Quan vam entrar al nostre pis, el desembre del 2020, vam firmar un contracte amb una agència immobiliària i la propietària, una senyora particular que semblava una arrendadora jubilada. El contracte, segons la Llei d’Arrendaments Urbans, havia de tenir una duració de 5 anys i vam haver d’assumir el pagament dels honoraris de l’agència, és a dir, 1.600 euros. 

Després de signar el contracte, vam fer allò que sempre recomana el Sindicat de Llogateres: anar al Registre de la Propietat per conèixer amb seguretat qui és la nostra propietat i quants immobles té. Per la nostra sorpresa, la petita propietària es convertia en una Societat Limitada, segons la informació proporcionada per la nota simple del Registre. 

De cop i volta, plot twist, com diuen els anglesos: la nostra relació contractual amb la propietat pren un gir inesperat. Ens havien enganyat completament: per tal de no pagar honoraris i de fer un contracte de cinc anys (en lloc de set), no ens van dir que la propietat era una empresa. Al contracte només sortia el nom de l’arrendadora, com si fos una persona particular.

Amb aquesta informació a mà, els ho vam comunicar a l’arrendadora i a l’agència immobiliària. No només es feien les sorpreses, sinó que a més es culpaven l’una a l’altra. Un cas d’incompetència, manipulació i estafa immobiliària sense escrúpols. El fet més aterridor és que deu ser una pràctica immobiliària habitual. Gràcies al fet que estem afiliats al Sindicat de Llogateres, ens van tornar els diners dels honoraris amb una transferència immediata.