Conchi, portaveu de Marea Pensionista de Catalunya, llegint el comunicat  de COESPE sobre les declaracions  del Secretari General de l'OTAN demanant més diners per a les guerres que estan  desenvolupant en Europa i en la resta del món aquests malparits del EUA (les seves multinacionals i els fons d'inversió).

Informació, imatges i videos de Maxi Martos, del blog de lasafueras.info (Asociación Cultural Las Afueras)

16 d'octubre de 2024

Avui, 16 de desembre de 2024, reunits els pensionistes en la Plaça Universitat, com cada dilluns i amb un fred que pela, les intervencions de Conchita Rivera i de Ramón Franquesa han versat  "sobre els bastards del capital que ens volen conduir a la guerra i ens neguen la vida". Aquest discurs de Mark Rutte, secretari general de l'OTAN, no té desaprofitament. Si encara quedaven persones que no tinguessin clares les polítiques que pretenen imposar des dels poders financers, el secretari general de l'OTAN, ens ho ha aclarit prou bé: "NO QUEDA ALTRA CAMÍ QUE LA GUERRA", NI DIPLOMÀCIA NI RES...GUERRA, I MOLTS MÉS DINERS PER A LES GUERRES.

https://youtu.be/AHnOh2-qqfY?si=rdLDoh83WMohKFV0 Clica aquí si vols veure i escoltar en aquest videoclip que va publicar, el passat 13 de desembre, COESPE on es reprodueixen les paraules del Secretari General de l'OTAN, Mark Rutte, amb un discurs en el qual TÉ L'ATREVIMENT de dir que els Estats Europeus  estan gastan massa en despesa social (un 25% del PIB) i que ara és necessari gastar no ja un 2, ni un 3, sino un 4% en la despesa militar i retallar en despesa social, en pensions, en sanitat, en seguretat....

COMUNICAT DE COESPE

Si encara quedaven persones que no tinguessin clares les polítiques que pretenen imposar des dels poders financers, aquest 12 de desembre de 2024 Mark Rutte, secretari general de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, OTAN, en les seves declaracions ha aconseguit que els caiguin les caretes situant el futur que pretenen per als països europeus membres de l'OTAN, i per al nostre País.

__________________________________________________________________

Mark Rutte, entre altres "lindezas", demana que els ciutadans i les ciutadanes acceptin fer sacrificis, com a retallades en les seves pensions, sanitat i sistemes de seguretat social, per a augmentar la despesa en Defensa i garantir la seguretat a llarg termini a Europa.

També demana Mark Rutte, el flamant secretari general de l'OTAN :

- Que les ciutadanes i ciutadans manifestin als polítics de cadascun dels 32 països que componen l'OTAN la seva conformitat amb l'augment de la despesa en Defensa, perquè puguem continuar vivint en pau, perquè la seguretat és més important que tota la resta.

- També els ciutadans i ciutadanes han de dirigir-se als seus polítics per a dir-los que és "senzillament inacceptable que es neguin a invertir en la indústria de Defensa. Que invertir en la indústria de Defensa és invertir en seguretat. És una obligació".

 

Aquest discurs és molt semblant al que Margarita Robles ha pronunciat en algunes ocasions:

- Invertir en Defensa és invertir en la pau.
- Augmentar el pressupost en Defensa suposa modernitat, tecnologia per a les forces armades i suposa creació de llocs de treball.
- Invertir en defensa és invertir en indústria espanyola.

La  resposta tant de COESPE, com de Marea Pensionista de Catalunya,  "als impulsors de la guerra" és diàfana i contundent:

1a.  Des d'una perspectiva crítica i compromesa amb el benestar de la ciutadania, rebutgem rotundament les declaracions realitzades pel secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, que insten els ciutadans a acceptar retallades en pensions, sanitat i seguretat social per a incrementar la despesa en Defensa.

2a Prioritats equivocades: El pressupost social no és un luxe, és un dret fonamental. Reduir inversions en àrees com a salut, educació i pensions per a destinar més recursos a la preparació per a les guerres posa en risc la qualitat de vida de milions de persona, perpetuant desigualtats i agreujant les crisis socials.

3a La veritable seguretat no es mesura en termes de capacitat militar, sinó a garantir una vida digna a tota la població. Sense accés a drets bàsics, les nacions perden cohesió social, la qual cosa afebleix la seva resiliència enfront d'amenaces internes i externes. Generar una política de distensió i negociació, és l'única via de seguretat real i de vida.

4a Les propostes del Secretari General de l'OTAN, Mark Rutte, afavoreixen descaradament a la indústria militar i financera, en promoure inversions obligatòries en Defensa per part de bancs i fons de pensions (per a això no deixen d'estendre els plans privats de pensions). Aquest model prioritza els interessos d'uns pocs en detriment del benestar general.

COESPE (Coordinadora Estatal per la Defensa del Sistema Públic de Pensions) rebutja qualsevol proposta que prioritzi la despesa militar sobre els drets socials i crida la ciutadania a defensar sistemes de benestar robustos i polítiques orientades a la pau.

La seguretat real no pot construir-se sobre el sacrifici de la dignitat i el benestar de les persones.

NO A LES GUERRES.

Governi qui governi els drets socials, la pau i la vida es defensen.
Coordinadora Estatal per la Defensa del Sistema Públic de Pensions COESPE
14 desembre 2024

https://youtu.be/bTIiH2G7MjY?si=0HTyXNCeuVO0eIYe Video de Ramón Franquesa, professor d' Economia Mundial de la Universitat de Barcelona, adreçant-se als pensionistes reunits en aquesta històrica plaça de  la Universitat, de la ciutat de Barcelona. Com cada dilluns des de fa més de sis anys els pensionistes es concentren per reivindicar l'IPC real, l'aplicació en les pensions més baixes dels 103.690 milions d'euros que el Tribunal de Comptes va trobar que s'havien desviat de la Seguretat Social cap a altres partides pressupostàries, que desaparegui la bretxa de gènere en el cobrament de salaris i pensions, etc... I avui, 16 de desembre de 2024, en aquest fred dilluns, Ramón ha utilitzat un conte de Hans Christian Andersen, "La petita cerillera", per recordar que a Catalunya es troben molts nens en famílies pobres, amb veritables necessitats per a subsistir: un 31% dels infants catalans viuen per sota del límit de la pobresa, ha dit Ramón.

"Avui, ha començat manifestant Ramón Franquesa, vull explicar-vos l'argument d'un conte que va escriure Hans Christian Andersen en el segle de la industrialització. És el conte d'una petita cerillera que en el dia de Nadal una nena amb els peus descalços, amb fam, no podia ni menjar una sopa de patates i l'única cosa que li quedava era intentar vendre una caixa de llumins. Però no hi havia manera, la gent bé passava per davant i no comprava els llumins i ella cada vegada tenia més fred. I per a intentar passar el fred pensava que encenent un llumí i escalfant-se una mica passaria desapercebuda. I encenia un llumí i començava a somiar que menjava sopa de patates. Tornava a encendre una altra i començava a somiar que les estrelles, en la nit freda, li escalfaven una mica. Se li apagava. Tornava a encendre un altre llumí i llavors somiava que tornava a veure a la seva àvia, que havia mort i que li donava paraules d'ànim.

L'endemà, van trobar a la nena amb l'últim llumí apagat entre les seves mans i somrient. Andersen va escriure aquest conte en el món de la revolució industrial i de l'emergència del capitalisme, en un món, a Dinamarca, on el que imperava era la cultura puritana de la gent bé, que pensava que els pobres eren pobres perquè volien, perquè no treballaven i ell va escriure aquest conte denunciant aquest món, que pensàvem que havia desaparegut, però mireu per on torna a treure les orelles.

I no cal anar-se a Copenhaguen, aquí a Catalunya avui el 31% dels nens viuen per sota del nivell de pobresa, molts d'ells són fills d'emigrants, que viuen i treballen aquí, que són ciutadans, com qualsevol de nosaltres i que viuen per sota del nivell de pobresa.

Avui veiem que a l'Argentina el govern està reduint el deute, sí, però el 50% del reajustament s'ha produït baixant les pensions i baixant els salaris, avui la pobresa ha passat del 45 al 50% i cal pensar quants d'aquest 50%, que ara estan en la pobresa, van votar pel neoliberalisme. Cal ésser ximple. Però els mitjans de comunicació intenten adormir, confondre a la gent i que votem als nostres botxins, a la gent que s'enriqueix dels pobres, que mirin per a un altre costat quan els nens no tenen suficient menjar. I això sí, feliciten Nadal hipòcritament...."

https://youtu.be/tG6Vd7BepEk?si=7uZtMsoxZVSrfM8C Prudenci, membre de Marea Pensionista de Catalunya, durant el seu discurs, que es va veure interromput pels insults d'un neonazi, que acostuma a aparéixer tots els dilluns a provocar els pensionistes.

"Sabeu què és el corc?, ha començat dient Prudenci.  És un bichito pràcticament invisible que quan t'adones t'ha fotut la fusta de qualsevol lloc de la casa. Perquè hi ha gent que és com el corc i també hi ha gent que empara a aquest corc. L'altre dia, en una recepció a Madrid, una senyora que tots coneixem va dir que Espanya era un estat liberal. Jo no he vist cap periòdic que la contradigui, tampoc he vist cap cadena de TV que digui NO, NO, Espanya és un estat social i democràtic de dret. La paraula liberal no apareix en la Constitució absolutament en cap lloc. Però el corc va fent el seu treball fins que no t'adones i Déu ens empari que no et portin al jutjat. Llavors, aquest pregó de llibertat i d'igualtat suposo que ha de referir-se a la llibertat del  !carall.

Se'm va ocórrer escriure referent a la llibertat i la igualtat quatre coses:

Sentim discursos com a crits i proclames, perquè l'expressió dels conceptes de llibertat i d'igualtat ens commouen en l'ànima ja que som treballadors que vam viure molts anys sense llibertat i amb les diferències socials, econòmiques i polítiques aclaparadores. Però els temps han passat i la informació verídica ni la donen les proclames en els periòdics de dubtosa reputació, ni imparcialitat, ni en les imatges televisives que retallen els discursos en favor dels seus favorits.

 

Però anem a analitzar alguna cosa en la realitat. Hi ha quatre elements fonamentals que són determinants per a saber si existeix o no igualtat al nostre país i entre nosaltres que són: els impostos, la sanitat, l'educació i la dependència.

 

Consultant la pàgina del Ministeri de Sanitat ens mostra números totals de la inversió. En Sanitat s'ha passat de 71.000 milions d'euros l'any 2018 a 92.000 milions l'any 2023. Cal passar diverses pàgines per a trobar la inversió per habitant en cadascuna de les Comunitats i resulta que és aquí on apareix la grandíssima, la grandíssima desigualtat.

La despesa mitjana per habitant és de 1769 euros, però resulta que hi ha 6 comunitats que estan per sota de la mitjana. El País Basc i Astúries lideren el rànquing, amb 2.200 i 2057 euros per habitant, mentre que Andalusia i Madrid estan en la cua, governades totes dues pel PP, amb 1530 i 1625 euros respectivament.

No em direu que el principi d'igualtat amb aquest desequilibri queda absolutament trencat, fet miques. Però no pot criticar-se perquè en llaures a la llibertat de cadascuna de les comunitats determinen elles la seva pròpia despesa. Per què? La raó és molt senzilla. Al meu parer, els qui onegen la bandera de la llibertat prioritzen la seva lliure decisió de privatitzacions afavorint interessos privats sobre la necessitat de la població. Això té solució? Creiem que sí. Avui més que mai es necessita una política sanitària centralitzada, perquè només d'aquesta manera el principi d'igualtat prevaldrà sobre la llibertat de fer el que em dona la gana i invertir allà on vull......"

https://youtu.be/AI4bJ0puzU4?si=phC35BLJ-MychW1O Segona i última part del discurs de Prudenci.

https://youtu.be/VK-S77ujneQ?si=ew2vdDKrnu2-wpVz Video on la Lluisa critica al govern municipal de Collboni per intentar posar filtres a l'assistència del poble a les sessions plenàries de l'Ajuntament de Barcelona. "Nos prohiben ir a a los plenos del Ayuntamiento de Barcelona, eso es el gobiernro socialista..., ha dit la Lluisa, activista incombustible de Marea Pensionista de Catalunya i d'altres moviments socials.

 

https://youtu.be/A4XP8y5PN6A?si=f8KpUYFp5_8tkcRX Albert, el cantautor de Nou Barris, interpretant una versió de "Resistiré".