Ada Colau presenta el projecte “Superilla Barcelona” en un fòrum mundial de ciutats a París.
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va participar ahir, 11 de desembre, en el Fòrum Zero Carboni, una cimera de ciutats promoguda per l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, cinc anys després de l’Acord de París pel Clima.
Es tracta d’un esdeveniment que durant dos dies ha reunit actors de la lluita contra el canvi climàtic: alcaldes i alcaldesses, associacions, organitzacions no governamentals internacionals, científics, empreses i representants de la societat civil. L’alcaldessa de Barcelona ha estat especialment convidada per presentar en aquest fòrum el projecte “Superilla Barcelona”, en el marc d’una de les sessions dedicades a explicar els principals projectes que les ciutats estan desenvolupat per afavorir els passeig, el joc, l’estada i el comerç local, com ho és també la iniciativa de la ciutat dels 15 minuts, que impulsa París.
L'olivera centenària de la Rambla Guipúscoa observa a la nena, mentre aquesta es passeja amb el seu patinet. Tots dos desitgen viure una vida millor, sense fums, ni soroll, ni cotxes, que no siguin elèctrics, al seu voltant.
La cimera de París ha servit també per reafirmar el compromís de les ciutats per la neutralitat del carboni i la reducció dels gasos d’efecte hivernacle. Les ciutats han tornat a defensar el seu paper central en la lluita contra el canvi climàtic, just el dia abans que se celebri la cimera Nacions Unides que se celebrarà demà a Londres. Les ciutats participants al Fòrum Zero Carboni de París han aprovat el manifest que s’adjunta en aquesta informació.
Enllaços relacionats
Intervenció de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau (vídeo, mp4, 1.40 GB)
5 anys de l'Acord de París: Les ciutats reafirmen el compromís amb la neutralitat del carboni el 2050
Cinc anys després de la COP21, la Ciutat de París i La Tribune han organitzat el Fòrum Zero Carboni els dies 10 i 11 de desembre. Aquest esdeveniment digital ha reunit al llarg de dos dies els actors de la lluita contra el canvi climàtic (alcaldes, associacions i ONG franceses i internacionals, científics i representants de la societat civil, empreses) amb l'objectiu de fer balanç del progrés però també per trobar els nous eixos d'actuació que s'han d'implementar per afrontar aquest repte històric que és la preservació del nostre planeta.
El 12 de desembre de 2015, com a part de la COP21, es va signar un acord històric a París per combatre el canvi climàtic; limitar l'escalfament global a menys de 2ºC i aconseguir la neutralitat del carboni el 2050. El 2015, Anne Hidalgo, alcaldessa de París, i Michael Bloomberg, enviat especial de l'ONU sobre ciutats i clima, van reunir 1.000 alcaldes de tot el món a París per enviar un fort senyal als estats: hi ha solucions i les ciutats tenen el poder d'actuar.
Segons l'alcadessa, Ada Colau, la Superilla Barcelona, és el model de ciutat del segle XXI que volem. Un model que pretén pacificar gran part de l'espai públic, per a reduïr la presència dels vehicles i guanyar un espai públic de qualitat que aconsegueixi que els veïns, els nens, la gent gran puguin passejar de forma segura i saludable, i a més a més, en un espai públic on es pugui jugar sense perill. En resum, una ciutat menys contaminada, més habitable, més saludable, menys sorollosa i que deixi de contribuir al canvi climàtic.
Les grans ciutats, ha manifestat l'alcaldessa, som les principals emissores dels gasos d'efecte hivernacle, que estan provocant el canvi climàtic i volem ser part de la solució. Tenim un problema, el nivell d'emissions que hi ha en les ciutats i el nivell de contaminació provoca a la ciutat de Barcelona 1000 morts prematures a l'any, causats bàsicament per la contaminació que produeixen els cotxes. Estem parlant dels vehicles que fan servir un 60 % de l'espai públic i representen només un 20% dels desplaçaments.
La Declaració de París (pdf, anglès)
La Declaració de París:
5 anys després, les ciutats estan més compromeses que mai amb el clima.
El 4 de desembre de 2015, alcaldes de ciutats de tot el món es van reunir a París per llançar una crida a l'acció climàtica i animar els estats a arribar a un acord ambiciós per reduir les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle. El 12 de desembre de 2015, durant COOP21, es va adoptar l'acord de París sobre el clima, convertint la seva cita en una fita històrica en la lluita internacional contra el canvi climàtic.
cinc anys després, on estem?
S'ha fet un progrés significatiu a tot el món. A l'octubre de 2020, els membres del Parlament europeu van demanar que es redueixin un 60% les emissions de gasos hivernacles el 2030. Mentrestant, la Xina va anunciar els seus plans per assolir la neutralitat del carboni el 2060.
Aquests progressos significatius es van aconseguir principalment gràcies a l'acció de primera línia de les ciutats. Les ciutats s'han mogut per reduir les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle i adaptar-se a les contingències climàtiques com ara calor, inundacions, huracans i sequeres, que són cada vegada més freqüents i afecten. Més de 500 ciutats i regions s’han compromès a assolir la neutralitat climàtica el 2050.
Les ciutats han estat remarcablement innovadores i reactives per adaptar-se i han estat ràpids en implementar solucions concretes (carrils bici, cooperació entre ciutats, ecologització de la recuperació verda, etc.) que són bons per a l’ambient sanitari i el clima alhora.
Mentrestant, alguns terribles contratemps han provocat retards. Els Estats Units s’han retirat de l’acord: amb les darreres eleccions de Joe Biden a la Casa Blanca, els Estats Units haurien de tornar a entrar a l’Acord de París. A més, la majoria de les contribucions nacionals determinades (NDC) no sempre respecten els objectius i massa governs no han adoptat les mesures, que es consideraven necessàries, que s’havien planejat.
L’actual crisi sanitària recorda que els danys causats pels éssers humans al nostre entorn tenen greus conseqüències que ja no es poden ignorar. Per fer front a l’emergència climàtica mundial, oferir una recuperació sostenible de COVID19 i protegir la salut dels nostres conciutadans, hem d’actuar millor. La reprogramació de la COP26 no ha de comportar un any perdut addicional: s’acaba el temps.
És per això que, avui, les ciutats, reafirmem la nostra ambició de contenir l'augment de l'escalfament global dins de l'objectiu dels 1,5 º C de l'Acord de París i manifestem solemnement el nostre compromís de respectar les següents resolucions:
- Posar l'acció climàtica al centre de tota presa de decisions urbanes, per tal d'aconseguir la neutralitat climàtica i crear comunitats equilibrades i equitatives;
- Compromís d’arribar (net) a zero en els anys 2040 o abans, o bé a mitjan segle, en línia amb els esforços mundials per limitar l’escalfament a 1,5º C....
- Abans de la COP26, expliqueu quins passos es prendran per assolir el zero net, especialment a curt o mitjà termini. Establir un objectiu interí per assolir en la dècada del text, que reflecteixi una part justa de la reducció global del CO2 del 50% el 2030 identificada a l’informe especial de l’IPCC sobre l’escalfament global de 1,5 C.
- Abans del 2022, procediu immediatament a planificar almenys una acció climàtica inclusiva i equitativa, tal com proposa el programa "Cities Race to Zero", que contribuirà a situar la vostra ciutat en una pista resistent d'acord amb l'objectiu 1.5C de l'Acord de París.
- Informeu anualment del nostre progrés a partir del 2022.
- Tingueu en compte les preocupacions dels joves i impliqueu-los en la governança de les polítiques climàtiques, tot fent-los responsables de manera constant i transparent.
- Construir noves associacions amb tots els grups d'interès i establir plans d'acció coordinats entre poblacions urbanes i rurals per tal d'accelerar la transició ecològica del nostre subministrament d'aliments.
- Convideu els nostres socis (líders polítics, consellers delegats, sindicats, inversors i societat civil) a unir-se a nosaltres per reconèixer l’emergència climàtica global i ajudar-nos a dur a terme accions basades en la ciència per superar-la.
- Adopteu solucions basades en la natura en els nostres plans climàtics, situant la biodiversitat al centre dels missatges de mitigació del canvi climàtic.
- Donar suport als canvis en les activitats econòmiques de les nostres ciutats que permetin una reducció més ràpida de la seva petjada de carboni;
- Impulsar una veritable justícia climàtica per protegir els més vulnerables del canvi climàtic i pobresa energètica;
- Comprometeu-vos amb tots els nostres socis públics i privats per donar accés a energies renovables i neutres en carboni per a tots els nostres ciutadans el 2050;
- treballar amb els estats i la comunitat científica internacional per construir noves activitats econòmiques;
- Animar els estats a emetre ràpidament noves contribucions ambicioses sobre el clima, incloses les accions de les ciutats, d'acord amb l'Acord de París.
- Animeu els principals inversors públics i privats dels Estats a confirmar el seu compromís financer amb el Fons d'Adaptació de 100.000 milions de dòlars anuals i els plans d'estímul verd que donen suport a les ciutats.
- Seguirem sensibilitzant sobre la necessitat que les nostres ciutats rebin fons internacionals que contribueixin a la implantació de les nostres polítiques de neutralitat climàtica.
- Ens comprometem a unir-nos a la Cities Race to Zero i convidem totes les ciutats a fer el mateix abans de la COP26.
- Com que l’èxit de l’Acord de París només es pot aconseguir mitjançant la cooperació i la solidaritat internacional cada vegada més gran, demanem als estats que compleixin els seus compromisos i compleixin les seves responsabilitats.
"Encara hi ha temps per actuar, per tant, avui fem una nova crida a tots els governs perquè actuïn amb fermesa per poder enfortir les nostres accions, limitar dràsticament el canvi climàtic i preservar el nostre planeta."
Informació extreta de la web de l'Ajuntament de Barcelona. Traducció al català de la declaració de Paris realitzada per la redacció de la revista Las afueras. Imatges d'arxiu de la revista Las afueras.
El camí després de la cimera de París
- Data de publicació:
- 04/2016
- Autor:
- Luigi Carafa, investigador Marie Curie, CIDOB
*Una versió d'aquest article ha estat publicada en El País
Traducció del castellà: Olga Viñals
La Cimera del Clima de París (COP21) va ser un èxit. Però, segons Christiana Figueres, secretària executiva de la Convenció Marc de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (UNFCCC, per la seva sigla en anglès), aquesta va ser la part fàcil. El 12 de desembre de 2015, 195 governs van adoptar unànimement un acord històric per limitar l’escalfament global a menys de dos graus centígrads i fer esforços per mantenir-se dins del límit d’1,5 graus per sobre dels nivells de l’època preindustrial. Aquests objectius s’hauran de complir mitjançant accions nacionals voluntàries i augmentant el flux de finançament per al clima. L’acord també inclou un mecanisme per incrementar les accions cada cinc anys a partir del 2018 i no permet retrocessos.
S’han tardat vint anys a arribar a aquest acord. Mentrestant, hem continuat cremant combustibles fòssils, que avui dia cobreixen el 81% dels nostres patrons de producció, consum i transport. Amb el Protocol de Kyoto es van intentar reduir les emissions mundials, tanmateix, dues terceres parts d’aquestes emissions procedents de la crema de combustibles fòssils s’originen a tan sols deu països, dels quals únicament cinc estan compromesos amb el conveni. Els responsables més importants (la Xina, l’Índia i els Estats Units) no ho estan. Mentrestant, la temperatura mitjana mundial ja ha augmentat gairebé un grau centígrad.
Si la cimera COP21 ha estat la part fàcil, quins obstacles podem esperar a partir d’ara? Aquestes són les tres claus per entendre millor com podem convertir en realitat l’Acord de París. És la part difícil encara pendent.
1. La política no hauria de repetir els errors del passat
Els polítics no haurien de caure en els mateixos greus errors, especialment als Estats Units. El president Bill Clinton va firmar el Protocol de Kyoto, però el Congrés mai no el va ratificar. El 1997, la Resolució Byrd-Hagel del Senat va deixar clar que els Estats Units mai no ratificaria cap acord sobre el clima que debilités la competitivitat econòmica nacional i que no inclogués també tots els principals països en desenvolupament (aleshores, es referia, sobretot, a la Xina). Més endavant, el Canadà es va retirar del Protocol abans de la finalització del primer període de vigència, mentre que Rússia, el Japó i Nova Zelanda no es van arribar a unir al segon. Avui dia, Kyoto només representa el 14% de les emissions mundials.
Perquè l’Acord de París entri en vigor l’han de ratificar, acceptar, aprovar o adherir-s’hi com a mínim 55 països, responsables de, com a mínim, un 55% del total mundial d’emissions. Tanmateix, als Estats Units hi ha una clara divisió política sobre l’agenda de Barack Obama pel que fa al clima i a l’Acord de París. En les eleccions de meitat de mandat del novembre del 2014, els republicans van obtenir el control del Senat, la qual cosa va augmentar el seu poder en els dos anys finals de la presidència Obama, així com en els dos primers de la següent.
El 9 de febrer d’aquest any, el Tribunal Suprem dels Estats Units va suspendre temporalment el Pla d’Energia Neta d’Obama per reduir les emissions de carboni de les centrals elèctriques en un terç dels nivells del 2005 d’aquí al 2030. La producció d’electricitat és la principal font d’emissió de CO2 dels Estats Units i, per tant, aquest pla és la peça clau de l’estratègia del president per al clima.
Cinc jutges republicans hi van votar en contra, mentre que quatre demòcrates ho van fer a favor. Pot ser que amb això hagin fet alguna cosa més que endarrerir el programa d’Obama en relació amb el clima. Si, al final, el pla es rebutja, podria restar eficàcia a l’històric Acord de París.
Sense el Pla d’Energia Neta, els Estats Units no estaran en condicions d’assolir la meta fixada a París per reduir les seves emissions de carboni entre un 26 i un 28% respecte als nivells del 2005 d’aquí al 2025, ja que aquest compromís es va plantejar assumint que el pla s’aplicaria en la seva totalitat.
Les eleccions presidencials dels Estats Units són ja a tocar, i és molt possible que el canvi climàtic acabi formant part de la llista de temes que poden dividir l’electorat nord-americà. Per la seva banda, Donald Trump, actual favorit de la cursa republicana, ha dit que el discurs del president Obama en la Cimera del Clima de París el desembre passat havia estat una de les declaracions més estúpides que havia sentit mai. Així mateix, Ted Cruz, un altre dels competidors republicans, ha promès retirar-se de l’Acord de París si és elegit president.
Des de Kyoto, els ciutadans nord-americans han pres cada vegada més consciència del canvi climàtic i dels seus efectes adversos. El nombre d’aquells que ho neguen ha descendit considerablement, però encara en queden alguns. No obstant això, en més de vint anys de polítiques sobre el clima hem après que no hem de donar res per descomptat. En aquest sentit, les polítiques nacionals sempre poden interferir en el règim climàtic mundial, especialment als Estats Units.
2. Hem de garantir la coherència entre les accions climàtiques nacionals
L’Acord de París es va construir a l’entorn de les denominades Contribucions Previstes i Determinades en l’Àmbit Nacional (INDC, per la seva sigla en anglès), en les quals els països exposen les accions nacionals que tenen la intenció d’emprendre per lluitar contra el canvi climàtic. Els compromisos dels països presentats fins ara inclouen el 98% de les actuals emissions mundials.
Però les INDC es van expressar en termes molt dispars, ja que molts governs van encomanar la preparació de les seves contribucions a empreses consultores que, sovint, basen els seus treballs en supòsits diferents i en estratègies nacionals diferents, la qual cosa va donar com a resultat una gran varietat d’INDC (amb dates de referència i objectius relacionats amb els gasos amb efecte d’hivernacle, o bé metes d’intensitat i objectius no relacionats amb els gasos d’efecte hivernacle, com ara fites en matèria d’energia renovable).
En el marc de l’Acord de París, les INDC es convertiran en una espècie de plans climàtics nacionals. És urgent garantir que les accions de cada país siguin consistents i guardin coherència les unes amb les altres. Hem de desenvolupar i utilitzar sistemes comuns de mesurament, esborranys-guia amb una àmplia acceptació i sistemes reforçats d’intercanvi d’informació. Encara queda un llarg camí per recórrer respecte d’aquest tema, però hauríem de fer-ho, a tot estirar, el 2018, data en la qual es tornaran a convocar els països per revisar i incrementar les seves accions.
Un punt important és que l’anàlisi de l’efecte agregat dels compromisos nacionals apunta a un augment global de la temperatura de 2,7 graus centígrads, la qual cosa pressiona els governs perquè considerin com elevar el llistó de la seva ambició. Per tal que això s’esdevingui, els països haurien de posar en pràctica accions que tinguin en compte el seu potencial de reducció d’emissions a la llarga, més que les seves necessitats a curt termini. Encara que els orígens de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle poden variar d’un país a l’altre, hi ha tendències predictibles associades a condicions tals com el nivell de desenvolupament econòmic, la dependència de les importacions de recursos energètics, les dimensions de la població i els canvis en l’estil de vida dels ciutadans.
3. Hem de vincular els inversors amb les oportunitats d’un model de baixes emissions de carboni en les economies en ràpid desenvolupament
Per al 2035, les economies en ràpid desenvolupament seran responsables per si soles de la totalitat de l’augment de les emissions globals (amb un percentatge del 29%). Es tracta d’un grup relativament reduït de menys de vint països tant grans (la Xina o l’Índia) com petits (el Marroc o Xile).
Per controlar i reduir eficaçment les emissions mundials, hem de vincular els inversors amb les oportunitats d’un model de baixes emissions de carboni en les economies en ràpid desenvolupament. Les energies renovables i les tecnologies energèticament eficients tenen el potencial de reducció d’emissions més important. Les energies renovables permeten descarbonitzar el sector elèctric, responsable de la major part de les emissions dels països emergents. Per la seva part, les tecnologies energèticament eficients ofereixen la possibilitat de reduir la quantitat d’energia necessària per subministrar productes i serveis. Aquestes tecnologies també tenen un enorme potencial quant a la creació de llocs de treball.
Tanmateix, en aquest grup de països, els alts riscos associats als obstacles tècnics, normatius i financers exerceixen un efecte dissuasiu sobre les inversions vinculades a emissions baixes de carboni. En conseqüència, els costos de finançament dels projectes solen ser més alts que en les economies desenvolupades. Per això necessitem polítiques eficaces capaces de reduir els riscos i fomentar les inversions en iniciatives de baixes emissions de carboni als països emergents.
L’Índia, l’economia que creix més ràpidament del món, és un dels casos més eloqüents. Es preveu que el 2022 superarà la Xina i es convertirà en el país més poblat del planeta. Dels 1.300 milions de persones que viuen sense accés a l’electricitat, una quarta part resideix a l’Índia rural. Mitjançant el desenvolupament de les energies renovables, i especialment de la solar, el Govern de Modi vol ampliar l’accés a l’electricitat i satisfer la cada vegada més gran demanda d’energia elèctrica de la ciutadania. En pocs anys, l’Índia ha instal·lat cinc gigawatts de potència solar. Actualment, Modi està implementant noves polítiques amb un ambiciós objectiu de desplegament de 100 gigawatts per al 2022, més del doble de la capacitat solar actual de la Xina i Alemanya, els dos països líders en aquest tipus d’energia.
En la Cimera COP21, el president Modi i el seu homòleg francès, François Hollande, van presentar una Aliança Solar Internacional de més de 120 països.
Per a les economies en ràpid desenvolupament, els plans climàtics nacionals, juntament amb les associacions publicoprivades en el marc de l’Acord de París, representen importants oportunitats d’atreure inversions en projectes amb baixes emissions de carboni. Si els governs mostren un compromís real i la capacitat institucional de transformar les polítiques en projectes, els inversors hi acudiran.
Així mateix, els governs han de ser constants en les seves polítiques de baixes emissions de carboni. Cal tenir en compte que, sempre que un nou govern fa un gir polític, els inversors marxen a un altre lloc (i, normalment, no tornen) perquè perden la confiança. Al final, els inversors necessiten saber amb certesa quines són les regles, i més encara en les economies en ràpid desenvolupament.
Informació extreta de la web del CIDOB.
CIDOB, CENTRE DE PENSAMENT GLOBAL
El CIDOB és un centre de recerca en relacions internacionals que, basant-se en criteris d’excel·lència i rellevància, té com a objectiu l’anàlisi de les qüestions globals que afecten les dinàmiques polítiques, socials i la governança des de l’àmbit internacional al local.
Com a institució independent, reconeguda amb una àmplia trajectòria històrica i sorgida de la societat civil, el CIDOB persegueix l’excel·lència i el rigor de les seves anàlisis, publicacions i projectes. Pretén ser un instrument útil per a la societat, assegurar l’accés obert al coneixement i promoure l’estudi dels temes internacionals que afecten la vida diària dels ciutadans. Així mateix, el CIDOB persegueix la rellevància i l’impacte social de la seva recerca i acompanya les demandes i la necessitat d’informació internacional de les institucions públiques, mirant d’incidir en els processos de presa de decisions i oferint visions alternatives.