La Fundació Changing Markets culpabilitza Ecoembes de frenar el sistema de retorn i ralentitzar la lluita contra els plàstics d'un sol ús.
La Fundació Changing Markets (Mercats Canviants) es va formar per accelerar i ampliar les solucions als reptes de sostenibilitat aprofitant el poder dels mercats.
Treballant en col·laboració amb ONG, altres fundacions i organitzacions de recerca, creen i donen suport a campanyes que allunyen la quota de mercat de productes i empreses insostenibles i cap a solucions beneficioses per al medi ambient i la socialitat.
Segons aquesta fundació, per fer front a la sostenibilitat s'hauria de retirar el nostre suport a les empreses que estan perjudicant la societat: "Si ho fem a gran escala, podem crear un bucle accelerador autoreforçat de canvis positius als mercats mundials, un canvi definit per les empreses més enfocades a la sostenibilitat que triomfen i obliguen a altres a seguir el seu exemple."
"El sistema de devolució de dipòsits és el mètode més econòmic per recollir la majoria d’ampolles de plàstic."
Ecoembes (Ecoembalajes S. A.) és una organització sense ànim de lucre, però també una xarxa de prop de 12.000 empreses del món de l'alimentació que es van unir per a gestionar els diners que destinen al tractament i recuperació dels seus envasos, tal com marquen les lleis europees i espanyoles. Ecoembes paga a la major part dels ajuntaments d'Espanya per la recollida i tractament del contenidor groc i després, embeni els residus a plantes de reciclatge que tracten de recuperar la major part del plàstic. Aquesta dinàmica ha fet, segons la fundació britànica –l'informe de la qual analitza la situació del plàstic de quinze països– que Ecoembes s'hagi convertit en potent Lobby que pressiona en l'ombra perquè a Espanya no s'adopti un sistema d'envasos retornables (conegut com SDDR), que ja va funcionar a Espanya en bona part del segle XX.
"Ecoembes ha rebutjat repetidament el SDDR sota les premisses que seria massa costós per a la indústria, argumentant que les taxes de reciclatge d'envasos de plàstic a Espanya ja estan molt per sobre dels objectius de la Unió Europea", argumenta la recerca. Per a deslegitimar el sistema de retorn i continuar mantenint els seus interessos intactes, aquesta organització inverteix fortament en màrqueting i comunicació, tal com es recull en l'informe. Segons Changing Markets, el presumpte lobby del plàstic estaria patrocinant estudis científics de prestigioses universitat públiques espanyoles com la Universitat d'Alcalá de Henares, la Universitat d'Alacant o la Universitat Politècnica de Madrid, la càtedra de la qual de Medi Ambient rep subvenció directa d'Ecoembes.
El Pacte Europeu sobre els Plàstics es va llançar el 6 de març de 2020 i està obert a tots els països de l’Espai Econòmic Europeu (inclòs el Regne Unit). La iniciativa està liderada pels governs francès, holandès i danès, en consulta amb més de 80 organitzacions de tota Europa, amb el suport de WRAP (Worldwide Responsible Accredited Production (WRAP) es un programa no gubernamental creado por una organización sin fines de lucro que promueve una producción y una gestión lícitas, humanas y éticas).
Els seus objectius per al 2025 inclouen:
• Fer que tots els envasos de plàstic i productes de plàstic d’un sol ús siguin reutilitzables sempre que sigui possible i, en tots els casos, reciclables;
• Reduir la necessitat de productes i envasos de plàstic verge en un 20% com a mínim;
• Augmentar la capacitat de recollida, classificació i reciclatge de tots els plàstics utilitzats en envasos i productes d’un sol ús en els països participants en un 25% com a mínim; i
• Potenciar l'ús de plàstics reciclats tant com sigui possible, amb una mitjana d'almenys un 30% de plàstics reciclats en productes i envasos de plàstic d'un sol ús. Tot i que l’objectiu principal continua sent «tancar el bucle i augmentar significativament el reciclatge de plàstics», el Pacte Europeu sobre els Plàstics es considera més ambiciós que altres pactes nacionals a causa dels seus objectius generals de reducció de plàstic. Tanmateix, la manca d’implicació de la societat civil va ser una preocupació, ja que les ONG només es dedicaven a la superfície, fent que els principals grups de campanyes del plàstic, com Break Free From Plastic, rebutgessin la signatura del pacte. Break Free From Plastic també va subratllar que la iniciativa continua sent voluntària i no pot substituir mesures reguladores fortes.
Ens centrem en la recentment adoptada Directiva de SUP de la UE i en el lobby de la indústria en reacció a ella, primer a nivell de la UE i ara a nivell nacional en diferents estats membres. Posteriorment, analitzem com treballa la indústria per retardar i debilitar la introducció de DRS a Àustria, Espanya, França, Escòcia i la República Txeca. Finalment, investigem com la indústria del plàstic influeix en les polítiques de la Xina, el Japó, Kenya, Bolívia i Uruguai, cadascuna de les quals revela una sèrie de tàctiques diferents sobre el terreny al llibre de joc corporatiu.
Espanya és el cinquè país més poblat de la UE i el quart consumidor d’envasos de plàstic, a més de produir 4,6 milions de tones de plàstic el 2016.
Espanya representa el 10% de tots els plàstics d’un sol ús consumits a Europa, inclosos 3.500 milions de ampolles de soda, 1.500 milions de tasses de cafè d’un sol ús, 50.000 milions de burilles de cigarrets, 5.000 milions de palletes de plàstic i 207 milions d’unitats d’envasos d’un sol ús. : 0,28 kg diaris.
Espanya aboca més plàstic al mar Mediterrani (la sisena àrea d’acumulació de plàstic del món) que qualsevol altre país de la regió, excepte Turquia. Malgrat tot, a la superfície sembla que Espanya és el líder en reciclatge de plàstics a Europa.
Segons Eurostat, a la UE es calcula que el 42% dels residus d’envasos de plàstic es van reciclar el 2017; Mentrestant, Espanya va reciclar el 48% dels seus residus d’envasos de plàstic. Tot i això, diverses organitzacions han qüestionat aquestes dades; per exemple, Greenpeace afirma que la xifra real és més propera al 25% o inferior, en part perquè gran part de la informació subministrada al govern espanyol prové de la pròpia indústria del plàstic.
"Ecoembes té molts diners i el que fan és gastar-ho tot en comunicacions. És molt difícil resistir-los perquè han comprat gairebé tots els mitjans de comunicació. Hi ha gent que s’atreveix a denunciar les mentides d’Ecoembes, però no va molt lluny perquè Ecoembes inverteix tants diners en els mitjans de comunicació que tot s’acaba enterrant "- Juantxo López de Uralde, polític espanyol i exdirector de Greenpeace Espanya.
Per exemple, el 2019, Greenpeace va publicar un informe que qüestionava les dades d’Ecoembes sobre el reciclatge de residus i envasos de plàstic a Espanya i desmentia el suposat èxit de recollida del seu actual model EPR.
Poques hores després que Greenpeace llancés l’informe, diversos mitjans nacionals i regionals els punts de venda van donar a conèixer la resposta d’Ecoembes, que acusava l’organització ecologista d’ésser "irresponsable" i de crear meres "mentides", tot i que sense cap refutació específica de la investigació de Greenpeace, ni cap prova en contra del contrari. inclou l’ús de la imatge d’activistes ecologistes com Greta Thunberg en anuncis i documents i la publicació d’imatges manipulades.
Per exemple, a l’anunci televisiu d’Ecoembes, #ReciclaYRespira (‘reciclar i respirar’), l’empresa utilitza una imatge suposadament d’un carrer contaminat d’Espanya; no obstant això, es va descobrir que la fotografia representava una carretera a Pequín amb els senyals de trànsit photoshopped. A més, Ecoembes finança i és el principal patrocinador del Congrés Nacional de Medi Ambient i de l'Associació de Periodistes d'Informació Ambiental, i fins i tot va ser un gran patrocinador de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, COP25 Madrid, el 2019.
Catalunya: silenciada pel lobby de la indústria
Les discussions sobre la introducció del DRS a Catalunya van començar el 2013, després d’un èxit del projecte pilot al municipi de Cadaques, però la ferotge oposició de la indústria ha descarrilat en gran mesura aquests esforços. Amb la intenció d’implementar un DRS per a envasos de begudes d’un sol ús a tota la regió, l’Agència Catalana de Residus va encarregar un estudi de viabilitat tècnica, ambiental i econòmica.
Tot i que la indústria va pressionar el govern català perquè no realitzés aquest estudi en primer lloc, finalment l’informe es va publicar el juliol de 2017 i es va presentar al secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat de Catalunya.
El lobby de la indústria, liderat pel president de DAMM (fabricant de cervesa) i representants d’Ecoembes, Ecovidrio, Foment del Treball, Freixenet i altres - van orquestrar una intervenció presencial un dia abans que el ministre català encarregat de l’estudi, Santi Vila, li donés llum verda .
Com a resultat, la indústria va aconseguir retardar el llançament de l’informe durant més d’un any, tot i que posteriorment es va publicar l’estudi. Després del seu llançament, la indústria va continuar denunciant l’informe per haver subestimat els costos reals del DRS i els efectes que tindria sobre les empreses, especialment les petites empreses.
Entre els oponents més forts hi havia Foment del Treball (federació d’empresaris i indústria catalana), l’Associació Espanyola de Cadenes de Supermercats (entre els quals hi ha Alcampo, Carrefour, Eroski, Lidl, Mercadona i SuperCor) i la Confederació Espanyola de Comerç.
" Amb un sistema adequat un DRS resultaria en taxes de reciclatge més altes per als envasos de begudes; una reducció global anual del 90% de les escombraries; i una reducció dels costos de neteja, cosa que permet als municipis estalviar 16,90 milions d’euros anuals."
Ecoembes també va utilitzar els seus recursos per atacar l’informe mitjançant l’esmentat estudi de l’ESCI-UPF School of International Studies - finançat per empreses com Ecovidrio i Tetra Pak - i en un comunicat de premsa que disputa els beneficis mediambientals de la DRS. la indústria va pressionar per desacreditar-lo, l'estudi va concloure que, amb un sistema adequat, un DRS resultaria en taxes de reciclatge més altes per als envasos de begudes; una reducció global anual del 90% de les escombraries; i una reducció dels costos de neteja, cosa que permet als municipis estalviar 16,90 milions d’euros anuals.
Tot i els clars beneficis confirmats per l'estudi, la indústria encara ha aconseguit retardar la seva implementació. Lluitar fins al final L'exemple d'Espanya mostra com una àmplia gamma de tàctiques de la indústria han minat amb èxit els intents d'introduir el DRS, o qualsevol altra reforma significativa, tant a nivell nacional com regional.
El lobby dels plàstics (liderat per Ecoembes i els grans gegants dels supermercats, com Mercadona i Carrefour) continua exercint pressió, fins i tot amenaçant a altres empreses, i fins ara té èxit en els intents de combatre la contaminació per plàstics a Espanya.
El juny de 2020, el govern espanyol va aprovar un impost sobre els envasos de plàstic d’un sol ús per a la fabricació, importació o adquisició intracomunitària de contenidors que s’utilitzaran al mercat espanyol. Aquest impost, que entrarà en vigor l’1 de juliol de 2021, recaptarà 724 milions d’euros anuals.
Tot i que aquesta nova llei estableix l’objectiu de reduir la generació de residus en un 15% el 2030 (en comparació amb els nivells del 2010), tard o d’hora Espanya haurà de complir la Directiva SUP UE, que estableix que el 77% de les ampolles de beguda introduïdes al mercat s’hauria de recollir per separat el 2025 i s’hauria d’arribar al 90% el 2029, per al qual l’únic mètode provat és el DRS.
Deixar DRS com un compromís voluntari per als productors i minoristes a implementar pel seu compte, en lloc de formar part de la legislació obligatòria, permetrà, una vegada més, a la indústria eludir la seva responsabilitat per la contaminació per plàstics.
Informació extreta de l'Informe de la Fundació Changing Markets. Traducció de l'anglès al català mitjançant google. Imatges d'arxiu de la revista Las afueras, de la recollida de plàstics al Besòs. Altres imatges cedides per Greenpeace a la revista Las afueras.