L’informe de la comissió d’estudi sobre la regulació dels lloguers a Barcelona conclou que cal regular els preus, i que el debat és com fer-ho. Aquest estudi és el més rigorós fet fins al moment a l’Estat Espanyol sobre la regulació de preus i compta amb les ponències de 26 experts de diferents camps, tendències i procedències. L’anàlisi compta, a més, amb la legitimitat democràtica dels diferents grups polítics de Plenari del Consell Municipal de Barcelona, que van promoure aquesta recerca oficial sobre la regulació dels lloguers a través d’una comissió d’estudi. 

És un estudi especialment pertinent de cara a aquestes setmanes, en què s’està donant un debat en l’àmbit estatal sobre la regulació del lloguer. El Sindicat de Llogateres, representat pel portaveu Jaime Palomera, va protagonitzar una de les ponències. Cal destacar també que el treball inclou les ponències de diferents agents immobiliaris com la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona. En altres espais menys acadèmics i rigorosos, aquests actors continuen difonent pronòstics esbiaixats sobre la regulació dels preus de lloguer. Ens agradaria denunciar que això és un exercici de ‘cherry-picking’ o fal·làcia de prova incompleta: Citar casos individuals o dades que semblen confirmar la veritat d’una certa posició o proposició, alhora que s’ignora una important quantitat d’evidències de casos relacionats o informació que pot contradir la proposició. Sovint, aquesta selecció parcial d’evidències es veu agreujada pel paper d’experts neutrals que simulen ser aquests actors, obviant que són part interessada. 

Així mateix, les conclusions d’aquesta comissió desmenteixen alguns dels missatges més repetits contra la regulació de preus. 

La regulació de preus és un atac al dret a la propietat privada!

Aquests drets no es vulneren mentre la regulació, tal com indiquen les sentències europees, garanteixi un benefici raonable per a la propietat.

“Per a la majoria dels detractors de la norma, aquesta propietat privada queda greument danyada pel que fa als seus drets. Aquests drets, però, no es vulneren mentre la regulació, tal com indiquen les sentències europees, garanteixi un benefici raonable per a la propietat.

No podem oblidar que l'habitatge és un dret fonamental i que la seva funció està per davant del dret de la propietat privada.

En aquest àmbit, tampoc no podem oblidar que l’habitatge és un dret socialment entès com a fonamental i que, per tant, ha de garantir la seva funció social per davant del dret de la propietat privada; en aquest punt, el dret a l’accés a l’habitatge fa un salt d’escala i s’emmarca en l’àmbit dels drets humans, cosa que ens permetrà abordar les solucions futures per erradicar l’exclusió residencial amb una més ambició i solides”

Això no serveix per res. El que cal és augmentar l’oferta!

“En l’anàlisi d’aquest seguit d’experiències internacionals, s’ha pogut notar que una bona implantació del control del preu dels lloguers va estretament lligada a unes mesures d’acompanyament que la fan més robusta, que n’augmenten el grau d’efectivitat i que l’engloben dins d’un sistema d’habitatge coherent.

El control del lloguer és una peça més d’aquest sistema d’habitatge, una peça que, per si sola, no resol el problema de l’accés a l’habitatge, però que, si va lligada a una durada llarga dels contractes (bona per al llogater i bona per a les persones propietàries), pot ajudar a garantir ràpidament als llogaters i llogateres l’accés a un allotjament estable”

Si es regulen els preus, desapareixerà l’oferta i ningú trobarà pis!

Cal establir uns indicadors i uns mecanismes de seguiment fiables que puguin servir per avaluar la norma i els seus efectes i, en segon lloc, una bateria de mesures complementàries adreçades a revertir-ne els efectes negatius,

“Aquestes possibles externalitats negatives són les que cal controlar. En primer lloc, cal establir uns indicadors i uns mecanismes de seguiment fiables que puguin servir per avaluar la norma i els seus efectes i, en segon lloc, una bateria de mesures complementàries adreçades a revertir-ne els efectes negatius, com ara: ajudes i mesures de foment a la rehabilitació, cerca d’inversors privats amb un ànim de lucre limitat per invertir en el mercat de lloguer privat, implantació de nous incentius, bonificacions extres, augment de les garanties de l’Avalloguer, etcètera.

Aquesta és una política temerària. No sabem si sortirà bé i és perillós provar-ho! 

Cal destacar les experiències a Espanya, on la congelació dels lloguers va existir fins a l’arribada del Reial decret del 1985; i l’experiència catalana, la legislació republicana, molts cops oblidada, que ja regulava, mitjançant decret, els arrendaments (entre el juny i l’agost del 1936) i, molt concretament, no la contenció de rendes, sinó la seva rebaixa fulminant. Amb tot això, podem afirmar que regular els lloguers és quelcom natural que ja es fa en altres països i ciutats del nostre entorn”

 

“En el transcurs de les sessions s’ha pogut corroborar que el mecanisme de la regulació del preu dels lloguers no és cap norma estranya ni aliena dins el marc europeu, ni tan sols dins de l’Estat Espanyol o de Catalunya. En aquest sentit, i sempre tenint en compte la realitat de cada país i el fet que cal evitar les transposicions automàtiques, s’han posat exemples aclaridors de tipus de regulacions com les d’Alemanya, Dinamarca, Suïssa, Portugal, França, Àustria, Irlanda i també de ciutats com Nova York, París o Berlín; són regulacions àmpliament estudiades, analitzades i categoritzades segons el seu grau d’intrusivitat. També cal destacar les experiències a Espanya, on la congelació dels lloguers va existir fins a l’arribada del Reial decret del 1985; i l’experiència catalana, la legislació republicana, molts cops oblidada, que ja regulava, mitjançant decret, els arrendaments (entre el juny i l’agost del 1936) i, molt concretament, no la contenció de rendes, sinó la seva rebaixa fulminant. Amb tot això, podem afirmar que regular els lloguers és quelcom natural que ja es fa en altres països i ciutats del nostre entorn”

Així mateix, en el seu darrer paràgraf, l’informe aclareix que el debat s’ha de limitar a com fer la millor regulació. “Davant de l’emergència habitacional que patim actualment, podem dir que la qüestió no és si s’ha de fer una regulació dels preus del lloguer o no, sinó de quina manera es fa, durant quin període, quines mesures l’acompanyen i quin tipus de contenció s’es tà proposant”. Animem a la resta d’actors econòmics i socials implicats en l’habitatge a abandonar el dogmatisme ideològic anti-regulació i treballar plegats per aconseguir garantir aquest dret amb les millors eines legislatives possibles. 

Per descarregar l’arxiu PDF amb l’informe sencer de conclusions de la comissió d’estudi no permanent per la regulació del lloguer de la ciutat de Barcelona, cliqueu aquí.

Informació enviada pel Sindicat de Llogateres a la revista Las afueras. Imatges d'arxiu de la revista digital lasafueras.info.