Ramón Franquesa, professor d'Economia Mundial a la Universitat de Barcelona, portava sobre la seva esquena i coll les seqüeles d'un bon gripaç, però, malgrat el seu estat, va estar present en aquest inici de curs de la lluita dels pensionistes en defensa dels serveis públics, el passat 13 de gener, a la Plaça Universitat.

https://youtu.be/6QGrfZ9mBeU?si=A8rtnbYlteDzxu6R Clica aquí si vols veure el video de Ramón Franquesa.

Més de dos-cents pensionistes es van reunir, el passat 13 de gener, a la Plaça Universitat, com cada dilluns des de fa set anys, per donar i rebre informació sobre el que està passant al món i dins del nostre territori. Sobre la memòria històrica van parlar de la Desbandà, que un any més, quan arriba el mes de febrer, se celebren els actes de commemoració de la Desbandá, la fugida de la població civil davant la presa de la província de Màlaga i part de la de Granada, per les tropes feixistes italianes i l'exèrcit colpista, amb la col·laboració de l'Alemanya nazi. Més de 300.000 civils fugint per la coneguda com a “carretera de la mort” mentre eren atacats per les forces italo-espanyoles per “terra, mar i aire”.

Ramón Franquesa, portaveu de COESPE i de Marea Pensionista de Catalunya, ha volgut insistir en el tema de la memòria històrica parlant dels Federalistes i del cop d'estat que va finiquitar un moviment democràtic, durant la Primera República. Porto aquí les seves reflexions que ens van mantenir a tots els presents expectants en aquell matí fred d'hivern.

Ramón Franquesa va començar el seu discurs amb aquestes paraules:

"..Sobre la qüestió de memòria històrica m'agradaria dir una cosa. Fa més de 150 anys, en 1874, un general, per a variar, intentava acabar amb la I República, Francisco Serrano, dissolent les Corts i intentant tornar una altra vegada cap enrere, en un segle XIX que havia estat terrible per al poble espanyol. Un poble que una vegada i una altra havia intentat democratitzar el país, aixecar una Constitució per a tota la ciutadania, construir un país per a la pau, evitar convertir-se en una joguina de l'imperialisme, ja fos l'imperialisme de Napoleó, que va venir primer, o l'imperialisme dels anglesos, que en nom de la democràcia ens van deixar com a regal a Ferran VII, als 100.000 fills de Sant Lluís, a un segle XIX de restauració d'allò més reaccionari al nostre país, però que al final acumulant lluites havia aconseguit fer la revolució de La Gloriosa, bandejar a Isabel II i constituir la I República.

Però va venir un general, Francisco Serrano, va donar un cop d'estat i ens va tornar cap enrere. A Sarrià, un conjunt de gent, els Federalistes es van plantar i es van negar a resignar-se i l'exèrcit colpista el va passar malament. Fins al punt que després van construir la caserna de Pedralbes a prop perquè en aquests temps tots els pobles d'al voltant de Barcelona: Gracia, Sans, Sarrià era de gent rebel, d'artesans, de gent treballadora, de pagesos que es negaven a tornar a l'Edat Mitjana i a Sarrià, en la Plaça de Sarrià es va resistir fins que l'exèrcit colpista els va exterminar i als que van quedar vius els van portar al cementiri de Sarrià i els van afusellar. Durant molt de temps el poble de Sarrià va continuar celebrant cada any la memòria dels federalistes, fins a la guerra civil de fet...."

Ara, fa poc, l'any passat va haver-hi la idea de reprendre, de tornar a realitzar aquesta commemoració i el 150 aniversari es va celebrar de nou en memòria dels Federalistes afusellats a Sarrià. I enguany s'ha tornat a repetir amb els companys dels Iaoflautas, que són allí, amb el seu cor, amb els companys de la Marea Pensionista de Sarrià, que eren allí, amb la seva memòria reivindicant als que van ser allí abans que nosaltres, i els que van lluitar per un món millor i més lliure, encara que a vegades van perdre. I jo no vaig poder acompanyar-los, amb el gripazo que porto i que no em trec de damunt, però sí que em va arribar el vídeo de les companyes i companys cantant la Internacional, Internacional que havien traduït aquests Federalistes a la nostra llengua, el català, i que la seva traducció realment dona molt a pensar no?, que és "La Internacional és la pàtria dels humans..." en la versió en català. Una poètica i bella versió del que és la identitat col·lectiva per als treballadors: la Federació, la Fraternitat, la Unió de tots, independentment de les nostres cultures, de les nostres tradicions, en la defensa de l'essencial que són els drets econòmics de totes i tots. Drets econòmics que Francisco Serrano, fa 150 anys, i que altres ara intenten arrabassar-nos, amb discursos semblants i és important mantenir la memòria històrica, saber d'on venim, perquè constantment ens intenten distreure del que som, de quin és el conflicte principal, que és el repartiment de la riquesa i del treball, la inclusió de tots els que formem la societat per a viure dignament, en la joventut i en la vellesa. I perquè no ens arrabassin els oligarques el producte del nostre treball que és un producte del treball de tots...."

EL 47

".....I m'agradaria recordar un altre moment històric, que és la pel·lícula EL 47, que rescata com un col·lectiu de veïns va prendre en les seves pròpies mans el seu destí, un destí que era molt negre, perquè venien d'on els afusellaven, perquè la gent no és que vingués a Catalunya per a viure una mica millor, no, venien a sobreviure de la fam i de les persecucions polítiques que es donaven a Andalusia, a Extremadura, a Castella. I, en el relat d'aquesta memòria, que us aconsello encaridament que la vegeu i que feu que els vostres nets i els vostres amics la vegin...hi ha un element que jo vull destacar aquí. En un moment determinat de la pel·lícula, el company i la seva companya a vegades desanimats pel dur que els tocava viure pel rebuig de les institucions, les pressions laborals tenien com a consol un disc dels quals corrien llavors, amb la cançó del gall negre i el gall vermell, cançó que a vegades ens canta el company Albert, i la filla sortia amb: "quin conyàs de pares tot el dia amb la cançó aquesta dels galls, tot el dia amb la història dels drets socials, sempre amb el mateix conte i que aclaparament, que pesats són...". Però el dia que li toca rebre a ella, llavors és quan posa en peus a l'auditori i enfront de la hipocresia de la gent benestant de Catalunya, en els Jocs Florals de Nadal, quan s'adona que per ser filla de treballadors i per viure en les barraques no té el mateix nivell de reconeixement social que la resta dels seus companys, ella es posa en peus i es posa a cantar aquesta cançó dels seus pares. Això que semblava ser predicar en el desert no ho era tant, perquè estava transmetent elements, armes, instruments, perquè el dia que necessités defensar-se el pogués fer.

Això és part del treball que estem fent aquí i ara enfront d'uns joves que se'ls embeni que : "mireu que peseu-vos que són els avis amb la defensa de les pensions, no tindran una altra cosa que fer, I mira que peseu-vos que són amb això dels drets de tots, però si aquí cadascun va a la seva , que aquests no s'han assabentat que ja estem en un altre temps, que ara ja tothom mira per a si mateix què és això de la solidaritat? què és això de la fraternitat?, què és això dels Federalistes, de la unitat dels de baix? en què somien aquesta gent?. Sí, això que ens diuen aquests ara, demà, el dia que els diguin que hauran de treballar com a esclaus, el dia que els diguin que hauran d'anar a la guerra, per a defensar a aquests oligarques, llavors, aquest dia, igual es recordaran de la cançó del gall negre i el gall vermell, del que els explicàvem, que és necessari, si vols defensar un dret, per a començar, el dret a la vida, és necessari lluitar i barallar i és necessari confrontar, confrontar amb les idees del neoliberalisme, que és destructiu de la vida, que ens porta a la guerra, que ens porta a veure el que està succeint a Califòrnia....."

"......Califòrnia, l'estat més avançat dels EUA, on ja 16 persones han perdut la vida en els incendis, però s'han perdut més de 12.000 habitatges i per què? El mes de desembre feien una retallada de 17 milions de dòlars, perquè l'estat de Califòrnia no podia pagar als bombers, no hi havia diners.

Califòrnia, l'estat més avançat dels EUA, on ja 16 persones han perdut la vida en els incendis, però s'han perdut més de 12.000 habitatges i per què? El mes de desembre feien una retallada de 17 milions de dòlars, perquè l'estat de Califòrnia no podia pagar als bombers, no hi havia diners. Això sí, mentre això succeïa, Biden estava enviant 6.000 milions més de diners a la guerra d'Ucraïna i a Israel, i a mig món, perquè és el negoci de les armes dels seus amics. Aquest mateix Biden que acabava d'amnistiar al seu fill del delicte de corrupció, amb els diners dels contribuents, que paguen els seus impostos per a estar protegits del foc......"

Informació, video i imatge de Maxi Martos, del blog de lasafueras.info (Asociación Cultural Las Afueras).