Els tripulants del vaixell Open Arms pretenen protegir les vides en perill a la zona més mortífera del planteta: el Mediterrani Central. Segueixen els principis de la llei del mar, perquè quan hi ha vides en joc, només hi ha dues opcions, protegir-les o deixar-les morir. (Fotografia de la conferència de premsa realitzada el 4 de juliol del 2018, al Museu Marítim de Barcelona, per donar la benvinguda a la tripulació de l'Open Arms). M.Martos.
El vaixell Open Arms posa rumb al Mediterrani Central, malgrat les possibles sancions econòmiques que podrien recaure sobre la ONG i després de 6 mesos de bloqueig, amb la intenció de cumplir amb el deure moral i humanitari de salvar vides, seguint els principis de la llei del mar.
Laura Lanuza, responsable de premsa d'Open Arms ha comunicat a aquesta revista, en data 28 de juny, "que el vaixell Open Arms continuarà defensant els drets humans en aigües internacionals. Insistiran en la seva obligació, que és protegir les vides de les persones que es trobin en perill en el mar, perque les administracions corresponents no estan fent res."
Des de la Fundació PROA (PRO-ACTIVA OPEN ARMS) van respondre a la comunicació enviada pel Director General de la Marina Mercante, Benito Nuñez Quintanilla, en la qual sel's informava de que " los incumplimientos durante la navegación del buque (l'Open Arms), que se deriven del contenido de esta comunicación, constituirán infracciones contra la seguridad marítima o la ordenación del tráfico marítimo, pudiendo sancionarse cada una de ellas con multas de hasta 901.000 euros o 300.000 euros, respectivamente...".
La resposta al director General de la Marina Mercante per part de la Fundació PROA, de data 2 de juliol, manifesta de foma contundent "que el vaixell Open Arms no té la missió de "Retomar Rescates", com afirma la comunicació del Sr Quintanilla, de data 27 de juny, rebuda mitjançant el Centro Nacional de Coordinación de Salvamento Marítimo.
També exposa "que el vaixell ha sigut despatxat per la Capitania Marítima de Nàpols (Itàlia), que va comprobar tots els seus certificats i bon estat "a ordres" i dedica tots els seus esforços a les tasques d'observació i vigilància, sense estar implicat en cap operació de "recerca i salvament" ni per pròpia iniciativa, ni sota les autoritats responsables de les regions SAR per on navega el vaixell.
El diumenge 30 de juny, continua la exposició, l'Open Arms va localitzar una embarcació de la que es van fer càrrec les autoritats italianes, com és públic i notori."
El vaixell Open Arms "es troba finalment on sempre hauria d'haver estat, en el mig del mar. En concret, hem tornat a la ruta més mortífera del món, la del Mediterrani Central. Ni un bloqueig en el port de Barcelona de més de 100 dies que va finalitzar únicament amb l'autorització de transportar ajuda humanitària a Grècia, ni les amenaçes rebudes per part del govern español i italià ens separen d'on hem d'estar.
El nostre objectiu, continua dient la Fundació PROA, com sempre és protegir la vida en el mar. Per fer-ho, seguirem amb les nostres tasques de protecció per presència en la ruta marítima más mortífera que existeix. Volem recordar que oficialment en el que portem d'any el Mar Mediterrani s'ha empassat la vida de, com a mínim, 598 persones que podrien haver sigut fàcilment rescatades si aquesta fos la voluntat dels països de la Unió Europea (UE)."
El vaixell Open Arms salpa d'aigües de Nàpols i posa rumb al Mediterrani Central després de 6 mesos de bloqueig, amb la intenció de complir amb el deure moral i humanitari de salvar vides de nàufrags, seguint els principis de la llei del mar.
Història de la lluita dels vaixells d'ONGs contra les adversitats burocràtiques i l'incompliment de totes les lleis i convenis que protegeixen els drets humans al mar i a la terra, per part de la UE i dels governs de Malta, Itàlia, Espanya, França, etc.
D'esquerra a dreta en la fotografia trobem a Giorgia Linardi, representant de Sea-Watch, Oscar Camps, cofundador d'Open Arms i Erasmo Palazzotto, diputat italià i representant de Mediterranea, a la roda de premsa que va tenir lloc al Museu Marítim de Barcelona (Sala Auditori), el passat divendres 23 de novembre del 2018.
En la presentació de la #UNITED4MED, aquell divendres del mes de novembre, les tres organitzacions van informar que els vaixells Sea-Watch 3, el Mare Jonio i l'Open Arms estaven en aquells moments en alta mar navegant rumb al sud de Lampedusa, perquè si haguessin romàs en els respectius ports ja no haurien pogut sortir. Això és el que li va passar a l'Aquarius i més tard al vaixell basc Aita Mari, i també, a l'Open Arms.
El vaixell Open Arms va tornar del Mediterrani Central, després de salvar 311 vides, i no havent pogut desembarcar als nàufrags als ports italians ni maltesos, va haver de dirigir-se cap al port d'Algesiras. Poc temps després, el 29 de desembre, va sortir del port d'Algesiras rumb al port de Barcelona, on va romàs retingut pel Capità Marítim, ( hem de supossar que a proposta del Ministre, Sr. José Luis Ábalos).
El vaixell Open Arms al port de Barcelona, amb la seva tripulació recopilant les mantes que necessiten per donar als nàugrags que troben en el Mediterrani Central, i que les persones de tot arreu de la comunitat catalana han aportat als tres punts de recollida : el propi vaixell, la seu d'Open Arms a Badalona i la nau logística de Vilassar de D'alt. La campanya de recollida de mantes va durar fins el 7 de gener del 2019.
El 7 de gener del 2019 l'Open Arms es trobava a punt per salpar cap al Mediterrani Central, per començar la missió 58 en aigües del Mediterrani Central. El 8 de gener el despatx del vaixell Open Arms va ser denegat per Capitania Marítima de Barcelona. El motiu va ser que fins que no es garantís que hi ha un acord pel desembarcament dels nàufrags amb les autoritats de la zona SAR concernents a Malta i Itàlia, el vaixell no podria sortir del port.
El dia 11 de gener els serveis jurídics de l'Open Arms van presentar les al·legacions pertinents. Les declaracions d'Oscar Camps envers al segrest administratiu del vaixell no es van fer esperar: "L'incompliment d'alguns convenis per part d'alguns països europeus obliga al nostre vaixell a fer moltes milles per desembarcar els nàufrags rescatats en aigües del Mediterrani Central. No crec que sigui molta sobrecàrrega pel govern espanyol que l'Open Arms arribi als ports espanyols un cop al mes per desembarcar 100 o 200 nàufrags. El problema és polític, s'estan vulnerant els drets humans".
El 30 de gener va sortir publicat un plà del Govern per reduïr la migració, que, entre altres mesures, impedia que el cos de Salvament Marítim patrulli en el mar. Un dia després el Ministre de Foment, José Luís Ábalos, va compareixer en el Congrés dels Diputats per explicar els motius pels quals l'Open Arms i l'Aita Mari es trobaven bloquejats. El diari de sesions del Congrés dels Diputats del dia 31 de gener de 2019 recull els arguments del govern per mantenir bloquejats als ports els dos vaixells.
Aquestes van ser les paraules del Sr. José Luís Ábalos, que consten en el diari de sessions "...entrant ja en la situació concreta dels dos vaixells objecte d'aquesta compareixença, m'agradaria resumir quin és el marc normatiu que s'aplica a l'anomenat despatx de vaixells, atès que és la qüestió de fons que marca tota l'activitat que des del Ministeri de Foment s'ha desenvolupat en aquesta qüestió en la mesura en que ens correspon la marina mercant. El despatx d'un vaixell és un procediment administratiu pel qual la capitania marítima ha de comprobar que el vaixell compleix amb tots els requisits legals necessaris per a poder efectuar la navegació que pretén realitzar, tant en quant al propi vaixell, tripulació i altres autoritzacions, com a les restriccions que li vinguin impossades pels seus certificats de seguretat i mediambientals....
És a dir, el despatx d'un vaixell és la prèvia autorització administrativa que ha de poseïr cada vaixell per fer-se a la mar, o en general, per emprendre la navegació....Així, entre la normativa que és necessari verificar, es troba la normativa internacional qu'estableix l'obligació de desembarcar els nàufrags en port segur i proper ...En aquest aspecte l'Open Arms i l'Aita Mari incompleixen la normativa internacional de salvament, i és per això que no obtenen el permis per retornar al Mediterrani Central. Això és així perquè el tancament dels ports (fa referència als ports de Malta i als ports italians) a vaixells d'ONGs en la zona en la que pretenen operar, juntament amb la negativa d'aquests vaixells de procedir al desembarcament en Líbia , fa que els vaixells de les ONGs es vegin forçats a agafar rumb al regne d'Espanya per ser aquest el seu país d'abanderament...."
El Ministre de Foment, Sr. José Luís Ábalos, mantenia en la compareixença davant el Congrés del Diputats, que els vaixells de les ONGs no volien desembarcar els nàufrags als ports de Líbia, i que els ports de Malta i de Itàlia estaven tancats als vaixells de les ONGs amb nàufrags.
En la roda de premsa convocada per les organitzacions Sea-Watch, Open Arms i Mediterrania (llegiu en aquesta revista "Arrenca una flota humanitària per defensar "la vida i la dignitat" al mar i a la terra). El diputat italià, Erasmo Palazzotto va respondre a una pregunta sobre la conferència de Palerm, com la solució per la estabilitat al Mediterrani, dient que no confiava massa en el resultat d'aquella conferència, atès que Líbia està fora de control i la Conferència de Palerm no havia resolt cap dels problemes que havien sobre la taula. Les seves paraules van ser les següents: "...Libia es troba sumida en el caos, dividida entre dues administracions i amb una amalgama de milícies armades operant pel territori, que impedeixen, de moment, una solució al tema...no obstant, si hi ha estabilitat i eleccions, pot ser que es millorin les condicions de les persones retingudes el seu territori..."
És necessari recordar que la premsa va parlar molt sobre la Conferència de Palerm i el futur de Líbia. Aquesta Conferència va tenir lloc el passat 12 de novembre , i va servir per fixar la data aproximada de les eleccions en aquest país, que es convocarien a la primavera de l'any 2019. Però, abans es realitzaria una conferència nacional, preparatòria d'aquestes eleccions, segons l'enviat de la ONU, Ghassan Salamé.
Fotografia cedida per Metges Sense Fronteres d'un centre de detenció a Líbia, que mostra l'hacinament dels migrants, que volien anar cap a Europa traversant el mar Mediterrani.
La iniciativa per intentar estabilitzar la situació en aquest país va sorgir de la diplomàcia italiana. El representant de les Nacions Unides per a Líbia, Ghassan Salamé, va presentar un nou pla de pacificació. També el president de l'anomenat Govern de Concòrdia Nacional, reconegut per les Nacions Unides, Fayed al-Serraj hi va ser present.
Tal i com va predir el diputat italià Erasmo Palazzotto, pocs mesos després de la roda de premsa, el 4 d'abril del 2019, l'home fort de la part oriental de Líbia, Jalifa Hiftar va iniciar una ofensiva contra el Govern de Concòrdia Nacional, presidit per Fayed al-Serraj i reconegut per les NNUU, bombardejant la zona sud de Trípoli, seu d'aquest govern. A dia d'avui els bombardeigs s'han intensificat i cada dia moren civils i entre ells els refugiats que es troben en centres de detenció a la part occidental de Líbia.
Hem de concloure que amb els diners que la UE ha donat a Líbia, no sabem si al govern occidental o al govern oriental libi, per aturar en el seu territori a aquells que fugien de situacions de guerra en el seu país, o de fam i pobresa,.... amb aquests diners les milícies libies s'han rearmat?.
També hem de recordar-li al Ministre Sr. Ábalos que Líbia mai ha sigut un port segur. Fins i tot ACNUR ja feia temps que havia recomanat que no es retornessin els nàufrags a Líbia. De què estava parlant aquest home quan va afirmar en la seva compareixença davant el Congrés que els vaixells de les ONGs no volien desembarcar els nàufrags en aquest país. És clar, no volien perquè tothom sabia el que estava passant menys el govern espanyol i la UE, o tancaven els ulls per no veure res?.
Resposta d'Open Arms en relació a la compareixença del Ministre de Foment Sr. José Luis Ábalos.
El vaixell Aquarius salvant vides al Mediterrani Central. Aquest vaixell va ser víctima del bloqueig al port de Marsella i la revocació del registre del vaixell per l'Autoritat Marítima de Panamà (AMP), atesa la brutal pressió econòmica i política a la que el govern italià els va sotmetre.(veure article en aquesta revista "Arrenca una flota humanitària per defensar "la vida i la dignitat" al mar i a la terra).
Open Arms va respondre, en un comunicat de premsa adreçat al Ministre de Foment Sr. Ábalos, el dia 1 de febrer del 2019, que "..En alta mar no es pot parlar d'inmigració il·legal, només del cumpliment del deure d'assistència a persones en perill, com exigeix l'article 98 de la Convenció de les NNUU que parla del Dret del Mar (CONVEMAR)".
"La activitat per la qual l'Open Arms va sol·licitar el despatx, és la de observació i vigilància en la zona- va continuar exposant en el seu comunicat l'ONG- el rescat no és un fí en sí mateix, sinó una obligació arribat el cas com qualsevol altre vaixell que navegui en aigües internacionals. Les activitats dels observadors és la de protecció amb la seva presència, per identificar i denunciar a tot aquell vaixell que incompleixi la normativa internacional de rescatar nàufrags".
Clica aquí si vols llegir La Convenció de les NNUU sobre el Dret del Mar
L'article 98 de la Convenció de les NNUU parla sobre el "Deure de prestar auxili" i exposa que qualsevol vaixell en alta mar ha de prestar auxili a tota persona que es trobi en perill de desapareixer en el mar. Que el vaixell ha de dirigir-se a tota la velocitat possible a socòrrer a totes les persones que estiguin en perill...
Segons el comunicat, "Open Arms no vulnera cap Conveni, són els Estats amb competències a la zona, Itàlia i Malta, els que vulneren permanentment el dret internacional (Convenció del Dret del Mar i Conveni SAR), al negar la entrada en els seus ports i Líbia no ofereix un port segur a les persones rescatades del naufragi".
Clica aquí si vols llegir la ratificació per part del Regne d'Espanya del conveni SAR a l'any 1993
Segons la guia de Salvament en el Mar, sobre principis i pràcticas aplicables a refugiats i migrants, editat per la OMI (Organització Marítima Internacional); ACNUR (l'Agència de la ONU per als refugiats); i la ICS (International Chamber of Shiping), el capità d'un vaixell ha de prestar auxili a aquelles persones que trobi en perill en el mar, independenment de la seva nacionalitat, condició jurídica o les circumstàncies en les quals es trobin.
Clica aquí si vols llegir la guia sobre els principis i pràctiques aplicables a refugiats.
Metges sense Fronteres salvant a uns nàufrags en el Mediterrani Central.
Així mateix, el Conveni Internacional per a la Seguretat de la Vida Humana en el Mar de 1974 (Conveni SOLAS) estipula que "El capità d'un vaixell que, estant en el mar en condicions de prestar ajuda, rebi informació, de la font que sigui, que li indiqui que hi han persones en perill en el mar...anirà a tota màquina en el seu auxili, informant d'això, si és posible a dites persones o al servei de recerca i salvament" (Convenio SOLAS, capitul V, regla 33.1).
D'altra banda, Open Arms va parlar "..del cumpliment de la Resolució 1821 (2011) de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, que "recorda als Estats membres les seves obligacions en virtut del dret internacional", inclós el Conveni Europeo de Drets Humans (ETS Núm.5) puntualitzant, en particular, en el principi de no devolució i en el dret de sol·licitar asil. Aquesta ONG va esgrimir també La Convenció sobre l'Estatut dels Refugiats (Ginebra 1951)."
En el punt 7 de la Resolució, l'Assemblea recorda als Estats membres llurs obligacions que venen del dret internacional, concretament de la Convenció europea dels drets humans (STE no 5), de la Convenció de les Nacions Unides sobre el dret de la mar de 1982 i de la Convenció de Ginebra de 1951 relatiu a l'estatus de refugiat, en particular el principi de no devolució i el dret d'asil....L'Assemblea recorda també les obligacions dels Estats que forman part de la Convenció internacional per la salvaguarda de la vida humana en el mar de 1974 i de la Convenció internacional de 1979 sobre la recerca i el salvament marítim.
Després de 105 dies bloquejat al port de Barcelona, el vaixell Open Arms va salpar rumb a Samos i Lesbos, el 23 d'abril del 2019.
El Govern central va autoritzar al vaixell Open Arms a navegar a Samos i Lesbos per a transportar material humanitàri després de més de 100 dies bloquejat al port de Barcelona. L'autorització no els hi permetia fer operacions de salvament, però Oscar Camps, un dels fundadors d'aquesta ONG, va manifestar "que les operacions de salvament no són el seu objectiu, sinó una obligació legal i moral i un imperatiu ineludible"
L'autorització de despatx de Capitania Marítima de Barcelona, que depèn del Ministeri de Foment, permetia només descarregar material, però no els hi permetia entrar en la regió de recerca i rescat (Zona SAR) del Mediterrani Central, i impedia realitzar operacions de salvament amb l'excepció de les que siguin "de caracter espontani i ocasional", i en coordinació amb l'autoritat de la Zona SAR.
El vaixell Aita Mari, de l'ONG Salvamento Marítimo Humanitari, va rebre també el despatx per part de la Capitania de Palma, el 16 d'abril. Aquest vaixell, que es trobava fondejat a la població de Pasaia, ubicada en la costa oriental de Guipúscoa, a pocs kilómetres de de Sant Sebastià, va salpar rumb a Grècia, per portar material humanitari a les illes de Quios i de Lesbos.
Informació i fotos del vaixell Open Arms bloquejat al port de Barcelona, així com de la roda de premsa, de Maxi Martos. La fotografia del vaixell Open Arms, en solitari al mar Mediterrani pertany a Olmo Calvo. La resta de fotos corresponen a Open Arms i a Metges Sense Fronteres.