Entrada de blog por Greenpeace España - 15-09-2020

El Govern ha incomplert el Reglament (UE) 2018/1999, de 11 de desembre de 2018, sobre la governança de la Unió de l'Energia i de l'Acció pel Clima, que estableix que havien d'haver aprovat  un Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC) i una Estratègia a llarg termini (ELP) amb caràcter definitiu el passat mes de desembre.

A més, l'esborrany projectat pel Govern no està en línia amb l'Acord de París i les recomanacions científiques del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic de Nacions Unides (IPCC) per no superar 1,5 ºC. Espanya ha d'assumir una reducció de les emissions GEH de al menys el 55% el 2030 respecte al 1990 i el zero net de les emissions en 2040.

En els esborranys de previsió de reducció de les emissions de Govern, es projecta una reducció d'emissions anual d'un 3% aproximadament (variant lleugerament segons l'any) entre 2020-2030, molt lluny de les recomanacions científiques esmentades. Per a l'any 2030 es preveu únicament una reducció del 23% respecte al 1990, i en l'Estratègia a llarg termini es proposa la descarbonització el 2050, quan tant per la nostra capacitat, com per la nostra responsabilitat com a país industrialitzat, hem de aconseguir-la abans de 2040.

Per això, les tres organitzacions considerem ineludible iniciar aquest litigi contra el Govern, l'única instància a la qual acudir, per la seva activitat totalment insuficient en les últimes dècades per mitigar el canvi climàtic que posa en greu risc els drets més essencials de les generacions presents i futures.

De quina manera afectarà el canvi climàtic a Espanya?

Segons l'Agència Europea de Medi Ambient, Espanya està entre els països d'Europa més afectats pel canvi climàtic. Amb els compromisos actuals de reducció d'emissions, Espanya no podrà evitar l'impacte dels greus episodis de sequera, l'augment del nombre i intensitat dels incendis i una major pujada del nivell de la mar amb les seves  conseqüents inundacions costaneres que estan per arribar.

La temperatura a Espanya s'ha incrementat 1,7 ºC, el que ha provocat, per exemple, la pèrdua de més de l'80% de les glaceres pirinenques, que podrien desaparèixer de manera irreversible el 2050. La pujada anual del nivell de la mar a la dècada de 1960 no arribava als dos mil·límetres, mentre en l'actualitat està pròxima als quatre.

S'espera una pujada d'entre 10 i 68 centímetres per a finals d'aquest segle, sent les zones més vulnerables els deltes i les platges, amb greu risc d'inundació i desaparició (els deltes de l'Ebre i de l'Llobregat, la Màniga de la Mar Menor, i la costa de Doñana, entre d'altres).

Cal destacar també que set de les 10 conques hidrogràfiques amb més estrès hídric (sequera crònica) de tot Europa es troben a Espanya, i que entre el 75% i el 80% de el país està en risc de convertir-se en desert al llarg d'aquest segle. A més, s'afegeix l'arribada recent d'algunes malalties tropicals a Espanya a través d'insectes com el mosquit tigre, ja instal·lat a tota la zona de Llevant. Aquests són transmissors de malalties com el virus de Nil, la malària, el paludisme, el dengue o el chikungunya, i l'augment de les temperatures a Espanya ha facilitat la reproducció d'aquests mosquits al país i la seva propagació pel territori.

Desigualtat y canvi climàtic.

Segons Oxfam Internacional, la desigualtat extrema i l'emergència climàtica mantenen una estreta relació, que situa en un costat als països rics i contaminants i en l'altre a aquells que, gairebé sense responsabilitat sobre la crisi ambiental; pateixen una major vulnerabilitat davant els impactes de l'escalfament global i compten amb pocs o cap mitjà per adaptar-se a l'increment de les temperatures i la degradació mediambiental.

Això és així a nivell global i a nivell nacional. A Espanya, la diferència d'ingressos es veu reflectida en la desigualtat d'emissions en funció del major o menor consum d'unes famílies o unes altres. Segons els càlculs d'Oxfam Intermón, les emissions del 10% de les llars més pobres suposen tan sols el 5,8% de les emissions nacionals totals.

Mentrestant, les emissions produïdes per les llars més rics multipliquen en 2,3 vegades les dels més pobres i superen en 6,5 punts percentuals l'emissió mitjana per llar. Al mateix temps, les llars més pobres tenen més difícil dur a terme processos d'adaptació i mitigació per afrontar l'emergència climàtica.

Espanya ocupa el sisè lloc entre els més desiguals de la UE, i el 50% de les persones assalariades en aquest país cobra menys de 19.830 euros a l'any. Sense una aposta pública de calat que posi en marxa una transformació ecològica justa i progressiva, les llars amb nivells de renda més baixos no podran accedir a tecnologies alternatives per reduir les seves emissions, millorar l'eficiència energètica de les seves llars, o optar per productes sostenibles o ecològics.

Informació enviada per Greenpeace a la revista Las afueras.