El 15 d’abril passat, el Tribunal Constitucional Federal alemany va dictaminar que la llei de Berlin que regulava els preus no era constitucional i, conseqüentment, ha deixat de tenir efecte. Ràpidament, això ha sigut celebrat a casa nostra per especuladors, economistes afins i portaveus mediàtics comprats pels interessos rendistes. Ràpidament, han apuntat a la llei catalana de regulació de lloguers, anhelant un final similar. Per a alguns suposa la prova definitiva que regular els lloguers és inconstitucional i que la solució passa per més oferta i per més pisos de protecció oficial. Un missatge repetit per nombrosos mitjans durant les darreres hores.
Però això és fals.
El Tribunal Constitucional Federal alemany no ha sentenciat que regular amb un topall els lloguers sigui inconstitucional. De fet, el TC ha tornat a avalar la regulació de lloguers alemanya, que està vigent des del 2015 a nivell federal, i tal com sosté aquest organisme, no atempta contra la propietat privada. L’alt tribunal de Karlsruhe sí que ha declarat, mitjançant un complicat argumentari legal, que l’estat de Berlin no té les competències suficients per regular els preus de lloguer (malgrat que des de la reforma federal de 2006, els estats tenen competències en afers d’habitatge).
Els crits de joia d’aquells que celebren la decisió del Tribunal Constitucional Federal alemany obvien, però, les conseqüències dramàtiques que poden arribar ara. El topall als lloguers ha desaparegut i, per tant, els nous contractes poden establir-se per sobre de les limitacions establertes anteriorment. Malgrat que el Codi Civil Alemany vincula el preu del lloguer amb la mitjana del preu local i en permet uns preus superiors a aquesta fins a un 15%, el mur de contenció ha caigut. Ara es tem que els propietaris demanin pujades en els lloguers, fins i tot en els contractes vàlids, i que es comencin a reclamar pagaments retroactius. Altres mesures existents com la “Mitpreisbremse”, que limita el preu dels nous lloguers fins a un 10% del preu mitjà local dels lloguers, ja han sigut eludides anteriorment.
Davant d’aquesta situació d’emergència, i davant la possibilitat que milers de llogaters amb ingressos baixos no siguin capaços d’afrontar els pagaments retroactius, s’haurien de crear fons d’emergència per als llogaters més vulnerables. Sense aquesta possibilitat, moltes famílies poden veure’s abocades al carrer i a caure en un espiral de deutes.
Regular el preu de l’habitatge no és anticonstitucional ni ataca al dret a la propietat privada, perquè està delimitat per la seva utilitat social. Una afirmació que és igual de certa en el cas alemany, com en l’espanyol (recordem l’article trenta-tres de la Constitució espanyola).
Tal com afirma el sociòleg alemany Andrej Holm, són precisament els interessos desbocats dels rendistes i inversors i una oferta de pisos de lloguer sense cap mena de regulació la que no pot garantir un accés a l’habitatge per a tothom. I no a la inversa.
Original: Berlin’s Rent Cap: What Did the Constitutional Court Decide?
Informació enviada pel Sindicat de Llogateres a Las afueras.