Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Diumenge, 22 Desembre 2024

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info

els Estats Units vs. Iemen

___________________________________________________________________

El 14 de novembre de 2023, quan es complia un mes d'inici de l'atac genocida d'Israel contra els palestins de Gaza, Abdul-Malik al-Houthi, un dels líders de Ansar Allah i del Govern de Iemen, va pronunciar un discurs que va ser transmès per la televisió Al-Masirah. “Els nostres ulls estan oberts per a vigilar i buscar constantment qualsevol vaixell israelià”, va dir. “L'enemic confia en el camuflatge en els seus moviments al Mar Roig, especialment en Bab al-Mandab, i [no] s'atreveix a hissar banderes israelianes en els seus vaixells”. La Bab al-Mandab, la Porta del Dolor, és la via navegable de 14 milles nàutiques d'ample entre Djibouti i Iemen. L'interessant és que, segons el tractat de Nacions Unides, un país reclama 12 milles nàutiques com a límit territorial; això significa que gran part de les aigües estan dins de la jurisdicció de Iemen.


Geopolítica 28 novembre, 2024


Cinc dies després, comandos iemenites van sobrevolar en helicòpter el Galaxy Leader, un vaixell de càrrega registrat a les Bahames i operat per la naviliera japonesa NYK, però que és propietat parcial d'Abraham Ungar (un dels homes més rics d'Israel). El vaixell segueix retingut dins de les aigües territorials de Iemen, en el port de Saleef, amb els seus 25 tripulants com a ostatges en la governació d'Al-Hudaydah. Aquest assalt al Galaxy Leader, i després a diversos altres vaixells de propietat israeliana, va detenir el trànsit de mercaderies al port de Eliat, situat al final del golf de Aqaba. Atapeït entre Egipte i Jordània, aquest port – que és l'únic accés no mediterrani a la mar per a Israel – ja no té el nivell de vaixells de càrrega que tenia abans d'octubre de 2023 i l'operador privat del port ha dit que està gairebé en fallida. En el transcurs de l'últim any, el port ha estat objecte d'atacs amb drons i míssils procedents de Bahrain, l'Iraq i Iemen.

L'estret de  La Bab al-Mandab.,(  From WorldWind software - From WorldWind software)


Els atacs estatunidencs no estan funcionant

El Govern de Iemen va dir que desistiria de qualsevol atac si Israel posava fi a la seva guerra genocida contra els palestins. Com l'atac israelià continua, els atacs de Iemen també han continuat. Aquests atacs iemenites han provocat assalts massius contra la ja fràgil infraestructura de Iemen, inclòs un atac israelià contra la ciutat portuària de Hodeidah al juliol i atacs puntuals amb míssils per part dels Estats Units. Quan se li va preguntar al president estatunidenc Joe Biden si els atacs aeris i amb míssils dels Estats Units contra Iemen estaven funcionant, va respondre rotundament: “Quan dius ‘funcionant’, és si estan detenint als Hutíes? No. Continuaran? Sí”. En altres paraules, el Govern de Iemen –anomenat erròniament els Hutíes per la tradició zaydí de l'islam que segueix una quarta part de la població iemenita– no cessarà els seus atacs contra Israel només perquè els Estats Units i els israelians hagin estat colpejant el seu país. L'oposició iemenita al genocidi israelià supera a la comunitat zaydí, al moviment Ansar Allah i al Govern iemenita. Fins i tot Tawakkol Karman, que va rebre el Premi Nobel de la Pau en 2011 i és una crítica del Govern iemenita, s'ha manifestat en contra d'Israel.

Uneix-te al Vell Talp

L'admissió de Biden que els atacs amb míssils estatunidencs no detindran els atacs de Iemen ha estat encertada. Iemen es va enfrontar a un bombardeig assassino per part de l'Aràbia Saudita des de 2015 fins a 2023, en el qual els saudites van destruir gran part de la infraestructura de Iemen. I no obstant això, els iemenites han mantingut la capacitat d'atacar objectius israelians. A l'octubre de 2024, l'exèrcit estatunidenc va desplegar bombarders B-2 Spirit per a colpejar el que el Pentàgon va denominar “cinc objectius subterranis”. No va quedar clar si aquests dipòsits d'armes van ser destruïts, però mostra la creixent desesperació dels Estats Units i Israel per detenir els atacs iemenites. Els noms de les missions estatunidenques (Operació Guardià de la Prosperitat i Operació Arquer Posidó) sonen impressionants. Estan recolzades per una llista de grups d'atac de portaavions per a protegir a Israel i colpejar Iemen, així com grups que intenten dissuadir el genocidi d'Israel. Hi ha almenys 40.000 soldats estatunidencs a Orient Pròxim i en qualsevol moment donat almenys un grup d'atac de portaavions i destructors. Segons la Marina estatunidenca, hi ha dos destructors en la mar Mediterrània (USS Bulkeley i USS Arleigh Burke) i dues en la mar Rojo (USS Col·le i USS Jason Dunham), amb el Carrier Strike Group 8, ancorat pel portaavions USS Harry S. Truman, en ruta cap al Mediterrani mentre l'USS Abraham Lincoln es dirigeix a l'oceà Pacífic. Hi ha una quantitat considerable de potència de foc estatunidenc en la zona al voltant d'Israel.



Una solució política

Biden no ha estat l'única persona a afirmar que els atacs estatunidencs contra Iemen han fracassat. El vicealmirall estatunidenc George Wikoff, que dirigeix l'Operació Guardià de la Prosperitat, es va dirigir a una audiència a Washington D. C. des de la seva caserna general a Bahrain a l'agost. Wikoff va afirmar que els Estats Units no pot “trobar un centre de gravetat centralitzat” per als iemenites, cosa que significa que no pot aplicar “una política de dissuasió clàssica”. Si els Estats Units no poden infondre por als dirigents del Govern iemenita, llavors no podran detenir els atacs iemenites contra la navegació o les infraestructures israelianes. “Certament hem degradat la seva capacitat”, va dir Wikoff referint-se als drons i míssils derrocats per les armes estatunidenques. Wikoff no va esmentar que cadascun dels míssils i drons iemenites costa uns 2.000 dòlars, mentre que els míssils estatunidencs utilitzats per a derrocar-los costen 2 milions de dòlars. Al final, pot ser que siguin els iemenites els que estiguin degradant a l'exèrcit estatunidenc (el “Wall Street Journal” va informar a l'octubre que els Estats Units s'està quedant sense míssils de defensa aèria, i el mateix periòdic va informar al juny que els Estats Units havia gastat 1.000 milions de dòlars en la seva guerra contra Iemen des d'octubre de 2023). Igual que Biden, Wikoff va reflexionar: “Els hem detingut? No”. En un interessant apart, Wikoff va dir: “La solució no arribarà al final d'un sistema d'armament”.



Pel que respecta al Govern iemenita, l'única solució arribarà quan Israel cessi el seu genocidi. Però fins i tot un alto-el-foc podria no ser suficient. A principis de novembre, la funcionària de Nacions Unides Louise Wateridge va publicar un vídeo en X de la desolació en el nord de Gaza, i després va escriure: “Una societat sencera és ara un cementiri”. La capacitat del Govern iemenita de cessar els enviaments a Israel i d'immobilitzar als Estats Units enfront de les seves costes podria embravir-li per a seguir amb això si Israel continua amb les seves polítiques il·legals de genocidi, neteja ètnica i apartheid. Tant Wikoff com Biden estan d'acord que la política estatunidenca no ha funcionat, i Wikoff fins i tot va dir que la solució no passarà per la força militar. Haurà de ser política.

Font: Globetrotter