El fons voltor Blackstone és un dels propietaris més grans del món, i també de l’Estat espanyol, on controla uns 40.000 habitatges de lloguer. Ho fa mitjançant un complex entramat d’empreses que li hi permet evadir impostos i extreure la màxima rendibilitat possible d’un bé de primera necessitat com és l’habitatge.

Actualment, aquest enorme fons d’inversió està fent patir a tres famílies del Sindicat de Llogateres que es troben angoixades esperant una resposta per part de la propietat que sembla no arribar mai. Tot va començar perquè el gegant financer volia expulsar-les de casa i no escoltava cap dels seus arguments, fins que es van organitzar col·lectivament i es van afiliar al Sindicat de Llogateres. Juntes vam aconseguir una taula de negociació amb l’objectiu que es quedessin a casa amb lloguers estables i assequibles. Blackstone es va comprometre a fer una proposta de renovació per tots els casos durant una reunió el passat febrer, però ja fa mesos que ens dóna llargues i només ens ha fet arribar una proposta inacceptable per un dels casos.

Qui són les llogateres afectades?

Ala i Alexander

L’Ala i l’Alexander viuen al mateix pis de Gavà des de fa més de 15 anys amb el seu fill menor d’edat. Al principi estaven hipotecats: van veure’s obligats a una dació en pagament, com centenars de milers de famílies quan va esclatar la bombolla immobiliària l’any 2008, i després van aconseguir signar un lloguer assequible. Quan el contracte va finalitzar, Blackstone els va imposar una pròrroga abusiva amb una forta pujada del lloguer. La família va haver de fer un sobreesforç cada mes fins que la crisi econòmica i social provocada per la pandèmia els va afectar de ple i ja no van poder fer-hi front. Segons la llei 24/2015, tenen dret a un lloguer social per la seva situació de vulnerabilitat. Blackstone els l’ofereix, però amb una reubicació, tot i que la llei estipula que el lloguer social ha de ser preferentment en el seu domicili habitual. Aquesta situació està afectant greument la salut de l’Ala.

Rosa i Dani

La Rosa, el Dani i la seva família viuen al Prat de Llobregat. Són una família nombrosa, amb una filla amb una discapacitat del 77% i una altra filla menor. El pis d’on els vol expulsar Blackstone és casa seva des de fa 19 anys i també van patir una execució hipotecària. Després de la dació en pagament tenien un lloguer assequible, però amb una clàusula abusiva que afirma que l’empresa els hi pot reclamar 15.000 euros si no abandonen casa seva en finalitzar el contracte o en cas d’impagament. Ara, tot i que es troben en una situació de vulnerabilitat econòmica i compleixen amb els criteris per un lloguer social, Blackstone els nega la renovació. Marxar de casa seva suposaria un greu trastorn per la seva filla, ja que el domicili està adaptat a les seves necessitats i ella ja hi està acostumada.

Manuel

El Manuel i la seva família es van afiliar al Sindicat de Llogateres i vam poder evitar un primer intent de Blackstone per fer-los fora de casa. Ara, de nou els han negat la renovació un cop ha acabat el contracte. Hem pogut seure a negociar col·lectivament, però tot i que Blackstone es va comprometre a fer-li arribar una proposta de nou contracte en una setmana, el Manuel fa més de tres mesos que espera la resposta del fons voltor per poder valorar-la.

#EnsQuedem : Lluitarem fins aconseguir totes les victòries

Malgrat l’actitud actual de Blackstone, els quatre anys d’història del Sindicat de Llogateres demostren que, quan ens organitzem, aconseguim protegir els nostres drets i quedar-nos a les nostres cases. No és el primer cop que ens enfrontem a aquest fons voltor: casos de tot el territori com els de la Lourdes, les famílies de la Magradalena, la Ondina i la Hamida i molts d’altres ho demostren.

Desconeixem si Blackstone està deixant passar el temps esperant que el Tribunal Constitucional tombi la llei de Regulació o simplement no es prenen seriosament el nostre patiment. És possible que per aquestes empreses no siguem més que un número i un compte bancari a qui cobrar cada mes, però les llogateres som persones amb drets i amb projectes de vida a desenvolupar que mereixem respecte i poder viure amb dignitat.

Per tot això, comencem a perdre la paciència en veure que no arriben les solucions per l’Ala i l’Alexander, la Rosa i el Dani i el Manuel, però no tenim por. Si no deixen dormir a les nostres companyes, ens haurem de mobilitzar per recordar-li a Blackstone que, amb casa nostra, no es juga.