• GINEBRA (Suïssa) 11 de novembre de 2020 - La COVID-19 està agreujant la situació de milions de persones apàtrides a tot el món, ha advertit avui l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, Filippo Grandi.
• Amb motiu del sisè aniversari de la campanya d'ACNUR #IBelong (Jo Pertanyo), l'objectiu és acabar amb l'apatrídia abans de l'any 2024, Filippo Grandi va instar els líders mundials perquè incloguin i protegeixin les poblacions apàtrides i adoptin mesures contundents i ràpides per eradicar la apatrídia. "La pandèmia de COVID-19 ha mostrat més que mai la necessitat d'inclusió i la urgència de resoldre la apatrídia. Una pandèmia no discrimina entre ciutadans i no ciutadans."
• "No és de l'interès de cap Estat, societat o comunitat que les persones es quedin apàtrides i visquin al marge de la societat ", va declarar Grandi. "Hem de redoblar els esforços per resoldre aquesta ofensa a la humanitat al segle XXI".
• Privats de drets fonamentals i sovint sense poder accedir a serveis essencials, moltes persones apàtrides són marginades en el pla polític i econòmic, i es veuen exposades a la discriminació i queden vulnerables a l'explotació i els abusos. En molts països, les persones apàtrides, incloent als refugiats apàtrides, viuen en condicions sanitàries deficients i inadequades, que poden augmentar el risc de malalties.
• Tot i que és difícil obtenir dades globals, ja que les poblacions apàtrides no sempre es comptabilitzen o s'inclouen en els censos nacionals, segons la informació recopilada per ACNUR hi ha uns 4,2 milions de persones apàtrides a 76 països. No obstant això, es creu que el nombre real sigui considerablement més gran.
• Tot i que s'han registrat avanços significatius en la reducció de l'apatrídia a tot el món des de l'inici de la campanya al novembre de 2014, la pandèmia de coronavirus ha agreujat moltes de les dificultats i injustícies a què s'enfronten les persones apàtrides. "Sense ciutadania, moltes persones apàtrides no tenen accés o no estan incloses en els serveis essencials de salut pública i les xarxes de seguretat social. S'han quedat en una situació d'extrema vulnerabilitat davant d'aquesta pandèmia ", va afegir Filippo Grandi. No obstant això, alguns països han mostrat el seu lideratge a l'incloure a les persones apàtrides en la seva resposta a la COVID-19, assegurant-se que tinguin accés a proves i tractament, aliments, roba i mascaretes.
• Alguns governs han convertit el registre de naixements i altres formes de documentació civil en serveis essencials, mantenint aquestes operacions malgrat la pandèmia i ajudant a prevenir nous casos d'apatrídia. "La apatrídia és un problema fàcilment resoluble i prevenir - una qüestió de voluntat política que pot canviar l'estatus i la vida d'una persona - però, les conseqüències de la inacció, especialment enmig d'una pandèmia, poden posar en perill la vida de les persones ", va dir Filippo Grandi.
• "Per tal de protegir i salvar vides, instem als governs a resoldre l'apatrídia i assegurar-se que ningú quedi enrere".

• FI Nota per als redactors / informació de context: Des del començament de la Campanya #IBelong (Jo Pertanyo): Gairebé 350.000 persones apàtrides van adquirir una nacionalitat en llocs tan diversos com Filipines, Kirguizistan, Kenya, Tailàndia, Tadjikistan, Rússia, Suècia, Vietnam i Uzbekistan.
• 25 països es van adherir a les dues Convencions de les Nacions Unides sobre apatrídia, de manera que ja 94 països en l'actualitat són part de la Convenció sobre l'estatut dels apàtrides de 1954, i 75 de la Convenció per a reduir els casos d'apatrídia de 1961.
• A més, 16 països han creat o millorat procediments de determinació de l'apatrídia per identificar persones apàtrides al seu territori i alguns van establir mecanismes simplificats per obtenir la ciutadania.
• 8 Estats han esmenat les seves lleis de nacionalitat per concedir la nacionalitat als nens i nenes nascuts al seu territori que, d'una altra manera, serien apàtrides i 2 estats han reformat les seves lleis de nacionalitat per permetre a les mares transmetre la seva nacionalitat als seus fills en igualtat de condicions que els pares.

Dpto. de Comunicación
de la Oficina de ACNUR en España

María Jesús Vega, Portavoz de ACNUR en España
Rosa Otero, Responsable adjunta de Comunicación