COMUNICAT DE LA COMISSIÓ DE LA DONA DE COESPE

El recent vot de Vox, PP i Junts contra el Decret Òmnibus ha evidenciat no només una estratègia política oportunista, sinó també la seva clara alineació amb els interessos de les grans corporacions i les elits econòmiques. Els arguments esgrimits pels partits de la dreta són incomprensibles. És un autèntic menyspreu a milions de jubilats i jubilades que han vist amb enorme preocupació i irritació, com des del parlament es menyspreaven els seus problemes per arribar a final de mes.

Ha estat un gest de cinisme i falta d'escrúpols de gran part de la «casta política» que ens governa. L'ofensiva de la dreta tenia com a objectiu evitar que les elèctriques paguessin els 1.600 milions d'impostos amb l'argument d'unes suposades inversions. D'altra banda, els beneficis d'aquestes companyies que es reparteixen el pastís al nostre país ha assolit l'obscena xifra de 7.770 milions d'euros. L'oligopoli elèctric compta amb el suport de la dreta que no ha dubtat a votar contra la revalorització de les pensions, com a fórmula de pressió, provocant el desassossec en milions de pensionistes.

Ha estat també una gran cortina de fum; mentre el debat se centrava en l'anomenada llei «òmnibus» ara trossejada, s'ocultava una reforma en l'àmbit de les pensions d'enorme importància. És la tercera pota de la reforma de les pensions la primera es va aprovar el 2021, la segona el 2023 i aquesta seria la tercera, tot i que hi haurà més modificacions en un futur immediat. El govern recolzant-se en les forces «d'esquerra» que conformen el govern socioliberal que tenim, està intentant vendre-les com una reforma “progressista” ocultant que actua a les ordres dels grans actors financers en l'àmbit internacional com BlackRock o la UE.

El govern, l'esquerra de SUMAR, la dreta del PP, Vox, PNB, Junts que ha comptat amb el beneplàcit dels sindicats majoritaris CCOO i UGT, lluny d'enfrontar-se a les desigualtats del sistema de pensions al nostre país, i protegir els sectors més vulnerables, ha impulsat el Reial decret 11/2024 de 23 de desembre. Aquest decret, que entrarà en vigor l'abril del 2025, introdueix noves modalitats de jubilació «voluntàries», el veritable objectiu de les quals és allargar l'edat de retir fins als 72 anys, disfressant-lo d'una opció flexible quan, en realitat, és una mesura coercitiva disfressada de modernització del sistema de pensions. És un model que colpeja especialment les dones que històricament han tingut carreres de cotització més curtes.

Aquest model d'ampliació de l'edat de jubilació està basat en la idea de la Reforma Hartz a Alemanya. El 2003 Peter Hartz, director executiu de recursos humans de Volkswagen i assessor del govern socialdemòcrata del moment, va proposar la generalització dels ara coneguts com a «Minijobs». Era un objectiu llargament desitjat per la patronal alemanya; l'extensió de l'edat de jubilació. Es va permetre, atès que s'havia endurit l'accés a unes jubilacions dignes, la possibilitat de compaginar la jubilació amb treballs a temps parcial. Una dècada després, el mateix Gerhard Schröder, canceller en aquell moment, se’n penedia d'algunes de les modificacions que la llei havia introduït. Els jubilats havien deixat de treballar de forma «voluntària» per fer jornades de vuit hores, atès que la jubilació no arribava per pagar les factures a final de mes. Una de les conseqüències va ser, a més de retallar els subsidis per desocupació i reduir les futures pensions, l'ampliació de l'edat de jubilació de 65 a 67 anys. El govern socialdemòcrata d'aleshores el venia com un complement de la pensió, que van començar sent «voluntaris» per transformar-se en imprescindibles. En lloc de garantir pensions dignes i corregir les desigualtats històriques, el govern va optar per estendre la vida laboral dels qui menys recursos tenen per enfrontar la vellesa. Aquest és el model que l'executiu «progressista» ha emprès.

Per a les dones, aquesta reforma suposa una doble càrrega, ja que a més d'enfrontar-se a una bretxa salarial i de pensions, han d'assumir més càrrega en el treball de cures, la qual cosa les empeny encara més a prolongar la seva vida laboral. Aquest nou esquema de jubilació compta amb diverses modalitats, totes elles orientades a empènyer els treballadors i treballadores a continuar en actiu més enllà de l'edat legal de jubilació. La primera és la Jubilació parcial (Reducció de la jornada laboral combinada amb la percepció d'una part de la pensió); Jubilació demorada (Extensió de la vida laboral fins als 72 anys a canvi de suposats incentius econòmics); Jubilació activa: (La possibilitat de jubilar-se a l'edat legal, però amb “l’opció” de buscar una ocupació a temps parcial per complementar ingressos).

Des de la Comissió de la Dona de COESPE, denunciem que aquesta política és un atemptat directe contra els drets laborals i afecta desproporcionadament les persones amb feines precàries, especialment les dones. Aquells sectors amb salaris més baixos i menys anys cotitzats es veuran forçats a acollir-se a aquestes mesures, van convertir en obligatòria el que el govern pretén vendre com una opció voluntària. La «llibertat de triar«» treballar fins als 72 anys només és tal sí que existeixen condicions materials per optar per una jubilació digna, una cosa que aquesta reforma nega a la majoria.

Lluny de corregir les desigualtats estructurals, l'Executiu està optant per prolongar l'edat de jubilació en lloc d'elevar les pensions mínimes al nivell del Salari Mínim Interprofessional (SMI). Les dades mostren que això afectarà sobretot les dones, ja que a Espanya hi ha actualment 2.139.907 persones amb pensions mínimes, de les quals 1.950.421 són dones. A més, els salaris femenins continuen sent un 18% inferiors als dels homes, i de les 2.800.000 persones que treballen a temps parcial, 2 milions són dones.

Si analitzem les causes d'aquesta situació, trobem que 356.200 dones han sol·licitat reducció de jornada per a la cura de fills o persones grans, la qual cosa repercuteix negativament en les seves cotitzacions i futures pensions. Aquesta precarietat acumulada les converteix en les principals «candidates» a treballar fins als 72 anys, consolidant una situació de desigualtat estructural que el govern, en lloc de combatre, està perpetuant amb aquest nou marc legal.

La bretxa de gènere es reflecteix també en l'edat de jubilació. Mentre els homes es jubilen de mitjana als 65 anys, les dones ho fan als 66,5 anys, cosa que demostra que ja ara es veuen obligades a retardar la seva jubilació, l'esperança de vida per a les dones es veurà sensiblement reduïda. Aquest nou decret no farà sinó agreujar aquesta situació.

La mobilització social ha demostrat ser un factor clau en la rectificació de polítiques injustes, i cal que aquesta pressió continuï per garantir un sistema de jubilació just i equitatiu. Amb les mobilitzacions sostingudes en el temps impulsades especialment per la Coordinadora Estatal per la defensa de les Pensions Públiques (COESPE), s'ha aconseguit en alguns casos revertir les propostes, en altres retardar-les o llimar les seves arestes més negatives per als jubilats i jubilades al nostre país. Només a través d'una reforma que prioritzi el benestar dels treballadors i treballadores, i no només els interessos econòmics, es podrà avançar cap a un futur amb més igualtat i justícia social.

Comissió de la dona de COESPE

6 de gener de 2025

ANTECEDENTS DE LA NOTA DE PREMSA DE COESPE DONA, ON ES NOTA LA QUEIXA DE LES ELÈCTRIQUES PELS IMPOSTOS PREPARATS PER RECAPTAR. SABENT COM SABEM ARA QUE ELS GUANYS DE LES ELÈCTRIQUES HA SIGUT DE 7.700 MILIONS D'EUROS, PERÒ ÉS JA ES QUEIXAVEN AL 2022.

Segons va publicar l'Economista.es, l'any 2022, escrit per Cristina Cándido, el 23/06/2022, la pujada fiscal que Hisenda prepara a les elèctriques amb efectes des de gener de 2022 ha esborrat 1.600 milions d'euros del sector en bossa en dues sessions, al que s'ha sumat en els últims dies el runrún que Rússia pugui tallar el gas a Espanya coincidint amb el cim de l'OTAN a Madrid la setmana vinent. A l'espera que es concretin les noves mesures de l'Executiu i veure si es compleixen o no les amenaces, les cotitzades del sector acumulen caigudes del 5%, de mitjana, des del dilluns.

En concret, Iberdrola i Endesa s'emporten la pitjor part, amb retrocessos del 5,5% i del 5%, respectivament.

"Des d'agost de l'any passat el Govern s'ha dedicat a anunciar mesures confuses, en alguns casos d'impossible implementació, que han generat gran inseguretat en el sector per part dels inversors, i no hi ha més que veure un gràfic amb l'evolució de la cotització de les tres grans elèctriques (Iberdrola, Endesa i Naturgy) per a veure com, cada vegada que des del Govern o des d'algun dels seus Ministeris s'anuncien mesures, les seves cotitzacions sofreixen"?, apunta Antonio Castelo, analista d'ibroker.es.

En l'escenari més negatiu (el que proposa Unides Podem d'incrementar 10 punts percentuals l'impost de societats durant cinc anys–, els analistes de Banc Sabadell calculen que el total a recaptar seria 1.456 milions d'euros en Iberdrola (1,8% capitalització), 194 milions en Acciona Energia (1,7%capitalització), 1.087 milions d'euros en Endesa (5% capitalització), 641 milions en Naturgy (2,4% capitalització) i 1.350 milions en Repsol (6% capitalització).

"Encara que aquest seria el pitjor escenari ja que superaria el que en premsa s'indica que vol recaptar el Govern (entre 1.500-2.000 milions)", assenyalen. "En tot cas", afegeixen, "qualsevol figura impositiva nova s'acabaria traslladant al consumidor pel que l'impacte en el sector també seria limitat i les caigudes del dimarts el descompten de sobres".

Amb la poca vergonya de dir que:

Sabadell: "Qualsevol figura impositiva nova s'acabaria traslladant al consumidor pel que l'impacte en el sector també seria limitat i les caigudes del dimarts el descompten de sobres"

I en els casos concrets de Redeia i Enagás, "les caigudes semblen menys justificades, ja que es tracta de negocis regulats que no es veuen afavorits per un major preu de l'energia i no tindria sentit que s'apliqués un major impost sobre aquestes activitats regulades", assenyalen des de l'equip d'anàlisi de Bankinter.



Toca fugir o entrar?

Ara bé, és aquesta penalització en bossa un avís per a navegants del que està per venir o una oportunitat? Si bé és cert que l'enduriment de la política monetària del Banc Central Europeu (BCE) els afecta negativament aquestes companyies per estar, en general, molt endeutades, la veritat és que les cotitzades d'aquesta indústria arriben a aquest entorn de pujades de tipus amb nivells de despesa de capital (capex) elevats per a escometre les seves inversions i encara són capaces de generar retorns malgrat que els costos de finançament siguin cada vegada més exigents.

Així les coses, i des del punt de vista tècnic, les dos majors elèctriques, Iberdrola i Endesa cotitzen en atractius nivells d'entrada per a Joan Cabrero, assessor de Ecotrader, el portal d'idees d'inversió de elEconomista.

En el cas de la signatura que dirigeix Ignacio Sánchez Galán, que acumula un descens anual del 9%, va tancar aquest dimecres a un mig punt percentual dels 9,5 euros en els quals des de Ecotrader els seus experts pauten com a ideal punt d'entrada i que, en paraules de Cabrer, "correspon a un ajust de dues terceres parts de tot el moviment alcista que va néixer al març i que va portar al títol dels 8,40 als 11,50". En el pitjor dels casos, encara li espera una caiguda d'entre un 4%-5,5% fins als 9-9,10 euros.

Per part de la utility capitanejada per José Bogas, que ha perdut un 5% en dues jornades, ja ha perforat els nivells d'entrada que marca Ecotrader en els 18,5-18,35 euros i ara s'obre un risc de caiguda del 2% fins als 17,85 euros.

Aquestes dues companyies són les úniques que reben una recomanació de compra de mans del consens que recull FactSet.

Distint és del cas de Naturgy, menys exposada al canvi regulador que es planteja, i que encara cotitza a un 4%-5% de la zona de compra que Ecotrader marca en 26,69-25 euros i a un 19% dels 18,8 euros als quals podria caure en el pitjor dels casos. "Des de mitjan abril està corregint la pujada que va néixer en els mínims de març i que tot apunta al fet que quan conclogui aquesta consolidació reprendrà les alces", explica l'expert.

Per part de Redeia, es troba en pujada lliure absoluta i Ecotrader assenyala com a zona de compra els 18 euros que són els mínims de maig, dels quals es troba a un 0,3% i a un 12,5% dels 15,8 euros, el seu nivell més baix de febrer.

Finalment, Enagás (que va aconseguir màxims històrics al maig i des d'aquí corregeix un 8%) és la que menys perd del sector ."Enagás és de totes a la qual no veig recorregut. Potser zona de compra en els 19,55", explica Cabrer. Fins a aquest punt d'entrada resta un recorregut del 4%.

Tant Naturgy, com Redeia i Enagás, carreguen amb sengles recomanacions de venda a ulls dels analistes.

Un repàs a les principals energètiques que operen a Espanya ens donen una idea DE QUI SÓN ELS PROPIETARIS D'ALGUNES EMPRESES ELÈCTIQUES I DE GASÍSTIQUES, segons libre mercado:

Luis F. Quinterohttps://s.libertaddigital.com/images/svg/x.svg"); display: inline-block; height: 1.1em; overflow: hidden; text-indent: 100%; width: 1.1em; white-space: normal; align-items: center;">Seguir a LUISFERQUINTERO

17/2/2021 - 07:4

El capital d'empreses com Endesa, Cepsa, CLH, Viesgo (EDP), Redexis, Madrilenya de Gas, Norgegas, X-Elio o Renovalia, no està controlat per mans espanyoles.

Principals energètiques en mans estrangeres:

Endesa: El 70% està en mans d'Enel, contrlada pel Govern italià

Cepsa: El 65% ho controla Mubadala, fons sobirà d'Abu Dhabi i el 35% Carlyle, un fons de capital risc nord-americà.

CLH: El 25% ho controlen el fons de capital de risc anglès CVC, el 25% el fons de pensions canadenca Omers el 20% el fons d'infraestructures australià Mcquarie. I el 30% restant altres fons d'inversió

Viesgo: El 75% està en mans de l'elèctrica portuguesa EDP i el 25% Mcquarie (el fons d'infraestructures australià)

Redexis: El 33% el fons britànic USS, el 33% ATP, una companyia de segurs holandesa i l'últim 33% CNIC, un fons d'inversió xinès.

Madrilenya de Gas: El 36% està en mans d eGinko Tree, un fons d'inversió xinès. Un 22% està en mans de EDF Invest, que pertany a l'empresa estatal francesa EDF, un 30% està en mans de PGGM, un fons de pensions holandès i un 13% en mans de Lancashier, un fons d'inversió britànic.

Nortegas: El 55% està en mans de JPMorgan, un fons d'inversió americà. El 20% és ADIA, un fons sobirà d'Abu Dhabi. El 15% està en mans de Swiss Life, una companyia de segurs suïssa. I un 10% en mans de Covalis, un fons d'inversió suís.

X-Elio: El 50% està en mans del fons de capital de risc norteamiercano KKR i l'altre 50% està en mans de Brookfield un fons d'infraestructures canadenca. A més, una recent escissió de X-Elio que està controlada al 100% per CTG (la Xina Three Gorges), companyia elèctrica xinesa.

Renovalia: el 100% en mans de F2i, un fons d'inversió de l'estat italià.

Principals energètiques en mans espanyoles:

Les dos principals energètiques que operen a Espanya i que estan en mans espanyoles, són Iberdrola i Naturgy. Des de lluny els segueixen Acciona i Repsol en generació elèctrica. A MÉS A MÉS Enagas i REE són les xarxes de transport de gas i electricitat en Espana respectivament i estan en Mans de l'estat. La grandària d'Iberdrola sumat a Naturgy, Acciona i Repsol, representen al voltant del 50% de la quota de mercat elèctric a Espanya.

Segons La Moncloa, "el Congreso de los Diputados ha convalidado el Real Decreto-ley 11/2024, de 23 de diciembre, para la mejora de la compatibilidad de la pensión de jubilación con el trabajo. El texto incluye la mejora de la regulación de la jubilación parcial, la jubilación activa y de la jubilación demorada, entre otras medidas, tal y como se estableció en el acuerdo de la Mesa de Diálogo Social de Seguridad Social y Pensiones, del 31 de julio de 2024, que fue ratificado el 18 de septiembre por los agentes sociales y el presidente del Gobierno.

"El objetivo de esta norma es que los trabajadores puedan realizar una salida del mercado de trabajo más progresiva y flexible, en línea con los países de nuestro entorno, más adaptada a las condiciones y situaciones de cada trabajador", ha explicado la ministra Elma Saiz en su defensa del real decreto-ley en el Congreso."

Segons COESPE DONA, "aquest model d'ampliació de l'edat de jubilació està basat en la idea de la Reforma Hartz a Alemanya. El 2003 Peter Hartz, director executiu de recursos humans de Volkswagen i assessor del govern socialdemòcrata del moment, va proposar la generalització dels ara coneguts com a «Minijobs». Era un objectiu llargament desitjat per la patronal alemanya; l'extensió de l'edat de jubilació. Es va permetre, atès que s'havia endurit l'accés a unes jubilacions dignes, la possibilitat de compaginar la jubilació amb treballs a temps parcial. Una dècada després, el mateix Gerhard Schröder, canceller en aquell moment, se’n penedia d'algunes de les modificacions que la llei havia introduït. Els jubilats havien deixat de treballar de forma «voluntària» per fer jornades de vuit hores, atès que la jubilació no arribava per pagar les factures a final de mes. Una de les conseqüències va ser, a més de retallar els subsidis per desocupació i reduir les futures pensions, l'ampliació de l'edat de jubilació de 65 a 67 anys. El govern socialdemòcrata d'aleshores el venia com un complement de la pensió, que van començar sent «voluntaris» per transformar-se en imprescindibles. En lloc de garantir pensions dignes i corregir les desigualtats històriques, el govern va optar per estendre la vida laboral dels qui menys recursos tenen per enfrontar la vellesa. Aquest és el model que l'executiu «progressista» ha emprès.

Segons el reportatge de Le Monde Diplomatique sobre la jubilació a Corea del Sud, "A Corea, l'edat oficial de jubilació és de 60 anys. Però cal esperar als 65 per a percebre la jubilació pagada per l'Estat. Íntegra, equival a prop del 30% dels últims salaris percebuts. La major part de les vegades enfonsa als seus receptors en la pobresa. Per això gairebé tots els coreans han de treballar una vegada superada l'edat legal de jubilació, i fer-ho en ocupacions tan precàries i mal pagats que l'expressió coreana que millor tradueix “feina de merda” és “treball de vell”. Des de fa poc menys d'una dècada, l'Estat ha autoritzat les empreses a reduir les remuneracions dels treballadors de major edat (en general, entorn dels 56 anys) amb el pretext d'afavorir l'ocupació juvenil. De manera que els últims anys de treball –els que compten per al càlcul de la pensió– es caracteritzen per un enfonsament dels sous, a vegades amputats en un terç. Mentre les persones de més de 65 anys representen la meitat de la població pobra , Corea del Sud ostenta una marejadora taxa de suïcidi del 61,3 per 100.000 entre els majors de 80 anys (enfront del 33,3 per 100.000 per a les persones de 75 anys o més a França ).