 Open Arms: el jutjat de Ragusa decideix "que no dóna lloc per a procedir" contra Ana Isabel Montes Mier i Marc Reig Creus, cap de missió i comandant llavors, acusats d'ajudar i incitar a la immigració il·legal i a la violència privada.
 Marc Reig Creus
Ahir, 4 de novembre, al matí, es va celebrar la vista preliminar al jutjat de Ragusa per a Marc Reig Creus i Ana Isabel Montes Mier, llavors comandant i cap de missió, tots dos acusats d’ajudar i incitar a la immigració il·legal i a la violència privada.
Ana Isabel Montes Mier
Els fets es remunten al 15 de març de 2018, quan el nostre remolcador, l’Open Arms, a instància explícita de les autoritats italianes, va intervenir per rescatar 218 persones que, després de l’evacuació urgent d’una dona i un nounat, van ser obligades a desembarcar més tard al port de Pozzallo.
Després d'una investigació inicial oberta per la Fiscalia del districte de Catània, sobre els delictes de violència privada i conspiració criminal per a afavorir la immigració il·legal es va decidir que la competència corresponia als tribunals de Ragusa.
El GIP en la Cort de Catània va afirmar no identificar cap element idoni per a fonamentar l'existència d'aquest vincle associatiu, encara que, no obstant això, va establir que "no es pot permetre que les ONG creïn corredors humanitaris autònoms fora del control estatal i internacional, precursors de situacions crítiques dins de cada país en termes d'ordre i seguretat".
 Per això, el Capità i la cap de missió van ser imputats, d'una banda, del delicte d'auxili a la immigració clandestina i violència privada, per haver desatès les indicacions de les autoritats italianes que, després de sol·licitar expressament la intervenció de l’Open Arms en l'operació de salvament, van exigir la seva retirada per a permetre la intervenció de l’auto-denominada guàrdia costanera líbia; i per una altra, per no haver sol·licitat indicació d'un POS (Place of Safety) a Malta, mentre la nau continuava navegant cap al port de Pozzallo.
El Jutjat de Ragusa, després d'escoltar a les parts implicades, ha decidit dictar sentència i desestimar l'enjudiciament de tots dos perquè el delicte de violència privada no existeix i perquè no és punible a causa de l'estat de necessitat, pel que fa al delicte d'afavoriment.
Ens sentim molt satisfets amb aquesta sentència, perquè una vegada més s'ha demostrat que les nostres accions han estat sempre dirigides respectant els convenis internacionals i el Dret Marítim Internacional. El que ens mou és la defensa dels drets humans i la vida, principis fundacionals de les nostres constitucions democràtiques.
Vam estar al mar en aquell moment per a ajudar i ser testimonis de les greus violacions que es duen a terme al Mediterrani, i ara continuem sent-hi per continuar una dolorosa batalla que creiem que pertany a tots els ciutadans i ciutadanes que es preocupen per Europa i els seus valors.
Badalona, 5 de novembre de 2020.
AJUDANS A CONTINUAR ENDAVANT!
Informació facilitada pel servei de premsa de l'Open Arms, a la revista Las afueras.
|