Open Arms, Sea Watch i Mediterranea s’uneixen per desafiar les polítiques migratòries d’Europa, sota el moviment #UNITED4MED, amb el suport d’una xarxa de ciutats i plataformes en terra.
Oscar Camps, fundador de l’ONG Proactiva Open Arms, Giorgia Linardi, representant de Sea-Watch i Erasmo Palazzotto, diputat italià i promotor de la plataforma Mediterranea, van presentar l’aliança de les tres organitzacions, la #UNITED4MED, en la roda de premsa celebrada al Museu Marítim de Barcelona, a la sala auditori, el passat divendres 23 de novembre d’enguany.
#UNITED4MED actuarà, segons Oscar Camps, amb el suport d’una xarxa de ciutats, com Barcelona, Madrid, València i Saragossa a Espanya, i de Nàpols, Palerm, Bolonya i Milà a Itàlia. Amb el suport de plataformes civils i ciutadans europeus que creuen que s’ha d’actuar en defensa dels drets humans en el mar i en terra.
Aquest moviment pretén defensar els drets i la dignitat de les persones, salvar les vides dels nàufrags al Mar Mediterrani, així com fer front comú a la barbàrie que està acabant amb la nostra idea d’Europa.
Mentre es realitzava la roda de premsa els vaixells Sea-Watch 3, de Sea-Watch; l’Open Arms i el Mare Jonio, de Mediterranea, navegaven en aigües internacionals, rumb al sud de Lampedusa on es trobarien i començaria a fer-se efectiva aquesta aliança.
La presentació del projecte #UNITED4MED es va realitzar just quan les embarcacions es trobaven fora d’aigües territorials, atès que no volien que els passes el mateix que li ha passat a l’Aquarius, el vaixell de SOS Mediterranée i de Metges Sense Fronteres, que es trobava al port de Marsella a la espera d’obtenir una bandera amb la que poder tornar a navegar i al final han hagut de deixar-lo al port indefinidament.
Oscar Camps, director de la ONG Proactiva Open Arms, ha invocat la «Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea» com argument davant les polítiques europees respecte als migrants al Mediterrani Central.
La dignitat humana, el dret d’asil, la prohibició de les expulsions col·lectives, i l’impediment de retornar o extraditar a una persona a un Estat en el que pugui corre un greu risc de ser sotmès a pena de mort, a la tortura o a d’altres penes o tractaments inhumans o degradants, són els drets personals i civils que Oscar Camps ha invocat per defensar la creació d’aquesta aliança entre Open Arms, Sea Watch i Mediterranea, la #UNITED4MED.
«Atès, que els Estats i la pròpia UE criminalitzen a les organitzacions i a les persones que defensen els drets humans en el mar, és hora de que aquestes organitzacions s’uneixen i actuïn», ha manifestat el fundador de la ONG, Proactiva Open Arms.
Clica aquí per escoltar la roda de premsa.
Oscar Camps ha continuat llegint els articles de la Carta dels Drets fonamentals de la Unió Europea: «l’article 1 de la Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea diu que: «La dignitat humana es inviolable. Serà respectada i protegida».
La dignitat de la persona humana no només és en sí mateix un dret fonamental, sinó que constitueix la base dels drets fonamentals.
Ha continuat el seu discurs fent referència al dret d’asil, que està recollit a la Carta Magna a l’article 18 i que exposa que: «es garanteix el dret d’asil dins del respecte a les normes de la Convenció de Ginebra de 28 de juliol de 1951 i del Protocol de 31 de gener de 1967 sobre l’Estatut dels Refugiats, i de conformitat amb el Tractat constitutiu de la Comunitat Europea».
Per finalitzar la seva locució i donar pas als conferenciants, Oscar Camps ha fet menció de l’article 19.2 de la Carta Magna, que parla de la protecció en cas de devolució, expulsió i extradició: « Ningú no podrà ser retornat, expulsat o extraditat a un Estat en què corri risc greu de ser sotmès a la pena de mort, a tortura o a d’altres penes o tractes inhumans degradants».
La Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea es va signar i proclamar el 7 de desembre de l’any 2000 en el Consell Europeu de Niça. Jacques Chirac, President llavors del Consell Europeu, va afirmar que:
»Aquest text suposarà una fita, ja que per primera vegada enuncia els valors, principis i drets bàsics en els quals es reconeixen els quinze pobles de la Unió i que proposen a aquells que s’hi vulguin afegir» Llegir carta.
Giorgia Linardi, jurista italiana experta defensora dels drets humans en el terreny de la migració, és la representant de Sea Watch (una ONG alemanya que va néixer al 2014, però que va començar a operar en el Mediterrani Central a partir de l’estiu de l’any 2015, com a resposta de la societat civil al buit que havien anat deixant les institucions en el canal de Sicília al finalitzar la operació Mare Nostrum.
La operació Mare Nostrum va consistir en un conjunt d’accions navals i aèries d’un any de duració, iniciada el 18 d’octubre de 2013 pel Govern d’Itàlia, per abordar l’increment de la immigració a Europa durant la segona meitat de l’any, i els consegüents naufragis tràgics d’embarcacions de migrants davant l’illa de Lampedusa. Durant aquesta operació de recerca i rescat, al menys 150.000 migrants van arribar sans i estalvis a Europa, provinents d’Àfrica i de l’Orient Mitjà.
En aquests moments, Sea Watch opera amb el Sea Watch 3 que es troba navegant rumb a la zona SAR després de passar més de 3 mesos bloquejat a Malta, per part de les autoritats. També disposa aquesta organització d’una avioneta, la Moonbird, amb la que fan accions de reconeixement des de l’aire.
Segons Giorgia Linardi, Sea Watch es una ONG que pretén salvar vides al Mediterrani central i testimoniar el que està succeint en aquesta part del món. I el que està succeint, en les seves pròpies paraules, es que alguns dels nàufrags que ha rescatat el vaixell Sea Watch han manifestat que les condicions en les que es trobaven a Líbia eren infrahumanes: «...quan una dona que ha sigut salvada del mar, parla de que a Líbia l’han venut, i l’han violat....normalment agraeixo a les persones que trobo a bord, perquè és un veritable privilegi conèixer persones que són capaços de sobreviure a aquest tipus de coses i que encara actuen amb dignitat i amabilitat. I m’agradaria que quan aquestes persones desembarquen, fem tots els esforços possibles per assegurar-nos que tinguin una altra oportunitat, perquè jo no hauria sobreviscut a les coses que he escoltat de centenars d’aquestes persones i tenim la responsabilitat perquè ho sabem dels supervivents directes el que ha passat, i crec que n’hi ha prou»
Clica per llegir la traducció en català del discurs de Giorgia Linardi.
Giorgia Linardi va continuar la seva locució fent referència a la història futura i a la passada:
«No voldria llegir en un llibre d’història, passats 20 anys, que això estava passant i la ciutadania no estava fent res al respecte...Fa 80 anys ja va passar i tots els estats europeus van signar convenis i tractats per dir never again (mai més) però està tornant a passar només que afora dels confins d’Europa, però és la mateixa cosa..»
«La Plataforma #UNITED4MED s’ha fundat per enfrontar-nos contra l’insostenible clima de racisme i xenofòbia que està creixent, també a nivell institucional en el nostre país, Itàlia, i en la resta d’Europa»
Amb aquestes paraules va començar el seu discurs Erasmo Palazzotto, diputat d’esquerres del Parlament Italià, i un dels promotors de la plataforma de la societat civil Mediterranea, juntament amb un grup de persones que venen del món de l’associacionisme, del món catòlic, de centres socials i d'empreses socials.
Aquesta plataforma, segons aquest portaveu, es va fundar perquè «el govern italià va començar una campanya de criminalització de les ONG’s. Aquesta política culminà amb la decisió de tancar els ports a tots els vaixells de les organitzacions humanitàries i contextualment al retir de tota l’estructura naval de rescat marítim en el Mediterrani central, amb la complicitat i el silenci de totes les institucions europees».
«En el Mediterrani central, va continuar Erasmo Palazzotto, la frontera més perillosa del món, avui moren el 20 per cent de les persones que intenten creuar-lo. Des del més de juny fins al més de setembre han mort més de 1.700 persones, segons fonts de la Cruz Roja, fruit de les polítiques europees. Això ens va motivar i vam decidir unir-nos i comprar una vaixell italià i actuar amb desobediència moral i civil per rescatar la nostra civilització, la nostra història i la nostra humanitat. Nosaltres no som una ONG som una ANG (Acció No Governamental). Ens vam ficar al mar per defensar a les ONG’s que salvaven vides al Mediterrani, que van rescatar més de 100.000 vides durant l’últim any.
El que estem fent és una conseqüència natural del nostre desafiament. Ens hem unit, tant en terra com en el mar, per fer un front comú contra la barbàrie que està acabant amb la idea d’Europa. La plataforma Mediterranea involucra a xarxes de la societat civil i algunes ciutats d’Itàlia (Palerm, Nàpols, Bolonya i Milà, amb les que mantenim una discussió sobre el model d’acolliment de la gent que són rescatades en el mar). Estem en el mar des del més d’octubre amb el vaixell Mare Jonio, que ara està molt a prop dels altres dos vaixells i que en unes hores ens trobarem per operar conjuntament en el mar».
La conferència de Palerm: clau per la estabilitat al Mediterrani?
Erasmo Palazzotto no confia massa en el resultat d’aquesta conferència, atès que Líbia està fora de control i la Conferència de Palerm no ha resolt cap dels problemes que hi han sobre la taula.
A preguntes dels periodistes sobre les properes eleccions a Líbia, i els acords de la Conferència de Palerm, el representant de la ONG italiana Mediterranea, Erasmo Palazzotto, va respondre que Líbia es troba sumida en el caos, dividida entre dues administracions i amb una amalgama de milícies armades operant pel territori, que impedeixen, de moment, una solució al tema...no obstant, si hi ha estabilitat i eleccions, pot ser que es millorin les condicions de les persones retingudes en el seu territori.
La conferència de Palerm sobre el futur de Líbia, va tenir lloc el passat 12 de novembre, i va servir per fixar la data aproximada de les eleccions en aquest país, que es convocaran a la primavera de l’any 2019. Abans, tindrà lloc una conferència nacional, preparatòria d’aquestes eleccions, segons l’enviat de la ONU, Ghassan Salamé.
La iniciativa d’aquesta conferència per intentar estabilitzar la situació en aquest país va sorgir de la diplomàcia italiana. El representant de les Nacions Unides per a Líbia, Ghassan Salamé, va presentar un nou pla de pacificació del país. També, el president de l’anomenat Govern de Concòrdia Nacional, reconegut per les NN.UU, Fayed al-Serraj hi va ser present.
Així mateix, el primer ministre italià, Giuseppe Conte, va aconseguir que l’home fort de la part oriental de Líbia, general Jalifa Hiftar, assistís a la conferència. Aquest militar va intentar vendre en el mercat exterior el petroli del litoral oriental de Líbia i no va poder pel bloqueig de Washington.
La conferència de Palerm es va veure marcada per la retirada del representat turc, que va argumentar que Turquia havia estat exclosa d’una mini cimera que el Primer Ministre italià Giuseppe Conte va celebrar el dia 13 de novembre.
La última iniciativa de celebrar eleccions presidencials i parlamentàries a Líbia es va produir a la cimera de París, al més de maig d’enguany, i va fracassar estrepitosament.
Giorgia Linardi va afegir sobre aquest tema que «crec que hem de mirar la qüestió des de la nostra perspectiva, ja que independentment de les eleccions, sabem que l’estabilització de Líbia és un procés llarg, però el veritable problema és el sistema que està, actualment promogut i patrocinat massivament per la Unió Europea. Estem pagant milions d’euros del fons europeu per estabilitzar Líbia, però si ens fixem en els números, la major part dels diners es dirigeixen realment cap al control de fronteres i la contenció de la migració i la formació de la guàrdia costanera per retornar la població a Líbia....No estem dient que Líbia no ha de ser un país estable, ni que Líbia no tingui una guàrdia costanera,...el que estem dient, el que estem condemnant és el fet que el sistema actual es basa en interceptar persones al mar, tornar-les a un lloc que no és un lloc de seguretat i això no ho diuen les ONG, aquests són els documents de tornada de l’ACNUR, hi ha dos països del món on l’ACNUR diu que no hi ha cap part del país on es pugui tornar amb vida, són Iemen i Líbia....I aquí és on la comunitat internacional i la UE envien a les persones a centres de detencions on tenim centenars i centenars de relats d’un abús increïble i, l’única manera d’abandonar aquests centres de detenció, on òbviament, no tens dret a cap medicina eficaç, no tens dret a consultar un advocat, no tens cap dret, l’única manera de sortir és pagant molts diners, així que hi ha una extorsió enorme, i l’extorsió es mitjançant pallisses, tortures sistemàtiques, si no, es venen fora del centre de detenció, com esclau, si ets home, com a esclava sexual si ets una dona o mors. I si teniu sort de sortir del centre de detenció d’una d’aquestes maneres terribles, llavors, el vostre destí és anar, de nou, a un vaixell de goma o qualsevol altre mitjà i tornar a ser llancat al mar Mediterrani....i si sobrevius ets interceptat una altra vegada, enviat de tornada, extorsionat, torturat, violat i després, sobrevius, surts i t’intercepten una altra vegada, a menys que sigui rescatat per una ONG o un altre vaixell que us porti a Europa i sabem que això, es poc probable últimament. Per tant, la meva pregunta és, quina és la solució a aquest sistema que nosaltres, com a ciutadans europeus, estem pagant milions perquè tothom mori en aquests centres de detenció?
«Al setembre del 2018, una de cada cinc persones que intentaven creuar el Mediterrani va morir en l’intent. Ha sigut el mes més mortífer registrat fins ara i una conseqüència directa de l’expulsió per part dels governs europeus de la major part de la flota de rescat humanitari del Mediterrani, no permetent ni el rescat ni el testimoni al mar, segons el manifest de #United4Med.»
En la presentació de l’aliança #UNITED4MED es va llegir un manifest conjunt en el que les tres organitzacions fan una crida a «les ciutats europees, alcaldes i alcaldesses, ciutadanes i ciutadans, societats, moviments, organitzacions i qualsevol persona que cregui en la nostra missió, perquè s’uneixin...perquè junts podrem demostrar que un mon alternatiu és possible...que la societat en acció no només està disposada, sinó que, a més, es capaç de crear una nova Europa: salvant vides al mar i creant un sistema de recepció just a terra..»
«El Mar Mediterrani s’ha convertit en la frontera més perillosa del món, amb més de 17.000 morts en els últims cinc anys. Aquesta pèrdua de vides comporta un cost molt elevat. Europa suporta aquestes morts a costa de les tradicions democràtiques en les que es va fundar i dels seus valors de solidaritat i respecte pels drets humans. Les seves polítiques migratòries fallides estan sacsejant els principis europeus fins al seu nucli.
Els nostres governants financen tercers països, incloses dictadures i estats fallits controlats per milícies com Líbia, amb la finalitat d’evitar que refugiats i persones migrants arribin a Europa. En el seu dia a dia, estan violant els drets humans, convencions internacionals en salvament marítim internacional i els drets fonamentals de les persones que migren.»
Oscar Camps va detallar que aquesta aliança, #UNITED4MED, actuarà amb el màxim respecte al dret marítim i al conveni SAR (Search and Rescue, recerca i rescat).
«Quan rescatem els nàufrags els posarem a disposició de les autoritats com sempre hem fet i veurem què passa.»
Recordem que el vaixell Open Arms va rebre, a l’agost de l’any 2017, dues ràfegues d’avís d’una patrullera Libia, en el límit de les seves aigües internacionals.
Trípoli, la capital de Líbia, s’ha declarat en condicions de gestionar la seva pròpia zona de recerca i rescat (zona SAR), d’acord amb el Conveni SAR de 1979 de la OMI(Organització Marítima Internacional).
Un cop adoptat el Conveni SAR, 1979, el Comitè de Seguretat Marítima va dividir els oceans del món en 13 zones de recerca i rescat, en cadascuna de les quals els països corresponents tenen una zona de recerca i rescat delimitada de la qual són responsables.
Aquesta zona SAR equival, en el cas de Líbia, a una extensió d’uns 350.000 kilòmetres quadrats. Per fer-nos una idea, Espanya té una zona SAR d’un milió i mig de kilòmetres quadrats.
Segons aquest conveni, la obligació de prestar ajuda als vaixells que es troben en perill està consagrat tant en la tradició marítima com en els tractats internacionals (com el Conveni internacional per a la seguretat de la vida humana en el mar (Conveni SOLAS), 1974, fins a l’adopció del Conveni SAR no existia un sistema internacional que regís les operacions de recerca i rescat. En algunes zones existien organitzacions degudament establertes amb capacitat de proporcionar assistència de forma ràpida i eficaç; en altres zones no existia cap tipus d’organització.
No obstant, Líbia no es un port segur, perquè no ha signat la Convenció de Ginebra sobre l’estatut dels refugiats, del 28 de juliol de 1951. La UE (Unió Europea) i els seus països membres tenen la obligació de NO autoritzar el desembarcament de persones en un país on succeeixen violacions sistemàtiques dels drets humans, tortures i tràfic de persones.
L’ACNUR, que té la missió de vigilar per l’aplicació de les convencions internacionals que asseguren la protecció dels refugiats, va publicar una «recomanació oficial als Estats de no devolució de nàufrags al territori de Líbia», va informar en una nota de premsa la ONG Proactiva Open Arms, el passat 28 de novembre.
Clica Informe CEAR (Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat, 2018)
«En el Mar Mediterrani els vaixells de salvament ja no reben la senyal que s’emetia des del centre de rescat marítim de Roma quan una embarcació fràgil, amb persones a dins, es trobava al Mediterrani amb greus problemes de supervivència».
Les tres embarcacions de l’aliança han de fer servir els prismàtics, el radar o utilitzar l’avioneta Moonbird, propietat de Sea-Watch, per detectar els nàufrags.
Segons Oscar Camps, el Mediterrani central s’ha convertit en una extensió del triangle de les Bermudes, atès que amb la quantitat de tràfic marítim que hi ha, no reben cap senyal de ràdio.
Oscar Camps va manifestar que el vaixell Open Arms no podia restar al port d’Algecires més temps, «primer perquè les mateixes autoritats espanyoles que ens van proposar que actuéssim com a reforç en el salvament de nàufrags a l’estret, van considerar en un moment donat que no érem necessaris en aquella zona, i en segon terme perquè el Mediterrani s’havia quedat sense vaixells de salvament, de fet, acabem de rebre una comunicació provinent del nostre vaixell, l’Open Arms, en la que ens informa que han trobat un pesquer espanyol, Nuestra Madre de Loreto, en aigües del Mediterrani central, que acaba de rescatar a 12 persones».
Durant els dies següents a la trobada amb el Loreto, el vaixell Open Arms va ajudar i prestar atenció mèdica als nàufrags. Durant deu dies el pesquer espanyol va estar esperant resposta dels governs occidentals sobre a quin port podia deixar els refugiats. No va voler deixar els nàufrags a Líbia en considerar que no era un port segur. Finalment se’ls va permetre deixar a Malta els refugiats el passat 2 de desembre.
La família Durà, propietària del vaixell, ha rescatat gairebé un centenar de nàufrags a alta mar amb els seus dos vaixells entre 2006 i 2018. El 2006 van pujar al vaixell Francisco y Catalina a 51 nàufrags, entre ells una dona embarassada.
"El gran efecte crida atribuït als vaixells de les ONG que naveguen pel Mediterrani central ha quedat disolt.
Itàlia ha estat rebent constantmen embarcacions provinents d’Àfrica, mentre els vaixells de salvament no han estat operant en la zona”
Oscar Camps va puntualitzat que «no són reals les xifres de les que parlen, atès que a les costes italianes han estat arribant constantment embarcacions procedents d’Àfrica. El gran efecte crida atribuït a la permanència dels vaixells de les ONG en el Mediterrani central ha quedat dissolt. En una sola nit van arribar al port de Lampedusa 3 embarcacions pasteres, mentre nosaltres hi érem, però això no ha sortit a cap mitjà de comunicació.»
«Obediència estricta de les lleis del Mar, desobediència moral i civil.»
«Som conscients del que implica la desobediència, de fet tot són dificultats, dificultats per abastir l’avioneta de Sea Watch, dificultats per rescatar als vaixells, dificultats per passar les inspeccions, dificultats per a tot, de fet la paraula desobediència és el segon cognom d’aquesta aliança. Ara toca desobeir a fer els ulls grossos del que està succeint al mar", van ser les paraules del fundador de Proactiva Open Arms, com a resposta a una pregunta sobre la perillosidad que comporta avui en dia desobeir.
«No estem davant d’una invasió, ni de cap crisi migratòria. Estem en el mateix punt que en l’any 1960, el 3.4 per cent de la població mundial migra i això passa des de la segona guerra mundial. Durant l’any 1960 més de 95.000.000 milions de persones van migrar», va explicar Oscar Camps.
Referint-se a les acusacions de la fiscalia de Ragusa (Sicília), va respondre que «és inaudit que ens acusin les autoritats italianes de tràfic de persones a nosaltres que intentem velar per les vides humanes que es troben al mar en perill, quan realment els que estan traficant amb els fluxos migratoris són els governs que estan finançant i pagant a tercers països per frenar o desviar aquests fluxos.»
La fiscalia de Ragusa (Sicília) acusa d’afavorir la immigració il·legal i de violència privada per danys cap al Ministeri de l’Interior italià, al capità del vaixell de l’Open Arms, Mark Reig i a la coordinadora de missió, Anabel Montes.
Aquestes conclusions de la investigació que portava a terme la fiscalia italiana es van fer públiques el passat 11 de desembre.
A pesar que el jutge instructor de la causa va dictar el passat més maig la alliberació del vaixell per manca de fonaments, i posteriorment va ser ratificada pel tribunal competent, la investigació s’ha resolt amb una nova acusació d’afavoriment de la immigració il·legal i de violència privada per danys cap al Ministeri de l’Interior italià, segons informa el servei de premsa de l’ONG Proactiva Open Arms.
Aquesta persistent criminalització de les organitzacions humanitàries, continua denunciant el comunicat enviat per l’ONG a la redacció de Las Afueras, en els últims anys té l’objectiu d’eliminar tots els testimoniatges incòmodes que assenyalen i denuncien les violacions dels DDHH en el mar Mediterrani.
Mentre es llancen greus acusacions cap a persones de la ONG Proactiva Open Arms, és sorprenent que hi hagi un absolut silenci respecte a les violacions sistemàtiques de les convencions internacionals a les quals els Estats estan subscrits. És inadmissible que, en lloc de que prevalgui la defensa del dret més bàsic de les persones rescatades a ser desembarcades en el port segur més proper, siguin acusades aquestes organitzacions humanitàries de no retornar-les a mans líbies, i per tant a la violència i als abusos constatats i denunciats per institucions com ACNUR i NNUU, finalitza el comunicat.
L’Alt Comissionat de l’ONU per als refugiats (ACNUR) i l’Organització Mundial de les Migracions (OIM) van denunciar, el passat més d’octubre de l’any 2017, a Ginebra, les condicions infrahumanes en què es trobaven 20.500 immigrants i refugiats retinguts per contrabandistes i traficants a Líbia, dels quals 6.000 encara no han sigut alliberats.
L’ACNUR ha assenyalat que els immigrants es trobaven en granges, cases i magatzems quan una força de seguretat lleial al Govern libi d’unitat nacional de Fayez al-Sarraj, que té el suport de l’ONU, va expulsar de la ciutat una milícia rival a principis d’aquest més d’octubre
Des de la caiguda de Muammar Gaddafi, Sabratha s’havia convertit en el principal punt de partida de la immigració clandestina, ja que els traficants van aprofitar el buit de seguretat i actuaven en una impunitat total.
L’OPEN ARMS rescata a 313 migrants al Mediterrani central.
La embarcació havia sortit d’Espanya el dia 23 de novembre rumb al Mediterrani central, per trobar-se amb el Sea Watch III i el Mare Jonio i només arribar a la zona va haver d’ajudar al pesquer Maria Loreto, que havia rescatat a 12 nàufrags.
Els 313 nàufrags es trobaven repartits en 3 embarcacions que havien sortit d’un port libi el divendres, 21 de desembre i es trobaven a poques milles de la costa líbia. Entre els rescatats hi havien alguns nens i dones embarassades.
El responsable de missió, Gerard Canals, va informar que havien intentat comunicar-se amb les autoritats líbies sense obtenir cap resposta. També, va demanar la evacuació mèdica urgent d’un infant d’un dia de vida; i va sol·licitar un port de desembarcament a Malta, però, de moment, no havien rebut cap solució.
A les poques hores de rebre aquesta informació, tant la mare com el fill van ser evacuats amb un helicòpter pertanyent als guardacostes de Malta.
La situació és semblant a la que s’ha produït fa uns dies amb el Maria Loreto, o les sofertes amb anterioritat amb l’Aquarius i la resta d’embarcacions humanitàries que han estat salvant vides al Mediterrani, però els ha sigut molt difícil trobar un port d’acollida, atès les polítiques que adopten països com Itàlia, que manté els seus ports tancats a les ONG’s.
El vaixell Astral, que es trobava atracat al moll de la fusta del port de Barcelona, va cancel·lar la ruta que tenia previst fer pels ports de Cambrils, Castelló i Santa Pola, per anar a recolzar a l’Open Arms.
El govern espanyol va prendre la decisió d’autoritzar a l’Open Arms a desembarcar al port d’Algesires, atès les negatives de Malta, Itàlia i França. En aquells moments, a l’Open Arms només li quedava menjar per 2 o 3 dies, però la trobada amb l’Astral a meitat de camí, el dia 24 de desembre, va solucionar aquests problemes.
El Sea Watch 3 rescata a 32 persones al Mediterrani central.
Cinc països europeus s’han negat a oferir un port segur per desembarcar als nàufrags.
Mentre el vaixell de Proactiva Open Arms anava arribant a aigües territorials espanyoles amb els 311 nàufrags, el vaixell Sea Watch 3, de la ONG Sea Watch, salvava a 32 persones de morir ofegades en aigües del Mediterrani central, el passat 24 de desembre.
El Sea WAtch 3 va tornar a navegar per trobar-se al Mediterrani central amb el Mare Jonio, de la ANG Mediterranea i l’Open Arms, per posicionar-se per Europa en solidaritat i contra l’aillacionisme inhumà, el passat 23 de novembre.
La embarcació havia estat bloquejada per les autoritats malteses, al port de La Valeta, des del passat 2 de juliol. Va ser retingut juntament amb el vaixell de la ONG alemanya Lifeline, que havia prestat auxili en el Mediterrani central a prop de 200 migrants, feia uns dies. El vaixell Sea Watch 3 navega sota bandera holandesa i tot i que des de Holanda es va enviar un informe a les autoritats malteses en el que eliminava qualsevol dubte sobre el registre, equipament o capacitat, el govern de Malta va seguir retenint-lo durant més de 3 mesos, sense justificació, segons fonts de la ONG.
«Som una societat civil al mar i és per això que després de 4 mesos d’obstrucció a Malta sense cap tipus de fonament jurídic, finalment el nostre vaixell, el Sea Watch 3 torna a ser lliure i, a més, el nostre avió Moonbird ajudarà al Mare Jonio i a l’Open Arms a dur a terme operacions de salvament i estem molt contents de tornar al mar i no estar-hi sols...», va declarar Giorgia Linardi, representant de Sea Watch, a la roda de premsa celebrada el passat 23 de novembre.
La ONG alemanya està exigint a data d’avui, 30 de desembre, a Europa i a Alemanya una solució per als 32 nàufrags rescatats, atès que des de llavors no han rebut autorització de cap govern per desembarcar.
Metges Sense Fronteres i SOS Mediterranée decideixen deixar les accions de recerca i rescat amb el vaixell Aquarius.
L’Autoritat Marítima de Panamà (AMP) s’havia vist obligada a revocar el registre del vaixell Aquarius, atesa la brutal pressió econòmica i política a la que el govern italià els va sotmetre.
El passat dissabte 22 de setembre, l’equip de l’Aquarius va rebre amb sorpresa la noticia d’una comunicació oficial de les autoritats panamenyes adreçada a Jasmund Shipping, el propietari del vaixell, en la que s’afirmava que les autoritats italianes havien instat a la AMP a prendre «accions immediates» contra l’Aquarius. L’escrit de la AMP detallava que «desafortunadament, és necessari que l’Aquarius sigui exclòs del nostre registre, atès que això suposa un problema polític per al Govern panameny i per la flota panamenya que arriba als ports europeus».
Els equips mèdics de la ONG Metges Sense Fronteres, es trobaven bloquejats al port de Marsella des de feia més de cinquanta cinc dies com a resultat d’una pressió política que intentava posar fi a les activitats d’assistència humanitària al Mediterrani.
La responsable d’emergències de Metges Sense Fronteres, Karline Kleijer va manifestar «que els líders europeus semblen no tenir cap mena de repar en implementar tàctiques cada cop més abusives i perverses per servir els seus propis interessos polítics, sense que els importi la pèrdua de vides humanes que comportin aquestes accions».
Primer va ser Gibraltar, després ha sigut Panamà i per últim aquesta organització va demanar al Govern d’Espanya que oferís amb urgència la bandera espanyola a l’Aquarius, per tal de tenir un marc legal per les operacions de recerca i rescat i així poder tornar al Mediterrani central a salvar vides.
Sembla que la resposta del govern espanyol a aquesta petició va ser negativa, atès que el dia 6 de desembre Metges Sense Fronteres i SOS Mediterranée, propietàries del vaixell Aquarius, van comunicar que s’han vist obligats a finalitzar les operacions de recerca i rescat amb el vaixell Aquarius.
«En els últims 18 mesos, els atacs dels estats de la UE a les operacions de recerca i rescat s’han basat en tàctiques utilitzades per algunes de les nacions més repressives del món », segons aquesta ONG.
Metges Sense Fronteres afirma que la Guàrdia costera líbia, patrocinada pels fons Europeus, continua fent un número cada cop més gran d’intercepcions, negant als supervivents el dret a desembarcar en un lloc segur, com exigeix la Llei Marítima Internacional i la Llei de Refugiats. La realitat a dia d’avui és que totes aquestes persones vulnerables són retornades a centres de detenció libis que es troben en unes condicions deplorables, molts d’ells afectats per els forts enfrontaments en les zones de conflicte de la ciutat de Trípoli.
Líbia no és un país segur per a refugiats, migrants i sol·licitants d’asil i així es va manifestar ACNUR (l’Agència de la ONU per als Refugiats) el passat setembre, segons manifesta aquesta ONG.
Aquesta creixent campanya contra les ONG que salven vides al Mediterrani s’ha convertit en una completa estratègia governamental i judicial destinada a convertir la solidaritat mostrada a les persones en perill en un delicte punible.
El vaixell Aita Mari, l’antic pesquer basc propietat de les ONG Salvament Marítim Humanitari i ProemAid (#MAYDAYTERRANEO), que es trobava aturat a Bilbao a la espera d’una autorització administrativa per sortir del port, va rebre el certificat de navegació, per part del govern d’Espanya, el passat 20 de desembre.
El vaixell Aita Mari és un antic pesquer, l’Stella Maris, reconvertit en vaixell de rescat humanitari. Rep el nom d’un antic pescador que al llarg de la seva vida, a finals del segle XIX, va salvar del naufragi a molts mariners.
Tant Salvament Marítim Humanitari com ProemAid, van participar en una missió a bord del Lifeline, entre setembre i desembre del 2017, rescatant a 580 persones amuntegades en set pasteres procedents de la costa líbia.
La idea de l’ONG és reforçar el dispositiu establert per varies ONG en el Mediterrani central i actuar davant el creixent desinterès de les autoritats europees que s’allunyen de prestar una solució digna i eficaç a l’actual i creixent crisi humanitària.
El govern basc s’ha involucrat en aquest projecte amb una aportació econòmica de 400.000 euros. El secretari general de Drets Humans del Executiu Basc, Jonan Fernandez va declarar en el seu dia que «aquest vaixell representaria el compromís d’acció i solidaritat de la societat basca en mig d’un mar d’insolidaritat i injustícies».
El primer Pacte mundial sobre la migració segura, Ordenada i Regular impulsat per l’ONU ha sigut acordat en la seu de les Nacions Unides al més de juliol d’enguany.
El pacte Mundial sobre migració, acordat el passat 13 de juliol, és el primer acord global per ajudar a aprofitar els beneficis de la migració i protegir als immigrants indocumentats.
El Secretari General de l’ONU, António Guterres, va manifestar que el pacte Mundial per a la Migració Segura, Ordenada i Regular, acordat el passat mes de juliol, «reflecteix l’enteniment comú dels Governs de que la migració que creua fronteres és, per definició, un fenomen internacional i que per a gestionar amb efectivitat aquesta realitat global és necessària la cooperació per ampliar el impacte positiu per a tothom». Es tracta del primer intent per gestionar els fluxos migratoris de forma integral i a escala internacional.
El Pacte s’estructura al voltant de 23 objectius. Entre aquests, hi ha alguns de genèrics com la cooperació per abordar les causes que motiven la migració o millorar les vies de migració legal. Però també hi ha compromisos concrets, com mesures contra la tracta i el tràfic de persones, evitar la separació de les famílies, fer servir la detenció de migrants només com a última opció o reconèixer el dret dels migrants irregulars a rebre salut i educació en els països de destí.
Els Estats es comprometen també a millorar llur cooperació a l’hora de salvar vides de migrants, com missions de recerca i rescat, i garantir que no es perseguirà legalment a qui els doni suport de caràcter « exclusivament humanitari».
A més a més, els Governs prometen garantir un retorn «segur i digne» als immigrants deportats i no expulsar a aquells que s’enfronten a un «risc real i previsible» de mort, tortura i altres tractes inhumans.
L’acord no és vinculant i deixa clar que cada Estat es sobirà per a determinar les seves pròpies polítiques en aquest àmbit. És un marc per cooperar i aconseguir els objectius que els propis països van acordar dos anys abans amb la Declaració de Nova York per als Refugiats i Migrants (clica aquí).
El pacte no incentiva la migració i no intenta impedir-la.
L’anterior president de l’Assemblea General Miroslav Lajcák va destacar, al juliol, que el pacte «no incentiva la migració i no intenta impedir-la». El document «no dicta, no imposa i respecta totalment la sobirania dels Estats», pot proporcionar «una nova plataforma de cooperació» i és un recurs per a «trobar l’equilibri entre els drets de les persones i la sobirania dels Estats».
La migració no és un fenomen de sud a nord.
Existeixen creences errònies molt esteses sobre la migració, una d’elles és que és un fenomen de sud a nord, de països pobres cap els rics. «En realitat la major part de la migració es sud-sud, intra-regional. En Amèrica Llatina un 60 per cent de la migració es produeix dintre de la regió, i a l’Àfrica és un 75 per cent», segons Juan José Gómez Camacho, l’ambaixador de Mèxic davant l’ONU, que va liderar la negociació junt amb el seu homòleg suís.
Els països d’origen dels migrants no són els que més es beneficien del seu treball a l’estranger.
Un altra mite és el que els països d’origen dels migrants són els que es beneficien del seu treball a l’estranger. «Els migrants fan una contribució econòmica extraordinària en els països on estan treballant. Les remeses, tan importants com són per alguns països, només representen un 15 per cent dels ingressos; l’altre 85 per cent es queda en el país de destí», va aclarar Gòmez Camacho.
Una de cada 30 persones al món és migrant.
En el món existeixen 250 milions de migrants, que representen un 3,4 per cent de la població mundial (set mil milions), dels quals el 80 per cent emigra de manera legal. La seva contribució equival al 9 per cent del PIB mundial, amb quasi 7 trilions de dòlars l’any.
La majoria dels països membres de la ONU, més de 150, han aprovat el Pacte Mundial per a la Migració.
A la conferència de Marrakech que es va celebrar el passat 10 de desembre es va acordar per aclamació que els estats aprofitin els beneficis dels processos migratoris; col·laborin per mitigar els problemes que causen i acordin una protecció mínima comú als immigrants indocumentats.
El secretari general de la ONU, Antònio Guterres, ha reiterat que aquest acord «no és un tractat» i «no és jurídicament vinculant», i que cada Estat és sobirà per determinar les seves pròpies polítiques migratòries i de control de fronteres.
No obstant això, els EEUU i una dotzena de països s’han desvinculat del text, entre ells Àustria, Hongria, Polònia, Estònia, Bulgària, República Txeca, Israel, Austràlia i República Dominicana. Itàlia no ha anat a la cimera i el govern italià condiciona la seva signatura a l’aprovació en el seu Parlament.
En total han sigut 152 vots a favor, cinc en contra i 12 abstencions. Els països que han votat en contra són Hongria, Polònia, la República Txeca, Israel i els EEUU. Per la seva part, Àustria, Bulgària, Letònia i Romania es van abstenir i Eslovàquia no va votar. Itàlia, com s’ha dit abans, va condicionar la seva signatura a l’aprovació en el seu Parlament. Quan es va signar l’esborrany a Nova York, al juliol, el Pacte tenia el suport de 192 estats membres de l’ONU, és a dir, tots menys els EEUU.
Al 2016, quan el president dels EEUU era Barack Obama, es va produir una declaració de recolzament per part d’aquest país al Pacte Global sobre Migracions que vindria més tard, (l’esborrany de juliol del 2018 i la conferència de Marrakech, el passat 10 de desembre).
Espanya sí ha recolçat el pacte. El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha participat en la sessió del dilluns, 10 de desembre, i ha anunciat diverses mesures per a garantir la integració dels immigrants.
Per la seva part, Angela Merkel, ha insistit en la necessitat d’aquesta resposta global davant un fenomen que «porta prosperitat», al temps que ha criticat «les ansietats i temors, més la informació falsa que difonen aquells que s’oposen al pacte».
En un comunicat de premsa de la Comissió Europea reunida el passat 14 de desembre de l’any 2017 a Brussel·les, es va informar de la reunió del Grup de Treball Mixt Unió Africana-UE-Nacions Unides per abordar la situació en Líbia.
De conformitat amb el mecanisme de Trànsit i Evacuació (EMT) de l'ACNUR, s'ha ajudat a milers de migrants a retornar des de Líbia al seus països d'origen, des del passat 28 de novembre del 2017.
De conformitat amb el mecanisme de Trànsit i Evacuació d’Emergència (ETM) de l’ACNUR, s’havien evacuat els primers sol·licitants d’asil i refugiats per continuar la tramitació amb vistes al seu reasentament.
La Comissió Europea i els Estats membres van posar a disposició finançament addicional per valor de 100 milions d’euros per recolzar el treball de la OIM (Organització Internacional per a les Migracions) i de l’ACNUR (l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats), per tal de que puguin continuar ampliant les operacions.
La Unió Africana (UA) va continuar intensificant la tasca de contacte i d’intercanvi amb els països africans d’origen per prestar serveis consulars als seus nacionals en Líbia. El president de la UA va instar també a les autoritats líbies a accelerar la concessió de drets d‘aterratge i als països veïns a concedir permisos de sobrevol. La UA, també, va acollir favorablement i va encoratjà als seus Estats membres a rebre i reubicar als refugiats i als sol·licitants d’asil que no puguin retornar als seus països d’origen i felicita als Estats membres que han ofert el seu recolzament logístic a l’exercici de la evacuació.
El Grup de Treball Unió Africana-UE-Nacions Unides, creat al novembre del 2017, ha ajudat a més de 15.000 migrants a retornar als seus països d'origen , des de Líbia, en cooperació amb La OIM (Organització Internacional per a les Migracions). D'altra banda, per mitjà del mecanisme de trànsit d'emergència, finançat per la UE i l'ACNUR, s'ha evacuat de Líbia a més de 1.300 refugiats que seran ràpidament reasentats a Europa.
Aquest Grup de Treball va col·laborar amb les autoritats líbies per a garantir el lliure accés de les organitzacions internacionals i les ONG als centres d’internament i permetre el ple i transparent registre de tots els refugiats i migrants, tant en els punts de desembarcament com en els centres d’internament, per part de les organitzacions internacionals.
Evacuats els primers refugiats dels del nou Centre de Concentració i Sortides en Líbia.
ACNUR, l'Agència de la ONU per als refugiats, en coordinació amb les autoritats líbies, va evacuar a 133 persones refugiades de Líbia a Níger, després d'haver-los allotjats en un Centre de Concentració i Sortides, el passat dijous, 6 de desembre del 2018.
La majoria dels evacuats, entre ells 81 dones i nens, es trobaven anteriorment en Líbia en situació de detenció. Un cop alliberats de cinc centres de detenció del país- en Trípoli i en un àrea d'uns 180 kilomètres de la capital- van ser allotjats en aquestes noves instal·lacions mentre finalitzaven els tràmits per a la seva evacuació.
Aquest centre és el primer de la seva classe a Líbia i s'usarà per conduir als refugiats en situació vulnerable fins a un entorn segur mentre es cerquen solucions per a ells, com per exemple el reasentament, la reunificació familiar, la evacuació a instal·lacions d'emergència en altres països, el retorn a un país d'asil anterior o la repatriació voluntària.
"La obertura d`aquest centre, que s´ha produït en circumstàncies molt difícils, té el potencial per a salvar vides. Ofereix protecció i seguretat immediates per als refugiats en situació vulnerable que necessitin evacuació urgent, i representa una alternativa a la detenció per a centenars de refugiats actualment atrapats a Líbia", va manifestar l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, Filippo Grandi.
El centre està gestionat pel Ministeri de l'Interior Líbi, ACNUR i el soci LibAid, de l'agència de la ONU. La iniciativa forma part del grup de mesures a posar en marxa per oferir alternatives viables a refugiats i immigrants davant dels perillosos viatges per mar creuant el Mediterrani central.
El Centre de Concentració i Sortides de Líbia ha rebut els diners de la UE i dáltres donants, té capacitat per albergar fins a 1.000 refugiats en situació vulnerable per tots aquells que tinguin una solució provisional fora de Líbia.
En aquestes instal·lacions, ACNUR i els seus socis ofereixen assistència humanitària, com allotjaments, menjar, atenció mèdica i ajuda psicosocial. També, hi ha disponibles espais per a nenes i personal de protecció per garantir que els refugiats i sol·licitants d'asil rebin l'atenció idònia, segons fonts de UNHCR (ACNUR) Espanya.
Clica aquí pel comunicat de premsa de la Comissió Europea.
Reportatge i fotografies de la roda de premsa de M. Martos.
La traducció de l’anglès al català de la intervenció de Giorgia Linardi, representant de L’ONG Sea Watch, ha estat realitzada per Ester Carrasco, professora d’anglès.
Fotografies del vaixell Aquarius i de la situació dels migrants a Líbia facilitades per Metges Sense Fronteres.
Fotografies del vaixell Open Arms facilitades per Proactiva Open Arms.
Informacions actualitzades facilitades pel servei de premsa de la ONG Proactiva Open Arms.