Benvolguts amics i amigues, La setmana passada el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es va reunir amb els dirigents dels partits parlamentaris, excepte Vox, per a explicar-los la necessitat de l'increment de la despesa en defensa.

__________________________________________________________________________

L'OTAN i la Unió Europea estan pressionant perquè l'Estat espanyol se sumi a la carrera armamentística. La Coordinadora Estatal per la Defensa de les Pensions Públiques (COESPE) s'oposa rotundament a les guerres en les quals moren els fills de la classe treballadora. A més, s'oposa perquè sap que l'increment de la despesa militar anirà en detriment de la despesa social.

COESPE denuncia l'impacte de l'augment de la despesa militar A les armes! Aquesta és la consigna que llancen amb determinació, fins i tot amb urgència, les institucions i els governs europeus, tant de dreta com d'esquerra. L'augment de la despesa en «defensa», un eufemisme convenient, s'ha convertit en una prioritat inajornable segons els seus discursos. La suposada feblesa militar d'Europa és utilitzada com a argument per a justificar aquesta creixent inversió en armament.

 

La despesa militar d'Espanya en 2024 s'ha establert en 19.723 milions d'euros, la qual cosa representa un increment de 8.483 milions d'euros en quatre anys (un 75,5%), aconseguint l'1,28% del PIB. Pedro Sánchez ha anunciat que «faran un esforç» per a aconseguir el 2% del PIB abans de la data fixada. Això implicaria un augment de més d'11.000 milions d'euros en els pròxims anys, alguna cosa que, segons el govern, podria aconseguir-se sense nous pressupostos. Es planteja fins i tot la possibilitat d'elevar aquesta xifra al 3,3% del PIB en un futur, igualant el percentatge que els Estats Units destina a la seva indústria militar.

 

Sorgeix llavors una pregunta evident: D'on sortiran els fons per a finançar aquest augment, que s'ha convertit en una peça clau de l'agenda europea?

El secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, ha estat l'únic a parlar amb claredat sobre l'origen d'aquests fons: «Els ciutadans dels estats membres de l'OTAN han d'acceptar fer sacrificis, com a retallades en les seves pensions, sanitat i sistemes de seguretat, per a augmentar la despesa en defensa i garantir la seguretat a llarg termini a Europa».

Davant aquesta situació, plantegem:

• Volem i necessitem més armament a costa de les pensions públiques, sanitat, educació i serveis socials cada vegada més deteriorats?

• En quin programa electoral s'especificava que els nostres impostos havien de destinar-se a finançar conflictes en els quals mor la classe treballadora?

• Continuarem ignorant els genocidis a Ucraïna, Palestina, Congo, Iemen, entre altres, perpetrats amb armament fabricat per les potències imperialistes?

• Són dignes de representar-nos governants que aposten per la guerra i la mort? És hora de deixar de ser xais davant les mentides de governants, mitjans de comunicació i el Complex Militar Industrial. Els nostres veritables enemics no són els pobles d'altres països, de la mateixa manera que el nostre poble no és enemic de cap altre. Som éssers humans i exigim respecte, dignitat, solidaritat i drets per a viure amb dignitat. Si els senyors i senyores imperialistes de la guerra a Europa, els Estats Units, Rússia i altres països es consideren enemics irreconciliables, cal obligar-los amb la mobilització de la classe obrera al fet que s'imposi l'alto el foc i es busquin els mitjans diplomàtics per a acabar amb les matances, però no amb la sang de les nostres filles, fills, netes i nets.

Ells mai aniran a la primera línia de batalla; només busquen que els pobles es dessagnin en el seu nom. Veus ultres patriòtiques, com a França, els EUA, Rússia i el Regne Unit, ja fan gala del seu armament nuclear. No sols amenacen a un país en particular, sinó a tota la humanitat i a la vida en el planeta.

Estudis científics han demostrat que l'ús d'armes nuclears podria destruir per complet les condicions necessàries per a la vida en la Terra. COESPE diu NO a les guerres i a l'augment de la despesa militar Més armes signifiquen pitjors hospitals, pitjors escoles i menys recursos per a serveis socials, dependència i pensions. I no ho dubtem: si es fabriquen més armes, s'usaran.

No romandran emmagatzemades deteriorant-se; seran emprades, com ha passat amb totes les armes fabricades abans, sota la mateixa mentida de sempre: «necessitem armar-nos per a garantir la seguretat».

Fem una crida a la insubmissió contra l'economia de guerra i l'armamentisme imperialista. Hem de sortir als carrers, com ho vam fer en 2003 amb la manifestació global «No a la guerra», de la classe obrera, amb totes les organitzacions d'esquerres, partits i sindicats, que va demostrar que els governants s'equivocaven, vint-i-dos anys després, segueixen en el mateix error, si no es té memòria, s'incorre en els mateixos errors.

A la Coordinadora Estatal per la Defensa del Sistema Públic de Pensions (COESPE) ho diem alt i clar:

Les vostres guerres, no amb els nostres impostos ni amb els nostres morts!! Maleïdes siguin totes les guerres i maleïts els governants que les inciten!!

 

 

No a les guerres!!

Governi qui governi, els serveis públics, els drets i les pensions públiques es defensen.

17 de març de 2025