La UE fa oïdes sordes a Moria i a la Mediterrània i reforça tant la devolució de migrants i refugiats com la guàrdia de fronteres i costes. Ens alarma el seu cinisme i la seva xerrameca davant la vida de milers d'éssers humans despullats de protecció i dignitat.
El nou pacte: ni més humà ni més segur.

Editorial originalment publicat a Eldiario.es.

Per Raquel González, responsable de Relacions Externes de Metges Sense Fronteres

La Comissió Europea va presentar el 23 de setembre l'esperat nou Pacte sobre Migració i Asil de la UE, inicialment previst per a febrer de 2020, que pretén establir un nou marc comú per a la gestió de la migració a Europa. El document reconeix que el sistema actual ja no funciona. I que, durant els últims cinc anys, la UE no ha estat capaç de arreglar-ho. Per tant, sembla necessari superar l'actual estancament i donar amb solucions comunes a un desafiament europeu.

El Pacte era una oportunitat perquè Europa decidís optar per una política migratòria que garantís la protecció adequada a les milers de persones que arriben a el continent buscant seguretat. Era una oportunitat per garantir els drets humans i assegurar condicions dignes als migrants, refugiats i sol·licitants d'asil que només busquen seguretat en els nostres països. El fet que un alt percentatge d'aquestes persones no aconsegueixin que Europa reconegui el seu dret a una protecció legal, basada en la Convenció de Ginebra per als refugiats, no hauria de traduir-se en que totes elles siguin oblidades en camps de contenció en condicions infrahumanes, com hem constatat a Lesbos i Samos els últims anys.

Resulta decebedor el resultat d'un Pacte els arquitectes ni tan sols poden argumentar que s'ha dissenyat "en calent". I hi ha molta hipocresia en anunciar aquest pacte com un més humà, quan en la pràctica continua elevant els murs de les fronteres en lloc d'oferir protecció. És decebedor comprovar com el Pacte constitueix una baula més en la cadena d'anuncis i promeses incomplertes dels últims anys. Les dades ens diuen que no hi ha una crisi migratòria alguna a Europa: el que hi ha és una crisi d'acollida, una fallada estructural de la gestió de les polítiques de migració i asil a la UE. El nombre de persones que han arribat a Europa a través del Mediterrani ha baixat vertiginosament des de 2015 a causa de el blindatge de les fronteres i l'externalització de les mateixes a tercers països com Líbia i Turquia.

Aquell any van arribar més d'un milió de persones per mar procedents fonamentalment de l'èxode que va provocar la guerra civil a Síria; el 2016, la xifra va baixar un 64% a causa de la signatura al març de l'acord de la UE amb Turquia, qui va actuar de mur de contenció de la migració cap a la UE. La xifra ha anat disminuint fins a les 46.000 persones que han arribat per mar el 2020, segons dades de l'Organització Internacional per a les Migracions. És una xifra que no té comparació amb la de 2015.

El Pacte era una oportunitat perquè no es fes un simple ajust de la normativa vigent, que ha transformat la nostra política d'acollida en un infern per als sol·licitants d'asil. Aquest nou Pacte podria haver implicat un profund canvi de mentalitat, deixar de banda d'una vegada per sempre les polítiques de contenció i dissuasió, i apostar per  una Europa més humana. Lamentablement, no ha estat així.

El document proposa l'anomenat "Mecanisme de Solidaritat" a la carta, que no obliga els països membres a acollir les persones, sinó que poden triar el tipus de suport que brinden a la gestió migratòria. Simplificant, les quotes d'asil no s'aplicaran de manera uniforme a la UE i el sistema d'asil només funcionarà de forma reduïda: els països poden acollir a refugiats i migrants, de manera que rebran suport financer de la Comissió Europea, o bé encarregar-se de la deportació dels sol·licitants d'asil que no hagin estat acceptats. Hem passat de quotes d'acollida a quotes de retorn. La devolució de les persones és una de les pedres angulars de l'Pacte, de manera que es reforça també la col·laboració amb tercers països. S'enforteix de nou la seguretat a les fronteres exteriors, amb la creació d'un cos permanent i més robust de Guàrdia Fronterera, el desplegament està previst a partir de l'1 de gener de 2021, i amb la figura d'un nou coordinador de Retorn de la UE.

S'accentua també el control dels procediments en frontera per a la identificació de persones que arriben sense permís o provinents d'un rescat al mar: per primera vegada inclou un examen previ a l'entrada que abasta la seva identificació i posterior classificació, amb l'objectiu de accelerar la deportació dels que no obtinguin protecció internacional.

Pel que fa a les operacions de rescat i salvament a la Mediterrània, de moment hi ha poques certeses, però sí una menció molt específica a el reforç de la seguretat i el control a través de Frontex (Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes), que hauria de proporcionar un major suport operatiu i tècnic. No s'esmenta el vergonyós camp de Moria en aquest pacte, ni el nou assentament on, després de l'incendi de Moria, , van traslladar a 9.000 persones en condicions igual de lamentables; però la UE es compromet a reassentar entre els estats membres a 29.500 persones fins a 2022. És destacable recordar que l'acord europeu de setembre de 2015, que pretenia resituar i reassentar 180.000 dels refugiats que van arribar a Grècia i Itàlia en dos anys, mai es va complir.