Si no entenem a aquestes alçades de la nostra vida que l'habitatge és un dret i no un producte de mercat apaga i anem cap a Mart, Saturn o més enllà d'Orion.
Article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Punt 1.
Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d'atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat.
El matí d'aquest dissabte de mitjans de març ha sortit assolejat. Les dones, els seus fills i els homes concienciats amb el problema de l'habitatge a Barcelona hem sortit al carrer i ens hem plantat davant la seu de la Delegació del Govern de Barcelona, per demanar, per exigir al PSOE que deixi ja de jugar amb les vides de les famílies que tenen problemes per a subsistir i trobar un habitatge on viure dignament sense haber de dedicar tot el salari al pagament del lloguer i compleixi amb el pacte amb Unides Podem i la resta d'organitzacions socials (Sindicat de Lllogateres, la PAH, Organitzacions sindicals (CCOO, UGT, CGT, IAC), juvenils (CNJC), ecologistes (Ecologistes en Acció), veïnals (FAVB) i pensionistes (Marea Pensionista- COESPE, etc.), de regular els lloguers com s'està fent en altres països d'Europa (Amsterdam, Berlín, Viena, Nueva York).
Més de mil cinq-centes persones ens hem reunit davant la Delegació del Govern per recordar-li al Ministre Sr. Àbalos l'article 47 de la Constitució: " Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per tal d’impedir l’especulació. La comunitat participarà en les plusvàlues que generi l’acció urbanística dels ens públics."
La solució al problema dels lloguers abusius no pot ser mai desgravar fiscalment amb un 70 o 90 per cent als propietaris de vivendes que baixin el preu dels lloguers un 10 per cent, tal i com proposa el Ministre, Sr. Ábalos, això seria una aixacada de camisa, perquè volen incentivar als propietaris perquè redueixin els preus de l'habitatge oferint-les que tots els ciutadans els hi paguem els impostos que ells han de pagar.
"És injusta. Es basa en perdonar impostos als que més tenen a costa dels que menys. Perdonar el 70% o el 90% dels impostos als que porten anys pujant els lloguers i asfixiant a milers de famílies és senzillament restar finançament a la sanitat i educació pública. Les dades oficials d’AIREF confirmen que, amb els impostos perdonats als propietaris d’habitatges amb la legislació actual, cada any perdem 1000 milions d’euros i la majoria de diners se’n van al 10% més ric de la societat", segons ha manifestat reiteradament el Sindicat de Llogateres, la PAH i 9000 organitzacions més.
En la manifestació d'avui la gent no només repetia slogans, feia menció a la llei que s'ha aprovat a Catalunya on els propietaris de les vivendes situades en les zones més tensionades continuen cobran uns lloguers alts, però adaptats. A tot Catalunya, els lloguers baixen un 2,7%. De gener a setembre de 2020, quan la regulació no s’aplicava, havien pujat un 1,03%.
L’Agència de l’Habitatge de Catalunya ha fet públiques les primeres dades oficials sobre l’evolució del preu del lloguer des de l’aprovació de la regulació de preus el passat 22 de setembre. Tal com es pot consultar al portal de la Generalitat, són dades excepcionalment bones: el preu mitjà del lloguer baixa un 4,12% a la ciutat de Barcelona al quart trimestre de 2020. La mateixa tònica es repeteix a tot el territori català, amb una baixada del 2,70%.
Els principals continguts de la llei 11/2020, de 18 de setembre, de mesures en materia de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge i de modificación de la Llei 18/2007, de la Llei 24/2015 i de la Llei 4/2016, relatives a la protección del Dret a l’habitatge que va aprovar el Parlament de Catalunya el passat setembre són els següents:
Segons l'article 1, l'objecte d'aquesta llei és regular la contenció i moderació de rendes en els contractes d'arrendament d'habitatge en què concorrin les circumstàncies següents: a) Que l'habitatge arrendat sigui destinat a residència permanent de l'arrendatari. b) Que l'habitatge arrendat estigui situat en una àrea que hagi estat declarada àrea amb mercat d'habitatge tens.
- Com a norma general, els nous contractes per habitatges que ja estaven llogats no podran superar el preu acordat en el contracte anterior.
- Si l’habitatge tenia un preu per sobre de la mitjana de la seva zona, el nou contracte haurà de tenir com a valor màxim el valor que estableix l’índex de preus de la Generalitat. Això significa que es produiran baixades moderades en bona part dels habitatges llogats, que actualment es troben per sobre del preu mitjà.
- En el cas d’habitatges que es posen a lloguer per primera vegada, aquests hauran d’ajustar-se al preu mitjà que marqui l’índex.
- La regulació preveu algunes excepcions per casos de gran rehabilitació o millores (sempre demostrades), relació de parentiu entre propietari i llogater i altres règims de rendes, o situacions en què l’arrendador estigui en una situació vulnerable (sempre que el llogater no ho estigui també). Així mateix, quedaran exempts de la regulació els habitatges d’obra nova, que no es veuran afectats per la regulació durant els primers tres anys.
- La regulació es dotarà d’un règim sancionador que n’assegurarà el seu compliment.
- Per primera vegada es reconeix a les organitzacions de llogateres i llogaters com a part en la mediació de conflictes entre arrendadors i arrendataris.
Es tracta, per tant, que la nova llei de l'habitatge contempli, entre d'altres, aquests punts que ja contempla la llei catalana:
"Amb caràcter excepcional, atenent la necessitat de donar una resposta urgent a la situació d’emergència en matèria d’habitatge, més punyent encara com a conseqüència dels efectes econòmics derivats de la pandèmia de la Covid-19, i prenent en consideració la durada dels procediments administratius de declaració d’àrees amb mercat d’habitatge tens, així com les circumstàncies que la justifiquen, la Llei aplica directament aquesta declaració per al cas dels municipis que disposen d’índexs de referència de preus en què els preus del lloguer han sofert un increment superior al vint per cent en el període comprès entre els anys 2014 i 2019, inclosos dins l’Àrea Metropolitana de Barcelona o amb una població superior als vint mil habitants. Es tracta d’una mesura estrictament transitòria, d’una durada màxima d’un any, que deixarà de tenir efectes si els òrgans competents formalitzen una nova declaració d’àrea amb mercat d’habitatge tens referida al mateix municipi o, altrament, quan haurà transcorregut el termini esmentat."
D'altra banda, els manifestants avui demanaven que s'aturesin els desnonaments. Els més d'un milió de desnonaments que ha sofert la societat espanyola, des de l'inici de la crisi anterior en 2008, ha estat una vulneració injustificable d'un dret humà i constitucional tan important com el de l'habitatge, suport d'altres drets fonamentals.
La futura Llei d'Habitatge deu, abans de res, garantir l'habitatge com a Dret fonamental, segons la PAH.
"La primera Llei d'habitatge presentat per un partit en més de 40 anys, ha d'estar a l'altura de les necessitats de la gent i deixar de tractar-la com un bé de mercat . Portem mesos sentint parlar de les intencions del Govern de presentar en el Congrés una Llei d'Habitatge. Una proposta que, de realitzar-se en les condicions necessàries, obriria una porta al fet que d'una vegada per sempre es compleixi l'article 47 de la Constitució, així com començar a legislar segons marquen els dictàmens de Nacions Unides i les sentències del Tribunal Europeu. Els constants titulars deixen veure el descafeïnada que pot arribar a ser aquesta llei.
Perquè la llei sigui realment el que la ciutadania necessita i que el Governi deixi de clavar el genoll davant la pressió dels lobbies, la societat civil ens organitzem. Mig centenar d'organitzacions hem impulsat la Iniciativa per una Llei que garanteixi el Dret a l'Habitatge. Juntes elaborem un decàleg de 8 punts imprescindibles, que la llei ha de recollir, així com una bateria de mesures per a fer-los efectius.
El primer punt i d'una importància vital, és que la llei ha de garantir el dret a un habitatge digne, com a dret subjectiu. Garantint així que aquesta protecció sigui efectiva i evitant que cap persona sofreixi situació de sinhogarismo.
El reconeixement del Dret a l'Habitatge com a dret subjectiu, implica que passi a ser exigible davant Administracions i Tribunals. És a dir, creant l'obligació dels poders públics de disposar els mitjans precisos per a garantir-ho des del mateix moment de l'aprovació d'aquesta Llei.
Perquè això sigui així, l'habitatge ha de ser:
Digna: amb condicions materials acceptables quant a habitabilitat, seguretat, aïllament tèrmic, garantia de subministraments bàsics (llum, gas i aigua) i telecomunicacions per a evitar la bretxa digital.
Adequada: en funció del nombre de membres de la unitat familiar i les seves necessitats. Assequible: l'esforç de les famílies per al pagament de l'habitatge, inclosos les despeses fixes i de subministraments bàsics, no hauria d'excedir del 30% dels ingressos.
Accessible: per a totes les persones que tinguin necessitats d'accessibilitat especials."
Des del començament de l'estat d'alarma, el
Des del començament de l'estat d'alarma, el confinament, i les primeres mesures de protecció aprovades pel govern, la PAH va estar repetint insistentment, que NO estaven suspesos tots els desnonaments.
"Ens van estar ignorant fins que al setembre, les dades sobre desnonaments del CGPJ tristament ens donaven la raó. Gràcies a la pressió i la denúncia, al desembre, forcem que el govern aprovés dos nous reials decrets llei, que augmentaven la protecció de les inquilines, al mateix temps que deixaven desprotegides dels efectes de la COVID-19 a les famílies hipotecades. Lamentablement, arribaven tard per a moltes famílies que, d'haver-nos fet cas abans el govern, no s'haurien vist desnonades. Aquests 29.406 desnonaments es desglossen en: 6.915 derivats d'execució hipotecària 21.145 derivats de lloguers 1.346 per altres causes.
Aquestes xifres són escandaloses, tenint en compte que en el període de març a juny no va haver-hi activitat judicial. També són una mostra del fracàs de l'esbombat escut social, segons el qual no hauria d'haver-hi hagut cap desnonament durant la pandèmia.
Els estralls de la crisi econòmica són cada vegada majors, la taxa d'atur està en índexs històrics, la precarietat és cada vegada major, però continua havent-hi desnonaments i aquests seguiran. Preocupant és l'increment del 17,5% de noves execucions hipotecàries. Una altra evidència de la situació de les famílies empeses a perdre la seva llar.
Això, sens dubte, és fruit de les martingales del Tribunal Suprem sobre l'abusiva clàusula de venciment anticipat i la vigent llei de crèdit immobiliari. Una llei iniciada per Luis de Guindos i conclosa per Nadia Calviño, que, amb diferents temps, permet al banc executar per la totalitat del deute pendent i concloure el procediment amb el desnonament de la família que, com abans, mantindrà amb el banc un deute impagable i per a tota la vida.
Això, malgrat el deute impagat a la societat per la banca, que segons el banc d'Espanya ascendeix a més de 62 mil milions d'euros. Aquestes dades i la molt negra situació a futur, ens ratifica en les exigències que, al costat de la Iniciativa per una Llei d'habitatge que garanteixi el Dret a un habitatge digne i adequat, van molt més lluny del simple control de preus del lloguer, tema mediàtic central i que per descomptat incloem."
La futura llei deu, a més, incloure aquests altres 7 punts irrenunciables per a la PAH:
"Garantir el Dret efectiu a l'Habitatge.
Suspendre tots els desnonaments de famílies o persones vulnerables sense habitatge alternatiu.
Crear un Parc Públic per a habitatge en lloguer assequible i social.
Garantir l'accés als subministraments bàsics, incloses les telecomunicacions.
Desenvolupar mecanismes de segona oportunitat real per a deutors hipotecaris.
Ampliar l'assignació pressupostària per a habitatge, a la qual s'ha de destinar també una part dels Fons Europeus de recuperació i
Crear fórmules de participació ciutadana en el desenvolupament de futures polítiques d'habitatge.
Veiem molt lluny un acord en el Govern per a elaborar una llei amb aquests continguts. Per això, ens hem mobilitzat en tot l'Estat aquest 20 de març, perquè s'assabentin el president Sánchez i les ministres Calviño i Ábalos, les declaracions de les quals van en direcció oposada.
Són imprescindibles mesures que acabin urgentment amb els desnonaments, i eines per a donar resposta a l'emergència que sofrim i continuarem sofrint, mentre es legisli a favor de les elits capitalistes, la banca i els fons voltor, deixant de costat a les persones."
A Espanya hi ha més de 32.000 persones sofrint sinhogarismo, 12 milions de persones en risc d'exclusió social, més d'1 milió de desnonaments entre 2008 i el tercer trimestre del 2020. El 36,1% de la població destina més del 40% dels seus ingressos al pagament d'habitatge i subministraments bàsics, i únicament el 18,5% de la població entre 18 i 29 anys s'ha emancipat per les enormes dificultats per a accedir i mantenir un habitatge estable.
"Mentrestant, hi ha 3,4 milions d'habitatges buits, moltes d'elles en mans de grans forquilles (INE 2011) i el Parc d'Habitatge Públic i Social és entre 7 i 10 vegades menor que el d'altres països desenvolupats d'Europa. Després de 42 anys d'absoluta vulneració d'aquest dret humà, la Llei pel Dret a l'Habitatge serà paper mullat si no protegeix i garanteix de manera efectiva el Dret en tot el territori", manifesta la PAH.
La manifestació ha transcorregut per diferents carrers de la ciutat fins arribar a la Plaça Sant Jaume, on s'ha llegit un manifest que feia referència a les reivindicacions ja enumerades en aquest reportatge.
En el següent vídeo podreu veure i escoltar a Jaume Palomeras, en representació del Sindicat de Llogateres, s'adreça als manifestants en la Plaças Sant Jaume manifestant que no acceptaran una llei "fake" feta a mida dels lobbys, ni permetran que es tombin lleis impulsades per la gent. Fins a quant seguirà cedint el govern del PSOE davant la patronal immobiliària en lloc d'escoltar a les famílies, es pregunten els membres d'aquest Sindicat.
Vídeo d'ecologistes en acció:
Informació i imatges M.Martos.