En els últims anys, les feministes que formem part del moviment per l’habitatge hem omplert els carrers amb les nostres denúncies i reivindicacions per visibilitzar una lluita que té com a objectiu principal la construcció d’una societat justa, digna i lliure de discriminacions i opressions. Enguany, tornem als carrers tot sumant-nos al Manifest #8M 2021, el contingut del qual ens hi adherim totalment.

Aquesta vegada la irrupció de la covid-19 ens impedeix visibilitzar-nos totes juntes i de forma multitudinària com havíem fet fins ara, però entenem que això no vol dir que ens hem de tancar a casa i renunciar al nostre crit comú contra les violències i opressions que patim les dones arreu del món. Creiem que aquesta vegada i, ara més que mai, cal sortir als carrers sense por. L’actual pandèmia ha provocat no només una crisi sanitària, sinó que ha agreujat la crisi política, social, laboral i de drets civils que ja arrossegàvem des de fa més d’una dècada.

Les precarietats laborals s’han agreujat enormement en els últims mesos. A les desigualtats ja existents en la discriminació salarial, en la subcontractació a través de contractes temporals, en les jornades parcials no desitjades, l’atur, en els baixos salaris i en la discriminació laboral vers les dones que tenen criatures (a través d’una maternitat no lliure), cal afegir les situacions d’Expedients de Regulacions Temporals d’Ocupació (ERTO), els acomiadaments massius a través dels Expedients Reguladors d’Ocupació (ERO) i les retallades de salaris que han creat un augment important de la pobresa.

Aquestes situacions de precarietat no han anat acompanyades per polítiques públiques que donéssin suport a les persones, com és l’exemple de l’escassa i minsa aplicació i desenvolupament de l’Ingrés Mínim Vital o la Renda Garantida de Ciutadania.

El virus no ha fet més que intensificar una situació ja crítica i estructural de desigualtats, expressades en el conjunt de les nostres vides i que afecta de manera desigual diferents col·lectius com les dones migrants i racialitzades, les dones joves i grans, dissidents de gènere, dones amb diversitats funcionals i sensorials i també aquelles que són explotades sexualment. Són aquests col·lectius els que han carregat amb la major part del pes social i productiu durant els mesos més durs del confinament però s’ha comprovat que, malgrat la seva importància, en molts casos les seves condicions són extremadament precàries.

Per això, les feministes que formem part del moviment per l’habitatge a Catalunya:

• Denunciem la greu emergència habitacional a Catalunya i a tot l’Estat, ara més cruenta que mai. Estem assistint a un increment en el nombre de famílies que tenen dificultats per pagar rendes i hipoteques, amb el conseqüent augment escandalós de desnonaments. L’habitatge ha estat trinxera durant els mesos de confinament i està reconegut com a un dret fonamental a la Declaració Universal dels DDHH i a la Constitució Espanyola, però a dia d’avui l’Estat no ha desenvolupat prou mesures per garantir aquest dret, de forma efectiva, per a la majoria de la població. Així mateix, moltes de les persones afectades pels desnonaments i la pobresa energètica som dones i criatures i, per tant, som nosaltres les primeres en posar els nostres cossos davant la policia i els jutjats per aturar els llançaments i defensar un habitatge digne.
• Exigim polítiques públiques d’habitatge ambicioses i estructurals que aturin definitivament els desnonaments, ampliïn el parc públic d’habitatge i que penalitzin l’especulació immobiliària i l’incompliment de la funció social de l’habitatge.
• Exigim el compliment escrupolós de la Llei 24/2015 i reprendre els Decrets llei 17/2019 i 1/2020 (aquests últims mitjançant un nou redactat si cal), obligant els grans propietaris (bancs, fons voltors, particulars multipropietaris, etc.) a oferir lloguers socials a les famílies vulnerables que no poden pagar i obligant-los a recuperar habitatges buits.
• Exigim la fi de la violència policial, la judicialització de la política i la criminalització del dret a la protesta gràcies a la Llei Mordassa, entre d’altres. Per culpa d’aquesta repressió el moviment per l’habitatge porta acumulats més de 47.000€ en multes per intentar aturar desnonaments. Davant d’aquest atac a la llibertat de protesta, fem bandera de la solidaritat, de la nostra tendresa i de la nostra força per assenyalar un sistema penitenciari que condemna la dissidència política i la pobresa i on totes les preses pateixen per partida doble les discriminacions, violències quotidianes i perpetuació dels mandats patriarcals.

Si les administracions públiques no garanteixen un habitatge digne per a totes, el farem nosaltres mitjançant ocupacions i acció directa. No restarem callades mentre veiem els efectes provocats per un Estat que durant l’última dècada s’ha dedicat sistemàticament a empobrir, mitjançant les retallades, un ja escàs sistema de protecció social i que segueix desvaloritzant les cures i la sostenibilitat de la vida a tots els nivells. Aquestes cures segueixen recaient de forma majoritària sobre les dones, tant de manera remunerada com per les tasques naturalitzades en l’àmbit de la llar i a nivell comunitari, realitzades amb sobrecàrregues o externalitzades en condicions precàries.

ENS REBEL·LEM! des de les nostres DIVERSITATS: farem mobilitzacions, assemblees i accions ocupant carrers i places (amb totes les mesures de seguretat sanitària); hi ha convocades aturades i vaga als llocs de treballs remunerats per qui les vulgui secundar, així com accions als centres educatius. El que ens uneix és visibilitzar més que mai aquest 8 de març i promoure la solidaritat activa i el suport mutu a cada barri i a cada poble!

Cap dona pel fet de ser dona, ni lesbiana, transgènere, migrant, mare, amb diversitat funcional, racialitzada, gran, sense llar…pot ser oprimida i discriminada dels seus drets. Sempre feministes! Antipatriarcals, anticapitalistes i anticolonials!

#8MImparables