Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Divendres, 27 Desembre 2024

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info

 

metges sense fronteres Moria

Temem que el Pacte de Migració de la UE segueixi ignorant a persones que només busquen seguretat a Europa; urgeix un canvi radical de polítiques migratòries.

 

Brussel·les / Barcelona, ​​22 de setembre de 2020.- L'enfocament actual de la UE va des d'evitar els rescats al mar fins retenir deliberadament a les persones en camps de refugiats com el de Moria. Quan falten només unes hores per a l'anunci d'un nou Pacte de Migració per part de la UE, Metges Sense Fronteres va mostrar la seva preocupació per la situació actual i hem lamentat l'oportunitat perduda que pot suposar un pacte que no inclogui el gir de polítiques que migrants, refugiats i sol·licitants d'asil requereixen.

"Creurem en un nou començament quan no haguem de tractar a tantes persones que pateixen sense necessitat. Durant anys, la Comissió Europea ha anunciat, promès i s'ha compromès ... però el que veiem a les illes gregues i a la Mediterrània central són persones que, a la recerca de seguretat, són sotmeses sistemàticament a més misèria, sofriment, humiliació i violència. Tant elles com els que intenten ajudar-los són tractats com a criminals ", afirma Christos Christou, el nostre President Internacional.

"Fa tot just uns dies, un cinquè vaixell de rescat ha estat retingut per raons ridícules i s'ha establert un nou camp de contenció a Lesbos. Hem exposat de forma continuada el cost humà d'aquesta política de contenció als caps d'Estat i primers ministres europeus, als comissaris a Brussel·les, i als ciutadans a través dels mitjans de comunicació. Però res sembla conduir a l'canvi radical de polítiques que es necessita desesperadament ", subratlla.

I és que "necessitem una Europa més humana, que brindi protecció a totes les persones que arriben a la recerca d'aquesta. És un deure legal i també ètic", recalca Raquel González, la nostra responsable de Relacions Externes.

Les condicions de vida en els diferents camps de contenció que hem vist a Europa en els últims anys, a Grècia i a les seves illes, però també a França o altres països, són inadmissibles. Els estàndards d'aquests camps no compleixen els criteris mínims acordats internacionalment.

metges sense fronteres Moria 2

Un segon Moria encara pitjor.

 

En aquests moments hi ha gairebé 10.000 persones en el nou camp de Lesbos. La informació proporcionada pels nostres pacients, altres ONG i algunes visites realitzades per MSF en els dies anteriors descriuen un panorama preocupant. Malgrat els anuncis de la Comissió Europea que no hi haurà un Moria 2, el camp s'ha erigit en una zona exposada als vents, al costat de la mar, sense una protecció adequada enfront de les inclemències climatològiques pel que és probable que les primeres tempestes derivin en unes condicions miserables potencialment pitjors fins i tot que les de l'anterior camp. Les botigues no estan ben aïllades i són compartides per diverses famílies. Al mateix temps, les carpes per a homes sols alberguen a 150 persones.



Diversos dels nostres pacients es queixen de manca  d'aigua, d'una distribució reduïda d'aliments, d'instal·lacions sanitàries inadequades, i de manca de protecció. MSF continuarem atenent pacients traslladant per això des del nou camp a la clínica de la nostra organització al costat de Moria per brindar atenció mèdica, especialment en l'àmbit de la salut sexual i reproductiva, de la salut mental i de l'atenció a nens i nenes amb patologies cròniques. Per a això, des d'avui comptem amb un servei de trasllat des del nou camp a la nostra clínica enfront de Moria.

Nuestros compañeros frente a un control de policía griega en la isla de Lesbos

En Samos la situació és igualment desesperançadora. Diumenge hi va haver un nou incendi al camp de Vathy, el segon en pocs dies. El hotspot de Vathy ens recorda el fet que, malgrat els anuncis de la UE que no es construirà un nou Moria, encara hi ha a les illes de l'Egeu altres mòries; centres on les inhumanes polítiques de contenció europees infligeixen greus danys i tenen profundes conseqüències físiques i mentals.

Vaixells de rescat immobilitzats

 

Els Estats membres de la UE no tenen en compte el seu deure legal i moral de salvar vides, optant en canvi per imposar mesures burocràtiques i administratives abusives als vaixells de recerca i rescat. La decisió de delmar encara més la ja limitada capacitat de recerca i salvament a la Mediterrània central tindrà conseqüències devastadores per als que necessiten ajuda desesperadament i provocarà la pèrdua de més vides.

El dret marítim, usat indegudament, està sent emprat com una cortina de fum que amaga la decisió política de bloquejar els esforços humanitaris de rescat a la Mediterrània central. L'últim cas ha estat el del Sea Watch 4, vaixell operat conjuntament per MSF i Sea Watch, que s'ha convertit en el cinquè vaixell d'una ONG a ser immobilitzat per les autoritats portuàries italianes en menys de cinc mesos. El vaixell es troba paralitzat des de diumenge al port de Palerm (Sicília).



"Les inspeccions als vaixells de les ONG s'han convertit en una forma de bloquejar les tasques de recerca i salvament. Una vegada que un vaixell de rescat entra en un port italià, se sotmet a una inspecció perllongada i exagerada fins que es troben algunes irregularitats insignificants. Dissabte es van necessitar onze hores d'inspecció al Sea Watch 4 per trobar les infraccions suficients per evitar que el vaixell salpés del port de Palerm ", assenyala Ellen van der Velden, la nostra responsable de les operacions de recerca i rescat.

"El Sea Watch 4 només és al mar a causa de l'absència d'un mecanisme de recerca i rescat dels estats a la frontera marítima més mortal de l'món. MSF i altres ONG estem simplement tractant d'omplir el buit mortal deixat pels països europeus ", recorda Raquel González. Agost va registrar el major nombre de víctimes mortals a la Mediterrània central en el que va d'any, amb més de cent persones mortes o desaparegudes, el que eleva el total d'aquest any a 425. Des 2015, s'estima que més de 13.500 persones han perdut la vida només en aquesta zona de la Mediterrània.

Els Estats europeus no només han fallat a l'hora de proporcionar un sistema de recerca i rescat, sinó que a més han recorregut a la Guàrdia costanera líbia per vigilar la Mediterrània central. En el que portem d'any, uns 8.000 refugiats i migrants han estat interceptats al mar i obligats a tornar a Líbia, el que es tradueix en un increment del 32% enfront de el mateix període de l'any passat. I això passa mentre segueix creixent el nombre de persones recloses en centres oficials de detenció al país tot i que la UE és plenament conscient que Líbia no és un país segur.

MSF demanem amb urgència a la UE, a les seves institucions i als Estats membres l'evacuació immediata de totes les persones que van haver de fugir del camp de Moria. És urgent descongestionar les illes i centrar-se en la reubicació a Europa.

També demanem:

    L'abandonament de qualsevol enfocament futur de la migració que torni a atrapar persones en condicions inhumanes en camps a les illes (o en instal·lacions en les fronteres), a l'espera d'una decisió sobre la seva sol·licitud d'asil.
    La implementació de polítiques migratòries que assegurin la protecció, en lloc de l'exclusió per al que és necessària major solidaritat i un repartiment de responsabilitats entre els països europeus i la fi dels abusos sistemàtics dels drets humans a les fronteres.
    L'alliberament del Sea Watch 4 perquè pugui reprendre les vitals operacions de recerca i el rescat a la Mediterrània central i el cessament de la fustigació a les ONG de salvament que intenten oferir assistència a persones desesperades.

En aquest línia, MSF i més de 400 organitzacions de la societat civil ens hem sumat ja una petició per demanar la fi de la contenció a les illes gregues i l'evacuació urgent dels refugiats d'aquestes. Aquesta campanya ha superat ja les 134.000 signatures recollides.

Sóm MSF parlem alt i clar

 

#conlosrefugiados