habitatge buit (Espanya té un 30% del total de l’habitatge buit a la UE) o  l’augment de la construcció d’habitatge públic assequible (Espanya no arriba a un 2% d’habitatge públic, en comparació a un 30% a Holanda o altres països europeus).

https://sindicatdellogateres.org/baixen-els-preus-i-puja-el-numero-de-contractes-la-regulacio-de-lloguers-funciona-a-catalunya/variacio_interanual_preu_lloguers/" data-orig-file="https://i0.wp.com/sindicatdellogateres.org/wp-content/uploads/2021/06/Variacio_interanual_preu_lloguers.png?fit=1356%2C1166&ssl=1" data-orig-size="1356,1166" data-comments-opened="0" data-image-meta="{"aperture":"0","credit":"","camera":"","caption":"","created_timestamp":"0","copyright":"","focal_length":"0","iso":"0","shutter_speed":"0","title":"","orientation":"0"}" data-image-title="Variacio_interanual_preu_lloguers" data-image-description data-medium-file="https://i0.wp.com/sindicatdellogateres.org/wp-content/uploads/2021/06/Variacio_interanual_preu_lloguers.png?fit=300%2C258&ssl=1" data-large-file="https://i0.wp.com/sindicatdellogateres.org/wp-content/uploads/2021/06/Variacio_interanual_preu_lloguers.png?fit=800%2C688&ssl=1" />

Informació enviada pel Sindicat de Llogateres a Las afueras.

La Generalitat crea el Grup de Treball per a la garantia del dret a l'habitatge.

DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA

ACORD GOV/68/2021, d'1 de juny, pel qual es crea el Grup de Treball per a la garantia del dret a l'habitatge.

Per a aquest Govern és prioritari adoptar les mesures necessàries que garanteixin els drets que el nostreEstatut d'autonomia reconeix a les persones, especialment d'aquelles que es troben en risc d'exclusió social ide les que pertanyen a col·lectius vulnerables.És un fet notori que la crisi econòmica i social que estem patint comporta que una part significativa delsnostres conciutadans i conciutadanes no pugui gaudir del seu dret a l'habitatge o es trobi en situació de riscque es vulneri aquest dret.

Les estadístiques oficials sobre desnonaments a Catalunya descriuen una evolució anual, des de l'any 2013, situada entre els 16.000 desnonaments de 2013 i els 12.000 desnonaments de 2019.

En aquest sentit, en els darrers anys, els desnonaments d'habitatges i edificis s'han incrementat com a conseqüència de les successives crisis econòmiques que s'han produït des de l'any 2008, i especialment ambl'agreujament que ha suposat i suposa la pandèmia de la Covid-19. Les estadístiques oficials sobre desnonaments a Catalunya descriuen una evolució anual, des de l'any 2013, situada entre els 16.000 desnonaments de 2013 i els 12.000 desnonaments de 2019, amb una tendència constant a la baixa, que ha experimentat un canvi substancial durant l'any 2020, amb 5.700 desnonaments,fruit de la moratòria de desnonaments decretada en el marc de l'estat d'alarma conseqüència de la pandèmia.

el Govern considera prioritari l'establiment de mesures i d'actuacions per tal de lluitar de forma efectiva contra les situacions que vulneren el dret a l'habitatge en els termes establerts per la nostra norma fonamental, i és amb aquest objectiu que decideix constituir un òrgan col·legiat, anomenat "Grup deTreball" per a la garantia del dret a l'habitatge.

Malgrat l'evolució relativament positiva dels darrers anys, l'experiència sobre l'impacte que anteriors situacions de crisi ha tingut en el mercat de l'habitatge fa albirar que, durant l'any 2021 i els immediatament successius, les dades relatives a desnonaments poden créixer als nivells que es produïen abans de l'any 2020. Consegüentment, el Govern considera prioritari l'establiment de mesures i d'actuacions per tal de lluitar de forma efectiva contra les situacions que vulneren el dret a l'habitatge en els termes establerts per la nostra norma fonamental, i és amb aquest objectiu que decideix constituir un òrgan col·legiat, anomenat "Grup deTreball" per a la garantia del dret a l'habitatge, format per representants dels diferents departaments de la Generalitat amb competències que incideixen sobre matèries necessàries per proposar al Govern l'adopció demesures i actuacions que garanteixin el dret a l'habitatge.

En aquest sentit, conforme al que determina el Decret 21/2021, de 25 de maig, de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència dels departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, els departaments cridats a formar part d'aquest Grup de Treball, són el Departament de la Presidència, atesa la seva competència en matèria de coordinació interdepartamental, d'impuls d'estratègies conjuntes, i en matèria d'Administració local de Catalunya; el Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori, per raó de la seva competència en matèria d'habitatge; el Departament d'Interior, conforme a les seves atribucions en matèria de seguretat ciutadana; el Departament de Drets Socials, ateses les seves funcions en matèria de polítiques de serveis, prestacions i protecció socials, i el Departament de Justícia, ja que té encomanades, entre altres, les funcions relacionades amb l'Administració de justícia a Catalunya, la conservació, actualització i desenvolupament del dret civil, i la promoció i desenvolupament dels mitjans alternatius de resolució de conflictes.

D'acord amb l'article 51 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic del'Administració de la Generalitat de Catalunya, el Govern pot crear comissions interdepartamentals amb la finalitat d'examinar i coordinar assumptes d'àmbit concret i específic que afectin diversos departaments. La norma de creació n'ha de fixar la composició, la presidència, les funcions, la durada i les normes defuncionament, segons el que estableix el mateix precepte de la Llei 13/1989, de 14 de desembre.

La redacció de Las afueras.