Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Divendres, 27 Desembre 2024

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info

acnur la trata de menores en Mali 

GINEBRA (Suïssa), 1 de desembre de 2020 - ACNUR, l'Agència de l'ONU per als Refugiats, L'Agència de l'ONU per als Refugiats, ACNUR, alerta avui que el conflicte, la inseguretat, la COVID-19 i el deteriorament de les condicions econòmiques estan incrementant la tracta de nens i nenes, el treball forçós i el reclutament forçós per part de grups armats a Mali.


S'ha documentat un nombre cada vegada més gran de reclutament de nens i nenes en la primera meitat d'aquest any (230 casos), comparat amb el total dels registrats a tot el 2019 (215 casos), segons un recent informe fet públic pel grup de protecció Global liderat per ACNUR, una xarxa d'agències de l'ONU i ONG, que proporciona protecció a persones afectades per crisis humanitàries.
 
Els grups armats estan al seu torn traficant amb nens i nenes per treballar en mines d'or, aprofitant-se dels beneficis que obtenen per enriquir als combatents, alimentar el mercat d'armes i finançar la violència. També es demanen "impostos" per extorsionar persones adultes que treballen en aquestes mines d'or.
 
Com els col·legis estan tancats pel conflicte, la inseguretat, la COVID-19 o les vagues dels professors, els nens i nenes també són empesos cap a les mines d'or informals, especialment a Gao i Kidal, on moltes àrees estan controlades per grups armats.
 
Les avaluacions de protecció ràpides realitzades estimen que uns 6.000 menors, principalment nens, estan treballant en vuit mines per tot el país. Aquests nens estan exposats a les pitjors formes d'explotació laboral i econòmica, i a abusos físics, sexuals i psicològics.

Alguns nens arriben a aquestes zones mineres ja amb un "deute", on un tercer els finança el transport i el menjar. D'altres han informat que han treballat durant dies sense que els hagin pagat. Els nens són forçats a treballar per temps indeterminat, fins que paguin el reclutament i la "deute" de viatge.

Com a resultat de la deterioració de l'conflicte i de la situació socioeconòmica, exacerbats per la pandèmia, estem veient algunes de les violacions de drets humans més atroços al Sahel ", va dir Gillian Triggs, l'Alta Comissionada Assistent per a Protecció.

"Els grups armats estan forçant a nenes i nens a lluitar, estan sent víctimes de tracta, de violacions, els estan venut, utilitzant com a esclaus sexuals o domèstics, o forçant-los a casar-se. Hi ha molts nens i nenes en risc al Sahel, una regió que està convertint-se en la crisi humanitària de més ràpid creixement a nivell mundial ".

Les víctimes són malians, així com refugiats, sol·licitants d'asil i població migrant.

S'han rebut informes procedents de la regió de Mopti, de comunitats de dones i nenes que han estat segrestades, agredides sexualment i violades. En aquesta regió s'han registrat ja més de 1.000 casos en el que va d'any. ACNUR també tem que els matrimonis forçosos s'incrementin en un país on s'estima que el 53% de les nenes acaben casades abans de complir els 18 anys.
 
Tot i el conflicte i la restricció de moviments per la COVID-19, Mali continua sent un país clau en el trànsit de refugiats i migrants que intenten arribar al nord d'Àfrica i Europa.

Algunes persones en situació de desplaçament acaben caient en mans de xarxes de tracta per a treballs forçosos en el sector de l'agricultura; altres, especialment les dones, són captades a la ruta per xarxes de tràfic que els prometen treballs al nord d'Àfrica, Europa i Orient Mitjà. Altres dones són derivades cap a Bamako o cap a les àrees d'agricultura o les mines, on acaben forçades a exercir sexe de supervivència.

Els perfils dels traficants i els seus còmplices van des de grups criminals organitzats o grups armats, caps tribals o autoritats estatals. De vegades, fins i tot els pares, parents o membres de la pròpia comunitat estan involucrats.

ACNUR continua demanant amb urgència més suport en els esforços per prevenir i respondre a la tracta de persones, que es protegeixi als que estan en situació de risc i que es doni suport a les víctimes, assegurant que els responsables siguin portats davant la justícia.

A més d'aquest augment de les violacions de drets humans, entre les quals hi ha la violència de gènere, el tràfic i el reclutament de menors, un nou informe fet públic ahir alerta que prop de 40 milions de persones desplaçades internes o persones afectades per conflictes podrien quedar-se sense suport per falta de finançament.

D'acord amb aquest informe, el finançament que es requereix aquest any per protegir les persones que més necessiten l'assistència humanitària en situacions de crisi amb prou feines ha arribat a el 25 per cent del que és necessari.


 

A nivell global, l'ACNUR treballa en la prevenció del tràfic i la resposta a refugiats, desplaçats i persones apàtrides, liderant un equip operatiu per combatre la tracta, com a part de el Grup de Protecció Global (Global Protection Clúster en anglès)
Commoció: Abús, explotació i tràfic d'éssers humans arran de la COVID-19, és l'últim informe de el Grup de Protecció Global que pot llegir-se aquí.
Trencant el sostre de vidre: un enfocament més intel·ligent per finançar la protecció, l'informe de el Consell Noruec per a Refugiats i de el Grup de Protecció Global liderat per ACNUR es pot descarregar aquí.

Entre setembre i novembre de 2020, diversos clústers de protecció van oferir serveis d’estalvi de vida enmig de renovacions de violència armada i una onada fresca de desastres, incloses pluges fortes, inundacions i ciclons que han provocat necessitats immediates de protecció a Burkina Faso, Txad, RDC, El Salvador, Guatemala, Hondures, Mali, Níger, Nigèria , Somàlia, Sudan del Sud i Iemen.


FIN

 

Consulta el portal de ACNUR sobre la situació en el Sahel.

Dpto. de Comunicación
de la Oficina de ACNUR en España

                                             

María Jesús Vega, Portavoz de ACNUR en España
Rosa Otero, Responsable adjunta de Comunicación

 

Informació enviada per ACNUR a la revista Las afueras.

Història recent de Mali.(Viquipèdia)

El dimarts 18 d'agost del 2020 el president Ibrahim Boubacar Keita i Boubou Cisse, el primer ministre del país foren detinguts per militars rebels que rebien el suport de manifestants que feia mesos que demanaven la seva dimissió. Van ser presos al palau presidencial i van ser portats a Kati, a 15 quilòmetres de Bamako.[3][4] Moussa Faki Mahamat, president de la comissió de la Unió Africana i Emmanuel Macron, president francès, han criticat aquest cop d'estat i han demanat que es tornin a posar al poder als membres del govern deposats pels rebels militars.[3] Entre el 10 i 15 de juiol del mateix  2020 hi va haver a Mali greus disturbis sagnants després d'una manifestació convocada pel Moviment del 5 de juny. Ja al 21 de març del 2012 hi havia hagut una rebel·lió de militars al campament de Kati degut a que el govern que hi havia en aquell moment no havia pogut frenar als rebels tuaregs ni l'arribada al país de jihadistes. Aquest anterior cop d'estat va significar la caiguda de l'ex-president Toumani Touré i que el nord del país fos ocupat per grups islamistes armats durant nou mesos fins que van ser expulsats per una intervenció armada internacional capitanejada per França el gener del 2013.[3]

El mitjà de comunicació Aujourd'hui, de Mali, el passat dia 12 de desembre. va publicar una carta adreçada al President de la Transició, intitulada Mourir de faim, de Covid-19 ou d'insecurité, on s'afirmava que el poble de Mali viu actualment sota la amenaça de tres riscos majors, cadascú necessita de mesures energiques: La Covid-19, la extrema pobresa que va creixent i la inseguretat que ens impedeix dormir.