Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Dilluns, 25 Novembre 2024

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info

acnur centenares de muertos en la republica democratica del congo 

Una família congolesa desplaçada interna s'acull a una escola en Oicha, a la província de Kivu Nord, a la República Democràtica del Congo. Foto d'arxiu, juliol de 2018. © ACNUR/UNHCR/Natalia Micevic

GINEBRA (Suïssa) 19 de març 2021. ACNUR, l'Agència de l'ONU per als Refugiats, alerta d'un increment alarmant en el nombre d'atacs contra la població civil per part d'un grup armat en diverses zones del nord-est de la República Democràtica del Congo (RDC).

Des de gener, els atacs atribuïts al grup armat Forces Democràtiques Aliades (ADF per les seves sigles en francès) han assassinat a gairebé 200 persones, deixant desenes de ferits i desplaçant a unes 40.000 persones en Beni Territory, a la província de Kivu Nord, així com en pobles veïns de la província de Ituri.


En menys de tres mesos, la ADF aparentment ha realitzat batudes en 25 pobles, incendiat desenes de cases i segrestat a més de 70 persones. A això se suma l'assassinat de 465 congolesos atribuïts al grup ADF en 2020.

Els atacs i les violacions de drets humans generalitzades continuen també en altres regions de la província de Kivu Nord. La principal motivació d'aquests atacs, segons la informació rebuda, són les represàlies a les mans dels grups contra les operacions militars, la cerca de menjar i medicines i les acusacions que fan contra les comunitats de compartir informació sobre la localització del grup ADF.

Aquest mes, les persones desplaçades forçoses han fugit cap a les ciutats de Oicha, Beni i Butembo en Beni Territory, molts traslladant-se en motocicletes. La majoria són dones, nens i nenes, mentre que els homes es queden protegint les propietats i exposant-se al risc d'atacs.

La població desplaçada es troba vivint en condicions dramàtiques sense recer, menjar, aigua o atenció mèdic. En el context actual amb l'ébola i la COVID-19, la falta d'accés a lavabos, a aigua potable, sabó o productes higiènics per a la menstruació és molt preocupant. A més, les famílies no tenen suficients materials essencials com a mantes, sacs de dormir o casseroles per a cuinar.

Amb anterioritat als últims desplaçaments massius, es calcula que hi havia ja unes 100.000 persones desplaçades internes que necessitaven protecció i assistència amb materials de refugi en Beni. La falta de finançament ha limitat la capacitat d'ACNUR de respondre i proporcionar assistència humanitària, fins i tot en l'àmbit del recer.

En 2020 ACNUR va poder construir més de 43.000 refugis familiars en l'est de la RDC. En 2021, amb el finançament actual, només 4.400 famílies podran rebre assistència entre els centenars de milers que necessiten ajuda. Fa falta a més més finançament per a poder reprendre el programa de prestacions econòmiques per a dones desplaçades en situació de risc, que també va caldre tallar.

ACNUR necessita amb urgència 2 milions de dòlars americans per a poder reforçar la seva resposta humanitària d'assistència i protecció en Beni, en Kivu Nord i en Irumu Territory, en Ituri. Actualment, dels 33 milions de dòlars que es requereixen per a la resposta en tot l'est d'RDC, només s'ha rebut el 5,5%.


 
Pinchar este enlace para contribuciones a la emergencia en RD Congo

FIN

 
 

Consulta el portal de emergencias de ACNUR sobre situación en la República Democrática del Congo

 

Dpto. de Comunicación
de la Oficina de ACNUR en España

                                             

María Jesús Vega, Portavoz de ACNUR en España
Rosa Otero, Responsable adjunta de Comunicación

Informació enviada per ACNUR a la revista las afueras.

Beni.

Allunyat a l'extrem orient del país, a la frontera amb Uganda, se'n parla rarament, i la majoria de congolesos el van descobrir realment després d'aquests tràgics esdeveniments. No obstant això, té una història que explica parcialment els esdeveniments actuals. Creat el 1894, Beni forma amb el territori veí de Lubero, al sud, el que se sol anomenar "El Gran Nord" o "El País Nande", la seva població indígena és predominant de la comunitat Nande (Banande / Wanande). Implantat en aquest espai geogràfic durant les grans migracions dels pobles bantus, al segle XVI, els Nande formen amb els Konjo, a Uganda, la mateixa comunitat etnolingüística anomenada "Yira", que dividia la ruta de les fronteres colonials. Al contrari de la creença popular, el "Gran Nord" no és un espai ètnicament homogeni. Els Nande viuen en harmonia amb les altres minories etnolingüístiques indígenes: Bambuba, Batalinga, Babila, Bapakombe, Balese i Bambuti (pigmeus), els primers habitants coneguts. Però també amb congolesos d’altres províncies i expatriats.

Coat of arms of the Democratic Republic of the Congo.svgFlag of the Democratic Republic of the Congo.svg

La ciutat ocupa una posició estratègica com a cruïlla de la nacional 43 que dóna servei a l'antiga Província Oriental cap a Kisangani, de la 3 nacional que puja des de Goma a través de Rutshuru i Butembo i l'obertura al mercat est-africà per Kasindi, ciutat fronterera amb Uganda. Qui controla Beni controla la tercera font d’ingressos duaners a la RDC. Les enquestes dels darrers anys han revelat que el territori de Beni i el sud d’Ituri es basen en grans reserves de petroli. Per tant, és molt temptador marcar la seva presència a Beni i Ituri del Sud quan s'acaricia  el somni d'aprofitar un dia  les oportunitats econòmiques que el sector del petroli produirà inevitablement a la regió.

D’aquí, sens dubte, una forta migració cap a Beni i l’explosió del preu de les parcel·les i dels béns immobles en general en els darrers anys. Aquests atoruts i la seva posició estratègica han convertit Beni en objecte de luxúria i en el teatre del conflicte armat. Durant la Segona Guerra del Congo, Beni va ser la fortalesa d'una facció dissident RCD. RCD-KML, dirigit per Antipas Mbusa Nyamwisi recolzat per Uganda. Molt abans de les invasions del Congo per Rwanda i Uganda, el territori de Beni havia estat objecte d’altres lluites, per la seva posició estratègica.

En definitiva, la versió conservada pels investigadors de l’ONU i del GEC és que les massacres a Beni van ser realitzades per "diversos grups armats, inclòs l'ADF i alguns elements de la FARDC". La realitat és que des de l’abril del 2014, l’ADF ja no era el moviment de Jamil Mukulu que la gent coneixia fins aleshores i que feia dues dècades que funcionava a la regió. Després de la fugida del seu líder i la seva detenció a Tanzània, l'ADF es va dispersar.

Projecte de balkanisatció del Congo.

Va ser llavors quan es van recuperar determinats combatents, i especialment el nom de l’organització, "ADF" per servir de cobertura a una campanya per eliminar les poblacions per un conjunt de motius vinculats a les agendes de la geopolítica regional. Matar aquesta població, sense raons aparents, va fer avançar el projecte de balkanització del Congo mitjançant un procés de despoblació dels indígenes a les zones cobejades. Alhora, es tracta de desviar l’atenció d’un flux migratori que el congolès mai no hauria acceptat si haguessin estat consultats. L’espectre de l’islamisme es va plantejar amb cert èxit, però l’engany no va poder funcionar indefinidament. Les cares dels assassins reals apareixien amb tota claredat. A més del llenguatge en què parlaven els assassins, el procediment no tenia res a veure amb les accions de conegudes ADF. Les primeres imatges de la carnisseria havien traït la mà dels seus autors. Portaven la signatura de les milícies de Rwanda, cap de les quals es trobava al territori de Beni. L’ADF, coneguda a la regió, no té la reputació de cometre assassinats de nens va assenyalar les expedicions de l’ONU en el seu informe del 12 de gener de 2015. Les úniques forces conegudes per matar civils inclosos nens, la gent gran i els malalts són els exèrcits i milícies de Rwanda.

Redacció de Las afueras.